Piano, piano (Itàlia)

 

De EUROPA

Moltes coses recuperem des que som a Itàlia. En primer lloc tornem a veure el mar, que des de Hong Kong, al mar del Sud de la Xina, fins a Venècia,al Mediterrani que no el veiem, i això que han passat prop de 14.500km. Hem tornat a veure el mar i hem toranr a tenir temperatures agradables de 18C SOBRE zero. Això sí és vida!

Amb Itàlia també recuperem la nostra moneda, l´Euro. Ha tocat, ara sí, treure els bitllets que hem anat arrossegant per tot Asia per deixar de tirar de VISA, que si bé ens soposava no haver d´anar carregats amb diners a sobre havent-los d´amagar als calçotets, sí que ens era una ruïna econòmica a base de pagar comissions a La Caixa.

De EUROPA

I ves per on, que en la primera compra que fem a Venècia en Euros, ens donen de canvi un euro amb la cara del Rei. Mal presagi. No nomès les nostres famílies, sinó que també potser la reial, saben que en pocs dies serem a casa.

Però el que és pitjor és que amb el nostre estimat euro tornem a tenir preus europeus. Haver de pagar 1,5 euros per anar al lavabo a Venècia ens sembla un luxe que no podem permetre´ns. A Asia anar al lavabo o bé era gratis (el cas de la Xina), o bé podies triar d´acord amb les teves necessitats: orinari, cabina i/o lavabo, adaptant la teva economia a les diferents necessitats fisiològiques del moment.

Som a Itàlia i tornen els endarreriments en els trens, endarreriments de fins a mitja hora per trajectes de voltant de tres hores. Definitivament ens estem aclimatant de forma addient per la nostra tornada a casa. Res ens vindrà de nou, ni els preus que hi trobarem ni el ´bon´ funcionament de la nostre estimada RENFE.

De EUROPA

Ben bé es podria dir que estem tornant a casa des de fa més de sis mesos quan agafavem el primer tren a Java. Des de llavors la familia no para de preguntar si realment estem tornant. Estem tornant i estem ja molt a prop de casa. Hem anat tornant tant a poc a poc (piano piano com dirien els italians) com hem pogut, però ja no podem alentir més la marxa. Tant a prop que en dos dies serem ja a Barcelona.

Florència, 9 de març de 2009

En tren per Europa (Hongria)

 

De EUROPA

Vam arribar a Ucraïna i entràvem geogràficament a Europa. Entrem a Polònia i alhora ho fem també a l´espai Schengen, les fronteres exteriors comunes de la Unió Europea. A partir d´ara ja no ens cal passaport per travessar cap més frontera fins a Barcelona, sempre i quant no sortim de Schenguen!

Europa se´ns fa un continent atípic, sembrat de fronteres, a diferència de gegants asiàtics com la Xina, el Kazakhstan o Rússia on es poden fer milers de quilòmetre abans no es travessar cap frontera. Però tot i ser a Europa hem d´anar en compte en el nostre recorregut i no passar per països amb noms tant extravagants com el de la República de Transnitria, un país semi-independent situat entre Ucraïna i Moldova amb la seva pròpia moneda, fronteres i sistema de visats. Una raresa històrica per aquells que vulguin conèixer com era un país comunista en plena època freda però que pot soposar més d´un maldecap inesperat si s´hi entra desconeixent l´existència d´aquest ´país´.

En el nostre recorregut hem conegut la existència d´una altra Galicia a part de la que tots coneixem. La Galicia que hem ´descobert´ (i que curiosament també s´escriu com en català o en castellà) va ser un regne centreeuropeu que incloïa les ciutats de Lviv i Cracòvia. Aquesta Galicia neixé al s. XIII i va ser regió autònoma durant uns anys durant l´Imperi Austrohúngar, tot i que ha acabat dividia entre Ucraïna i Polònia.

De EUROPA

Viatjar per Europa en tren soposa haver de conèixer el funcionament de les diferents companyies ferroviàries per on es passa: PKP a Polònia, MAV a Hongria, HZ a Croàcia… cadascuna amb els seus tipus de trens, normes, i tarifes o promocions corresponents. El que més sobta és la falta d´unificació informativa entre els diferents gestors. Hi ha un parell de webs útils a internet (Eurail i DB), tot i que no acaben de donar tota la informació que un esperaria, sobretot en el cas dels preus. Uns preus que ja no són els que trobavem per Asia, clar, això és Europa, i a Europa tot és més car, sí, però a més aquí el tren sembla un transport de luxe si el comparem a l´asiàtic, no només pels preus sinó també pel concepte. Tret dels trens de rodalies, els internacionals no semblen ser un transport de masses. Clarament perden la batalla respecte els autobusos (molt més barats), i el cotxe.

