Trekking pel Wilsons Promontory NP. Austràlia

Mapa situació Wilsons Promontory NP

INTRODUCCIÓ

El ‘Wilsons Promontory National Park’ es troba a l’estat de Victòria, a 220km al sud-est de Melbourne, i és un dels més visitats gràcies a la seva proximitat a la capital d’estat.

Ocupa la part sud de la península de Wilsons Promontory, on es troba el punt més meridional de la Austràlia continental, el South Point. Té una extensió de 50.050 ha., i al parc s’hi pot trobar abundant fauna que ens acompanyarà durant una travessa que va entre esplèndids boscos i platges salvatges.

És una travessa fàcil però que ens va deixar prou satisfets. Té l’al·licient de la fauna que es pot veure durant la caminada, amb wallabies, wombats i cangurs com a animals més representatius així com paisatges de gran bellesa.  Per contra, Tidal River sembla més aviat un gran càmping de la Costa Daurada quan s’omple de visitants que venen a passar el cap de setmana.

Wombat

Perico ‘blaugrana’

Cangur

ACCÉS

El punt d’inici del trekking és Tidal River,  principal porta d’entrada del parc. La zona compta amb serveis de tota mena, inclosa una zona d’acampada per a més de 400 places. Tot i la seva mida, si hi aneu a ple estiu austral, reserveu les places amb prou antelació donat que que s’omple fàcilment, sobretot en caps de setmana.

Per arribar-hi és indispensable un vehicle privat donat que no té accés de transport públic.  Pot ser que algun ‘Hostel’ a Melbourne organitzi alguna mena de transport fins al parc.

ALLOTJAMENT

Les pernoctacions es fa en zones d’acampada que cal reservar amb antelació a reserva de places. Costa 12$ per persona i nit i té limitacions. No es poden formar grups de més de 12 persones ni dormir més de dues nits a la mateixa zona d’acampada.

Les zones d’acampada són molt bàsiques, i estan emplaçades en bonics indrets, sobretot la de ‘Sealers Cove’, a tocar de la platja. Disposen de wc. 

LA RUTA

Abans de començar cal demanar un permís a l’oficina del parc de ‘Tidal River Visitors Centre’ que serveis com a mesura de seguretat. Un cop acabada s’ha de retornar, indicant que hem acabat el trek sense cap incidència. En cas contrari un servei de ‘Rangers’ sortirien a localitzar-nos.

La travessa que vam realitzar recorre de forma circular bona part del sud de la península, alternant trams que transcorren entre el bosc de l’interior amb d’altres que van per llargues platges inexpoliades.

Entre ‘Tidal River’ i ‘Telegraph Saddle’ cal seguir una carretera durant prop de 4km. Si es disposa de dos transports ens podem estalviar aquest tram inicial de la ruta.

Salvant les distàncies, aquest trekking té certa similitud amb el Great Walk d’Abel Tasman Coast Track, a Nova Zelanda, dos trekkings que tenen les platges com un dels grans al·licients de la ruta.

LA TRAVESSA

Dades de la travessa:

Distància: 55km

Desnivells: +/- 1.700m

	ETAPA	DIST.	HORARI	DESN.+	DESN.-
1	Tidal River-Refuge Cove	16,6km	4-5h	400	600
2	Refuge Cove-Roaring Meg	21,5km	5-6h	1000	840
3	Roaring Meg – Tidal River	16,5km	4-5h	300	450

Veure mapa del Parc Nacional i la ruta

Veure track de la ruta

 

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

 

 

Aotea-Great Barrier Island, Nova Zelanda

Mapa situació de la Great Barrier Island, Nova Zelanda

INTRODUCCIÓ

Petita illa situada a 100km al nord-est d’Auckland anomenada Aotea en maorí. Va ser el Capità Cook qui li va donar el nom actual l’any donat que tanca per la part exterior el golf Hauraki.

Habitada permanentment per només 700 persones, l’illa ofereix un reducte de tranquil·litat on passar uns dies caminant, fent caiac o simplement descansant i banyant-se en les seves platges de sorra blanca.

Vam fer una travessa que recorre bona part del Aotea Track, una caminada de 25-30km gairebé circular per la part central de l’illa. I el cert és que no ens va decebre gens. La travessa és força variada, amb trams que va entre boscos excel.lents amb kauris i ascensions com el Mt Hobson (627m) sostre de l’illa. La ruta també visita cascades on podem fer-hi un bany i s’acampa en un parell de ‘campgrounds‘ a tocar de la platja. Finalment destacar les intal·lacions d’antigues explotacions de kauri ara abandonades que es visiten prop del ‘Green campsite’

Una travessa a tocar d’Auckland ideal si tenim uns dies sobrers abans d’agafar el vol de sortida del país.

