Markha Valley Trek. Ladakh, Índia

INTRODUCCIÓ

El Ladakh és una regió enclava al bell mig de l’Himàlaia de 98.000km2 (tres cops Catalunya) però només amb 100.000 habitants. La seva història està molt lligada al Tibet, de qui va prendre la seva llengua (el ladaquí) i la seva religió budista.  

El seu aïllament fins al s. XIX ha configurat una regió amb personalitat pròpia que res té a veure amb la resta de la Índia. Una estància al Ladakh suposa un oasis de pau i tranquil·litat respecte a la Índia. Fora tuk-tuks i 

El trekking de la Vall del Markha és segurament el més conegut dels que es poden fer al Ladakh.  És accessible, fàcil de seguir i es pot anar trobant alguns ‘lodges’ i botigues durant el recorregut tot i que no és excessivament panoràmic. La majoria del recorregut segueix el fons de les valls i només durant el tram al Gongmaru La (5.270m) tindrem belles vistes, sobretot del cim del Kangyase (6.400m). 

QUAN ANAR

La temporada comença a mitjans de juny i acaba a principis d’octubre. A principis de temporada us podreu trobar neu als passos alts i a finals el fred i les primeres nevades poden fer acte de presència.

Juliol i agost i fins a mitjans de setembre són els ideals per a emprendre qualsevol trekking al Ladakh.

QUÈ PORTAR?

Tot i ser una travessa que transcorre en alçada, amb dos passos per sobre els 5.000m, no és un trekking fred. El fet que habitualment es faci a l’estiu i l’orientació sud del Ladakh a l’Himàlaia fa que no calgui portar excessiva roba. 

Tot i això, és convenient portar roba d’abric, lleugera. Una jaqueta de plomes prima és ideal. Uns pantalons de trekking de gruix normal són suficients, sempre acompanyats d’uns altres impermeables i d’unes malles interiors.

Es pot fer la travessa sense tenda, dormint en ‘lodges‘ que es van trobant pel recorregut. Cal tenir en compte que les etapes s’hauran d’adaptar a aquesta condició.

Trobareu bons ‘lodges’ a Rumbak, Skiu i Markha, i altres més senzills escampats per la ruta.

Si es vol fer el trekking amb tenda pròpia, una de 2-3 estacions pot ser suficient, així com un sac de plomes mitjà. Això us permetrà de dividir les etapes més convenientment.

Rumbak

Ganda La upper campground

Kang Yaze 6.400m

AMB O SENSE GUIA?

Nosaltres vam fer la caminada sense el servei de cap agència ni guia. La caminada és relativament fàcil de seguir i està molt concorreguda, pel que no és difícil de seguir el camí. 

Durant la caminada es van trobant petites botigues on es poden comprar avituallaments bàsics com galetes, sopes i sobres de pasta. Són conegudes ‘parachute tents‘, vells paracaigudes reconvertits ara en tendes i botigues.  Algunes ofereixen també allotjament bàsic.

 COMPRA DE MATERIAL

A Leh trobareu material per a trekking a botigues que venen material de còpia però també alguna cosa original. Les agencies de trekking poden llogar-vos material, però millor portar de casa el més important, com la tenda i el sac, si és que aneu d’acampada.

Així mateix hi ha senzills supermercats on fer-se amb el menjar necessari per a estar uns dies fora. 

Podreu trobar cartutxos de gas sense problemes, així com fogonets petits.

 EL TREKKING (track gps)

Mapa Trekking Markha Valley

 1.Inici (accés)

El punt d’inici del trekking és a Spituk, a 7,2km del centre de Leh just al pont que travessa el riu Indus. Tot i que donada la curta distància s’hi pot anar a peu, caminar per la transitada carretera que hi condueix no és gens agradable.

També hi ha la possibilitat de llogar un jeep per a que ens porti fins Zinchen per començar d’allí el trekking, de forma que l’escurçaríem en 15km.

Un taxi des de Leh pot costar 300-400 Rp.  menys si sou dels que regategeu.

2.Etapes

El trekking es fa normalment en 6 jornades que es poden allargar en un dia més si s’acaba al monestir de Hemis. Nosaltres vam fer-lo en quatre per evitar de portar el pes dels dies de travessa de més, però les jornades es van fer un pèl llargues. 

