Markha Valley Trek. Ladakh, Índia

INTRODUCCIÓ

El Ladakh és una regió enclava al bell mig de l’Himàlaia de 98.000km2 (tres cops Catalunya) però només amb 100.000 habitants. La seva història està molt lligada al Tibet, de qui va prendre la seva llengua (el ladaquí) i la seva religió budista.  

El seu aïllament fins al s. XIX ha configurat una regió amb personalitat pròpia que res té a veure amb la resta de la Índia. Una estància al Ladakh suposa un oasis de pau i tranquil·litat respecte a la Índia. Fora tuk-tuks i 

El trekking de la Vall del Markha és segurament el més conegut dels que es poden fer al Ladakh.  És accessible, fàcil de seguir i es pot anar trobant alguns ‘lodges’ i botigues durant el recorregut tot i que no és excessivament panoràmic. La majoria del recorregut segueix el fons de les valls i només durant el tram al Gongmaru La (5.270m) tindrem belles vistes, sobretot del cim del Kangyase (6.400m). 

QUAN ANAR

La temporada comença a mitjans de juny i acaba a principis d’octubre. A principis de temporada us podreu trobar neu als passos alts i a finals el fred i les primeres nevades poden fer acte de presència.

Juliol i agost i fins a mitjans de setembre són els ideals per a emprendre qualsevol trekking al Ladakh.

QUÈ PORTAR?

Tot i ser una travessa que transcorre en alçada, amb dos passos per sobre els 5.000m, no és un trekking fred. El fet que habitualment es faci a l’estiu i l’orientació sud del Ladakh a l’Himàlaia fa que no calgui portar excessiva roba. 

Tot i això, és convenient portar roba d’abric, lleugera. Una jaqueta de plomes prima és ideal. Uns pantalons de trekking de gruix normal són suficients, sempre acompanyats d’uns altres impermeables i d’unes malles interiors.

Es pot fer la travessa sense tenda, dormint en ‘lodges‘ que es van trobant pel recorregut. Cal tenir en compte que les etapes s’hauran d’adaptar a aquesta condició.

Trobareu bons ‘lodges’ a Rumbak, Skiu i Markha, i altres més senzills escampats per la ruta.

Si es vol fer el trekking amb tenda pròpia, una de 2-3 estacions pot ser suficient, així com un sac de plomes mitjà. Això us permetrà de dividir les etapes més convenientment.

Rumbak

Ganda La upper campground

Kang Yaze 6.400m

AMB O SENSE GUIA?

Nosaltres vam fer la caminada sense el servei de cap agència ni guia. La caminada és relativament fàcil de seguir i està molt concorreguda, pel que no és difícil de seguir el camí. 

Durant la caminada es van trobant petites botigues on es poden comprar avituallaments bàsics com galetes, sopes i sobres de pasta. Són conegudes ‘parachute tents‘, vells paracaigudes reconvertits ara en tendes i botigues.  Algunes ofereixen també allotjament bàsic.

 COMPRA DE MATERIAL

A Leh trobareu material per a trekking a botigues que venen material de còpia però també alguna cosa original. Les agencies de trekking poden llogar-vos material, però millor portar de casa el més important, com la tenda i el sac, si és que aneu d’acampada.

Així mateix hi ha senzills supermercats on fer-se amb el menjar necessari per a estar uns dies fora. 

Podreu trobar cartutxos de gas sense problemes, així com fogonets petits.

 EL TREKKING (track gps)

Mapa Trekking Markha Valley

 1.Inici (accés)

El punt d’inici del trekking és a Spituk, a 7,2km del centre de Leh just al pont que travessa el riu Indus. Tot i que donada la curta distància s’hi pot anar a peu, caminar per la transitada carretera que hi condueix no és gens agradable.

També hi ha la possibilitat de llogar un jeep per a que ens porti fins Zinchen per començar d’allí el trekking, de forma que l’escurçaríem en 15km.

Un taxi des de Leh pot costar 300-400 Rp.  menys si sou dels que regategeu.

2.Etapes

El trekking es fa normalment en 6 jornades que es poden allargar en un dia més si s’acaba al monestir de Hemis. Nosaltres vam fer-lo en quatre per evitar de portar el pes dels dies de travessa de més, però les jornades es van fer un pèl llargues. 

	PUNT	ALÇADA	DISTÀNCIA		DESNIVELL
			KM totals	KM parcials	+	–
1	Spituk Bridge	3200m	0	0	0	0
2	Zinchen (fi pista)	3.420m	15,7	15,7	350	130
3	Rumbak	3.830m	20,8	5,1	780	130
4	Yurutse	4.150m	23,9	3,1	300	–
5	Ganda La (lower)	4.360m	25,4	1,5	190	–
6	Ganda La (high)	4.530m	26,5	1,1	170	–
7	Ganda La	4.960m	28,6	2,1	430	–
8	Shingo	4.210m	33,9	5,3	–	750
9	Skiu	3.440m	42,4	8,5	–	770
10	Chaluk	3.530m	51,7	9,3	220	100
11	Markha	3.720m	64,1	12,4	350	100
12	Hankar	3.980m	74,6	10,5	300	100
13	Tahuntse	4.230m	79,8	5,2	280	40
14	Nimaling	4.850m	86,8	7	630	–
15	Gongmaru La	5.274m	89,6	2,8	425	–
16	Chukirmo	4.193m	96,4	6,8	–	1.075
17	Shang Sumdo	3.694m	104	7,6	–	530
18	Martselang	3.226m	111	7	–	280
19	Hemis	3.728m	115	4	400	100
	TOTAL			115km	4825	4105

 

Riu Indus

Afluent de l’Indus

Parachute dhaba

Nimaling

Marmota

Kang Yaze 6.400m

3.Final del trekking (Monestir de Hemis)

El final habitual es fa a Shang Sumdo (3.660m), punt on hi ha un bon lodge i restaurant i fins on hi arriba una pista per a vehibles. Si heu contractat un transport us poden venir a buscar o provar sort amb els jeeps que venen fins aquí a recollir clients per si tenen alguna plaça lliure i us volen portar fins a Leh. 

Si voleu acabar el trekking a Hemis són 11km més, opció que nosaltres vam seguir per acabar la travessa. Hemis és un interessant monestir que podem visitar per la tarda del dia d’acabar el trek. Al seu costat es pot dormir en una zona d’acampada, on també trobarem un restaurant. 

Només surt un bus cap a Leh a primera hora del matí. 

4. Opcions de travessa

• OPCIÓ 4 DIES

1. Spituk – Ganda La Upper BC: 26,5km

2. Ganda La upper BC – Ganda La (4.960m) – Markha: 37,6 km

3. Markha – Nimaling:  22,7km 

4. Nimaling – Gongmaru La (5.270m) – Hemis: 28,2km

• OPCIÓ ‘LODGES’ 6/7 DIES

1. Spituk Bridge -Rumbak: 20,8km

2. Rumbak – Ganda La (4.960m) –  Skiu: 21,6km

3. Skiu- Markha: 21,7km

4. Markha-Nimaling: 22,7km

ATENCIÓ: a Nimaling no hi ha lodges , però sí possibilitat de dormir en tendes (bàsic). Tahuntse és el mateix cas.