 ACCÉS

L’illa es troba a 4h30min en ferry d’Auckland, connectada per la companyia Sealink (95$NZ) des de Wynyard Wharf a Auckland

El Port de la Great Barrier Island es troba a 2km de Tryphena, distància que es pot fer en 35min a peu, o bé llogar amb anterioritat un taxi per a que ens vingui a recollir.

Per arribar a l’inici del trek vam contractar un transport des de l’alberg.

Veure informació completa de la web de DOC

Kaiaraara Hut

Green Campsite

Green Campsite

ALLOTJAMENTS

Tryphena:  ens vam allotjar a la zona d’acampada d’ ‘Stray Possum‘ on es paga 15$ per persona per a dormir en tenda. Com en tot càmping o alberg que disposa de zona d’acampada es pot fer ús de la cuina així que és força útil portar el menjar d’Auckland.

Durant el trekking vam dormir a les zones d’acampada del DOC. Cal comprovar abans si hi ha places disponibles (veure disponibilitat).

Són ‘campgraounds’ de pagament. Nosaltres no vam fer la reserva abans sinó que vam omplir el sobre que es pot trobar allí mateix, i vam dipositar els diners corresponents a la bústia destinada a tal fi que es troben als ‘campgrounds’.

• Kairaraara Hut campsite (15$)
• Green campsite (10$)
• Harataonga beach campsite (10$)

El darrer dia vam anar a dormir a Harataonga beach campsite, una zona d’acampada situada a la platja. No és indispensable passar la nit aquí, ja que es pot arribar el mateix dia a Tryphena, però el càmping es troba al costat d’una gran platja de sorra molt agradable. Nosaltres vam fer autoestop el següent dia per arribar-hi.

ETAPES

1.Windy Canyon Lookout-KaiaraaraHut 10km 5h +300m -620m

2.Kaiaraara Hut – Green Campsite. 12km 5h

3.Green Campsite – Aotea Rd.: 12km 5h

Mapa trekking per la Great Barrier Island

 

VEURE GALERIA DE FOTOS

Trekking Volta i Santuari de l’Annapurna (18 dies)

Mapa de la ruta Volta i Santuari de l’Annapurna

INTRODUCCIÓ

L’Annapurna I és un dels cims superiors a 8.000 metres més baixos, però també és un dels més difícils. Per als alpinistes aquest cim està reconegut com el 8.000 més perillós de tots tenint en compte la relació d’ascensions i morts, que segons les estadístiques parlen de 4 de cada 10 alpinistes que intenten el cim, moren.

Paradoxalment va ser el primer 8.000 mai escalat. Fou el francès Maurice Herzog acompanyat de Louis Lachenal va fer cim el 3 de juny de 1950. Mai abans l’home havia fet cim a una muntanya tant alta.

Potser la nacionalitat d’en Herzog intervé en el fet que el rànquing de visites per països a l’Annapurna és encapçalat pels francesos, seguits pels omnipresents alemanys.

El massís conegut com a Annapurna Himal (himal significa muntanyes nevades en nepalí) comprèn cinc pics anomenats Annapurna a més a més de molts altres pics superior a 7.000 metres (Gangapurna, Tilicho…) i infinitat de pics de 6.000 metres. Ordenats per alçada els annapurnes són:

• Annapurna I: 8.091m
• Annapurna II: 7.967m
• Annapurna III: 7.555m
• Annapurna IV: 7.525m
• Annapurna Sud: 7.219m

És per aquest motiu que de vegades es parla del trekking de l’Annapurna i d’altres com el trekking dels Annapurnes. Durant la travessa van apareixen davant nostre successivament diferents cims, tot i que no és fins que s’arriba al camp base que podrem admirar  l’Annapurna I sobresortint quatre mil metres sobre nosaltres.

Ganggapurna

Cap al Thorung La

Annapurna

EVEREST O ANNAPURNA?

Pregunta que sol fer-se molta fent quan decideix visitar Nepal amb la finalitat de fer un trekking. Després de fer els trekkings de l’Everest, Annapurna i Volta del Langtang, al nostre parer és millor tan el de l’Everest com el trekking de la Volta del Langtang.

No podem dir que ens decebés l’Annapurna. El trekking és magnífic i té unes vistes immenses sobre cims superiors als 7.000m. Però pel nostre parer la ruta no té l’al·licient d’una caminada d’alta muntanya, la d’una ruta que va per corriols amb la sensació d’estar enmig de la natura. La travessa està força humanitzada, amb multitud de poblacions dedicades al turisme escampades per tota la ruta. Només és al coll de Thorung La que la ruta pren un caire decididament muntanyenc.

També trobareu trams que es camina per pistes per on cada cop més hi circulen turistes que fan la ruta en BTT (difícil però factible). No estem en contra de les BTT, però cada vehicle hauria de tenir el seu hàbitat propi i pel nostre gust les bicicletes no hauríen de circular per aquest trekking.