	PUNT	ALÇADA	DISTÀNCIA		DESNIVELL
			KM totals	KM parcials	+	–
1	Spituk Bridge	3200m	0	0	0	0
2	Zinchen (fi pista)	3.420m	15,7	15,7	350	130
3	Rumbak	3.830m	20,8	5,1	780	130
4	Yurutse	4.150m	23,9	3,1	300	–
5	Ganda La (lower)	4.360m	25,4	1,5	190	–
6	Ganda La (high)	4.530m	26,5	1,1	170	–
7	Ganda La	4.960m	28,6	2,1	430	–
8	Shingo	4.210m	33,9	5,3	–	750
9	Skiu	3.440m	42,4	8,5	–	770
10	Chaluk	3.530m	51,7	9,3	220	100
11	Markha	3.720m	64,1	12,4	350	100
12	Hankar	3.980m	74,6	10,5	300	100
13	Tahuntse	4.230m	79,8	5,2	280	40
14	Nimaling	4.850m	86,8	7	630	–
15	Gongmaru La	5.274m	89,6	2,8	425	–
16	Chukirmo	4.193m	96,4	6,8	–	1.075
17	Shang Sumdo	3.694m	104	7,6	–	530
18	Martselang	3.226m	111	7	–	280
19	Hemis	3.728m	115	4	400	100
	TOTAL			115km	4825	4105

 

Riu Indus

Afluent de l’Indus

Parachute dhaba

Nimaling

Marmota

Kang Yaze 6.400m

3.Final del trekking (Monestir de Hemis)

El final habitual es fa a Shang Sumdo (3.660m), punt on hi ha un bon lodge i restaurant i fins on hi arriba una pista per a vehibles. Si heu contractat un transport us poden venir a buscar o provar sort amb els jeeps que venen fins aquí a recollir clients per si tenen alguna plaça lliure i us volen portar fins a Leh. 

Si voleu acabar el trekking a Hemis són 11km més, opció que nosaltres vam seguir per acabar la travessa. Hemis és un interessant monestir que podem visitar per la tarda del dia d’acabar el trek. Al seu costat es pot dormir en una zona d’acampada, on també trobarem un restaurant. 

Només surt un bus cap a Leh a primera hora del matí. 

4. Opcions de travessa

• OPCIÓ 4 DIES

1. Spituk – Ganda La Upper BC: 26,5km

2. Ganda La upper BC – Ganda La (4.960m) – Markha: 37,6 km

3. Markha – Nimaling:  22,7km 

4. Nimaling – Gongmaru La (5.270m) – Hemis: 28,2km

• OPCIÓ ‘LODGES’ 6/7 DIES

1. Spituk Bridge -Rumbak: 20,8km

2. Rumbak – Ganda La (4.960m) –  Skiu: 21,6km

3. Skiu- Markha: 21,7km

4. Markha-Nimaling: 22,7km

ATENCIÓ: a Nimaling no hi ha lodges , però sí possibilitat de dormir en tendes (bàsic). Tahuntse és el mateix cas.

5. Nimaling – Gongmaru La (5.274m) – Shang Sundo: 17,6km

7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)

• OPCIÓ 6/7 DIES

Alternativa més tranquil.la de travessa dividint les etapes de manera més convenientment.

1. Spituk Bridge -Zinchen: 15,7km

2. Zinchen – Ganda La (upper) base: 10,8km

3. Stok La (upper) base – Ganda La (4.960m) – Skiu: 15,9km

4. Skiu-Markha: 21,7km

5. Markha-Nimaling: 22,7km

6. Nimaling- Gongmaru La (5.270m) – Shang Sundo: 17,2km

7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)

LA INUNDACIÓ DE 2010

Ladakh viu uns estius climàtics molt secs, pràcticament sense pluges. Però la nit del 8 d’agost de 2010 va patir unes pluges torrencials excepcionals que van provocar que dels vessants de les muntanyes baixessin rius de fang que van inundar la vall. Van morir prop de 200 persones. La majoria de les víctimes van ser entre la població local tot i que també van morir alguns turistes que estaven de trekking en aquells moments, entre els quals un mallorquí.

Els llocs més colpejats per les riuades va ser la zona baixa de Leh i sobretot Choglamsar, ciutat a pocs quilòmetres al sud de la capital . La zona on ens allotjàvem els turistes, situada a la part alta de la ciutat, no va patir desperfectes. Carreteres tallades, l’aeroport inundat i enfangat i l’estació d’autobusos destrossada deixaven la vall totalment incomunicada.