5. Nimaling – Gongmaru La (5.274m) – Shang Sundo: 17,6km

7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)

• OPCIÓ 6/7 DIES

Alternativa més tranquil.la de travessa dividint les etapes de manera més convenientment.

1. Spituk Bridge -Zinchen: 15,7km

2. Zinchen – Ganda La (upper) base: 10,8km

3. Stok La (upper) base – Ganda La (4.960m) – Skiu: 15,9km

4. Skiu-Markha: 21,7km

5. Markha-Nimaling: 22,7km

6. Nimaling- Gongmaru La (5.270m) – Shang Sundo: 17,2km

7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)

LA INUNDACIÓ DE 2010

Ladakh viu uns estius climàtics molt secs, pràcticament sense pluges. Però la nit del 8 d’agost de 2010 va patir unes pluges torrencials excepcionals que van provocar que dels vessants de les muntanyes baixessin rius de fang que van inundar la vall. Van morir prop de 200 persones. La majoria de les víctimes van ser entre la població local tot i que també van morir alguns turistes que estaven de trekking en aquells moments, entre els quals un mallorquí.

Els llocs més colpejats per les riuades va ser la zona baixa de Leh i sobretot Choglamsar, ciutat a pocs quilòmetres al sud de la capital . La zona on ens allotjàvem els turistes, situada a la part alta de la ciutat, no va patir desperfectes. Carreteres tallades, l’aeroport inundat i enfangat i l’estació d’autobusos destrossada deixaven la vall totalment incomunicada.

Fins que els equips de rescat no van aparèixer tot l’ajut inicial el va conduir el Ladakh Bhuddist Association. Pales, galledes i cubells eren les úniques eines disponibles. Bona part dels turistes que érem a Leh vam col·laborar en les tasques de rescat, amb episodis de falses alarmes de riuada que provocaven estampides de pànic. Tothom deixava els estris a terra i sortia corrent amunt per protegir-se.

Amb l’aparició de l’exèrcit al segon dia de la catàstrofe aquests van prendre el gruix de la tasca. El temple budista es va fer càrrec d’organitzar la tasca dels voluntaris de forma més que eficient. Distribuïa els voluntaris allí on podíem ser més necessaris: hospitals, col·legis o pobles aïllats eren els punts més habituals de treball.

Els següents dies, amb l’aeroport ja obert, van començar a arribar enviats consulars estrangers, entre els quals l’espanyol. 

Cada tarda hi havia reunió ‘de crisi’ però ni tenien organització ni oferien cap solució a les desenes de conciutadans que volien sortir de la vall. Aquells que havien de marxar havien d’aixecar-se a mitja nit i per proòpia iniciativa anar a l’aeroport per saber si tenien o no una plaça als escassos vols que s’enlairaven. Els que vam decidir quedar-nos i seguir ajudant vam rebre crítiques de l’Ambaixador espanyol. No vam poder sortir per terra fins passades més de dues setmanes després dels aigüats, quan es va obrir la carretera a Manali per Tso Moriri.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  VEURE GALERIA FOTOS DEL TREKKING

Trekking a Hemkund Sahib i ‘Valley of Flowers’. Índia

INTRODUCCIÓ

Si el que busqueu és caminar entre els cims de l’Himàlaia  creuant colls de muntanya en solitari, aquest no és el vostre trek. Per contra, si el que busqueu es envoltar-vos de bones vistes a muntanyes nevades, assolir a una bona alçada i estar envoltats de pelegrins, esteu d’enhorabona. Com en altres casos de travesses que hem explicat en aquest bloc, estem davant d’un trekking d’interès eminentment humà i sociològic.

Aquest trekking us portarà a visitar  Hemkund Sahib, un llac a 4.329m d’alçada situat al nord de l’estat indi d’Uttarkhand, dins de la regió de Garhwal. Opcionalment podreu visitar la ‘Valley of Flowers‘, vall situada a tocar tot i que quan nosaltres hi vam anar, malauradament ja havia tancat per fi de temporada.

Hemkund Sahib és un important centre de pelegrinatge per als seguidors del sikhisme, religió minoritària a l’Índia però que compta amb milions de seguidors sobretot a l’estat indi del Punjab. El seu temple més important és el ‘Golden Temple’ a Amritsar.

A tocar del llac hi trobem un temple (Gurdwara) que és el punt d’encontre de tots els pelegrins que venen fins aquí a fer un bany sagrat en el seves aigües. Es calcula que hi pugen fins aquí més de 150.000 cada any, dels quals, una tercera part pateixen mal de muntanya.

L’indret està lligat a la llegenda de Dusht Daman, un guerrer a qui Durga va demanar ajuda per a vèncer una batalla contra els dimonis. Un cop vençuts, Dusht Daman es va retirar a Hemkund a meditar, punt on va dicidir de reencarnar-se en el fill del novè Gurú, en Gurú Govind Singh, el desè i últim dels gurus dels sikhs. 

Set són els cims que envolten el llac, al capdamunt dels quals cada any s’hi planta un estendard sikh (Nishan Sahib). El pic més alt i difícil d’escalar és el situat més a l’esquerra del llac, cim que la llegenda atribueix a Sant Surat Singh com el primer a conquerir-lo. Uns ganxos i cadenes ajuden als devots a superar les seves parets a fi de plantar-hi el Nishan Sahib.

Pujada final

Hemkund Sahib

Llac de Hemkund

ACCÉS

El punt d’inici del trekking és Govindghat, població a 1.828m d’alçada situada al nord l’estat indi d’Uttarakhand.

Per arribar-hi cal anar primer a Joshimath, ciutat a 250km al nord-est de Rishikesh, on s’hi pot arribar en tren. Des de Rishikesh són 10-11h en bus per carreteres incòmodes, de vegades penjades sobre estimbats i on tot i que tingueu nervis d’acer, patireu les conduccions ‘suïcides’ de molts conductors indis.

Cal tenir molt present que la carretera pot patir talls per esllavissades just després de la temporada de pluges, que s’estén fins a mitjans de setembre. 

Mapa accés a Joshimath i Hemkund

QUAN ANAR

La temporada comença al juny i acaba a principis d’octubre. Fins a mitjans de setembre pot ploure tots els dies. La millor època és finals de setembre, quan han acabat les pluges i encara no fa tant de fred.

L’estiu de 2013 la zona va patir fortes inundacions al juliol. Govind Ghat va quedar gairebé destruït i els accessos van patir greus desperfectes. 

