DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges

Enjoy the life al Damavand (5.671m)

4 comentaris

SSCN3758

CLICA PER VEURE LES FOTOS

El taxista “psicòpata”, en Sarko Pijama, “Enjoy the life”, “two eleven”, el “mico”… només són noms, mots i expressions que hem sentit, personatges amb els que hem tractat, o gent que hem conegut aquests darrers dies pel Damavand.

Una petita mostra del que han estat aquests quatre dies a la muntanya del Damavand, la més alta d’Iran, de 5671m, i on hem passat de dormir en un refugi lliure sols, a compartir un altre refugi amb Montenegrins, Macedonis i Iranians, un refugi que ben bé podria haver estat el camarot dels Germans Marx.

Des de Teheran hem agafat un bus que en unes tres hores ens ha deixat a la població de Reyneh. Aquí hem llogat un taxi per a que ens pugés fins a Gusfand Sara (3.240m).

Tot i que es pot arribar en cotxe, nosaltres ho vam fer peu, des de… 500m abans del refugi. I és que amb el taxista “psicòpata” vam tenir un combat de boxa. Primer round. Para on comenca la pista que dur al primer refugi. No vol seguir. Diu que caminem els 7.5km i 530m de desnivell pista amunt que el cotxe no pot continuar per una pista en tant mal estat. Per cotinuar paguem , el que vol dir que anem 1-o rounds amb el taxista.  Segona parada, quan ja estem mes a prop del refugi. Ens hi neguem. Empatem la partida 1-1. Continuem amunt. Tercera aturada del taxista. Es nega a continuar pel mal estat de la pista.  S’asseu fora del cotxe sobre una pedra. Nosaltres… també. Passen uns minuts. Ningú es mou. Deixem passar una altra estona. Cap moviment. Tenim les de perdre, i així succeeix. Finalment cedim d’acabar a peu els darrers 500m fins a Gusfand Sara. Perdem el combat 2 rounds a 1. Amb els taxistes, sempre es perd.

Des del primer refugi (Gusfand Sara) són 1.100m de desnivel fins el segon, a 4.340m. Unes mules, ens ajuden a portar les motxilles. Allà, encara sols, hi ha quatre alpinistes iranians que acaben de fer cim. Al saber que som ‘espanyols’, parlem de l’Oiarzabal, i ens posen musica dels Gipsy Kings que porten gravada als mòbils. Impagable la llauna de pressec en almibar que ens ofereix un d’ells. El mateix que al preguntar-li pel cim, ens diu, que alla dalt, gas (referint-se a les fumaroles que emanen del cim). Per que alli on érem… només podíem que “enjoy the life”.

La nit la passem al refugi ple després que un grup guiat de montenegrins i macedonis l’ompli. Són una dotzena. No tenen diners i han vingut en bus des del seu país, uns 3.000km d’anada i 3.000 més de tornada els esperen. Un d’ells, sense complexos, es posa un pijama rosa per estar pel refugi… és en Sarko pijama, tal com ells mateixos l’anomenen.

El següent dia, tirem a cim… No hem aclimatat tot i que venim de fer el Sabalan (4.800m). Pugem sense tenir clar si serà un intent real a cim o la jornada només ens servirà per aclimatar-nos. Olga es queda al voltant dels 5.000m. Jo continuo amunt i unes hores més tard arribo al cim del Davamand. El cràter està mig cobert de columnes sulfuroses de gas que emanen del cim, pel que es recomanable de tapar-se la boca i no estar-s’hi gaire temps. Han estat 1.300m de desnivell de pujada des del refugi.

 

 

I res, toca baixada al refugi, dinar, descansar una mica, i baixar de nou cap a Gusfand Sara a la tarda a fi d’evitar les hores centrals del dia, massa caloroses per caminar. Passem una segona nit en aquest refugi lliure sense cap servei.

El dia següent serà el de la tornada a Teheran. Un iranià s’ofereix per portar-nos en moto, però després de negociar dur no arribem a cap acord. Baixem a peu, vessant avall del Damavand fins arribar a la carretera a Polour. De baixada ens creuem amb un americà que puja a peu a fi d’evitar de pagar els 50$ del permís d’ascensió.

Un cop a la carretera fem autoestop fins a Polour. A gairebé tot el món aquesta modalitat de transport s’entén com a ‘retribuïda’, així que paguem uns pocs rials per a que ens hi porti. Un cop a Polour, agafem un bus fins a Teheran, on un cop dutxats  (després de quatre dies sense fer-ho) sopem uns saborosos kebabs després de quatre dies a base de sopes del Lidl.

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

Autor: Senderisme en tren

Aficionats a l'excursionisme i als viatges.

4 thoughts on “Enjoy the life al Damavand (5.671m)

  1. >Hola fenomenos!! veig que la revetlla vosaltres ja l’heu passat amb aquestes fumaroles sulfuroses que heu inhalat i aquestes animades nits de refugis i pijames de colors. Nosaltres mes modestos amb les fumaroles hem anat a comprar quatre petardos a la plaça Joanic per passar la nit mes llarga i ens hem fotut una pizza a il Picolo Spacio, d’aquelles que tant us agraden, per cel.lebrar que extranyament hem passat la ITV (la del cotxe) i hem sortit tots contents…Per cert que estic de vacances!!! Petonets i a descansar.

    M'agrada

  2. >Ja he vist la del mocadoret!!! trobo que t’afavoreix germana, avans no m’havia fixat hi ha videos!!! molt maques les vistes dsd el Damavand. Petons

    M'agrada

  3. >hola! ueueue! Toma vistes de Damavand, és brutal! quina enveja. JO aqui tic davant de la maquina teclejant, després d’arrastrar la resaca de sant Joan encara. Eis olga ole la foto amb mocador! La veritat es que merci pels videos eh? els pardillos que estem currant ens fem una idea de com es allò realment. Bé ja se que la enveja no es comparable, però aqui em jalat molta coca santjoanera, i empinant amb cava. Vinga molt sort pel proper cim. Max

    M'agrada

  4. >Doncs jo vaig ser l’altra dia al Tagamanent, i de revetlla per Sant Joan, i al cine fresquet, i a la platja, i a treballar! …aaargg!Joan.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s