Fins que els equips de rescat no van aparèixer tot l’ajut inicial el va conduir el Ladakh Bhuddist Association. Pales, galledes i cubells eren les úniques eines disponibles. Bona part dels turistes que érem a Leh vam col·laborar en les tasques de rescat, amb episodis de falses alarmes de riuada que provocaven estampides de pànic. Tothom deixava els estris a terra i sortia corrent amunt per protegir-se.

Amb l’aparició de l’exèrcit al segon dia de la catàstrofe aquests van prendre el gruix de la tasca. El temple budista es va fer càrrec d’organitzar la tasca dels voluntaris de forma més que eficient. Distribuïa els voluntaris allí on podíem ser més necessaris: hospitals, col·legis o pobles aïllats eren els punts més habituals de treball.

Els següents dies, amb l’aeroport ja obert, van començar a arribar enviats consulars estrangers, entre els quals l’espanyol. 

Cada tarda hi havia reunió ‘de crisi’ però ni tenien organització ni oferien cap solució a les desenes de conciutadans que volien sortir de la vall. Aquells que havien de marxar havien d’aixecar-se a mitja nit i per proòpia iniciativa anar a l’aeroport per saber si tenien o no una plaça als escassos vols que s’enlairaven. Els que vam decidir quedar-nos i seguir ajudant vam rebre crítiques de l’Ambaixador espanyol. No vam poder sortir per terra fins passades més de dues setmanes després dels aigüats, quan es va obrir la carretera a Manali per Tso Moriri.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  VEURE GALERIA FOTOS DEL TREKKING

Trekking a Hemkund Sahib i ‘Valley of Flowers’. Índia

INTRODUCCIÓ

Si el que busqueu és caminar entre els cims de l’Himàlaia  creuant colls de muntanya en solitari, aquest no és el vostre trek. Per contra, si el que busqueu es envoltar-vos de bones vistes a muntanyes nevades, assolir a una bona alçada i estar envoltats de pelegrins, esteu d’enhorabona. Com en altres casos de travesses que hem explicat en aquest bloc, estem davant d’un trekking d’interès eminentment humà i sociològic.

Aquest trekking us portarà a visitar  Hemkund Sahib, un llac a 4.329m d’alçada situat al nord de l’estat indi d’Uttarkhand, dins de la regió de Garhwal. Opcionalment podreu visitar la ‘Valley of Flowers‘, vall situada a tocar tot i que quan nosaltres hi vam anar, malauradament ja havia tancat per fi de temporada.

Hemkund Sahib és un important centre de pelegrinatge per als seguidors del sikhisme, religió minoritària a l’Índia però que compta amb milions de seguidors sobretot a l’estat indi del Punjab. El seu temple més important és el ‘Golden Temple’ a Amritsar.

A tocar del llac hi trobem un temple (Gurdwara) que és el punt d’encontre de tots els pelegrins que venen fins aquí a fer un bany sagrat en el seves aigües. Es calcula que hi pugen fins aquí més de 150.000 cada any, dels quals, una tercera part pateixen mal de muntanya.

L’indret està lligat a la llegenda de Dusht Daman, un guerrer a qui Durga va demanar ajuda per a vèncer una batalla contra els dimonis. Un cop vençuts, Dusht Daman es va retirar a Hemkund a meditar, punt on va dicidir de reencarnar-se en el fill del novè Gurú, en Gurú Govind Singh, el desè i últim dels gurus dels sikhs. 

Set són els cims que envolten el llac, al capdamunt dels quals cada any s’hi planta un estendard sikh (Nishan Sahib). El pic més alt i difícil d’escalar és el situat més a l’esquerra del llac, cim que la llegenda atribueix a Sant Surat Singh com el primer a conquerir-lo. Uns ganxos i cadenes ajuden als devots a superar les seves parets a fi de plantar-hi el Nishan Sahib.

Pujada final

Hemkund Sahib

Llac de Hemkund

ACCÉS

El punt d’inici del trekking és Govindghat, població a 1.828m d’alçada situada al nord l’estat indi d’Uttarakhand.

