A la parada de busos de Sauraha (Chitwan), aquest animal de presa espera en manada l’arribada de les preses. Alguns d’ells s’atreveixen a pujar un parell de quilometres abans de l’estacio de busos. Pero es troba en minoria i en aquest situacio es poc perillos. Pero quan un baixa del bus, en un lloc nou, desconegut, ets presa facil. Multitut d’ells se’t tiren a sobre amb les targetes dels seus respectius lodges a fi de captar-te com a client. La baralla es dura, de vegades llarga… i tens les de perdre. Finalment t’ha de decidir per un, agafar el jeep-taxi, i anar a un dels lodges.
Pero un cop alli, la cacera no ha acabat. El cacador de clients atacara un i altre cop per conseguir que agafis a traves d’ell un passeig per la jungla a lloms d’un elefant, o un passeig en canoa, o un passeig a peu, o… I es que quan hi ha una situacio d’emergencia, aquest animal de presa que es el cacador de clients, es quan es mes perillos!
Fa anys el 90% de la gent que visitava el Nepal visitava tambe el Parc Nacional de Chitwan. A partir de la revolucio maoista i la conseguent guerra, el nombre de turistes del Nepal baixa, i en particular al Chitwan. La infraestructura estava creada, el negoci funcionava, pero el turisme baixa i els negocis no funcionen. Massa pocs turistes per tants lodges. I es una llastima, ja que es un lloc ideal on descansar despres d’un trekking, relaxar-se i guadir de la natura de forma diferent a com s’ha fet en els trekkings.
Finalment no vam fer passeig en canoa pero si passeig pel parc a lloms d’un elefant. Tot i la curta durada de la experiencia, encara vam veure un parell de rinos, cervols, i algun ibis. Una manera ben diferent de passejar per la jungla. Llastima no haver tingut un elefant en els trekkings!
Ja som molt a prop de la frontera India. Pero abans d’entrar-hi hem passat per Tansen, un petit poble newar a les muntanyes Mahabarat. Des d’un turo sobre el poble vam poder veure, per darrera vegada, els gegants de l’himalaia. Tres vuitmils devant nostre, el Dhaulagiri, l’Annapurna i el Manaslu, s’aixecaven. Ara be, seria per la llunyania que no eren mes espectaculars que el Puigmal vist des del Matagalls.
Bhairawa, 20 de novembre de 2007
20 Novembre, 2007 a les 23:53
>A les ultimes líneas del vostre escrit ensumo certa nostalgia del Matas, mítica muntanya del Valles, aquells bolets de tardor que aquest any no veureu, les llums del nadal, aissss i en serio que no us fa pena? XDDLa veritat es que l’altre dia en arribar a la feina rebo noticia que n’hi ha que venien de passejar en elefant per la selva i que despres van veure l’espectacle d’uns turistes en plan libro de la selva dutxant-se amb els xorros d’aigua que treien els paquidermos molludos per la trompa, vaig pensar i jo aqui en plan gilipoyes!! :-)) així que em vaig passar la resta del mati donant-me de cabezazos contra els armaris del despatx, i amb la mateixa cara que fotia el copito de nieve els ultims anys de ser a la gabia del zoo. Salut germans i a disfrutar!!!
M'agradaM'agrada
23 Novembre, 2007 a les 6:59
>L’has clavat, Laura! Com el Mates i el Castell del Valles, no hi res! que a mes a mes d’alli, es pot veure el Mediterrani!:-D
M'agradaM'agrada