Travessar qualsevol frontera sempre suposa un canvi. Fer-ho entre Malaisia i Tailandia quan al primer pais se celebra encara el Ramada, el canvi es encara mes sobtat. I es que de passar d’haver de beure aigua d’amagat, a que el cambrer del tren del costat tailandes sigui una “lady boy” oferint-te cerveses a cops de maluc, hi ha una clara diferencia.
Pero tot i aquesta minoria musulmana del sud, podem afirmar que deixem enrera definitivament els paisos de majoria musulmana com Indonesia i Malaisia per endinsar-nos en els budistes, i ens els monjos i monges budistes de taronja (seguidors del budisme Theravada), a diferencia del Tibet que anaven de vermell (budisme Mahayana).
Ban Nhaton, 13 d’octubre de 2008