Trekking pel Wilsons Promontory NP. Austràlia

Mapa situació Wilsons Promontory NP

INTRODUCCIÓ

El ‘Wilsons Promontory National Park’ es troba a l’estat de Victòria, a 220km al sud-est de Melbourne, i és un dels més visitats gràcies a la seva proximitat a la capital d’estat.

Ocupa la part sud de la península de Wilsons Promontory, on es troba el punt més meridional de la Austràlia continental, el South Point. Té una extensió de 50.050 ha., i al parc s’hi pot trobar abundant fauna que ens acompanyarà durant una travessa que va entre esplèndids boscos i platges salvatges.

És una travessa fàcil però que ens va deixar prou satisfets. Té l’al·licient de la fauna que es pot veure durant la caminada, amb wallabies, wombats i cangurs com a animals més representatius així com paisatges de gran bellesa.  Per contra, Tidal River sembla més aviat un gran càmping de la Costa Daurada quan s’omple de visitants que venen a passar el cap de setmana.

Wombat

Perico ‘blaugrana’

Cangur

ACCÉS

El punt d’inici del trekking és Tidal River,  principal porta d’entrada del parc. La zona compta amb serveis de tota mena, inclosa una zona d’acampada per a més de 400 places. Tot i la seva mida, si hi aneu a ple estiu austral, reserveu les places amb prou antelació donat que que s’omple fàcilment, sobretot en caps de setmana.

Per arribar-hi és indispensable un vehicle privat donat que no té accés de transport públic.  Pot ser que algun ‘Hostel’ a Melbourne organitzi alguna mena de transport fins al parc.

ALLOTJAMENT

Les pernoctacions es fa en zones d’acampada que cal reservar amb antelació a reserva de places. Costa 12$ per persona i nit i té limitacions. No es poden formar grups de més de 12 persones ni dormir més de dues nits a la mateixa zona d’acampada.

Les zones d’acampada són molt bàsiques, i estan emplaçades en bonics indrets, sobretot la de ‘Sealers Cove’, a tocar de la platja. Disposen de wc. 

LA RUTA

Abans de començar cal demanar un permís a l’oficina del parc de ‘Tidal River Visitors Centre’ que serveis com a mesura de seguretat. Un cop acabada s’ha de retornar, indicant que hem acabat el trek sense cap incidència. En cas contrari un servei de ‘Rangers’ sortirien a localitzar-nos.

La travessa que vam realitzar recorre de forma circular bona part del sud de la península, alternant trams que transcorren entre el bosc de l’interior amb d’altres que van per llargues platges inexpoliades.

Entre ‘Tidal River’ i ‘Telegraph Saddle’ cal seguir una carretera durant prop de 4km. Si es disposa de dos transports ens podem estalviar aquest tram inicial de la ruta.

Salvant les distàncies, aquest trekking té certa similitud amb el Great Walk d’Abel Tasman Coast Track, a Nova Zelanda, dos trekkings que tenen les platges com un dels grans al·licients de la ruta.

LA TRAVESSA

Dades de la travessa:

Distància: 55km

Desnivells: +/- 1.700m

	ETAPA	DIST.	HORARI	DESN.+	DESN.-
1	Tidal River-Refuge Cove	16,6km	4-5h	400	600
2	Refuge Cove-Roaring Meg	21,5km	5-6h	1000	840
3	Roaring Meg – Tidal River	16,5km	4-5h	300	450

Veure mapa del Parc Nacional i la ruta

Veure track de la ruta

 

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

 

 

Six Foot Track 47km. Bushwalking per les Blue Mountains

Austràlia. Mapa situació de les Blue Mountains

INTRODUCCIÓ

No es pot fer trekking a Austràlia, sinó que s’ha de fer ‘bushwalking‘. Així és com es coneix aquesta activitat en aquest país-continent. La mateixa activitat a Nova Zelanda l’hauríem d’anomenar “tramping”.

El ‘Six Foot Track‘ és una travessa de 45km entre la ciutat de Katoomba i les coves de Jenolan que discorre per les ‘Blue Mountains’ a l’estat de Nova Gal·les del Sud. És la caminada més clàssica que es pot fer per aquesta àrea protegida i té l’avantatge de ser accessible amb transport públic des de Sydney. Un tren ‘intercity‘ deixa a l’inici de la travessa en aproximadament dues hores de trajecte.