De EUROPA

Budapest, 2 de març de 2009

Europa (Ucraïna)

D´Astana a Moscou hi ha poc més de 3000 quilòmetres durant els quals es travessa la serralada dels Urals. Aquest accident geogràfic s´ha pres de forma convencional com el límit oriental d´Europa, tot i que si s´observa un planisferi, el nostre continent no sembla ser més que una península asiàtica del supercontinent euroasiàtic. Així que segons com es miri existeix el continent europeu i asiàtic, o només l´euroasiàtic.

Les convencions sovint condueixen a dubtes, i aquests sorgeixen en el cas del Kazakhstan, país que geogràficament té una part (la sudoest) inclosa dins el que seria per definició Europa mentre la que la resta d´aquest vast país és troba a l´Asia Central. Algun dia el Kazakhstan entrarà a formar part de la UE? No sé si a Rússia li agradaria, però sent com és un dels primers productotrs de petroli del món, Europa i Asia el voldran al seu equip. I de moment, l´equip de futbol del Kazakhstan està participant en la lliga d´accès al mundial de futbol del 2010 en el grup europeu, dins el grup 6, on també s´hi troba un gegant futbolístic com és Andorra.

En algun punt desconegut entre les capitals del Kazakhstan i de Rússia, hem entrat a Europa i deixat enrera Asia després d´haver-la recorregut durant de 16 mesos. I de Rússia passem a Ucraïna, primer país que ja sense dubtes geogràfics es troba dintre d´Europa. Els ucrainesos diuen que és en el seu país on es troba el centre geogràfic d´Europa. Deuen tenir clar que és Europa.

De UCRAINA

Segons com es miri trepitjem el nostre tercer continent del viatge, o el segon, tant se val, però el que cada cop notem més clarament és que ens anem apropant a casa. Apareix una població majoritàriament eslava (ètnia ja d´origen europeu), una religió nascuda a Europa com és el cristianisme (ortodox en aquest cas) i una història lligada més al continent europeu. La part oest d´Ucraïna, on la ciutat de Lviv es troba, va pertanyer durant bona part de la seva història a Polònia o a l´Imperi Austrohúngar.

De UCRAINA

Cracòvia, 23 de febrer de 2009

De trànsit a Moscou (Rússia)

 

De Russia

Les línies ferroviàries kazaques són anteriors a la seva independència. Això vol dir que pels traçats de les linies no es van tenir en compte unes fronteres que avui dia són internacionals. Hi ha trams de ferrocarrils kazacs que creuen Rússia per anar només d´una ciutat kazaca a una altra. És el cas del tram entre Astana i Aktobe o entre Aktobe i Uralks, a l´oest del país.

Per arribar a Ucraïna des del Kazakhstan cal creuar Rússia, país que demana visat d´entrada, ja sigui de tránsit o de turisme. El primer tipus de visat és més senzill d´aconseguir ja que no cal cap mena de carta d´invitació per obtenir-lo com si fa per la resta de tipus de visats, com és el turístic. A l´hora de sol.licitar aquest tipus de visat cal presentar els bitllets originals de l´itinerari complet per territori rus, tant l´entrada com la sortida del país.

De Russia

Quatre dies a la setmana surt des d´Astana un tren directe que uneix les capitals d´ambdós països, el tren N107 Astana-Kiev, que recorre els més de 3700km entre les dues ciutats en unes 72h. Però compte! Que no us passi com a nosaltres que després de comprar el bitllet pel tren a Kiev i després de sol.licitat el visat rus de trànsit tot fent cua a -20ºC a les portes de l´Ambaixada russa, no pogueu pujar al tren per no tenir el visat de doble entrada del Kazakhstan i de Rússia. El tren N107 entra a Rússia ho fa de nou al Kazakhstan per finalment tornar a sortir cap a Rússia després de la ciutat kazaca d´Uralsk.