Per arribar-hi cal anar primer a Joshimath, ciutat a 250km al nord-est de Rishikesh, on s’hi pot arribar en tren. Des de Rishikesh són 10-11h en bus per carreteres incòmodes, de vegades penjades sobre estimbats i on tot i que tingueu nervis d’acer, patireu les conduccions ‘suïcides’ de molts conductors indis.

Cal tenir molt present que la carretera pot patir talls per esllavissades just després de la temporada de pluges, que s’estén fins a mitjans de setembre. 

Mapa accés a Joshimath i Hemkund

QUAN ANAR

La temporada comença al juny i acaba a principis d’octubre. Fins a mitjans de setembre pot ploure tots els dies. La millor època és finals de setembre, quan han acabat les pluges i encara no fa tant de fred.

L’estiu de 2013 la zona va patir fortes inundacions al juliol. Govind Ghat va quedar gairebé destruït i els accessos van patir greus desperfectes. 

En algun punt d’informació es pot llegir que les dates oficials d’obertura del temple és del 25 de maig al 10 d’octubre, però confirmeu dates abans d’anar-hi.

Nosaltres hi vam anar just l´últim dia que obria Hemkund Sahid i ja molts serveis i allotjament de Ghangaria havien tancat. 

QUÈ PORTAR

Podem trobar Guesthouses a Ghangaria, així com restaurants i botigues amb queviures bàsics. Hi ha electricitat a Ghangaria, però és molt recomanable de portar espelmes i frontals pels constants (o totals) talls d’electricitat.

A Ghangaria també hi ha una Gurdwara on podem allotjar-nos-hi, com en totes les Gurdwares sikhs que sempre ofereixen allotjament i menjar (langam) gratuït.

L’indret és fred, cal portar prou material càlid. 

Pelegrí sikh

Hemkund

Vistes fons de la vall

PARC NACIONAL ‘VALLEY OF FLOWERS’

No cal cap mena de permís per pujar a Hemkund Sahib, però sí per entrar al Parc Nacional de ‘Valley of Flowers’. Cal pagar una entrada vàlida per a 3 dies que es pot comprar a Ghangaria per prop de 500Rp. 

La millor època per veure flors és el juliol i l’agost, però té la incomoditat de ser plena temporada de pluges. Finals de setembre pot ser idoni, quan les pluges han remès i encara funcionen els serveis de Ghangaria, que tanquen a principis d’octubre quan també tanca Hemkund Sahib.

L’accés al parc és només de 7-14h i tanca a principis d’octubre. Cal preguntar com està la situació després de les greus inundacions que va patir la zona l’any 2013.

ETAPES

La pujada no té cap dificultat. Es fa per un clar camí que es fa entre multitud de pelegrins sikhs. L’ambient és agradable, i molts pelegrins us demanaran de fer-vos fotos amb ells.

Es pot pujar a Humkund i visitar la vall al mateix dia, però pot resultar una jornada llarga i esgotadora. És més recomanable de tornar a  Ghangaria a dormir a fi de visitar la ‘Valley of Flowers’ el dia anterior o posterior a pujar a Hemkund.

Podeu consultar el track gps a wikiloc.

1. Govind Ghat 1.828m – Ghangaria 3.050m : 13km

• Camí evident sense pèrdua. Durant tota la pujada trobarem constants parades on comprar aigua i productes bàsics.

2. Ghangaria 3.050m – Hemkund Sahib 4.329m: 6 km

• El camí fins al llac està empedrat a fi de facilitar l’ascens a la multitud de pelegrins sikh que hi pugen. Podem fer drecera a la part final de les ziga-zagues gràcies a unes escales,  que són sobretot útils, de baixada.

3. Ghangaria 3.050m – Valley of Flowers 3.500m: 13km a/t

4. Ghangaria 3.050m – Govind Ghat 1.828m: 13km

  VEURE GALERIA DE FOTOS

Trekking a les Fonts del Ganges (Gangotri, Índia)

Mapa situació Gangotri. Uttarakhand, Índia

INTRODUCCIÓ

El riu Ganges recorre més de 2.500km des del seu naixement a l’Himàlaia fins a la seva desembocadura al golf de Bengala. És sense cap mena de dubte el riu més sagrat d’Àsia i possiblement de tot el món.