Tot i així, és una gran ruta, com dèiem amb unes vistes excepcionals i amb una allotjaments de millor qualitat que a l’Everest. Aquí no tindreu problemes per a carregar els vostres dispositius electrònics que hi ha llum arreu.

Kali Gandaki, amb el Dhaulagiri

PERMISOS

TIMS: Abans d’iniciar un trekking cal obtenir un TIMS (Trekkers’ Information Management Systems) a qualsevol agència de trekking. Costa 1600Rp.

CONSERVATION AREA PERMIT (ACAP): La zona de l’Annapurna no és cap parc nacional. Tot i així cal pagar uns 2000Rp  en concepte de taxa de conservació. S’ha de treure abans d’iniciar el trek a Pokhara. L’oficina es troba a 200m al sud de Nepal Rastra Bank Chowk, prop de Damsite.

Recordar de portar fotografies i fotocòpies del passaport!

Durant el recorregut es poden trobar excel·lents ‘lodges’ amb preus fixats segons com de lluny et trobis de les carreteres o aeroports. No cal regatejar als ‘lodges’ (però sempre es fa i se sol aconseguir un cert descompte) però tots valen igual en la mateixa població, i es trien segons la qualitat.

De vegades caldrà abonar la “donació” als Maoistes que educadament et demanen durant el recorregut. Per sort, només es paga un cop gràcies al rebut que et fan. Aquests diners (els 10€ dels maoistes a saber on van a parar) es dediquen per a protegir la zona tot aplicant mesures de conservació i regularització de preus. I la veritat és que a nivell d’organització es nota.

 ELS TREKKINGS

A la zona de l’Annapurna existeixen bàsicament tres trekkings que són la base per a qualsevol caminada. De la combinació d’aquests tres en surten la majoria de caminades que la gent fa per aquí. Aquests són:

1. Volta als Annapurnes (Besisahar-Jomsom). Aprox. 8-10 dies
2. Trekking del Santuari o del camp base de l’Annapurna (Pedhi-Naya Pul). Aprox. 7-10 dies
3. Trekking de Jomsom (Jomsom-Naya Pul/Phedi). Aprox. 4-5 dies

 

El trekking de Jomsom està ferit  de mort. S’ha construït una carretera que uneix Beni amb Muktinath (població que coincideix amb la volta als Annapurnes).  La carretera pateix moltes esllavissades durant la època de pluges, sobretot la part més baixa tocant a Tatopani.  El primer tram en completar-se va ser la més alta, també més seca climàticament.  Uns helicopters hi van deixar uns jeeps per on circulaven amunt i avall entre Lete i Muktinah. Encara es pot fer a peu tot el tram entre Muktinah i Tatopani donat que la carretera va pel vessant oest del riu Kali Gandaki i el sender per l’oriental.

ETAPES

Nosaltres vam fer el tomb complet caminant (la carretera no estava del tot completada afortunadament). Vam enllaçar a Tatopani amb el trekking del Santuari de l’Annapurna, que porta fins al camp base d’aquest 8.000.

La sortida clàssica és des de Besisahar però hi ha transport públic fins a Bhulbhule a través d’una pista.

En total van  ser 18 jornades a peu que les vam dividir de la forma següent:

	ETAPA	HORARI	PUJADA	BAIXADA
1	Bhulbhule-Jagat	4h50	910m	450m
2	Jagat-Daraphani	4h40	850m	405m
3	Daraphani-Chame	4h	1000m	225m
4	Chame-Pisang	3h15	640m	160m
5	Pisang-Manang	3h15	410m	100m
6	Manang-Thorung Phedi	4h25	1050m	120m
7	Thorung Phedi – Mukthinah	5h20	1000m	1600m
8	Mukthinath-Jomsom	3h40	80m	1050m
9	Jomsom-Kalapani	4h	225m	440m
10	Kalapani-Tatopani	4h55	150m	1350m
11	Tatopani-Chitre	4h	1330m	200m
12	Chitre-Tadapani	3h45	1000m	720m
13	Tadapani-Sinuwa	3h25	670m	1280
14	Sinuwa-Himalaya	3h15	980m	275m
15	Himalaya-Machapuchare	1h20	860m	50m
16	Machapuchare-ABC-Bamboo	4h40	520m	1820m
17	Bamboo-Ghandruk	4h55	1120m	1480m
18	Ghandruk-Naya Pul	3h	80m	1000m

 

Fishtail

Annapurna I

Thorung La

Cap al Thorung La

Baixant el Thorung La

Dhaulagiri al fons

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Six Foot Track 47km. Bushwalking per les Blue Mountains

Austràlia. Mapa situació de les Blue Mountains

INTRODUCCIÓ

No es pot fer trekking a Austràlia, sinó que s’ha de fer ‘bushwalking‘. Així és com es coneix aquesta activitat en aquest país-continent. La mateixa activitat a Nova Zelanda l’hauríem d’anomenar “tramping”.