El visat doble rus no es cap problema, que es pot sol.licitar doble entrada a l´Ambaixada russa en el moment de sol.licitar-lo. Però si heu entrat al Kazakhstan amb un visat d´única entrada, com és el nostre cas, us serà imposible aconseguir un altre visat kazac mentre estigueu dins del país! Paraula de Cònsul!

Passarem sis hores a Moscou sense tenir-ho previst per continuar el nostre viatge fins a Kiev. Esgotarem així els quatre dies que només tenim per entrar i sortir de Rússia donat que els visats de trànsit russos nomès es concedeixen pels dies que dura el viatge, fins a 10 dies màxim si és per terra, 48h si és per trànsit aeri.

Seguim el nostre itinerari cap a casa, sense haver vist tot el que ens hauria agradat de veure del Kazakhstan, ni fer tot el que ens hauria agradat de fer si hagués estat estiu. Els hiverns són massa crus aquí per provar de fer trekkings!

De Russia

Moscou, 16 de febrer de 2009

Trens al Kazakhstan

 

De Russia

Els trens kazaks tenen tres classes. La classe Spelny és la superior i més cara, basada en un compartiment en el que hi dormen només dues persones. La classe immediata inferior és la kupeyny (kupé), potser la més coneguda de les tres i en la que viatgen quatre per compartiment. Finalment existeix la classe platskartny, la més econòmica de les tres i el la qual les lliteres es distribueixen en espai obert pel vagó, quatre lliteres en compartiments sense portes, més dos més situades longitudinalment respecte al vagó que deixen només un petit passadís interior. El platskartny és senzill, bàsic però funcional, sense intimitat però més donat al contacte social gràcies a la seva distribució sense barreres.

De Russia

(L´indispensable Samovar)A diferència de la Xina, Vietnam, Tailàndia o Malàisia, els preus per llitera alta o baixa són els mateixos, per tant les lliteres baixes són les primeres en acabar-se. Si es compra el bitllet a darrera hora és normal haver de conformar-se amb la llitera alta i com que els llits es mantenen fets durant tot el recorregut, seure tranquil.lament al llit del veí de sota pot dependre de la seva amabilitat o simpatia. A Kupé si més no, es pot estar sentat a la llitera de dalt mentre que a Platskarny no, que l´espai no és suficientment alt per fer-ho. A Platskarny si es volen llençols s´han d´adquirir per 250 tengue (1,5 euros) per trajecte mentre que a la resta de categories van inclosos (a platskartny rus, també)

Als vagons de totes les categories es troba el ´samovar´, una font d´aigua calenta indispensable per a fer-se una cafès per esmorzar, uns tés per a passar les hores, o uns fideus xinesos per dinar o sopar. El ´samovar´ comparteix la font energètica amb la calefacció del vagó, que no és altra que carbó. Mentre fora es pot estar veient paisatges nevats durants quilòmetres i quilòmetres, dins el vagó es pot anar tranquil.lament en màniga curta.

De Russia

(Kupe)

Qui hagi estat per països d´àmbit rus s´haurà trobat sovint amb dones antipàtiques, malhumorades i que freguen l´estupidesa en el tracte personal, són les que nosaltres anomenem ´matrioshkas´. Comprar un bitllet de tren kazac és senzill. Només cal anar a una taquilla de l´estació, demanar el teu bitllet, i pregar perquè la venedora (normalment sempre són del sexe femení) no sigui una ´matrioshka´ que amb mals modes t´enviï a la finestreta del costat, i la del costat a la següent, i la… Sinó sempre queda la opció de provar una agència de viatges on amb sort, parlaran anglès.

Un fet important a l´hora de comprar bitllets és que es poden comprar bitllets per a qualsevol estació de partida per a qualsevol data, a diferència dels trens xinesos que només es podien comprar des de l´estació de sortida del tren que volies agafar amb un límit de cinc dies. Això permet organitzar el viatge en tot el seu recorregut, no només dins del Kazakhstan sinó per Rússia. I és que tot el que hem comentat, serveix pels trens russos.

De Russia

Astana, 14 de febrer de 2009

No hi ha bicis a Astanà

 

De KAZAKHSTAN

De KAZAKHSTAN

No hi ha bicis circulant pels carrers d´Astana, la capital de Kazakhstan, i això que el personatge kazaq més coneguts al nostre país després d´en Borat, potser sigui el ciclista Alexander Vinokurov qui lidera un equip ciclista que porta el nom de la ciutat, Astana.