En algun punt d’informació es pot llegir que les dates oficials d’obertura del temple és del 25 de maig al 10 d’octubre, però confirmeu dates abans d’anar-hi.

Nosaltres hi vam anar just l´últim dia que obria Hemkund Sahid i ja molts serveis i allotjament de Ghangaria havien tancat. 

QUÈ PORTAR

Podem trobar Guesthouses a Ghangaria, així com restaurants i botigues amb queviures bàsics. Hi ha electricitat a Ghangaria, però és molt recomanable de portar espelmes i frontals pels constants (o totals) talls d’electricitat.

A Ghangaria també hi ha una Gurdwara on podem allotjar-nos-hi, com en totes les Gurdwares sikhs que sempre ofereixen allotjament i menjar (langam) gratuït.

L’indret és fred, cal portar prou material càlid. 

Pelegrí sikh

Hemkund

Vistes fons de la vall

PARC NACIONAL ‘VALLEY OF FLOWERS’

No cal cap mena de permís per pujar a Hemkund Sahib, però sí per entrar al Parc Nacional de ‘Valley of Flowers’. Cal pagar una entrada vàlida per a 3 dies que es pot comprar a Ghangaria per prop de 500Rp. 

La millor època per veure flors és el juliol i l’agost, però té la incomoditat de ser plena temporada de pluges. Finals de setembre pot ser idoni, quan les pluges han remès i encara funcionen els serveis de Ghangaria, que tanquen a principis d’octubre quan també tanca Hemkund Sahib.

L’accés al parc és només de 7-14h i tanca a principis d’octubre. Cal preguntar com està la situació després de les greus inundacions que va patir la zona l’any 2013.

ETAPES

La pujada no té cap dificultat. Es fa per un clar camí que es fa entre multitud de pelegrins sikhs. L’ambient és agradable, i molts pelegrins us demanaran de fer-vos fotos amb ells.

Es pot pujar a Humkund i visitar la vall al mateix dia, però pot resultar una jornada llarga i esgotadora. És més recomanable de tornar a  Ghangaria a dormir a fi de visitar la ‘Valley of Flowers’ el dia anterior o posterior a pujar a Hemkund.

Podeu consultar el track gps a wikiloc.

1. Govind Ghat 1.828m – Ghangaria 3.050m : 13km

• Camí evident sense pèrdua. Durant tota la pujada trobarem constants parades on comprar aigua i productes bàsics.

2. Ghangaria 3.050m – Hemkund Sahib 4.329m: 6 km

• El camí fins al llac està empedrat a fi de facilitar l’ascens a la multitud de pelegrins sikh que hi pugen. Podem fer drecera a la part final de les ziga-zagues gràcies a unes escales,  que són sobretot útils, de baixada.

3. Ghangaria 3.050m – Valley of Flowers 3.500m: 13km a/t

4. Ghangaria 3.050m – Govind Ghat 1.828m: 13km

  VEURE GALERIA DE FOTOS

Trekking a les Fonts del Ganges (Gangotri, Índia)

Mapa situació Gangotri. Uttarakhand, Índia

INTRODUCCIÓ

El riu Ganges recorre més de 2.500km des del seu naixement a l’Himàlaia fins a la seva desembocadura al golf de Bengala. És sense cap mena de dubte el riu més sagrat d’Àsia i possiblement de tot el món.

És a les seves ribes on se situen les principals ciutats sagrades per a l’hinduisme:

La primera per on passa el riu és Rishiskeh, famosa per a ser un centre de ioga mundialment famós després que els Bettles hi passessin per aquí als anys 60.

Aigües avall tenim la ciutat de Haridwar, una de les set més sagrades pels hinduistes i on cada vespre se celebra una ‘puja’ que al nostre parer és més interessant que la de Benarés.

Més avall arribem a Prayag (anteriorment Allahabad), on les aigües del Yamuna conflueixen amb les del Ganges. Davant l’esplana a tocar de l’aiguabarreig dels dos rius s’hi celebra el ‘Maja Kumbhamela’ on milions de pelegrins venen a celebrar aquí cada 12 anys la festa religiosa més important del món. Durant unes setmanes arribem a passar-hi més de 70 milions de pelegrins.

Quan el riu ja baixa amb calma per les grans planúries del nord de l´Índia arribem a Benarés, la ciutat santa per excel·lència de l’Hinduisme, tot i que no la única com hem vist.

Donada la importància del riu des del punt de vista religiós no és d’estranyar que les seves fonts (el punt on neix es coneix com Gaumukh), sigui un indret molt venerat i estigui carregat d’espiritualitat. Fins aquí arriben Sadhus i creients que volen fer-se un bany a les seves aigües. Cal dir que la manca de material i de costum al fred i a l’alçada fa que pateixin sovint problemes físics o hipotèrmies.

Tota l’àrea és molt visitada per pelegrins que li afegeixen al ja de per sí interessant travessa, un caire humà únic. Cal destacar les vistes de la muntanya del Shivling (6.543m), coneguda com el Cerví de l’Himàlaia. La seva forma record als hinduistes el ‘lingam’ de Xiva, coincidència que fa compendre millor la transcendència d’aquestes valls de l’Himàlaia.

Mapa accés a Gangotri

ACCÉS

El punt d’inici del trekking és Gangotri, població a 3.048m d’alçada situada al nord l’estat indi d’Uttarakhand.

El punt d’accés més habitual per arribar-hi és Rishikesh, que es troba a 270km al sud, i on s’hi pot arribar en tren. Des de Rishikesh cal agafar un autobús fins a Uttarkashi, ciutat des d’on surten diversos busos per a Gangotri (4-5h).

Panoràmica amb el Shivling 6.543m

Cal tenir molt present que la carretera sovint està tallada per esllavissades just després de la temporada de pluges, que acaben a mitjans de setembre.Nosaltres hi vam anar el mes d’octubre i vam haver d’esperar uns quants dies a Rishikesh a que obrissin la carretera.

Quan la van obrir seguia tallada en un punt entre Rishikesh i Uttarkashi, on va caler caminar uns metres a fi de passar a l’altra banda de l’esllavissada per continuar el trajecte amb un altre bus.

PERMISOS

Per entrar al Parc Nacional de Gangotri cal demanar un permís. Només es permet l’entrada a 100/150 persones al dia. Nosaltres vam demanar l’autorització a Gangotri el vespre abans sense cap problema. No té perquè haver-hi cap, però cal comptar amb les limitacions d’entrada que poden fer que ens haguem d’esperar algun dia per entrar.

No cal guia obligatori per a estades màximes de 3 dies, segons com s’interpreta el permís són 4 dies. Superiors a això demanen un guia obligatori. Si més no, aquestes eren les condicions l’any 2010.

Es pot acampar a Bhojwasa o bé utilitzar els serveis de GMVN Tourist Restouse, que ofereix allotjament senzill (500/700rp) en refugi o en tendes. Té un bàsic servei de restaurant on menjar sopes i pasta bàsicament.