El ‘Six Foot Track‘ és una travessa de 45km entre la ciutat de Katoomba i les coves de Jenolan que discorre per les ‘Blue Mountains’ a l’estat de Nova Gal·les del Sud. És la caminada més clàssica que es pot fer per aquesta àrea protegida i té l’avantatge de ser accessible amb transport públic des de Sydney. Un tren ‘intercity‘ deixa a l’inici de la travessa en aproximadament dues hores de trajecte.

LES BLUE MOUNTAINS

Les ‘Blue Mountains‘ conformen un espai de més d’un milió d’hectàrees protegides declarat com a ‘Great Blue Mountains World Heritage’ l’any 2000 per l’Unesco. Són muntanyes baixes, amb alçades màximes de prop els 1.300m, que si es té en compte la seva extensió ens podem imaginar perquè el parc és bàsicament una enorme extensió de bosc sense límits als 360º.

Un dels sus al·licients, com passa en moltes de les travesses per Austràlia,  és la fauna que anirem trobant durant el recorregut. ‘Eastern water dragons’, kukaburres, ‘lizarts’, ‘wallabies’, ‘possums’ i cangurs són alguns del animals que es poden veure durant les travesses per l’outback australià.

Depenent del parc nacional que és visiti (hi ha mes de 500 al país) es poden observar diferent fauna. Així a Queensland és més fàcil veure cocodrils  o ornitorincs a Tasmània. La possibilitat de trobar-se fauna és un gran afegit a les sortides. Durant el ‘Six Foot Track’ hem vist cangurs i wallabies i els hem pogut sentir a tocar de la tenda mentre dormíem, pasturant al costat  i fins i tot fregar-la amb la cua. Hem pogut gaudir de diferents espècies d’ocells, com les kukaburres i cacatues,  rèptils com l”eastern water dragon’, una mena d’iguana que pot arribar a fer uns 2m de llargària.

 

EL TREKKING

La travessa són 47km que es poden dividir en 2,3 o 4 etapes segons les nostres possibilitats. El més habitual és fer-la en 3 etapes, que ha estat el nostre cas.

No té cap dificultat. El camí està sempre marcat am fites de quilometratge que fan fàcil el seu seguiment.

Transport

Des de Sydney cal agafar un tren ‘Intercity’ de la ‘Blue Mountains Line‘  fins a Katoomba. Són 2h de viatge, hi ha trens cada hora. El trajecte costa aproximadament 6$AUS.

VEURE HORARIS A: ‘PLAN YOUR TRIP‘

Per tornar des de Jenolan Caves cal agafar un bus de nou fins a Katoomba de la companyia ‘Blue Mountain Bus‘. El bus triga un parell d’hores i un trajecte sol costa 45$AUS.

Veure track GPS a Wikiloc

Perfil de la ruta. Cal afegir 2,km des de l’estació de tren

 

Les etapes han estat:

1. Katoomba – Coxs River: 15,7km passant per boscos de ‘rainforest’ i planes boscoses d’eucaliptus (gum).  Es dorm en una zona d’acampada lliure i amb taules.
   
2. Coxs River- Black Range: 19km (1.310m de pujada, 400 baixada) per boscos i més boscos seguint una pista. S’acampa en un ‘camping ground’ lliure.
   
3. Black Range – Jenolan Caves: 10km. Visita final a les famoses coves de Jenolan.

 

Les dues nits les hem passat en zones d’acampada (campgrounds) oficials del parc. Són gratuïts i tenen serveis amb aigua de pluja que cal tractar abans de beure.

Cangur

Monitor Lizard

Wallabie

Cangurs

Llangardaix

Cangur

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

Nova Zelanda: Kepler Track 50km

Mapa de la ruta del ‘Kepler Track’

INTRODUCIÓ

El ‘Kepler Track’ es troba en el PN de Fiorland, al sud de l’Illa del Sud de Nova Zelanda. Va ser creat el 1988 amb la finalitat d’esponjar els tracks més populars de la zona, com el de ‘Milford Track’ o el ‘Routeburn Track’. I quan dic crear em refereixo a crear-lo literalment. Un equip mixt de voluntaris i treballadors del DOC (Departament of Conservation, del Govern de NZ) van idear i crear físicament uns senders que mai havien existit.

El Kepler és un altre dels ‘Great Walks‘, travesses  per tant, el seu traçat està manicurat, amb camins perfectament traçats, amb una conservació intervencionista típica d’aquestes latituds. Escales, passarel·les i ponts de fusta són alguns dels elements que trobareu durant la travessa.  El camí està en bon estat, pla i amb grava per a que no hi hagi fang i amb escales allí on és més pendent. Enlloc d’una motxilla, podeu plantejar-vos de dur un carret de la compra d’aquells de tres rodes!