Som a mitjans febrer i els termòmetres digitals de la ciutat marquen -21 C al voltant de les deu hores del matí, però la temperatura pujarà a uns agradables -14 C al centre del dia. Es habitual veure aquests dies a Astana camions carregats de neu que els equips de neteja ´evacuen´ de la ciutat, així com multitut de treballadors netejant amb pales les voreres per deixar-les més transitables. Tot i els esforços dels equips, els carrers i voreres són plenes de gel que provoquen relliscades tan a cotxes com a vianants.

De KAZAKHSTAN

La ciutat ha viscut un nou naixement a partir del 1997, quan el president Nursultan Nazarbayev (l´únic que ha conegut el país des de la seva independència el 1991) va decidir portar la capitalitat del país d´Almaty fins aquí. Malgrat les crítiques pel canvi, el que llavors era una petita ciutat provinciana del russòfon nord del país s´ha anat convertint en aquests anys en el centre econòmic del país, en detriment d´Almaty, que sembla que s´hagi aturat al 1997 respecte a inversions públiques.

Nazarbayev està invertint milions de tenges (la moneda local) en crear una nova ciutat dins la ciutat just al sud del riu Ishim. El projecte no s´acabarà fins el 2030 però ja es pot passejar entre alguns dels edificis construits, entre els que destaquen la enorme nova seu del President, la seu del Ministeri de Telecomunicacions o la piràmide de vidre de Norman Foster. En projecte o per acabar, està una torre de prop de 400m d´alçada que serà la nova universitat i el Khan Shahir, un centre d´oci cobert amb botigues, platges i passejos també obra de l´arquitecte britànic Norman Foster.

De KAZAKHSTAN

No hi ha bicis a Astana, si més no en aquesta época de l´any, quan circular en aquest mitjà de transport soposaria més d´una relliscada. Molts van pensar que Nazarvaev cometia una relliscada qen decidir de canviar de lloc la capitaliat del país, però sembla pedalar encara fort, Nursultan Nazarbayev.

Astana 11 de febrer de 2009

Kazakhstan (Almaty)

 

De KAZAKHSTAN

Almaty ha estat la primera parada al Kazakhstan en el nostre intent de tornar a casa en tren. Ha estat un recorregut lent degut a les llargues parades fetes tant a la frontera xinesa (Alashankou) com a la Kazaka de Dostyk. No ha calgut baixar del tren per passar els tramits fronterers. Ja fossin primer les autoritats xineses i despres les kazaques, totes dues han treballat igual, primer recollint els passaports I despres inspeccionant els compartiments, tot I que amb petites variacions sobre el tema. Els xinesos revisant-nos els equipatges de dalt a baix (fins I tot obrint la cаmera de fotos) mentre que els kazaks no ens feien cas pero si que revissaven el compartiment fins i tot mirant sotaa les catifes i matalassos. Tots sabem del que son capacos de fer els militars xinesos contra persones, moviments o etnies contraries als seus interessos, pero sempre m’han fet mes por els militars dels paisos d’orbita russa. Serа que en aquests paisos sovint et paren pel carrer i mes d’un cop haguem anat a comissaria?

De KAZAKHSTAN

La Xina i el Kazakhstan no tenen el mateix ample de via, el xines es mes estret. Sense baixar un altre cop del tren, cada vago per separat es aixecat per quatre enormes gats hidrаulics. Els boogies (rodes) es canvien pels boogies d’ample kazak, operacio que no triga mes d’una hora en completar-se.

De KAZAKHSTAN

Divuit hores i 900 quilometres despres, arribavem a Almaty. I si el Xinjiang ens feia de pont entre la Xina i l’Asia Central, Almaty ens ho ha fet entre l’Аsia Central i Europa. Podria aquesta ciutat passar ben be per una ciutat europea, de l’est potser, pero ja europea. Tot ens fa sentir mes propers a casa: els edificis, els carrers, les cares de la gent (grаcies a la minoria russa), la dieta ja mes basada en el pа que no pas en els fideus i l’arros (i es menja amb forquilla), hi ha un alfabet que tot i no ser llati es prou semblant com per poder-lo si mes no llegir (kazak i rus s’escriuen en alfabet ciril.lic), els cotxes que es paren als passos zebra… som encara molt lluny de casa, pero la veiem apropar nomes observant el nostre entorn.

