Genocidi a Cambodja

 

De CAMBODJA

Tots els paisos tenen un passat negre en la seva historia recent, pero el passat de Cambodja es un dels mes foscos que es recorden.

El 17 d’abril de 1975 els Khmers Rojos prenen la capital Phnom Penh donant fi a la guerra civil que aquest pais patia. Comencava pero, un infern pel poble cambodja. Amb Pol Pot al capdavant, els Khers Rojos comencen a aplicar les seves politiques ultracomunistes. Pol Pot ordena l’evacucio de totes les ciutats (malalts inclosos) per portar els seus habitants a treballar al camp. Els ciutadans son considerats gent corrupta, i sota el seu regim esdevenen literalment esclaus, treballant als camps de sol a sol. Milers de persones moren en les evacuacionions, fins i tot el germa de Pol Pot. Al nou pais (Camputxea Democratica) qualsevol referencia al “corrupte” occident es prohibeix: la televisio, l’escola, els rellotges, termes linguistics derivats del colonialisme…

De CAMBODJA

Pero el pitjor de tot va ser la repressio, persecucio i extermini que va patir la poblacio a mans del regim de Pol Pot. Durant 5 anys (1975-1979) el govern Angkar dels Khmers Rojos van dur una politica d’extermini que va acavar amb una cinquena part de la poblacio. Les dades sobre l’estermini varien molt segons les fons, pero totes se situen entre els 1,5 i els 2,5 milions de morts, causades o be per execucions directes o be per la fam que va provocar les seves mesures. Mentre la poblacio moria a milers per la fam, la produccio d’arros que aquests nous esclaus produien servia per comprar mes armes a la Xina, unes armes que servien, com no, per controlar mes i mes a la poblacio.

Una visita a Phnom Penh no es completa sense coneixer S-21 i el camp d’extermini de Cheung Ek. S-21 era el centre principal d’empresonament dels Khers Rojos a la capital. Qualsevol rao era suficient per ser empresonat, com portar ulleres, que podia significar ser prou intel.ligent per liderar una revolta. Mestres, metges, monjos… tots van ser assassinats. Al centre de detencio S-21 els detinguts passaven mesos sota tortures constants abans no eren enviats al camp d’extermini de Cheung Ek. Unes 20.000 persones compresos dones, nens i nadons, van ser executats i enterrats en aquest camp, bona part d’ella morts a cops per no malgastar una escassa municio.

Una barbarie que encara Cambodja arrossega en forma de pobresa i miseria.

De CAMBODJA

(fosses comunes a Cheung Ek)

Ho Chi Minh, 16 de desembre de 2008

Angkor Wat

 

De CAMBODJA

Les cerveses a Asia esdevenen gairebe una questio nacional, l’aparador del pais. O aixo si mes no sembla, atenent als noms de les cerveses que hem anat trobant durant el viatge.

Un dels casos mes paradigmatics l’hem trobat a Laos, on la cervesa Lao (nom del pais en la llengua local) es tota una institucio al mercat alimentari nacional, on la marca fins i tot arriba a dominar un 99% de les vendes de cervesa. Pero la Lao no es l’unica cervesa que pren el nom del pais o regioo on es troba. Tenim la Myanmar a Myanmar, la Bali Hai a l’illa indonesia de Bali, la Lhasa al Tibet, i l’Angkor a Cambodja.

Be, si, teniu rao, Angkor no es cap pais, pero com si ho fos. Angkor en llengua khmer significa ciutat i la ciutat-imperi en majuscules de Cambodja ha estat Angkor. Tant important pel cambodjans ha estat Angkor, que les torres del temple mes emblematic d’Angkor (Angkor Wat) s’han inclos en la bandera nacional de Cambodja.

De CAMBODJA

La civilitzacio d’Angkor va florir entre els s. IX fins el XV arribant a dominar parts de Tailandia i Laos. D’aquell vast imperi avui nomes resten ruines, unes ruines, tot val a dir, enormes.

Que ningu s’imagini pero, unes ruines remotes, salvatges, allunyades de la civilitzacio. Son a 6km d’una gran ciutat (Siem Reap) i comunicant els temples hi ha multitud de carreteres afaltades que faciliten la seva visita.