 

Luxmore Hut

Primera jornada

Mount Luxmore

ALLOTJAMENT

Cal reservar les nits que pensem passar abans d’iniciar el trekking, un allotjament que val 54NZ$ (35 euros la nit) l’any 2015 en refugi i 18$NZ en tenda. Sovint cal fer la reserva amb setmanes d’antelació, fet que impossibilita la tria dels dies de bona climatologia per a realitzar la travessa.

Durant la temporada baixa el preu baixa, tot i que també els serveis que ofereix, com l’absència de guarda i de gas a la cuina.

Els refugis estan estratègicament situats, fet que permet dividir la travessa en etapes còmodes. Disposen de matalassos i de cuina amb gas. Només cal portar el menjar (cap refugi a Nova Zelanda té servei de restaurant) i el sac de dormir.

Per tot plegat nosltrse ens vam decidir a fer el Kepler track en un sol dia, optant per l’opció de 3 dies començant a ‘Kepler Track car park’ i acabant a ‘Rainbow Reach car park’. D’aquesta manera també ens estalviàvem de caminar els 10km que hi ha entre els dos pàrquings, un tram que discòrre pràcticament tot per bosc.

• CONSULTA PREUS DELS REFUGIS
• RESERVA DELS REFUGIS DEL KEPLER TRACK
• CONCULTA EL BUTLLETÍ MÈTEO DE FIORDLAND NATIONAL PARK

 

Cuines amb gas

Iris Burn Hut

Menjador

Shelter

Programa al refugi

Moturau Hut

RUTA

El Kepler té un disseny perfecte. A diferència de molts ‘Great Walks’ que són lineals, el Kepler és un circuit circular de 50-60km que es pot fer en 3-4 dies, en qualsevol direcció.

La ruta és molt variada, amb una part del recorregut transita per un tram alpí (per sobre la línia de bosc) que fa us farà gaudir d’unes immillorables vistes sobre els fiords i les muntanyes dels Alps neozelandesos. La ruta es pot completar amb l’ascensió al Mount Luxmore, un cim modest, de només 1.472m, però que ofereix fantàstiques vistes.

OPCIÓ 3 DIES (no circular de 50,6km)

Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores

• Només refugi, no càmping

Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores

• Opció de pujar al Mount Luxmore, 1471m

Day 3: Iris Burn Hut – Rainbow Reach car park, 22,2km, 7–8 hores

 

OPCIÓ 4 DIES (circular de 60km)

Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores

Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores

Dia 3: Iris Burn Hut – Moturau Hut 16,2km, 5–6 hores

Dia 4: Moturau Hut – Kepler Track car park, 15,5km, 4 hours – 5 hours 30 minutes

Llac Manapouri

Falgueres

Fiords

GALERIA DE FOTOS DEL KEPLER TRACK

Gunung Lawu 3.265m. Java, Indonèsia.

INTRODUCCIÓ

El Gunung Lawu és un estratovolcà situat a la frontera entre les províncies javaneses de ‘Central Java‘ i de ‘East Java‘. No es té constància de cap erupció des del s. XIX però al vessant sud al voltant dels 2.500m hi ha una àrea amb fumaroles.

No és el més alt ni el més maco de tots, però sí un dels més concorreguts gràcies a la seva vessant històrica. També gràcies a  seu alt nivell de visites el camí al cim està tot empedrat des del seu inici, esdevenint un dels volcans de més fàcil ascens d’Indonèsia.

Segons la mitologia javanesa (anomenada antigament Mahendra) va ser aquí per on  van baixar a la Terra els Deus que van fundar el primer Regne.  La muntanya s’esmenta fins i tot al Mahabharata, la epopeia clàssica indú. El cràter del Lawu va ser l’indret on els deus van bullir Gatotkaca (fill d’un dels principals protagonistes del llibre) per fondre’l amb metall i fer-lo  invencible.

Per tot aquest rerefons històric el darrer rei de l’imperi Majapahit, Brawijaya V (s. XV) va pujar fins al mateix a meditar quan el seu fill, islàmic, intentava de fer-se amb el seu Regne. Brawijaya V va fer construir dos temples hindús a la seva falda, Candi Ceto i Candi Sukuh, temples que es poden encara visitar prop de la població de Karangpandan.

No es estrany doncs que avui dia encara hi hagi multitud de gent que pugi al Lawu a meditar. Hi pugen al vespre, quan ja s’ha fet fosc, per arribar al cim encara de nit per refugiar-se en les diferents cabanes que hi ha prop del cim a meditar. És especialment concorregut durant el 1r dia del mes de Sura del calendari javanés.

ACCÉS

El sender més curt comença a Cemoro Sewo,  una població sense gaire serveis a  8km de Tawangmangu i a 5km de Sarangan.  Qualsevon d’aquestes dues darreres poblacions poden servir com a base per l’ascens, però si no tenim transport, és millor Tawangmangu, des d’on cada mitja hora (a partir de les 06:00h) hi ha transport fins a Cemoro Sewo.

