DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges

Markha Valley Trek. Ladakh, Índia

Deixa un comentari

INTRODUCCIÓ

El Ladakh és una regió enclava al bell mig de l’Himàlaia de 98.000km2 (tres cops Catalunya) però només amb 100.000 habitants. La seva història està molt lligada al Tibet, de qui va prendre la seva llengua (el ladaquí) i la seva religió budista.  

El seu aïllament fins al s. XIX ha configurat una regió amb personalitat pròpia que res té a veure amb la resta de la Índia. Una estància al Ladakh suposa un oasis de pau i tranquil·litat respecte a la Índia. Fora tuk-tuks i 

El trekking de la Vall del Markha és segurament el més conegut dels que es poden fer al Ladakh.  És accessible, fàcil de seguir i es pot anar trobant alguns ‘lodges’ i botigues durant el recorregut tot i que no és excessivament panoràmic. La majoria del recorregut segueix el fons de les valls i només durant el tram al Gongmaru La (5.270m) tindrem belles vistes, sobretot del cim del Kangyase (6.400m). 

Situació Ladakh2

QUAN ANAR

La temporada comença a mitjans de juny i acaba a principis d’octubre. A principis de temporada us podreu trobar neu als passos alts i a finals el fred i les primeres nevades poden fer acte de presència.

Juliol i agost i fins a mitjans de setembre són els ideals per a emprendre qualsevol trekking al Ladakh.

QUÈ PORTAR?

Tot i ser una travessa que transcorre en alçada, amb dos passos per sobre els 5.000m, no és un trekking fred. El fet que habitualment es faci a l’estiu i l’orientació sud del Ladakh a l’Himàlaia fa que no calgui portar excessiva roba. 

Tot i això, és convenient portar roba d’abric, lleugera. Una jaqueta de plomes prima és ideal. Uns pantalons de trekking de gruix normal són suficients, sempre acompanyats d’uns altres impermeables i d’unes malles interiors.

Es pot fer la travessa sense tenda, dormint en ‘lodges‘ que es van trobant pel recorregut. Cal tenir en compte que les etapes s’hauran d’adaptar a aquesta condició.

Trobareu bons ‘lodges’ a Rumbak, Skiu i Markha, i altres més senzills escampats per la ruta.

Si es vol fer el trekking amb tenda pròpia, una de 2-3 estacions pot ser suficient, així com un sac de plomes mitjà. Això us permetrà de dividir les etapes més convenientment.

AMB O SENSE GUIA?

Nosaltres vam fer la caminada sense el servei de cap agència ni guia. La caminada és relativament fàcil de seguir i està molt concorreguda, pel que no és difícil de seguir el camí. 

Durant la caminada es van trobant petites botigues on es poden comprar avituallaments bàsics com galetes, sopes i sobres de pasta. Són conegudes ‘parachute tents‘, vells paracaigudes reconvertits ara en tendes i botigues.  Algunes ofereixen també allotjament bàsic.

 COMPRA DE MATERIAL

A Leh trobareu material per a trekking a botigues que venen material de còpia però també alguna cosa original. Les agencies de trekking poden llogar-vos material, però millor portar de casa el més important, com la tenda i el sac, si és que aneu d’acampada.

Així mateix hi ha senzills supermercats on fer-se amb el menjar necessari per a estar uns dies fora. 

Podreu trobar cartutxos de gas sense problemes, així com fogonets petits.

 EL TREKKING (track gps)

Markha_COMPLET_PETIT_2_ico

Mapa Trekking Markha Valley

 1.Inici (accés)

El punt d’inici del trekking és a Spituk, a 7,2km del centre de Leh just al pont que travessa el riu Indus. Tot i que donada la curta distància s’hi pot anar a peu, caminar per la transitada carretera que hi condueix no és gens agradable.

També hi ha la possibilitat de llogar un jeep per a que ens porti fins Zinchen per començar d’allí el trekking, de forma que l’escurçaríem en 15km.

Un taxi des de Leh pot costar 300-400 Rp.  menys si sou dels que regategeu.

2.Etapes

El trekking es fa normalment en 6 jornades que es poden allargar en un dia més si s’acaba al monestir de Hemis. Nosaltres vam fer-lo en quatre per evitar de portar el pes dels dies de travessa de més, però les jornades es van fer un pèl llargues. 

  PUNT ALÇADA DISTÀNCIA DESNIVELL
      KM totals KM parcials +
1 Spituk Bridge 3200m 0 0 0 0
2 Zinchen (fi pista) 3.420m 15,7 15,7 350 130
3 Rumbak 3.830m 20,8 5,1 780 130
4 Yurutse 4.150m 23,9 3,1 300
5 Ganda La (lower) 4.360m 25,4 1,5 190
6 Ganda La (high) 4.530m 26,5 1,1 170
7 Ganda La 4.960m 28,6 2,1 430
8 Shingo 4.210m 33,9 5,3 750
9 Skiu 3.440m 42,4 8,5 770
10 Chaluk 3.530m 51,7 9,3 220 100
11 Markha 3.720m 64,1 12,4 350 100
12 Hankar 3.980m 74,6 10,5 300 100
13 Tahuntse 4.230m 79,8 5,2 280 40
14 Nimaling 4.850m 86,8 7 630
15 Gongmaru La 5.274m 89,6 2,8 425
16 Chukirmo 4.193m 96,4 6,8 1.075
17 Shang Sumdo 3.694m 104 7,6 530
18 Martselang 3.226m 111 7 280
19 Hemis 3.728m 115 4 400 100
   TOTAL     115km 4825 4105