És a les seves ribes on se situen les principals ciutats sagrades per a l’hinduisme:

La primera per on passa el riu és Rishiskeh, famosa per a ser un centre de ioga mundialment famós després que els Bettles hi passessin per aquí als anys 60.

Aigües avall tenim la ciutat de Haridwar, una de les set més sagrades pels hinduistes i on cada vespre se celebra una ‘puja’ que al nostre parer és més interessant que la de Benarés.

Més avall arribem a Prayag (anteriorment Allahabad), on les aigües del Yamuna conflueixen amb les del Ganges. Davant l’esplana a tocar de l’aiguabarreig dels dos rius s’hi celebra el ‘Maja Kumbhamela’ on milions de pelegrins venen a celebrar aquí cada 12 anys la festa religiosa més important del món. Durant unes setmanes arribem a passar-hi més de 70 milions de pelegrins.

Quan el riu ja baixa amb calma per les grans planúries del nord de l´Índia arribem a Benarés, la ciutat santa per excel·lència de l’Hinduisme, tot i que no la única com hem vist.

Donada la importància del riu des del punt de vista religiós no és d’estranyar que les seves fonts (el punt on neix es coneix com Gaumukh), sigui un indret molt venerat i estigui carregat d’espiritualitat. Fins aquí arriben Sadhus i creients que volen fer-se un bany a les seves aigües. Cal dir que la manca de material i de costum al fred i a l’alçada fa que pateixin sovint problemes físics o hipotèrmies.

Tota l’àrea és molt visitada per pelegrins que li afegeixen al ja de per sí interessant travessa, un caire humà únic. Cal destacar les vistes de la muntanya del Shivling (6.543m), coneguda com el Cerví de l’Himàlaia. La seva forma record als hinduistes el ‘lingam’ de Xiva, coincidència que fa compendre millor la transcendència d’aquestes valls de l’Himàlaia.

Mapa accés a Gangotri

ACCÉS

El punt d’inici del trekking és Gangotri, població a 3.048m d’alçada situada al nord l’estat indi d’Uttarakhand.

El punt d’accés més habitual per arribar-hi és Rishikesh, que es troba a 270km al sud, i on s’hi pot arribar en tren. Des de Rishikesh cal agafar un autobús fins a Uttarkashi, ciutat des d’on surten diversos busos per a Gangotri (4-5h).

Panoràmica amb el Shivling 6.543m

Cal tenir molt present que la carretera sovint està tallada per esllavissades just després de la temporada de pluges, que acaben a mitjans de setembre.Nosaltres hi vam anar el mes d’octubre i vam haver d’esperar uns quants dies a Rishikesh a que obrissin la carretera.

Quan la van obrir seguia tallada en un punt entre Rishikesh i Uttarkashi, on va caler caminar uns metres a fi de passar a l’altra banda de l’esllavissada per continuar el trajecte amb un altre bus.

PERMISOS

Per entrar al Parc Nacional de Gangotri cal demanar un permís. Només es permet l’entrada a 100/150 persones al dia. Nosaltres vam demanar l’autorització a Gangotri el vespre abans sense cap problema. No té perquè haver-hi cap, però cal comptar amb les limitacions d’entrada que poden fer que ens haguem d’esperar algun dia per entrar.

No cal guia obligatori per a estades màximes de 3 dies, segons com s’interpreta el permís són 4 dies. Superiors a això demanen un guia obligatori. Si més no, aquestes eren les condicions l’any 2010.

Es pot acampar a Bhojwasa o bé utilitzar els serveis de GMVN Tourist Restouse, que ofereix allotjament senzill (500/700rp) en refugi o en tendes. Té un bàsic servei de restaurant on menjar sopes i pasta bàsicament.

ETAPES

1. Gangotri 3.048m – Bhojwasa: 3.792m: 14km

• A 9km es troba Chirbasa, possible punt on passar una primera nit.

2. Bhojwasa – Gaumukh- Bhojwasa 3.890m: 8,6 km

3. Bhojwasa – Gangotri 3.048m: 14km

És un indret fred. Si es vol acampar millor portar material càlid que les temperatures baixen de zero graus durant la nit.

El segon dia volíem anar a Tapovan, prop del camp base del Shivling  però no hi vam arribar. Igualment vam dormir una segona nit a Bhojwasa. Sinó, en dos dies es pot pujar i baixar perfectament, fent nit a Bhojwasa per al segon dia arribar-nos a Gaumukh i baixar directament a Gangotri.