LES BLUE MOUNTAINS

Les ‘Blue Mountains‘ conformen un espai de més d’un milió d’hectàrees protegides declarat com a ‘Great Blue Mountains World Heritage’ l’any 2000 per l’Unesco. Són muntanyes baixes, amb alçades màximes de prop els 1.300m, que si es té en compte la seva extensió ens podem imaginar perquè el parc és bàsicament una enorme extensió de bosc sense límits als 360º.

Un dels sus al·licients, com passa en moltes de les travesses per Austràlia,  és la fauna que anirem trobant durant el recorregut. ‘Eastern water dragons’, kukaburres, ‘lizarts’, ‘wallabies’, ‘possums’ i cangurs són alguns del animals que es poden veure durant les travesses per l’outback australià.

Depenent del parc nacional que és visiti (hi ha mes de 500 al país) es poden observar diferent fauna. Així a Queensland és més fàcil veure cocodrils  o ornitorincs a Tasmània. La possibilitat de trobar-se fauna és un gran afegit a les sortides. Durant el ‘Six Foot Track’ hem vist cangurs i wallabies i els hem pogut sentir a tocar de la tenda mentre dormíem, pasturant al costat  i fins i tot fregar-la amb la cua. Hem pogut gaudir de diferents espècies d’ocells, com les kukaburres i cacatues,  rèptils com l”eastern water dragon’, una mena d’iguana que pot arribar a fer uns 2m de llargària.

 

EL TREKKING

La travessa són 47km que es poden dividir en 2,3 o 4 etapes segons les nostres possibilitats. El més habitual és fer-la en 3 etapes, que ha estat el nostre cas.

No té cap dificultat. El camí està sempre marcat am fites de quilometratge que fan fàcil el seu seguiment.

Transport

Des de Sydney cal agafar un tren ‘Intercity’ de la ‘Blue Mountains Line‘  fins a Katoomba. Són 2h de viatge, hi ha trens cada hora. El trajecte costa aproximadament 6$AUS.

VEURE HORARIS A: ‘PLAN YOUR TRIP‘

Per tornar des de Jenolan Caves cal agafar un bus de nou fins a Katoomba de la companyia ‘Blue Mountain Bus‘. El bus triga un parell d’hores i un trajecte sol costa 45$AUS.

Veure track GPS a Wikiloc

Perfil de la ruta. Cal afegir 2,km des de l’estació de tren

 

Les etapes han estat:

1. Katoomba – Coxs River: 15,7km passant per boscos de ‘rainforest’ i planes boscoses d’eucaliptus (gum).  Es dorm en una zona d’acampada lliure i amb taules.
   
2. Coxs River- Black Range: 19km (1.310m de pujada, 400 baixada) per boscos i més boscos seguint una pista. S’acampa en un ‘camping ground’ lliure.
   
3. Black Range – Jenolan Caves: 10km. Visita final a les famoses coves de Jenolan.

 

Les dues nits les hem passat en zones d’acampada (campgrounds) oficials del parc. Són gratuïts i tenen serveis amb aigua de pluja que cal tractar abans de beure.

Cangur

Monitor Lizard

Wallabie

Cangurs

Llangardaix

Cangur

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

De safari per Austràlia

Com deia en un comentari anterior, qualsevol viatge i/o trekking per Australia te l’afegit de la fauna i flora endemica d’aquest enorme pais. Comencant pels boscos (amb els boscos de gums o de rainforest), passant per les aus i acabant amb els mamifers, Australia alberga una enorme biodiversitat d’animals que pels que venim de fora, no coneixiem abans.

Una fauna i flora uniques. Quan fa 33 milions d’anys Australia es va separar totalment de la Antartida, va comencar una carrera evolutiva propia de totes les especies que hi van quedar “atrapades”. Ja tenim el primer element per comprendre el perque de la fauna unica Australiana. El segon, la duresa del clima i el sol. Australia es considera un continent comatos geologicament parlant. Ni es va veure afectat massa per les glaciacions, ni te volcans que creein sols fertils i nous. Tampoc te grans muntanyes que d’on baixin terres noves creades per l’erosio. Es un medi ambient dur pels animals.

