DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges

Sempre és dilluns a Dushambe

3 comentaris

Com en Bill Murray a “Atrapat en el Temps”. Aixi se sent un a la capital del Tajikistan. Cada dia que et lleves: dilluns, ahir, avui, dema… i es que en tajik, Dushanbe significa dilluns.

Poques coses a fer en una ciutat com Dushanbe. La seva principal avinguda, la Rudaki, fins i tot en dissabte, esta mig buida. Algun comerc de marca (Adidas, Pierre Cardin, Benetton) sembla animar el carrer. Pero poca cosa hi ha a fer, al Tajikistan.

Tajikistan, la terra dels Tajiks,es va independitzar de la Unio Sovietica el 91. Pero la Unio Sovietica poc va invertir en aquesta republica. Aqui no hi ha res. En un territori on el 95% es muntanya, no es pot cultivar gairebe res. No hi ha infraestructures ni industries ni practicament turisme, i algunes industries qui hi ha, son en mans encara de Russia. Segons la guia Lonely Planet, el 50% dels negocis del pais els mou la droga, droga potser de la veina Afghanistan. Pels carres asfaltats, ASFALTATS! de Dushanbe es poden veure cotxes de gran gama. Estrany en una ciutat on a la que se’n surt, els carrers esdevenen immediatament pistes de muntanya, amb clots i bassals, que farien les delicies de qualsevol quad.

Una noia que ens vam trobar a Iskanderkul, i que fa dos anys que treballa a Kabul per la Comissio Europea ens va dir que fins a quin punt pateix aquest pais endarreriment.La gent emigra a Afghanistan per treballar. Alli poden guanyar 40$ al mes, que es el doble del que podrien guanyar aqui.


Sempre es dilluns a Dushanbe.

Autor: Senderisme en tren

Aficionats a l'excursionisme i als viatges.

3 thoughts on “Sempre és dilluns a Dushambe

  1. >Be, doncs llavors a descansar. I agafeu forces pel proper treeking-ascenció. Aquí la caloreta ja comença fer de les seves. Joa.

    M'agrada

  2. >I quinas fotos!!!

    M'agrada

  3. >Records dsd sa illa blanca q ara es un pel negra fruit d’es xapapote, aquest mati uns nois que treballaven bora sa costa m’han ensenyat una pedra ben negra pel fuel, just aqui mateix on estem a Sta Eularia, es veu que com que fa aire s’escampa. Pero van bojos mirant de preservar al maxim sa costa no sigui que es turisme colonial marxi de cop. Veig que esteu molt guapos e impressionants a les fotos, tant com les cabres i el paissatge del Tadjik espero que la ruta no se us faci massa dura a partir d’ara entre camions i altres vehicles del segle passat. Per cert que a Barna es veu que hi ha hagut un gran apagon sobre tot al barri, ja veieu que d’allà on veniu també se’n dona de vida salvatge… Cuideu-vos molt i molts petons.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s