ETAPES

1. Gangotri 3.048m – Bhojwasa: 3.792m: 14km

• A 9km es troba Chirbasa, possible punt on passar una primera nit.

2. Bhojwasa – Gaumukh- Bhojwasa 3.890m: 8,6 km

3. Bhojwasa – Gangotri 3.048m: 14km

És un indret fred. Si es vol acampar millor portar material càlid que les temperatures baixen de zero graus durant la nit.

El segon dia volíem anar a Tapovan, prop del camp base del Shivling  però no hi vam arribar. Igualment vam dormir una segona nit a Bhojwasa. Sinó, en dos dies es pot pujar i baixar perfectament, fent nit a Bhojwasa per al segon dia arribar-nos a Gaumukh i baixar directament a Gangotri.

De camí a Gaumukh

Temple dedicat a Xiva amb el Shivling

Temple

Pelegrins amb el Baghirati 6.853m al fons

Shivling

 VEURE GALERIA DE FOTOS

 

Kathmandu Valley Rim Trek. Nepal

Ruta aproximada del Kathmandu Valley Trek

INTRODUCCIÓ

El Kathmandu Valley Rim Trek és una travessa de recent creació que recorre les muntanyes que envoltenKatmandú. Uneix poblacions i llocs d´interès com Panauti, Nagarkot, Chisopani, Namobuddha o Shivapuri, totes elles situades a 2h en bus de la capital. Aquest trek va néixer amb la necessitar d’esponjar els altres més concorreguts del país, ampliant el ventall d’activitas a realitzar al voltant de Katmandú, alhora que pretén dinamitzar les zones rurals properes que normalment no arriben a aprofitar-se del filó turístic.

L´itinerari recorre corriols, camins i pistes muntanya, esdevenint un circuit mixt. Tan aviat circulem per camins com per pistes per on hi circulen motos i alguns cotxes. A bona part de les poblacions per on passem o hi fem nit es pot arribar en bus des de Katmandú.

La travessa té múltiples al·licients, de les quals en podem destacar el poble newar de Panauti (que fa anys que intenta entrar a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco),  el temple budista de Namobuddha, el Parc Nacional de Shivapuri i les vistes increïbles que s’obtenen des de Nagarkot dels cims més alts de l’Himàlaia. La travessa acaba al temple hinduista de Budhanilkhanta, a només 9km de Katmandú.

En definitiva una sortida de mitja-baixa muntanya ideal si disposem d’uns dies lliures a la capital o  estem cansats de voltar per Thamel i volem conèixer una part diferent de la vall i que no ens deixarà indiferents.

 

Shivapuri

Namobuddha

Buda

De camí des de Nagarkot

Shivapuri

DIFICULTAT

És un recorregut de quatre jornades, llargues en recorregut i amb desnivell acumulat mitjà (20 quilòmetres i 900 metres de desnivell de pujada mitjà diari).

Sí que cal tenir en compte l´orientació. Sense GPS pot ser difícil seguir el recorregut donades les continues cruïlles que trobarem durant el recorregut. De tant en tant es troben cartells indicadors, però no és l’habitual.

Cal parar atenció a l´etapa Dhulikhel-Nagarkot, on durant algun tram el recorregut transcorre entre camps d’arrós per camins de vegades difícil de seguir. També la part del recorregut pel parc nacional de Shivapuri cal estar atents.

TRANSPORT

Des de l´estació de busos de Ratna Park a Katmandú surten freqüents autobusos cap a Panauti o Dhulikhel. Són dues hores de trajecte en autobús local (aprox. 60 rupies).

Des de Budhanilkhantha es pot agafar transport col·lectiu cap al centre de Katmandú.

ALLOTJAMENT

Es pot trobar fàcilment hotels sense massa qualitat a qualsevol població del recorregut. A Nagarkot, en canvi, hi ha infinitats d’hotels de totes les categories i preus.

Durant el recorregut anirem trobant ‘tea houses’ i botiguetes a les poblacions per on passem.

ETAPES

Nosaltres vam fer la part  del Kathmandu Valley Rim entre Panauti de Budhanilkantha. Aquesta ruta es pot ampliar en un o diversos diversos dies més pujant al cim de Pulchoki, al sud de la capital.

Track GPS de tota la travessa

Total: 81,3km

Desnivell positiu: +3.450m

Desnivell negatiu: -3.500m

D1: Panauti- Namobuddha – Dhulikhel: 21km (+900m/-800m)

D2: Dhulikhel-Nagarkot: 18,3km (+1000m/-600m)

D3: Nagarkot-Chisapani: 23km (+800m/-600m)

D4: Chisapani- Shivapuri peak – Budhanilkahntha: 19km (+750/-1.500m)

 VEURE GALERIA DE FOTOS A FLICKR

 

Trekking Volta i Santuari de l’Annapurna (18 dies)

Mapa de la ruta Volta i Santuari de l’Annapurna

INTRODUCCIÓ

L’Annapurna I és un dels cims superiors a 8.000 metres més baixos, però també és un dels més difícils. Per als alpinistes aquest cim està reconegut com el 8.000 més perillós de tots tenint en compte la relació d’ascensions i morts, que segons les estadístiques parlen de 4 de cada 10 alpinistes que intenten el cim, moren.

Paradoxalment va ser el primer 8.000 mai escalat. Fou el francès Maurice Herzog acompanyat de Louis Lachenal va fer cim el 3 de juny de 1950. Mai abans l’home havia fet cim a una muntanya tant alta.

Potser la nacionalitat d’en Herzog intervé en el fet que el rànquing de visites per països a l’Annapurna és encapçalat pels francesos, seguits pels omnipresents alemanys.

El massís conegut com a Annapurna Himal (himal significa muntanyes nevades en nepalí) comprèn cinc pics anomenats Annapurna a més a més de molts altres pics superior a 7.000 metres (Gangapurna, Tilicho…) i infinitat de pics de 6.000 metres. Ordenats per alçada els annapurnes són:

• Annapurna I: 8.091m
• Annapurna II: 7.967m
• Annapurna III: 7.555m
• Annapurna IV: 7.525m
• Annapurna Sud: 7.219m

És per aquest motiu que de vegades es parla del trekking de l’Annapurna i d’altres com el trekking dels Annapurnes. Durant la travessa van apareixen davant nostre successivament diferents cims, tot i que no és fins que s’arriba al camp base que podrem admirar  l’Annapurna I sobresortint quatre mil metres sobre nosaltres.

Ganggapurna

Cap al Thorung La

Annapurna

EVEREST O ANNAPURNA?

Pregunta que sol fer-se molta fent quan decideix visitar Nepal amb la finalitat de fer un trekking. Després de fer els trekkings de l’Everest, Annapurna i Volta del Langtang, al nostre parer és millor tan el de l’Everest com el trekking de la Volta del Langtang.