 

Mapa topogràfic Lawu

 

RUTES

Pel seu alt nivell de visites el camí al cim està tot empedrat des del seu inici, esdevenint un dels volcans de més fàcil ascens d’Indonèsia.

El pic està format per tres cims: Hargo Dalem, Hargo Dumiling i Hargo Dumilah, el més alt de tots.

Existeixen dues rutes bàsiques d’ascens, les de Cemoro Sewu (8-9km) i de Cemoro Kandang (12km). Totes dues pugem pel vessant sud i els punts de sortida estan separats per pocs centenars de metres.  

La pujada per Cemoro Sewu va pel vessant oriental. És la més transitada i coneguda, també la més fàcil. Cal tenir en compte que no hi ha aigua durant la pujada.  Cap als 3.100m, prop del cim, hi ha unes cabanes (warungs) que poden vendre aliments bàsics i aigua.

L’ascens per Cemoro Kandang és més llarg però també més interessant. Es pot pujar per una i baixar per l’altra creant una ruta gairebé circular força interessant.

A totes dues entrades  hi ha una caseta on cal registrar-se.

Cal tenir en compte que no hi ha aigua durant la pujada.  Cap als 3.100m, prop del cim, hi ha unes cabanes (warung) que poden vendre aliments bàsics i aigua.

Nosaltres vam pujar i baixar per la ruta de Cemoro Sewu. Aquestes són les dades de la sortida:

HORARI:

• Puajda:  3h30min
• Baixada: 2h30min.

DISTÀNCIA: a/t: 17km

Inici (Cemoro Lewo) 1.925m
Pos1: 2.200m
Pos2: 2.570m
Pos3: 2.775m
Pos4: 3.150m
Cim: 3.265m

A cada Pos trobarem un senzill cobert on descansar o poder-se cobrir en cas de mal temps. De totes formes, al llarg del recorregut hi ha multitud de llocs on plantar una tenda si es vol fer l’ascens en dos dies.  Un dels millors llocs pot ser el mateix cim. Recordar que segons la temporada en què pugem, trobarem ‘warung’, petites botigues on venen queviures bàsics. 

Warungs prop del cim

Vistes des del cim

Vistes del Merapi i Merbabu

Cràter prop del cim

Cim del Lawu

Cim del Lawu

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Sabalan 4.811m, Iran

 

Mapa de situació del Sabalan, Iran

INTRODUCCIÓ

El Sabalan (4.811m) és un estratovolcà inactiu situat a la província d’Ardabil, al nord-oest d’Iran. És la tercera muntanya més alta del país després del Damavand (5.761m) i de l’Alam Kuh (4.848). El cim està dominat per un bonic llac situat al cràter somital, glaçat fins ben entrat l’estiu.

 

ACCÉS

El punt d’accés és la ciutat de Meshgir Shahr, a 172km de Tabriz i a  95km d’Ardabil.  Autobusos públics connecten ambdues ciutats.

 

A Meshgin Shahr cal contractar un transport privat que ens porti fins a l’inici de la ruta. Per la seva fàcil accessibilitat nosaltres vam triar de pujar al Sabalan des de l’Eastern Shelter, de nom Hoseinieh Moghadase Ardabili. S’hi accedeix per una pista en estat acceptable a 54km de Meshgin. De camí es passa per ‘Shabil’, un establiment termal on és habitual (sobretot a la baixada) de parar a fer-hi un bany calent.

 

Un jeep ens va costar  uns 12€ només de pujada. Per la baixada podem contractar-lo per a que també ens vinguin a buscar  o esperar algun altre transport que ens porti de baixada, opció que vam triar de fer.

Mapa Sabalan

ALLOTJAMENT

El punt inicial d’ascens per a nosaltres va ser el Refugi Est, a 3.540m, refugi lliure en no gaire bon estat que disposa d’una sala amb més de 20 places amb lliteres de ferro sense matalassos.

 

Atenció si al grup hi van noies. Si al refugi hi ha iranians, la presència d’una noia pot fer modificar l’ordenació de tothom qui hi estava allotjat. Nosaltres vam arribar i la primera nit vam dormir sols al  dormitori gran.  El segon dia va aparèixer un grup d’iranians que per la presència de la meva companya no vam voler dormir al mateix dormitori, tot i la seva grandària. Sempre facilita la situació que hi hagin parelles, tenen ‘preferència’ respecte als grups de nois.

 

També es pot plantar la tenda sense problemes a les rodalies del refugi, opció comuna quan durant l’estiu el refugi s’omple de muntanyencs que volen pujar al cim del Sabalan.