I diferents son les estrategies que els animals han hagut d’adoptar per a sobreviure.

El koala es un animal que s’alimenta basicament de les fulles d’eucaliptus. Unes fulles toxiques i de poca aportacio energetica, que li requereix un 20% mes d’energia per digerir. Per poder soportar aquesta dieta ha “sacrificat” en un tant per cent semblant, el seu cervell. El koala es un animal encantador i dormilega (dorm unes 19 hores al dia) pero gens intel.ligent. Porta una vida mig aletargada a fi de reservar energia.

Com el koala, els cangurs i wallabies son marsupials. Que els bebes naixin sense acabar de desenvolupar-se i ho facin en les “bosses” de les mares fa que necessitin fins a un 20% menys d’energia del que necessita un mamifer no marsupial.

Les kookaburres son unes de les aus que mes s’escolten per Australia. Sembla que riguin, quan canten. Aqui a Australia hi ha moltes especies d’aus on calen tres membres per portar endavant un niu. A cada niuada, a part del pare i la mare, el pollet mes jove es queda amb ells per ajudar a cuidar la seguent niuada. Dos (pare i mare) no en son prou per sortir-se’n de les dures condicions(aviat passara igual a casa nostra, amb els sous baixos i hipoteques altes que tenim!).

Segons a quin Parc Nacional et trobis es mes facil de tapar-te amb una especie o altre. Els diables de Tasmania per exemple, nomes es troben a Tasmania, els cocodrils a l’humid nord mentre que els cangurs vermells son mes comuns a l’oest. Durant els darrers dies hem estat voltant pels Alps de Victori (pujant el Feathertop i el Bogong, dos cims coneguts del Alpine NP) i pel Wilsons Promontory NP. No hem vist per tant ni diables de Tasmania ni cocodrils, pero si wombats, eastern grey kanguros, wallabies, cotorres, emus i algun koala.

Els paisatges a Australia no seran tant magnificients com els de Nova Zelanda (NZ no te mamifers propis perque es va separar geologicament abans de que els mamifers apareixessin) pero val la pena venir fins a aquestes terres i descobrir tota una fauna i flora, uniques.

Dema deixen enrera Oceania per tornar de nou a l’Asia, al sudest asiatic aquest cop. Anem a Malaysia.

Melbourne, 19 d’abril de 2008

Kosciuszko (2.229m) i les Seven Summits

Després de l’experiència de la furgo a NZ, a Austràlia el que hem fet ha estat llogar un cotxe. No ens hi estarem aquí el temps suficient com per comprar i vendre un vehicle, així que el lloguem, i no cal patir per si se’ns espatlla o no.

La ruta que seguirem es la clàssica de la costa est, hem començat a Sydney i acabarem a Melbourne. La primera parada va ser a Canberra, la capital política d’Austràlia. És d’aquesta ciutat des d’on governa Kevin Rudd, el nou president laborista del regne d’Austràlia. I es que com NZ, Austràlia és una monarquia. El seu cap d’estat és la reina d’Anglaterra Isabel II. Hi haurà, però, un debat obert sobre un possible referèndum per convertir aquest país-continent en una república.

Canberra es una ciutat en la que et trobes en ple centre urbà, i alhora et preguntes on esta la ciutat. Es una ciutat tant oberta i dispersa al voltant d’un llac artificial, on un mai té la sensació de ser dins una ciutat, menys encara d’una capital estatal.

I de Canberra marxem cap al parc nacional del Kosciuszko. El nom de Kosciuszko ha anat lligat molt sovint a la polèmica sobre si es un dels cims dels Seven Summits. Les ‘Seven Summits’ és una llista creada per un afeccionat americà, Richard Bass, que  inclou el cim més alt de cada continent. Per al continent Austràlia-Oceania hi va incloure el Kosciuszko, de 2.229m. Reinhold Messner la va corregir canviant el Kosciusko pel Puncak Jaya o Carstensz (4900m), muntanya situada a Papua (Indonesia). Des de llavors han existit les dues llistes.