No podem dir que ens decebés l’Annapurna. El trekking és magnífic i té unes vistes immenses sobre cims superiors als 7.000m. Però pel nostre parer la ruta no té l’al·licient d’una caminada d’alta muntanya, la d’una ruta que va per corriols amb la sensació d’estar enmig de la natura. La travessa està força humanitzada, amb multitud de poblacions dedicades al turisme escampades per tota la ruta. Només és al coll de Thorung La que la ruta pren un caire decididament muntanyenc.

També trobareu trams que es camina per pistes per on cada cop més hi circulen turistes que fan la ruta en BTT (difícil però factible). No estem en contra de les BTT, però cada vehicle hauria de tenir el seu hàbitat propi i pel nostre gust les bicicletes no hauríen de circular per aquest trekking.

Tot i així, és una gran ruta, com dèiem amb unes vistes excepcionals i amb una allotjaments de millor qualitat que a l’Everest. Aquí no tindreu problemes per a carregar els vostres dispositius electrònics que hi ha llum arreu.

Kali Gandaki, amb el Dhaulagiri

PERMISOS

TIMS: Abans d’iniciar un trekking cal obtenir un TIMS (Trekkers’ Information Management Systems) a qualsevol agència de trekking. Costa 1600Rp.

CONSERVATION AREA PERMIT (ACAP): La zona de l’Annapurna no és cap parc nacional. Tot i així cal pagar uns 2000Rp  en concepte de taxa de conservació. S’ha de treure abans d’iniciar el trek a Pokhara. L’oficina es troba a 200m al sud de Nepal Rastra Bank Chowk, prop de Damsite.

Recordar de portar fotografies i fotocòpies del passaport!

Durant el recorregut es poden trobar excel·lents ‘lodges’ amb preus fixats segons com de lluny et trobis de les carreteres o aeroports. No cal regatejar als ‘lodges’ (però sempre es fa i se sol aconseguir un cert descompte) però tots valen igual en la mateixa població, i es trien segons la qualitat.

De vegades caldrà abonar la “donació” als Maoistes que educadament et demanen durant el recorregut. Per sort, només es paga un cop gràcies al rebut que et fan. Aquests diners (els 10€ dels maoistes a saber on van a parar) es dediquen per a protegir la zona tot aplicant mesures de conservació i regularització de preus. I la veritat és que a nivell d’organització es nota.

 ELS TREKKINGS

A la zona de l’Annapurna existeixen bàsicament tres trekkings que són la base per a qualsevol caminada. De la combinació d’aquests tres en surten la majoria de caminades que la gent fa per aquí. Aquests són:

1. Volta als Annapurnes (Besisahar-Jomsom). Aprox. 8-10 dies
2. Trekking del Santuari o del camp base de l’Annapurna (Pedhi-Naya Pul). Aprox. 7-10 dies
3. Trekking de Jomsom (Jomsom-Naya Pul/Phedi). Aprox. 4-5 dies

 

El trekking de Jomsom està ferit  de mort. S’ha construït una carretera que uneix Beni amb Muktinath (població que coincideix amb la volta als Annapurnes).  La carretera pateix moltes esllavissades durant la època de pluges, sobretot la part més baixa tocant a Tatopani.  El primer tram en completar-se va ser la més alta, també més seca climàticament.  Uns helicopters hi van deixar uns jeeps per on circulaven amunt i avall entre Lete i Muktinah. Encara es pot fer a peu tot el tram entre Muktinah i Tatopani donat que la carretera va pel vessant oest del riu Kali Gandaki i el sender per l’oriental.

ETAPES

Nosaltres vam fer el tomb complet caminant (la carretera no estava del tot completada afortunadament). Vam enllaçar a Tatopani amb el trekking del Santuari de l’Annapurna, que porta fins al camp base d’aquest 8.000.

La sortida clàssica és des de Besisahar però hi ha transport públic fins a Bhulbhule a través d’una pista.

En total van  ser 18 jornades a peu que les vam dividir de la forma següent:

	ETAPA	HORARI	PUJADA	BAIXADA
1	Bhulbhule-Jagat	4h50	910m	450m
2	Jagat-Daraphani	4h40	850m	405m
3	Daraphani-Chame	4h	1000m	225m
4	Chame-Pisang	3h15	640m	160m
5	Pisang-Manang	3h15	410m	100m
6	Manang-Thorung Phedi	4h25	1050m	120m
7	Thorung Phedi – Mukthinah	5h20	1000m	1600m
8	Mukthinath-Jomsom	3h40	80m	1050m
9	Jomsom-Kalapani	4h	225m	440m
10	Kalapani-Tatopani	4h55	150m	1350m
11	Tatopani-Chitre	4h	1330m	200m
12	Chitre-Tadapani	3h45	1000m	720m
13	Tadapani-Sinuwa	3h25	670m	1280
14	Sinuwa-Himalaya	3h15	980m	275m
15	Himalaya-Machapuchare	1h20	860m	50m
16	Machapuchare-ABC-Bamboo	4h40	520m	1820m
17	Bamboo-Ghandruk	4h55	1120m	1480m
18	Ghandruk-Naya Pul	3h	80m	1000m

 

Fishtail

Annapurna I

Thorung La

Cap al Thorung La

Baixant el Thorung La

Dhaulagiri al fons

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Gunung Lawu 3.265m. Java, Indonèsia.

INTRODUCCIÓ

El Gunung Lawu és un estratovolcà situat a la frontera entre les províncies javaneses de ‘Central Java‘ i de ‘East Java‘. No es té constància de cap erupció des del s. XIX però al vessant sud al voltant dels 2.500m hi ha una àrea amb fumaroles.

No és el més alt ni el més maco de tots, però sí un dels més concorreguts gràcies a la seva vessant històrica. També gràcies a  seu alt nivell de visites el camí al cim està tot empedrat des del seu inici, esdevenint un dels volcans de més fàcil ascens d’Indonèsia.

Segons la mitologia javanesa (anomenada antigament Mahendra) va ser aquí per on  van baixar a la Terra els Deus que van fundar el primer Regne.  La muntanya s’esmenta fins i tot al Mahabharata, la epopeia clàssica indú. El cràter del Lawu va ser l’indret on els deus van bullir Gatotkaca (fill d’un dels principals protagonistes del llibre) per fondre’l amb metall i fer-lo  invencible.

Per tot aquest rerefons històric el darrer rei de l’imperi Majapahit, Brawijaya V (s. XV) va pujar fins al mateix a meditar quan el seu fill, islàmic, intentava de fer-se amb el seu Regne. Brawijaya V va fer construir dos temples hindús a la seva falda, Candi Ceto i Candi Sukuh, temples que es poden encara visitar prop de la població de Karangpandan.