Pero aixo passava a Almaty. Vuit cents quilometres mes al sudoest, a Turkistan, l’entorn ens diu que si, que encara som lluny de casa i que encara som a l’Аsia Central. No gaire lluny d’aqui tenim l’Uzbekistan, pero Turkistan (no confondre amb Turkmenistan, pais centreasiаtic), es una ciutat kazaka prop del riu Syr-Daria, on l’emperador uzbek Timur (el creador de les maravelles de Samarcanda a l’Uzbekistan) va fer construir un mausuleu en honor a Akhmed Yasaui, el primer gran home sagrat musulmа dels turquids. La seva tomba es un important lloc de peregrinacio i es diu que fer-hi tres visites correspon a una peregrinacio a la Meca.

De KAZAKHSTAN

Turkistan no es un estat, pero van haver intents a mitjans de x.XX per a que ho fos. No parlem ni del Kazakhstan ni de l’Uzbekistan, sino del Xinjiang xines, quan un kazak va intentar fundar el pais dels uigurs, Turkistan. No proveu de buscar informacio a la Xina sobre cap dels dos Turkistans, la ciutat i l’estat embrio, que qualsevol informacio esta censurada.

Turquistan, 7 de febrer de 2009

De nou al Xinjiang (Urumqi)

 

De XINA

(Emin Minaret, Turpan)

L´agost de 2007 entravem per primer cop al Xinjiang en aquest viatge. Si llavors aquesta regió ens va servir de pont entre l´Àsia Central i el Tibet, ara ens el farà entre la Xina i Àsia Central de nou. El que un dia va ser una regió poblada pràcticament només per uigurs,la ´nova frontera´ (que és com es coneix en mandarí aquesta provincia xinesa) són ara minoria respecte a la étnia xinesa han, si més no en nombre. Però quan es viatja pel Xinjiang la impressió que es té és de ser ja a l´Àsia Central, tant per cultura (mengen un pa boníssim!), per religió (musulmana) i per aspecte racial (turquida), si més no jo, em sento més ja proper a casa meva que no pas entre els xinesos han i els seus noodles i temples confucians.

De XINA

(People’s Park a Urumqi)

Si el primer cop que entravem en aquesta regió ho feiem a traves d´un coll amb gairebé nul transport públic (l´Irkeshtam Pass, entre Kyrkyzstan i Xina), ara per sortir-ne´n farem servir un pas força més transitat: el pas ferroviari entre Alashankou (Xina) i Dostyk (Kazakhstan). Dos cops per setmana, els dimarts i els dissabtes, surt un tren des d´Urumqi (Xina) a les 23:58h cap a Almaty (Kazakhstan). Són 1363km que el tren recorre en 32h comptant les hores que es passa a la frontera, temps que s´inverteix entre adaptar l´ample de rodes a l´amplada de vies kazaques, i tràmits immigratoris. Cal visat per entrar al Kazakhstan, i es pot treure que l´hem tret aquí mateix a Urumqi de forma senzilla. A diferència de Rússia, els ciutadans europeus no necessitem cap carta especial d´invitació a l´hora de demanar el visat kazak. Tant de bo no ens trobem cap dificultat quan toqui demanar el visat rus quan siguem al Kazakhstan!

De XINA

(Urumqi)

Urumqi, 31 de gener de 2009

‘Mei you’

 

De XINA

(estacio de Beijing West)

No sóc cap futuròleg, però intentaré predir una noticia que sortirà per la tele del nostre país els propers dies: milers, millor dit, milions de xinesos omplint a vessar tota mena de transports per anar a visitar els familiars per l´Any Nou Xinés.

L´Any Nou Xinés es la més important celebració de l´any a la Xina, una festa que s´allarga des d´uns dies abans de l´any nou fins a quinze diesdesprés d´any nou. Els dies més assenyalats són la nit de Cap d´Any i el dia d´Any Nou Xinés, dies que aprofiten per visitar els familiars, el que fa que durants els dies previs sigui gairebé impossible aconseguir bitllets de tren.

