Per fi podem connectar. No és facil trobar internet a l’Iran, però se’n troba. També s’ha de dir, que amb certes restriccions, si més no, en alguns ‘coffeenets’, com aquí són coneguts.
Portem un parell de dies per Teheran. La ciutat dels 14 milions d’habitants, i dels 28 milions de cotxes i motos. Soroll, contaminació, calor…
Però abans de Teheran, quan érem a Tabriz, vam tenir temps de pujar el Sabalan, un volcà de 4.811m situat al nord del país, prop de Turquia i Armènia.
Després de tot un seguit de taxis, acumulant una mica més de 200km (tot plegat uns 10€), vam arribar arribar al refugi Est del Sabalan, a 3.500m. Solitud, i deixadesa. Nit ventosa i tots dos amb una mica de mal de cap pel mal d’alçada.
Al dia següent vam pujar fins els 4.000m per aclimatar. Neu a partir dels 3650m, tova, calor.
Dia de cim al tercer dia. Finalment només surto jo cap a cim a les 5:15h (ja feia estona que feia sol). Neu dura, pujada directa… i oh sorpresa! Arribo al cim quan pensava que encara quedaven 250m. Així que una de dos, o bé el cim no té 4.811m, o el refugi es troba situat a més alçada que la que marquen algunes ressenyes. Aquest fet explicaria el mal de cap de la primera nit.
Aquests dos dies per Teheran els hem aprofitat per fer ‘encàrrecs’. Un dia per comprar el bitllet d’avió per Tajikistan, i avui, pel visat al Kyrgyzstan. I el pitjor, és que els dos llocs estan on Mahoma va perdre l’espardenya.
Sort de l’amabilitat de la gent, que pràcticament ens hi ha dut. I es que fins i tot el conductor d’un bus va baixar a preguntar on carai era aquesta adreça…
Demà toca recollir el visat del Kyrgyzstan, i preparar-nos pel Damavand!
Fins al proper post!
Comparteix:
DAQUIAQUÍ... TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN 
18 Juny, 2007 a les 9:06
>Enhorabuena, por la cima, y por estar ahí. Supongo que os ha costado mucho llegar, así que ahora disfrutadlo.Suerte con los visados
M'agradaM'agrada
18 Juny, 2007 a les 10:00
>Doncs si no aconseguiu el visat al kiri kiri stan aquest doncs demaneu-lo per Hawai que tambe hi han volcans i a mes hawaians i hawaianes …Joan.
M'agradaM'agrada
18 Juny, 2007 a les 11:02
>Graciiies pels comentaris.Suposem que dema sortirem cap al Damavand. A veure que tal.Fins la tornada
M'agradaM'agrada
18 Juny, 2007 a les 11:25
>Deu ni do el tute que porteu si no mes fa quatre dies que vau marxar..Per cert Albert, on coi vas guardar la fulla de reclamar els diaris a diari?, es que com ara em toca fer-ho a mi ja que tothom ha guillat… pues eso.Petonets i precaució a totes hores i en especial a la muntanya mes alta. Laura
M'agradaM'agrada
18 Juny, 2007 a les 11:32
>Hi ha demanda de veure una foto de l’Olga amb mocadoret i pot-ser hagues estat bé veure la peli on ella corria darrere l’autobus…ja que pel que explica va baixar una parada abans mentre tu i els altres homes seguieu sentats als seients de davant…Impressionant!!, ni a les pelis del Paco Martinez Soria!!!Petonets.
M'agradaM'agrada
18 Juny, 2007 a les 13:06
>Jo no em vull perdre res de la història de l’Olga del bus, això és per petar-se..jeje!! bé aqui tbé volem veure la mítica foto amb el shador de l’olga…Un petonas enorme! I felicitats pel cim Albert!Max
M'agradaM'agrada
21 Juny, 2007 a les 18:12
>Quina barra!!! això s’avisa!!!! a Tàrrega encara estem païnt la notícia!!!Ja heu pensat que quan torneu a veure l’Alba ja caminarà i li hauran sortit les primeres dents….A part de tot això m’encanta que hagueu fet un blog, i així us poguem seguir i saber que esteu bé! Ja sé que el que us diré no us farà gens d’enveja, però que sapigueu que us perdreu el dinar que farem tots plegat a Tàrrega per celebrar l’arribada de l’Alba. Bé per avui ja n’hi ha prou, ja ens mantidrem en contacte!!Passeu-ho molt bé i cuideu-vos molt!!!!Molts petons dels targarins!!!! (encara que només tinguin 4 mesos i mig!)
M'agradaM'agrada