No es estrany doncs que avui dia encara hi hagi multitud de gent que pugi al Lawu a meditar. Hi pugen al vespre, quan ja s’ha fet fosc, per arribar al cim encara de nit per refugiar-se en les diferents cabanes que hi ha prop del cim a meditar. És especialment concorregut durant el 1r dia del mes de Sura del calendari javanés.

ACCÉS

El sender més curt comença a Cemoro Sewo,  una població sense gaire serveis a  8km de Tawangmangu i a 5km de Sarangan.  Qualsevon d’aquestes dues darreres poblacions poden servir com a base per l’ascens, però si no tenim transport, és millor Tawangmangu, des d’on cada mitja hora (a partir de les 06:00h) hi ha transport fins a Cemoro Sewo.

 

Mapa topogràfic Lawu

 

RUTES

Pel seu alt nivell de visites el camí al cim està tot empedrat des del seu inici, esdevenint un dels volcans de més fàcil ascens d’Indonèsia.

El pic està format per tres cims: Hargo Dalem, Hargo Dumiling i Hargo Dumilah, el més alt de tots.

Existeixen dues rutes bàsiques d’ascens, les de Cemoro Sewu (8-9km) i de Cemoro Kandang (12km). Totes dues pugem pel vessant sud i els punts de sortida estan separats per pocs centenars de metres.  

La pujada per Cemoro Sewu va pel vessant oriental. És la més transitada i coneguda, també la més fàcil. Cal tenir en compte que no hi ha aigua durant la pujada.  Cap als 3.100m, prop del cim, hi ha unes cabanes (warungs) que poden vendre aliments bàsics i aigua.

L’ascens per Cemoro Kandang és més llarg però també més interessant. Es pot pujar per una i baixar per l’altra creant una ruta gairebé circular força interessant.

A totes dues entrades  hi ha una caseta on cal registrar-se.

Cal tenir en compte que no hi ha aigua durant la pujada.  Cap als 3.100m, prop del cim, hi ha unes cabanes (warung) que poden vendre aliments bàsics i aigua.

Nosaltres vam pujar i baixar per la ruta de Cemoro Sewu. Aquestes són les dades de la sortida:

HORARI:

• Puajda:  3h30min
• Baixada: 2h30min.

DISTÀNCIA: a/t: 17km

Inici (Cemoro Lewo) 1.925m
Pos1: 2.200m
Pos2: 2.570m
Pos3: 2.775m
Pos4: 3.150m
Cim: 3.265m

A cada Pos trobarem un senzill cobert on descansar o poder-se cobrir en cas de mal temps. De totes formes, al llarg del recorregut hi ha multitud de llocs on plantar una tenda si es vol fer l’ascens en dos dies.  Un dels millors llocs pot ser el mateix cim. Recordar que segons la temporada en què pugem, trobarem ‘warung’, petites botigues on venen queviures bàsics. 

Warungs prop del cim

Vistes des del cim

Vistes del Merapi i Merbabu

Cràter prop del cim

Cim del Lawu

Cim del Lawu

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Sabalan 4.811m, Iran

 

Mapa de situació del Sabalan, Iran

INTRODUCCIÓ

El Sabalan (4.811m) és un estratovolcà inactiu situat a la província d’Ardabil, al nord-oest d’Iran. És la tercera muntanya més alta del país després del Damavand (5.761m) i de l’Alam Kuh (4.848). El cim està dominat per un bonic llac situat al cràter somital, glaçat fins ben entrat l’estiu.

 

ACCÉS

El punt d’accés és la ciutat de Meshgir Shahr, a 172km de Tabriz i a  95km d’Ardabil.  Autobusos públics connecten ambdues ciutats.

 

A Meshgin Shahr cal contractar un transport privat que ens porti fins a l’inici de la ruta. Per la seva fàcil accessibilitat nosaltres vam triar de pujar al Sabalan des de l’Eastern Shelter, de nom Hoseinieh Moghadase Ardabili. S’hi accedeix per una pista en estat acceptable a 54km de Meshgin. De camí es passa per ‘Shabil’, un establiment termal on és habitual (sobretot a la baixada) de parar a fer-hi un bany calent.

 

Un jeep ens va costar  uns 12€ només de pujada. Per la baixada podem contractar-lo per a que també ens vinguin a buscar  o esperar algun altre transport que ens porti de baixada, opció que vam triar de fer.

Mapa Sabalan

ALLOTJAMENT

El punt inicial d’ascens per a nosaltres va ser el Refugi Est, a 3.540m, refugi lliure en no gaire bon estat que disposa d’una sala amb més de 20 places amb lliteres de ferro sense matalassos.

 

Atenció si al grup hi van noies. Si al refugi hi ha iranians, la presència d’una noia pot fer modificar l’ordenació de tothom qui hi estava allotjat. Nosaltres vam arribar i la primera nit vam dormir sols al  dormitori gran.  El segon dia va aparèixer un grup d’iranians que per la presència de la meva companya no vam voler dormir al mateix dormitori, tot i la seva grandària. Sempre facilita la situació que hi hagin parelles, tenen ‘preferència’ respecte als grups de nois.

 

També es pot plantar la tenda sense problemes a les rodalies del refugi, opció comuna quan durant l’estiu el refugi s’omple de muntanyencs que volen pujar al cim del Sabalan.

Jeep al refugi

Easter Shelter

Inteior refugi

ASCENS

Cal tenir en compte l’alçada del refugi i de la muntanya. Si no estem aclimatats podem patir mal de caps per l’alçada. De fet, el Sabalan supera en escassos metres el Montblanc. És molt convenient de passar un parell de dies al refugi abans d’intentar fer cim.

 

L’ascens es fa en un sol dia i no té cap dificultat tècnica ni pendents pronunciats. Nosaltres vam sortir cap al cim a les 5:15h (ja feia estona que feia sol) del tercer dia. Som a mitjans de juny i trobem neu dura a partir dels 3.700m. Vam haver-nos de posar els grampons. Més tard durant el dia la neu  s’estova.

Pujant al Sabalan

Llac glaçat a l’interior del cràter

Cim del Sabalan

Rampes de pujada

Llac glaçat a l’interior del cràter

Pujant al Sabalan

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Gunung Merapi 2.910m (Java)

 

Mapa situació del Merapi

INTRODUCCIÓ

El Gunung Merapi és un estratovolcà en actiu situat al centre de l’illa de Java, a Indonèsia. Merapi, en indonesi significa ‘muntanya de foc’ i el nom no podria ser més escaient. Estem parlant potser del volcà amb més activitat de tot el país, amb erupcions regulars des del s. XVI,  amb erupcions ocorregudes els anys 2006 i 2010.

L’any 2004 es va crear un parc nacional de prop de 6.500ha per a protegir l’entorn. A la ciutat de Yogyakarta podem visitar el modern ‘Merapi Musem Center‘, on hi ha una reproducció del volcà.

Sovint el volcà està tancat i no es pot pujar, i quan es pot, pot ser que el cim real sigui massa perillós per a arribar-hi. Al cim trobarem fumaroles amb forta olor a sofre. Cal ser curosos i anar amb molt de compte.