SEVEN SUMMITS

ASIA: Everest, 8848m
AMERICA DEL NORD: McKinley, 6194m
AMERICA DEL SUD: Aconcagua, 6954m
EUROPA: Elbrus 5642m
AFRICA: Kilimanjaro 5895m
ANTARTIDA: Vinson, 4892m
OCEANIA: Carstensz, 4884m (llista de Messner) – AUSTRALIA-OCEANIA: Kosciuszko, 2229m (llista de Bass)

Però de fet, ni el Kosciusko és la muntanya més alta d’Austràlia. El pic més alt del país és el Mawson Peak (2.744m) i es troba a la Heard Island, una illa a mig camí d’Austràlia i de Madagascar.

Fora de totes les polèmiques, el cert és que l’ascensió al Kosciuszko ens va donar un agradable dia de muntanya, amb una ascensió amb paisatges alpins que no esperàvem trobar (i menys encara la presencia de neu durant bona part del recorregut).

Al Kosciusko la majoria de gent hi puja aprofitant el telefèric que surt del poble de Thredbo. Aquesta via d’ascensió suposa pagar 27AU$ (16eur) de telèferic, passar per una quilomètrica passarel·la metàl·lica i deixar de visitar la part més interessant de la zona, el Main Range. En canvi, sortint des de Charlotte Pass (1.835m) es pot fer un recorregut circular d’uns 26km i 800m de desnivell, passant per arestes de cims de més de 2.000m i llacs glacials fins al mateix Kosciuszko. Es la ruta que nosaltres vam fer servir. No és la única, és clar, però si aneu per la zona, no us perdeu el Main Range en el vostre recorregut al cim del Kosciuszko.

Es pot allargar el circuit acostant-se fins el cim del Mount Townsend (2.209m), el segon cim més alt de la Austràlia continental després del Kosciusko. El tram final puja entre grans rocs (fàcil), però on cal estar atents.

Ah,  cal planejar bé la ruta abans d’entrar al parc nacional, que cal pagar 16AU$ per cada 24h d’estada al parc! En canvi,  a diferencia de NZ, els campgrounds que hi ha escampats pel parc nacional són gratuïts (amb alguna excepció). Son zones d’acampada molt bàsiques, amb intal.lacions que només inclouen lavabos i aigua, i quan n’hi ha. Aquestes zones d’acampada tenen a més a més, l’afegit d’estar plantats al mig del bosc, rebent sovint visites d’alguns animals pels voltants!

Gundagai, 8 d’abril de 2008

FOTOS

Sydney Harbour National Park : 1 dia de travessa

Mitja hora en ferry des de Circular Quay et deixa al barri de de Sydney de Manly. Mitja hora de ferry que et porta a passar just a tocar de l’icone de tota Australia, l’Opera de Sydney. Manly es un barri turistic i de cares residencies. Hi ha bones platges a Manly. Pero tambe es l’inici 9o final) del Manly Scenic Walkway, una camina urbana de les que acostumen a haver a les ciutats d’aquest costat del planeta.

Pero aquesta caminada urbana d’uns 10km de llargaria es caracteritza per passar pel Sydney Harbour National Park. Escampats per diferents punts de la badia on actualment es troba la ciutat, hi ha tot d’espais que es conserven gairebe igual a quan el Capita Cook arriba a aquestes costes al s.XIV i que tenen el rang de Parc Nacional.

No son extenses aquestes arres protegides, pero quan un s’hi endinsa, t’oblides que ets a la ciutat mes gran de tota Australia (4,4mil. d’habitants). Boscos, miradors, petites platges on un pot donar-se una refrescada, i iguanes o kookaburras si parlem de fauna, son alguns exemples del que pots trobar durant aquest magnific recorregut urba.

Pero el Sydney Harbour NP no es l’unic parc nacional al voltants de la ciutat. Hi ha el Royal NP a pocs quilometres (el segon mes antic del mon despres de Yellowstone), el de les Blue Mountains (a un centenar de quilometres), i el de Botany Bay NP.

Va ser a Botany Bay on el Tinent (Capita) Cook va arribar per primer cop a terres australianes un 19 d’abril de 1770 tenint el primer contacte amb els aborigens australians. El 26 de gener de 1788 arribava en aquest mateix punt, la “First fleet”, es a dir, la primera flota anglesa amb intencions d’establir-hi una colonia. Cada any Australia celebra el 26 de gener el seu dia nacional. Pels aborigens australians, aquest dia es el seu “Mourning day” (dia de dol).