De camí a Gaumukh

Temple dedicat a Xiva amb el Shivling

Temple

Pelegrins amb el Baghirati 6.853m al fons

Shivling

 VEURE GALERIA DE FOTOS

 

Final d’etapa : vol cap al sudest asiàtic

Despres de 27 hores en tren des de Mumbai, hem arribat a l’estat de la India amb l’index d’analfabetisme mes baix, amb l’index tambe mes baix de mortalitat infantil, el primer estat on les dones van comencar a participar en la vida publica i on per primer cop al mon, un partit comunista guanya unes eleccions de forma democratica.

Som a Kochi, a l’estat de Kerala, al sud de la India. Aqui a Kochi van arribar els portuguesos a principis del s. XVI. Vasco Da Gama, el gran navegant portugues, moria aqui mateix un 24 de desembre de 1524 fruit de la malaria i va ser enterrat a l’esglesia de St. Francis. No va ser fins quinze anys mes tard que no fou traslladat a Lisboa, on actualment reposa, en un lloc d’honor, al monestir dos Jeronimos.

Els portuguesos han deixat com a herencia un important patrimoni un important artistic (traduit basicament en esglesies) pero tambe cultural, traduit en la religio. Aqui a Kochi els cristians catolics son una majoria, amb esglesies, convents, col.legis religiosos i estatues de Sants dispersats per arreu de la ciutat.

Pero la rao principal per la qual estem ara aqui a Kochi (tambe conegut com Cochin o Fort Cochin) es el seu aeroport internacional. D’aqui a poques hores agafarem un vol de baix cost, que via Singapore (capital Singapore), ens deixara a Melbourne, Australia.

Canviem de pais, de la India a Australia, i de continent, d’Asia a Oceania. Despres de sis mesos i mig fem una pausa d’aquest enorme i variat continent que es l’asiatic, per coneixer un altre no menys gran com el d’Oceania. Les properes setmanes (mesos?) ens esperen la costa est d’Australia, Tasmania i Nova Zelanda.

Kochi, 20 de desembre de 2007

Bollywood (Mumbai)

Despres d’unes advertencies a la pantalla, com que fer en cas que esclati una bomba, de sobte tothom es posa dempeus. La bandera india oneja a tota pantalla al cinema Regal de Mumbai mentre sona l’himne indi.

Aixi comenca una pel.licula a la meca del cinema mundial. Aqui a Mumbai es produeixen mes pelis que a Hollywood. La majoria son pel.licules comercials per consum intern, romantiques, musicals amb moltes coreografies, pero sense sexe, ni tan sols petons. La minoria de pel.licules produides reflecteixen una india realista. Son aquestes darreres pel.licules les que despres guanyen premis en festivals internacionals. Els pocs dies que hem estat en aquesta ciutat, hem vist una gravacio al carrer i fa poca estona una persona em preguntava mentre era a l’hostal, si volia participar en una en una peli de Bollywood. La majoria de papers son per fer de simple figurant, i paguen poca cosa per moltes hores de feina, pero be, mai se sap, ara que no tenim feina…

A mitja pel.licula vam tenir una parada que obviament es pot aprofitar per anar al lavabo o comprar alguna cosa de menjar. Ja no dic fer alguna trucada per tel.lefon, ja que durant la pel.licula el public constestava amb discrecio les trucades. I tampoc molesten tant!

Som a Mumbai, la capital de l’estat indi de Maharashtra, que amb una poblacio de 17 milions d’habitants es la ciutat mes gran de tota la India.

Van ser els portuguesos que anomenaren a la badia on s’establiren al s.XVI Bom Bahia, nom del que derivaria la Bombay britanica. El 1996 es va canviar el nom per l’antic utilitzat pels habitants kalis provinent de la deessa Mumba.

Tot i l’enormitat de la ciutat, Mumbai representa un oasis dintre d’India. Una ciutat ordenada (entre cometes), tranquil.la (entre cometes), cosmopolita, moderna, amb gratacels pero tambe amb edificis victorians de la herencia britanica. Vam entrar a l’esglesia de St. Thomas (el primer edifici aixecat pels anglesos al s. XVII) on uns nens assajaven unes nadales de cara al proper Nadal, mentre a l’exterior veiem passar alguns dels busos vermells de dos pisos que circulen pel centre. Per uns moments dubtem si som a la India o a Londres. Pero al sortir de l’esglesia “topem” amb una de les poques vaques al carrer que veiem en aquesta ciutat. Som a l’India, encara.