Merapi vist del Merbabu

ACCÉS

La població base per ascendir el volà és Selo. Per arribar-hi és millor des de Solo (també anomenat Surakarta), des d’on es poden agafar busos locals (millor sempre pel mati). Hi ha busos directes tot i que de vegades es fa canvi a Boyolali.

Selo és la base ideal tant per a pujar el Gunung Merapi com el Gunung Merbabu donat que es troba just a la base dels dos volcans.

New Selo (sortida)

Merapi des del Merbabu

Un dels vèrtex

DIFICULTAT

La pujada en sí no presenta cap dificultat. Es va per camí evident tot i que cal superar més de 1.000m de desnivell. La perillositat rau en el mateix volcà, un dels més perillosos del país. Cal consultar l’estat si tenim intenció de pujar-lo.

Com a la majoria de volcans, no trobarem aigua, cal carregar-la  tota des de baix. Hi ha diferents llocs on plantar la tenda durant l’ascensió, tot i que la pujada es pot fer i es fa en una sola jornada. El millor lloc, amb multitud d’indrets on plantar tendes es a Pasar Bubra, un replà just abans de començar la pujada al cràter del volcà.

Mapa topogràfic del Merapi

ASCENSIÓ

Com a totes les muntanyes d’Indonèsia cal sortir ben d’hora a fi d’evitar les boires que pel matí ràpidament cobreixen els cims de les muntanyes. Depèn del ritme que preveiem, no caldrà sortir de nit. Amb les primeres llums del dia pot ser suficient.

Es pot sortir cap al cim el Merapi tan des del mateix Selo com des de New Selo, un edifici 200m per sobre de Selo on hi ha arriba una carretera. Podem contractar el dia anterior transport (taxi o motos) per a que ens hi portin a primera hora del matí.

Distància: 7-8km (3km més si se surt del mateix Selo)

Desnivell: 1.100m (200m des de Selo)

Horari: 2:30-3h de pujada/ 2h de baixada (1h30min més des de Selo)

Altures:

• New Selo: 1.870m
• Vèrtex1: 2.350m
• Vèrtex2: 2.570m
• Vèrtex3: 2.720m
• Pasar Bubra: 2.700m
• Cràter: 2.910m cim

Des de New Selo, un camí surt des de l’esquerra de l’edifici. És un sender evident i trepitjat que gairebé sense pausa puja directe fins el cim. Només hi ha un parell d’encreuaments de camins que poden portar a algun dubte. El primer després de pujar uns 250m i el segon als 400m. En tots dos casos cal seguir pel camí de la dreta, recte amunt seguint uns senyals.

Durant la pujada es passa per tres diferents vèrtex que divideixen la ascensió en diferents trams.

Cràter del Merapi

Cràter del Merapi

Cràter del Merapi

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

Gunung Agung 3.040m (Bali)

Illa de Bali, Indonèsia

INTRODUCCIÓ

El Gunung Agung és la muntanya més alta de Bali (Indonèsia), únic cim que supera els 3.000m de l’illa. La seva alçada balla segons algunes informacions, però la que sembla ara per ara més fiable és la que li dóna una altura de 3.040m.

No cal cap permís per pujar el Gunung Agung ni és obligatori cap guia, però cal tenir en compte que durant algunes temporades el seu accés es tanca per motius religiosos.

Són entre 5-6h de pujada fins a cim. Cal estar dalt del cim ben d’hora pel mati per poder trobar el cim encara lliure de núvols, així que és recomanable sortir de matinada. Nosaltres vam sortir abans de la 1h, el que va implicar descansar (més que dormir) la tarda anterior a Ubud fins les 11h, quan ens vam llevar a fi de dirigir-nos amb el cotxe llogat fins a Pura Besakih. Si hi heu anat abans a visitar-lo i per inspeccionar el camí de sortida no tindreu problemes per arribar-hi. Sinó, un GPS fa meravelles.

Cal sobretot tenir en compte que no hi ha aigua a la muntanya i que són 1.800m de desnivell (més de 2.000 si se surt des del temple principal de Pura Besakih).

Tot i que emprendre l’ascensió en època seca (maig-setembre) cal estar atents al butlletí meteorològic. Durant la nostra estada vam desistir d’un intent a cim pel temps i el dia que vam fer-lo, una persona va morir prop del cim i una altra havia desaparegut a causa d’una meteorologia adversa.

OPCIÓ INTERESSANT

Hi ha una pista de 3km que porta des del complex principal de Pura Besakih fins a Pura Pengubengan. És una opció interessant ja que escurça la pujada a peu en 250m de desnivell. Segons el seu estat és apte per qualsevol vehicle (consultar estat), però és millor un tot terreny (no cal un 4X4) dels que lloguen per Ubud, tipus Suzuki Jimmy. És el que nosaltres vam llogar per acostar-nos-hi.

Pura Bengubengan

Pura Besakih

Flor

ACCÉS

El temple de Pura Besakih es troba aproximadament a 40km d’Ubud. Hi ha diferents opcions per arribar a Pura Besakih

• Un transport privat pot deixar-te al temple i recollir-te a una hora convinguda. Tenir en compte que si es vol provar d’anar a Pura Pengubengan, el taxi sigui millor 4X4 o similar.
• Pack per agencia de viatge. Solen cobrar entre 40-60$ per persona, tot inclòs (transport i guia)
• Llogar un cotxe durant un dia. Solen cobrar 100.000-180.000Rp pel lloguer d’un cotxe petit tipus Suzuki Jimmy per un dia. En algunes agencies permeten recollir el cotxe al vespre abans, el que permet que amb un sol dia de lloguer en tinguem prou.

RUTES

Existeixen dues conegudes rutes que pugen el volcà:

1. La més popular és des de Pura Pasar Agung, a uns 1.500m d’alçada. És la ruta habitual que ofereixen les agencies de turisme per Bali, però el camí no porta el cim sinó a un mirador sobre el cràter.
2. L’únic camí que puja al cim surt des de Pura Besakih, el temple hinduista més important i gran de Bali. Des del cim es tenen panoràmiques de 360º  tot i que a primeres hores del mati el sol ve de cara. Aquesta ruta és la que descriurem.

ASCENSIÓ

El punt de sortida és el complex de temples de Pura Besakih (alt. 1.000m a la zona dels restaurants).

Cal anar al temple de Pura Pengubengan (un temple aïllat a 45min-1h) per prendre un camí que surt de darrera del temple Un cop s’agafa aquest camí, ja no hi ha cap mena de problemes, ja que condueix directament al cim. Durant l’ascensió es troben un parell de cartells indicadors que seguirem a l’esquerra en els dos casos.