Sydney, 27 de marc de 2008

Genètica o cultura? Els nous australians

26 de gener de 1788. Una flota de 11 vaixells desembarca per a establir-se a la costa est d’Australia. Feia divuit anys que el llavors Tinent James Cook, mes edavant Capita Cook, havia arribat a aquestes costes a boird del vaixell cientific de la Royal Society britanica.

 Aquesta primera flota s’estableix al port de Sydney, i porta una carrega molt especial. A part dels 250 oficials i soldats, porta 750 convictes. No es d’extranyar doncs que un dels primers edificis construits a Australia fos una preso. Aqui foren desterrats milers de criminals. El que per alguns era una manera de donar-los una oportunitat, per altres Australia es converti en “camps de concentracio” on els presos eren maltractats. Per no parlar de les dones. Ah, que el 26 de gener es celebra a Australia el dia nacional!

Cada cop mes australians cerquen si hi ha cap pres en els seus avantpassats. Quants actuals australians deuen provenir d’aquesta poblacio presa portada per l’imperi Britanic? Hi ha teories psicologiques que parlen d’un component genetic en la delinquencia, i d’altres diuen que el factor mes important es l’ambient. El que es segur que el nivell de delinguencia del pais es molt baix. Per mostra, un boto: les bicicles es lliguen al carrer amb seient… i el casc!

Australia es per aixo, un pais multicultural. Un 24% de la gent ha nascut fora del pais i un 40% esta barrejada amb altres.

Els que si que segurament han nascut aqui son els aborigens australians. Pero molts d’ells en neixer, no eren australians! I es que no va ser fins l’any 1967 que a traves d’un referendum positiu, van poder tenir acces a vot, i tambe a la nacionaliat australia! Aconseguin plens drets despres de decades de politiques racistes i assimilatories (White Australia Policicy, 1901). Avui dia representen un 2.5% de la poblacio total (aprox. mig milio) dels 21 milions totals d’habitants que te el pais.

Pero nosaltres deixem de moment aquest pais-continent, per fer un salt a cap “Mordor, Gondor i Rohan”. Marxem cap a Nova Zelanda on bona part dels exteriors de la trilogia del Senyor dels Anells, es va gravar!

 MOLT BON ANY 2008 A TOTS!

Melbourne, 30 de desembre de 2007

Austràlia

Ja som a Australia despres de dues escales, la primera a Singapore ( de12 hores) i la segona a Darwin de 24 hores (i com que no vam sortirde l’aeroport, per moments, ens sentiem com en Tom Hanks a la peli La Terminal).

La companyia que em volat fins aqui ha estat Tiger Airways, i encara que pel nom no ho sembli, es una companyia (amb seu a Singapore) de referencia pel sudest asiatic, estenent-se des de fa poc mes d’un mes tambe a Australia.

A Singapore vam haver de vigilar de no tirar res a terra. Ja ens haviem adaptat a la cultura asiatica de tirar-ho tot a terra, pero aqui, haviem d’anar amb compte que hi ha fortes multes si t’enganxen tirant res a terra. Igual que els xiclets, que no hem pregunteu per que, que no en se la rao, pero es prohibit!

Pero no menys estranys son els australians. Es prohibit entrar al pais amb menjar sigui empaquetat o no, i si el dus, cal declarar-lo no sigui que t’enxampin i et caigui una multa (hi ha gossos a l’aeroport de Darwim mateix, que ensumaven no drogues, sino fruites i menjars…) Tambe cal declarar qualsevol cosa que hagues estat en contacte amb el terra (per a que no entris llavors o especies alienes al pais, soposem). Aixi que religiosament per evitar sentir-nos com uns delinquents, vam declarar que portavem botes de trekking (es que encara, despres de sis mesos, no les hem rentat). Pero deu haver gent que entra amb botes encara mes brutes, que les nostres les van trobar netes. Aixo si, qualsevol objecte de paper, fusta… era escrupulosament revisat pel servei de quarentena, que a la que detecten possibles insectes o larves, et requisen l’objecte.

Melbourne, 23 de desembre de 2007