 

3.Final del trekking (Monestir de Hemis)

El final habitual es fa a Shang Sumdo (3.660m), punt on hi ha un bon lodge i restaurant i fins on hi arriba una pista per a vehibles. Si heu contractat un transport us poden venir a buscar o provar sort amb els jeeps que venen fins aquí a recollir clients per si tenen alguna plaça lliure i us volen portar fins a Leh. 

Si voleu acabar el trekking a Hemis són 11km més, opció que nosaltres vam seguir per acabar la travessa. Hemis és un interessant monestir que podem visitar per la tarda del dia d’acabar el trek. Al seu costat es pot dormir en una zona d’acampada, on també trobarem un restaurant. 

Només surt un bus cap a Leh a primera hora del matí. 

4. Opcions de travessa

  • OPCIÓ 4 DIES

1. Spituk – Ganda La Upper BC: 26,5km

2. Ganda La upper BC – Ganda La (4.960m) – Markha: 37,6 km

3. Markha – Nimaling:  22,7km 

4. Nimaling – Gongmaru La (5.270m) – Hemis: 28,2km

  • OPCIÓ ‘LODGES’ 6/7 DIES

1. Spituk Bridge -Rumbak: 20,8km

2. Rumbak – Ganda La (4.960m) –  Skiu: 21,6km

3. Skiu- Markha: 21,7km

4. Markha-Nimaling: 22,7km

ATENCIÓ: a Nimaling no hi ha lodges , però sí possibilitat de dormir en tendes (bàsic). Tahuntse és el mateix cas.

5. Nimaling – Gongmaru La (5.274m) – Shang Sundo: 17,6km

7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)

  • OPCIÓ 6/7 DIES

Alternativa més tranquil.la de travessa dividint les etapes de manera més convenientment.

1. Spituk Bridge -Zinchen: 15,7km

2. Zinchen – Ganda La (upper) base: 10,8km

3. Stok La (upper) base – Ganda La (4.960m) – Skiu: 15,9km

4. Skiu-Markha: 21,7km

5. Markha-Nimaling: 22,7km

6. Nimaling- Gongmaru La (5.270m) – Shang Sundo: 17,2km

7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)

LA INUNDACIÓ DE 2010

Ladakh viu uns estius climàtics molt secs, pràcticament sense pluges. Però la nit del 8 d’agost de 2010 va patir unes pluges torrencials excepcionals que van provocar que dels vessants de les muntanyes baixessin rius de fang que van inundar la vall. Van morir prop de 200 persones. La majoria de les víctimes van ser entre la població local tot i que també van morir alguns turistes que estaven de trekking en aquells moments, entre els quals un mallorquí.

Els llocs més colpejats per les riuades va ser la zona baixa de Leh i sobretot Choglamsar, ciutat a pocs quilòmetres al sud de la capital . La zona on ens allotjàvem els turistes, situada a la part alta de la ciutat, no va patir desperfectes. Carreteres tallades, l’aeroport inundat i enfangat i l’estació d’autobusos destrossada deixaven la vall totalment incomunicada.

Fins que els equips de rescat no van aparèixer tot l’ajut inicial el va conduir el Ladakh Bhuddist Association. Pales, galledes i cubells eren les úniques eines disponibles. Bona part dels turistes que érem a Leh vam col·laborar en les tasques de rescat, amb episodis de falses alarmes de riuada que provocaven estampides de pànic. Tothom deixava els estris a terra i sortia corrent amunt per protegir-se.

Amb l’aparició de l’exèrcit al segon dia de la catàstrofe aquests van prendre el gruix de la tasca. El temple budista es va fer càrrec d’organitzar la tasca dels voluntaris de forma més que eficient. Distribuïa els voluntaris allí on podíem ser més necessaris: hospitals, col·legis o pobles aïllats eren els punts més habituals de treball.

Els següents dies, amb l’aeroport ja obert, van començar a arribar enviats consulars estrangers, entre els quals l’espanyol. 

Cada tarda hi havia reunió ‘de crisi’ però ni tenien organització ni oferien cap solució a les desenes de conciutadans que volien sortir de la vall. Aquells que havien de marxar havien d’aixecar-se a mitja nit i per proòpia iniciativa anar a l’aeroport per saber si tenien o no una plaça als escassos vols que s’enlairaven. Els que vam decidir quedar-nos i seguir ajudant vam rebre crítiques de l’Ambaixador espanyol. No vam poder sortir per terra fins passades més de dues setmanes després dels aigüats, quan es va obrir la carretera a Manali per Tso Moriri.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  VEURE GALERIA FOTOS DEL TREKKING

FLICKR

Autor: Senderisme en tren

Aficionats a l'excursionisme i als viatges.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s