Calen diversos dies per visitar les ruines donada la seva extensio. Desenes de temples s’escampen en una zona de quilometres d’extensio i nomes visitar els pocs temples principals representen 16km de recorregut, 26km si es vol ampliar el recorregut a altres temples. Queda clar que cal buscar-se un transport per moure’s pels temples. La gran majoria de turistes opta pels tuk-tuks, que cobren fins a 20$ per dur-te de temple a temple durant una sola jornada. Un lucratiu negoci si es te en compte que el lloguer de motos esta prohibit. L’altra opcio que resta es la bicicleta, pero pocs els turistes les agafen donada l’acumulacio de quilometres que es una visita a Angkor.

De CAMBODJA

I que val entrar a Angkor? Una sola jornada 20$, 40$ per tres dies i 60$ per una setmana. Es tot un dineral per un pais com Cambodja, tenint en compte que amb l’entrada de tots dos, tindriem hotel per a 3 setmanes. Aquests diners estarien ben invertits si anesssin a parar completament a l’organisme encarregat del manteniment d’Angkor. Pero no es aixi, sino que l’organisme que gestiona les visites es una petroliera que nomes reinverteix una minima part en la conservacio.

De CAMBODJA

Tot s’ha de dir, pero, que visitar Angkor es tota una experiencia i son, sens dubte, les millors ruines que mai hem visitat.

Phnom Penh, 13 de desembre de 2008

Camí a Cambodja

Els darrers dies els hem passat a Bangkok, pero a diferencia de molts ciutadans nacionals, no hi estaven retinguts esperant un vol cancel.lat a causa dels setges aeroportuaris. No erem en aquesta ciutat per tornar a casa, tot i que com oportunament ens han fet notar des de casa, hauriem pogut aprofitar aquests vols de “rescat” per a tornar a casa de “gorra”!

Erem a Bangkok per fer alguna petita compra, descansar (sempre es descansat moure’t per terreny conegut) i per reprendre el nostre itinerari.

Deixem enrera definitivament Laos i Tailandia, dos paisos veins amb nexes comuns (viuen mes laos a Tailandia que en tot Laos), pero amb desenvolupaments ben diferents. Tailandia prospera, desenvolupada, podriem dir que rica dins el context en el que es troba. Laos per contra, es un pais endarrerit, sense infraestructures ni recursos i que depen molt de l’ajut dels seus aliats a la zona, la Xina i el Vietnam. Sovint sentireu parlar de Laos com un pais autentic, un adjectiu que no hauria d’existir en el vocabulari viatger, atenent que sovint veiem que els paisos autentics van lligats amb la pobresa.

(Estacio d’Aranya Prathet, Tailandia)

I seguim el nostre itinerari, en tren, mentre poguem. Nomes dos trens al dia surten de Bangkok cap a la frontera entre Tailandia i Cambodja, cap a Aranya Prathet. Son trens ordinaris que no admeten reserva i que triguen prop de sis hores per fer els 250km que separen Bangkok d’Aranya Prathet. Tambe s’ha de dir que el trajecte nomes val 1 euro.

No hi ha cap tren que connecti els dos paisos. Tot i que hi ha una linea ferria pel costat cambodja, no hi circulen trens. Tenim noticies, pero, que des de la ciutat de Battambang, a uns 120km a l’interior de Cambodja hi ha un tren setmanal fins la capital, Phnom Penh, aixi que cap alli ens dirigim per agafar-lo el dia del seu pas, diumenge.

(estacio d’Aranya Prathet, i tut tuks)

La frontera entre Tailandia i Cambodja es troba a quatre quilometres de l’estacio de tren. Cal per tant, agafar un tuk-tuk (tricicle-moto-taxi). El visat per Cambodja es pot fer a la mateixa frontera per 20$… si consegueixes superar totes les proves de dificultat. Conductors de tuk-tuk que et porten a l’agencia on li donaran comissio per fer-te un visat amb “sobrepreu”, policies corruptes que intenten cobrar-te mes del compte a la mateixa frontera, conductors d’autobusos que et porten a la terminal de bus de la seva agencia de viatges, mentre que altres conductors et porten a la veritable terminal de busos (en contruccio).

Un veritable desgavell pel que ha estat un dels passos fronterers mes “complicats” dels que hem fet.

Per cert, que finalment vam haver de pagar 5$ de mes a la policia, i vam acabar en un cotxe amb fortor de peix despres de fer dit a la carretera al costat de la terminal de busos en contruccio!

Aixo si, arribem just a temps a Battambang per agafar un tren, que ja no circula!

Siem Reap, 9 de desembre de 2008