Si se surt des del temple principal (1.000m), cal pujar per les escales de la dreta del temple (de les 3 que hi ha) i agafar un camí empedrat a l’esquerra de Pura Gelap que ens portarà directament a Pura Pengubengan (1.250m). Sense conèixer el camí a Pura Pengubengan pot ser complicat trobar-lo per la nit. Nosaltres hi vam anar un parell de cops a fi de localitzar la ruta, i vam aprofitar per visitar el temple amb calma.

Sotida a la 1am

Alba

Primeres hores

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Nepal: Langtang Circuit. Ganja La 5.183m

vista del Tserko Ri 4.990m (punta sense neu a la dreta) des del Ganja La,5.184m

INTRODUCCIÓ

Ruta circular de 119km que recorre els llocs més interessants del Parc Nacional de Langtang. Hem anomenat la travessa com a  ‘Langtang Circuit’ donat que fa una volta sencera per aquest parc nacional. La proposta que us presentem és una suma de tres trekkings clàssics de la zona:

1.Langtang valley (3.600m)

2.Ganja La (5.183m)

3.Goisankund (4.600m)

Durant la ruta trobarem ‘lodges’ en tot el itinerari excepte el dia abans de creuar el Ganja La, i el dia/dies posteriors (1/2)  després de passar-lo. Cal portar una tenda de campanya per aquestes dues o tres nits, segons es planifiqui la caminada.  Quan vam fer-lo vam veure gent que feia bivac al Naya Kanga Base Camp (temp. -8º a mitjans d’octubre). A Keldang hi ha una barraca que fa funcions de refugi lliure (amb aigua), on es pot passar la nit. Des de Keldang una llarga jornada (18km +1400m/-1500m) ens portarà fins a Tharkegyang sense necessitat d’haver de carregar tenda.

Atenció:  A Dhukpu no hi ha aigua, s’ha de carregar de Keldang

El Ganja La (5.183m) pot requerir l´ús de grampons, sobretot en la pujada pel vessant nord, fàcil però dreta i un pèl aèria al seu tram final d’accés al coll. El vessant sud és totalment diferent, un pedregar que sol estar lliure de neu. 

Mapa del ‘Langtang Circuit’ 119km

Clica per veure el track de la travessa

DADES TÈCNIQUES

• Distància: 119km
• Desnivells:  +9.500m  /  -9.500m
• Alçada màxima: Ganja La 5.183m

ETAPES (link al track de l’etapa)

Dia1 Syabrubesi-Rimche: 10,9km  (+1.140m/-180m)

Dia2 Rimcche-Langtang: 12,5km  (+1.000m / -100m)

Dia3 Langtang-Kyangin Gompa: 6,7km (+420m / -22m)

Dia4 Tserko Ri:  10km  (+/- 1.130m)

Dia5 Kyangin Gompa-Naya Kanga BC:  4,1km  (+540m  /  -100m)

Dia6 Naya Kanga BC-Keldang:  9,9km  (+930m  / -970m)

Dia7 Keldang-Dhukpu:  7,5km  (+360m / -550m)

Dia8 Dhukpu-Tarkeghyang: 11km   (+350m  /  -1870m)

Dia9 Tarkeghyang-Melanchigaon:  6,7km  (+630m  /  -700m)

Dia10 Melanchigaon-Gopte:  8,1km   (+1.250m  /  -400m)

Dia11 Gopte-Goisankund:  11,1km  (+1.510m  /  -510m)

Dia12 Goisankund-Thulo Syabru:  8,9km   (+37m  /  -1.150m)

Dia13 Thulo Syabru-Suabrubesi:  11,6km   (+60m  /  -1.900m)

TRANSPORTS

De Kàtmandu surten 2/3  autobusos al dia en direcció Dunche/Syabru Besi, aproximadament  a les 6:30h-7:30h-8h del matí. La parada dels busos a Langtang (GPS 45R 332964 3069049) es troba prop de la ‘Central Bus Station’, al nord de Kàtmandu (taxi 200-300Rp).

El bus triga unes 8-10h a fer els pocs més de 100km que hi ha fins a Syabru Besi. Solen parar a esmorzar i/o dinar. Pot ser que el bus només vagi a Dunche, i allí s’hagi de fer transbordament a un altre bus fins a Syabru Besi.

DIFICULTATS i ALLOTJAMENTS

El trekking el podem dividir en 3 parts diferenciades.

1. La primera és el clàssic Langtang trek (etapes 1-4).

En aquest tram,no trobem cap dificultat tret del guany d´alçada, sobretot la pujada al Tserko Ri, que és fàcil, però on es guanyen 1.000m de desnivell en poca estona, fet que pot provocar mal d’alçada.

2.La segona part del trekking seria la del Ganja La (etapes 5-8).

És aquí on trobem les dificultats del circuit. Durant aquests 3-4 dies no trobarem cap allotjament. Haurem de portar tenda i menjar per tots els dies. La pujada al Ganja La pot requerir l´ús de grampons. A l´octubre, que és quan vam fer aquesta ruta, hi havia neu dura en un parell de trams. Un de nosaltres els va fer servir uns metres, mentre que l´altre va poder passar sense dificultats. Si ha pujat gent, el camí sol estar trepitjat amb escales de neu fetes per les petjades. Tot depèn de la experiència de cadascú en caminar sobre terreny nevat i de l’ús dels grampons. Durant la primavera és possible que hi hagi més neu.

Cal parar atenció a les temperatures. A principis d´octubre vam tenir:

• Naya Kanga BC 4.300m: -8ºC
• Campament alt sud (5.000m): -15ºC
• Keldang (4.300m): vam dormir al campament alt, a les roques
• Dhukpu 4.100m: -6ºC 

Pujant BC Ganja La

Naya Kanga BC

Yansa Tsenji

Pujang Ganja La (cara nord)

Ganja La 5.187m

Ganja La 5.187m

Baixant Ganja La (cara sud)

Camp a 5.000m (-15º)

Keldang

3. La última part del circuit (etapes 9-13)

Correspon al trekking del Goisankund. Aquí tornem a trobar allotjaments i restaurants durant les jornades que resten, ja sense cap mena de dificultat.

VARIANTS

Una altra manera de fer el circuit seria sortint des de Timbu, al sud de Tarkeghyang (3-4h a peu). Des d´aquesta població es pot començar la volta tant en sentit horari (Timbu-Melanchigaon-Goisankund-Thulo Syabru-Lama Hotel-Langtang-Kyangin Gompa-Ganja La-Tarkeghyang-Timbu) com a l´invers.

L´avantatge d´aquesta opció és l´estalvi d´hores de bus, ja que Timbu es troba més a prop de Kàtmandu que no pas Syabrubesi.

Per contra, si fem el circuit en el sentit horari (més lògic per anar aclimatant correctament, i emprendre el Ganja La aclimatats correctament) haurem de carregar durant més dies tot allò que necessitem per als 4 dies de càmping (gas, menjar, màrfega…)

VEURE GALERIA DE FOTOS