Jeep al refugi

Easter Shelter

Inteior refugi

ASCENS

Cal tenir en compte l’alçada del refugi i de la muntanya. Si no estem aclimatats podem patir mal de caps per l’alçada. De fet, el Sabalan supera en escassos metres el Montblanc. És molt convenient de passar un parell de dies al refugi abans d’intentar fer cim.

 

L’ascens es fa en un sol dia i no té cap dificultat tècnica ni pendents pronunciats. Nosaltres vam sortir cap al cim a les 5:15h (ja feia estona que feia sol) del tercer dia. Som a mitjans de juny i trobem neu dura a partir dels 3.700m. Vam haver-nos de posar els grampons. Més tard durant el dia la neu  s’estova.

Pujant al Sabalan

Llac glaçat a l’interior del cràter

Cim del Sabalan

Rampes de pujada

Llac glaçat a l’interior del cràter

Pujant al Sabalan

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Gunung Merapi 2.910m (Java)

 

Mapa situació del Merapi

INTRODUCCIÓ

El Gunung Merapi és un estratovolcà en actiu situat al centre de l’illa de Java, a Indonèsia. Merapi, en indonesi significa ‘muntanya de foc’ i el nom no podria ser més escaient. Estem parlant potser del volcà amb més activitat de tot el país, amb erupcions regulars des del s. XVI,  amb erupcions ocorregudes els anys 2006 i 2010.

L’any 2004 es va crear un parc nacional de prop de 6.500ha per a protegir l’entorn. A la ciutat de Yogyakarta podem visitar el modern ‘Merapi Musem Center‘, on hi ha una reproducció del volcà.

Sovint el volcà està tancat i no es pot pujar, i quan es pot, pot ser que el cim real sigui massa perillós per a arribar-hi. Al cim trobarem fumaroles amb forta olor a sofre. Cal ser curosos i anar amb molt de compte.

Merapi vist del Merbabu

ACCÉS

La població base per ascendir el volà és Selo. Per arribar-hi és millor des de Solo (també anomenat Surakarta), des d’on es poden agafar busos locals (millor sempre pel mati). Hi ha busos directes tot i que de vegades es fa canvi a Boyolali.

Selo és la base ideal tant per a pujar el Gunung Merapi com el Gunung Merbabu donat que es troba just a la base dels dos volcans.

New Selo (sortida)

Merapi des del Merbabu

Un dels vèrtex

DIFICULTAT

La pujada en sí no presenta cap dificultat. Es va per camí evident tot i que cal superar més de 1.000m de desnivell. La perillositat rau en el mateix volcà, un dels més perillosos del país. Cal consultar l’estat si tenim intenció de pujar-lo.

Com a la majoria de volcans, no trobarem aigua, cal carregar-la  tota des de baix. Hi ha diferents llocs on plantar la tenda durant l’ascensió, tot i que la pujada es pot fer i es fa en una sola jornada. El millor lloc, amb multitud d’indrets on plantar tendes es a Pasar Bubra, un replà just abans de començar la pujada al cràter del volcà.

Mapa topogràfic del Merapi

ASCENSIÓ

Com a totes les muntanyes d’Indonèsia cal sortir ben d’hora a fi d’evitar les boires que pel matí ràpidament cobreixen els cims de les muntanyes. Depèn del ritme que preveiem, no caldrà sortir de nit. Amb les primeres llums del dia pot ser suficient.

Es pot sortir cap al cim el Merapi tan des del mateix Selo com des de New Selo, un edifici 200m per sobre de Selo on hi ha arriba una carretera. Podem contractar el dia anterior transport (taxi o motos) per a que ens hi portin a primera hora del matí.

Distància: 7-8km (3km més si se surt del mateix Selo)

Desnivell: 1.100m (200m des de Selo)

Horari: 2:30-3h de pujada/ 2h de baixada (1h30min més des de Selo)

Altures:

• New Selo: 1.870m
• Vèrtex1: 2.350m
• Vèrtex2: 2.570m
• Vèrtex3: 2.720m
• Pasar Bubra: 2.700m
• Cràter: 2.910m cim

Des de New Selo, un camí surt des de l’esquerra de l’edifici. És un sender evident i trepitjat que gairebé sense pausa puja directe fins el cim. Només hi ha un parell d’encreuaments de camins que poden portar a algun dubte. El primer després de pujar uns 250m i el segon als 400m. En tots dos casos cal seguir pel camí de la dreta, recte amunt seguint uns senyals.

Durant la pujada es passa per tres diferents vèrtex que divideixen la ascensió en diferents trams.

Cràter del Merapi

Cràter del Merapi

Cràter del Merapi

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

Gunung Agung 3.040m (Bali)

Illa de Bali, Indonèsia

INTRODUCCIÓ

El Gunung Agung és la muntanya més alta de Bali (Indonèsia), únic cim que supera els 3.000m de l’illa. La seva alçada balla segons algunes informacions, però la que sembla ara per ara més fiable és la que li dóna una altura de 3.040m.