Si heu de visitar la Xina, no ho feu durant la festa de l’Any Nou Xines, a no ser que hi vingueu expressament per viure-la. Per aquells que els interessi especialment aquesta celebracio, enguany la festivitat cau el 26 de gener (entrant a l´any del búfal), mentre que l´any 2010 caurà el 14 de febrer (entrant a l´any del tigre). Nosaltres no hem arribat fins a Beijing per viure aquesta celebracio, sinó que hi hem vingut amb la idea de continar el nostre viatge, en tren, un cop visitada la ciutat. Però les festes i les fronteres ens han complicat la continuïtat. La paraula xinesa que mes hem escoltat aquests dies a les estacions de tren ha estat el “mei you”, que significa “no n’hi ha”, de bitllets, en el nostre cas. Finalment en vam trobar per viatjar just per les dates de l’Any Nou Xinés.

Ja fa mesos que anem viatjant en tren, i la idea de tornar a casa en tren s´ha fet més gran a mesura que hem anant fent quilòmetres. Hem recorregut gairebé 9.000 quilòmetres en tren des que vam optar per viatjar en aquest transport des de la ara llunyana Java, a Indonèsia, fins a arribar a Beijing. Provarem de tornar a casa en tren.

Des de Beijing hi ha diferents opcions per tornar a casa en tren. La més coneguda és sens dubte la del Transiberià, entent per transsiberià el conjunt de diferents rutes ferroviàries que travessen d´est a oest Rússia i que conflueixen a Moscou . Però conseguir el visat rus a la Xina és impossible, només es pot aconseguit el visat de trànsit, vàlid per 10 dies, i sempre i quan es presenti el recorregut total d´entrada i sortida a Rússia, opció inviable donat als preus de bitllets de tren que s´han de pagar comprant-los des de la Xina. Només ens queda una altra opció, la de la Ruta de la Seda en tren. No tindrem ni molt menys, el temps que voldríem per visitar els que ens agradaria visitar dels llocs per on passarem, però pot ser menys traumàtic tornar en tren, que fer-ho en avió.

La ruta ens portarà de la Xina fins al Kazakhstan, d´on si els russus ens deixen, creuaren a Ucraïna, i d´allí a Europa!

Beijing, 22 de gener de 2009

La Xina, existeix de debò?

 

De XINA

Baldufes amb laser, fotos a 3D, raspalls de dents… pero de totes les joguines i estris que es venen als trens xinesos, el que va tenir mes exit de tots, va ser una mini llanterna ultra violada que detecta bitllets falsos.

Els xinesos estan paranoics quan es tracta de comprovar la autenticitat dels bitllets. Son els bitllets de 100Y (10 euros) els que son mes propicis a la falsificacio, i abans no els te´ls accepten com a valids, se´ls miren i remiren, toquen i palpen per comprobar-ne la autenticitat, i a mes a mes, sempre tenen alguna maquina que definitivament els confirmara la autenticitat o no del bitllet. A nosaltres ens van colar un bitllet de 100Y fals, que afortunadament, ja hem col.locat a algun altre despitat.

Els xinesos mes que ningu saben que aquest pais es el pais de les copies i el pirateig. Bitllets de banc falsos, de tren falsos, sabates cancerigenes, llet adulterada, “Bucksstar Coffe”, “McDnoald’s”, nenes a les Olimpiades que no eren les que cantaven realment, focs d´artifici gravats tambe a l´obertura olimpica… Tot plegat em fa pensar si realment la Xina existeix i no es pas aquest pais, un copia d´algun altre pais que te un nom que sona com a ´Xina´ i del que en desconec la situacio exacte.

De totes maneres, alguna cosa canviant en el tema copia, a Beijing. Als mercats de Silk St. i Pearl Market les jaquetes de ploma, folres polars, bolsos, samarretes… de marques com The North Face, Lacoste, Prada, Chanel, Gucci… ja no es troben tant facilment com abans.

The North Face va conseguir la primera victoria judicial contra el pirateig quan va guanyar una demanda contra el mercat de Silk St. El mercat va ser comdemnat a pagar 5.300$ per danys i perjudicis. Pero The North Face no son els unics que han consegut guanyar un judici. Una agrupacio de cinc marques (Burberry, Chanel, Gucci, Louis Vuitton i Prada) van conseguir una compensacio economica de 10.000 euros de Xiushui market, un altre mercat on es venia material fals.

I aqui a Beijing, amb el fred que fa, que hi ha dies que tenim maximes per sota de zero graus, haviem de passar fred? Nomes cal entrar a Silk St. i demanar per jaquetes de ploma, que aviat sortiran de la rerabotiga.

Beijing, 14 de gener de 2009