DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges

De ramadà a Indonèsia

2 comentaris

Ja estem de ramada pel pais amb mes musulmans del mon. Ha comenca avui dilluns i la data exacta per al seu inici es va decidir en una trobada amb el Ministre d’Afers Religiosos d’Indonesia ja que hi ha diferents versions a l’hora de definir l’inici del Ramada.

Mentre una te en compte el calculs astronomics una altra te en compte quan la lluna nova (hilal) es pot veure a ull nu (rukyah). Es van enviar 24 equips per tot el pais per localitzar la lluna nova, i nomes 4 equips van tenir exit (un d’ells el de Jogjakarta, on ara ens trobem) mentre que els altres no van sortir-se’n.

Durant les properes setmanes els musulmans hauran d’abstenir-se de menjar, beure i tenir relacions sexuals durant les hores de dia, amb algunes exepcions, com dones embarassades, gent gran, nens…

I com es passa un dia de ramada en un pais de majoria islamica? De moment observant. Per respecte a aquesta majoritaria religio (Indonesia no es de fet un pais islamic) esta mal vist beure i menjar en public durant les hores de sol i ens n’hem estat tant de beure com de menjar durant el dia. La gent certament no menjava ni bebia en public, aixi que aixo hem fet.

Pero no patiu, hem pogut dinar. Alguns restaurants segueixen oberts tot i el Ramada ja que tampoc tots els restaurants son islamics. N’hi ha cristians i xinesos que no observen aquesta tradicio islamica. De totes formes, aquells restaurants que obren ho fan amb discrecio, col.locant ulguna manpara a l’exterior o posant cortines a les finestres per tractar de dissimular la pecaminosa activitat que s’hi duu al seu interior.

I quan arriba la nit (que sortosament es abans de les sis de la tarda) s’obre la ‘veda’ i es pot veure ja tot de gent picant i bebent pel carrer. I aixo hem fet tambe nosaltres, es clar.

Per sort estem encara en una gran ciutat on les normes sempre son menys estrictes. En les zones rurals o altres provicincies indonesies (Aceh,per exemple) l’observanca d’aquesta festa pot ser mes estricta.

Jogjakarta, 1 de setembre de 2008

Autor: Senderisme en tren

Aficionats a l'excursionisme i als viatges.

2 thoughts on “De ramadà a Indonèsia

  1. >Hola dsd BCN!!! se’m fa “extrany” això d’haver estat en un lloc abans que hagueu estat vosaltres, parlo de Jogyakarta i es que hem estat a Sulawesi, Bali i Java creuant a tota castanya!!! hi han hagut trams durillos, a destacar l’arribada a Rantempao en tres dies dsd Barcelona, empalmant amb la visita a una de les festives ceremonias funerarias, amb el “bonito panorama” del bufalo destripat als nostres peus. Quan ens vam despedir amb vosaltres a Dempasar (Bali) tot agafant el bus-ferry fins a Probolingo a les 15h per empalmar amb un minibus que vam haver de negociar a les 3h del mati i que ens pujaba fins un mirador misterios (perque no hi havia ningú) del Bromo, a veure sortir el sol, despres nosaltres soles baixar i creuar tot caminat el crater gran i polsegos que envolta el Bromo i pujadeta al mateix Bromo, molt guapo el crater fumejant!!, tot seguit havent esmorzat una mica, cami cap a Joguiakarta amb el timo a Suravaya de la pujada de dos persones mes al minibus que vam haver d’esperar 2h al aeroport i que en realitat no cavien al cotxe, en total dsd Dempasar van ser 30hores non stop!! sense apenes dinar ni dormir i per rematar el dia q d Joguiakarta vam anar a Jakarta, 15 hores de bus!! amb embus al entrar.. que pensavem que no arribaven a l’aeroport per tornar a Bangkok, així que vam baixar en marxa a mitja autopista i agafant dos taxis vam arribar a agafar el vol, 5′ abans, pero ho vam aconseguir!. Clavat!. Han estat moments intensos, pero ha valgut la pena ens ho hem passat molt bé. Per cert que nosaltres vam viure el començament de Ramadam a l’avió del Caire a BCN, la hostesa ens va dir: “happy ramadam”, i vam pensar ostres aquests no ens donaran de jalar.. pero si, si, que vam jalar.. i tant!!. Moltes gràcies per fer-nos de Cicerones a Bali, els vostres consells i indicacions, ens ho vam passar molt bé i va ser la part mes tranquil.leta del viatge, vamos como unas reines estavem, amb l’Albert de guia conductor i la GPS guia Olga. Continueu disfrutant del peazo viaje, los peazo trekkings i precaució a les muntanyes!!!!!Petonets! Laura

    M'agrada

  2. >El que per vosaltres va ser la part mes tranquil.la del viatge, per nosaltres en va ser la mes moguda. Ais, que potser ens apalanquem massa! jejejeTot i que despres de tants mesos d’anar sols, va estar molt be compartir experiencies!Gracies per la visita!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s