No cal cap permís per pujar el Gunung Agung ni és obligatori cap guia, però cal tenir en compte que durant algunes temporades el seu accés es tanca per motius religiosos.

Són entre 5-6h de pujada fins a cim. Cal estar dalt del cim ben d’hora pel mati per poder trobar el cim encara lliure de núvols, així que és recomanable sortir de matinada. Nosaltres vam sortir abans de la 1h, el que va implicar descansar (més que dormir) la tarda anterior a Ubud fins les 11h, quan ens vam llevar a fi de dirigir-nos amb el cotxe llogat fins a Pura Besakih. Si hi heu anat abans a visitar-lo i per inspeccionar el camí de sortida no tindreu problemes per arribar-hi. Sinó, un GPS fa meravelles.

Cal sobretot tenir en compte que no hi ha aigua a la muntanya i que són 1.800m de desnivell (més de 2.000 si se surt des del temple principal de Pura Besakih).

Tot i que emprendre l’ascensió en època seca (maig-setembre) cal estar atents al butlletí meteorològic. Durant la nostra estada vam desistir d’un intent a cim pel temps i el dia que vam fer-lo, una persona va morir prop del cim i una altra havia desaparegut a causa d’una meteorologia adversa.

OPCIÓ INTERESSANT

Hi ha una pista de 3km que porta des del complex principal de Pura Besakih fins a Pura Pengubengan. És una opció interessant ja que escurça la pujada a peu en 250m de desnivell. Segons el seu estat és apte per qualsevol vehicle (consultar estat), però és millor un tot terreny (no cal un 4X4) dels que lloguen per Ubud, tipus Suzuki Jimmy. És el que nosaltres vam llogar per acostar-nos-hi.

Pura Bengubengan

Pura Besakih

Flor

ACCÉS

El temple de Pura Besakih es troba aproximadament a 40km d’Ubud. Hi ha diferents opcions per arribar a Pura Besakih

• Un transport privat pot deixar-te al temple i recollir-te a una hora convinguda. Tenir en compte que si es vol provar d’anar a Pura Pengubengan, el taxi sigui millor 4X4 o similar.
• Pack per agencia de viatge. Solen cobrar entre 40-60$ per persona, tot inclòs (transport i guia)
• Llogar un cotxe durant un dia. Solen cobrar 100.000-180.000Rp pel lloguer d’un cotxe petit tipus Suzuki Jimmy per un dia. En algunes agencies permeten recollir el cotxe al vespre abans, el que permet que amb un sol dia de lloguer en tinguem prou.

RUTES

Existeixen dues conegudes rutes que pugen el volcà:

1. La més popular és des de Pura Pasar Agung, a uns 1.500m d’alçada. És la ruta habitual que ofereixen les agencies de turisme per Bali, però el camí no porta el cim sinó a un mirador sobre el cràter.
2. L’únic camí que puja al cim surt des de Pura Besakih, el temple hinduista més important i gran de Bali. Des del cim es tenen panoràmiques de 360º  tot i que a primeres hores del mati el sol ve de cara. Aquesta ruta és la que descriurem.

ASCENSIÓ

El punt de sortida és el complex de temples de Pura Besakih (alt. 1.000m a la zona dels restaurants).

Cal anar al temple de Pura Pengubengan (un temple aïllat a 45min-1h) per prendre un camí que surt de darrera del temple Un cop s’agafa aquest camí, ja no hi ha cap mena de problemes, ja que condueix directament al cim. Durant l’ascensió es troben un parell de cartells indicadors que seguirem a l’esquerra en els dos casos.

Si se surt des del temple principal (1.000m), cal pujar per les escales de la dreta del temple (de les 3 que hi ha) i agafar un camí empedrat a l’esquerra de Pura Gelap que ens portarà directament a Pura Pengubengan (1.250m). Sense conèixer el camí a Pura Pengubengan pot ser complicat trobar-lo per la nit. Nosaltres hi vam anar un parell de cops a fi de localitzar la ruta, i vam aprofitar per visitar el temple amb calma.

Sotida a la 1am

Alba

Primeres hores

 VEURE GALERIA DE FOTOS

Som a casa!

 

De EUROPA

Han estat 21 mesos voltant per Oceania, Asia i Europa, i el que per estones ens semblava que no havia de passar mai, ha passat, hem tornat a casa!

Tenim constància que molta més gent de la que ens ha escrit al mail o ha escrit comentaris al blog ens ha anat seguint per aquí durant aquests mesos que ha durat el nostre viatge. Volem agrair el vostre recolzament. Saber que sempre hi havia algú llegint els nostres relats ens animava a continuar explicant allò que pensavem que podia interessar.

No tanquem el blog, en la mesura que poguem, anirem actualitzant-lo, tot afegint-hi informació pràctica, mapes, fotos o videos.

Gràcies a tots.

Barcelona, 13 de març de 2009