Mumbai, 14 de desembre de 2007

Special Lassi

Una de les begudes més esteses i que es beuen més (amb el permis de l’omnipresent te) i no nomes a la India, sino tambe pel Nepal i Tibet, es el Lassi.

El lassi no és mes que un batut de fruita que per pocs centims d’euro, pots prendre en qualsevol parada de carrer. Tambe es pot prendre al carrer un suc fer a base de canya de sucre, o fins i tot el suc d’un coco verd. En aquest darrer cas, per uns 25ct. d’euro, t’obren el coco devant teu, i te’l donen amb una canyeta per a que et beguis el suc que conte. Quan el suc s’ha acabat, li tornes el coco per a que te l’acabi d’obrir i puguis menjar-te la carn tova de l’interior.

Pero tornem als lassis. Hi ha de molts tipus, com deia, gairebe tants com fruites puguin haver-hi, i amb especialitats regionals, com el que inclou safra. Es el makhania lassi de Jhodpur. Pero si hi ha un lassi especial, aquest es sens dubte “l’especial lassi” que apareixen en algunes cartes d’alguns restaruranta del Rajasthan i Varanasi.

Si mai demaneu un especial lassi, aneu amb compte (o no, depen del que busqueu), que aquest lassi pot inclure una bola de bhang. El bhang es una bola feta de marihuana amb olis que, desfeta amb el lassi produeix els efectes que provocarien fumar-se uns quants ‘porros’ seguits.

No a tota la India es pot veure alcool. Hi ha estats ‘secs’ i d’altres on es permes el seu consum. Només es pot prendre una cervesa, per exemple, en aquells restaurants amb llicencia per consumir alcool i que no sigui d’un Estat indi sec . I pocs tenen llicencia. Pero tot i aixi, resulta relativament facil consumir una cervesa: amagant-te-la! Alguns restaurants opten per tapar l’ampolla amb un tovalló, i altres te la serveixen a la cuina en tasses de cafe amb llet. Tot depen de la tactica emprada per cada local. I a l’hora de cobrar-te-la faran servir el seu propi codi xifrat per a no haver de posar “beer” al compte. Al restaurant que anavem a Udaipur tenien com a nom en clau “mixed masala”.

Aixi que avisats esteu. Si aneu a la India i demaneu un ‘Mixed masala’ i un ‘especial lassi’, no us sorpreneu i sortiu vivament alegres del dinar o del sopar.

Mumbai, 10 de desembre de 2007

Pel Rajastan

Vaques, cabres, micos, bous, elefants, burros, porcs, aligues, gallines, fures, camells, gats, gossos… son alguns dels animals que “conviuen” en qualsevol ciutat india. Aquesta bonica i idil.lica convivencia, es clar, es converteix en tota mena de bruticia i porqueria pel carrer. Els carrers de les ciutats indies son plens d’escombreries i caques de vaca, bou, cabres… Pero no importa, tot i aixi, hi ha turistes que frueixen d’aquesta idil.lica convivencia caminant descalcos en una comunio perfecte amb la ciutat, la natura i… la bruticia.

Pero si a les ciutats indies nomes hi haguessin animals estariem parlant de parcs nacionals, i no es el cas. Hi ha indis, molts indis tambe pels carrers, i bicicletes, i carros de cavalls, i carros de camells, i motos, i rickshaws, i motorickshows, i cotxes, i busos… nomes de descriure-les un ja s’estressa. Afortunadament, ens hem anat adaptant de mica en mica durant el nostre pas pel Tibet i el Nepal.

Seguim el nostre recorregut per la India. Hem deixat enrera ja Varanasi i Agra a Uttar Pradesh, i som ja en ple Rajasthan, l’estat dels Rajputs.

A Agra es troba el monument mes conegut de tota la India (i tambe el mes car) el Taj Mahal. Com en tot icone turistic, te’l fan pagar, i 13 euros a la India, son molts diners. El Taj va ser construit per l’emperador musulma (de l’imperi Mughal) Shah Jahan al s. XVII per enterrar la seva segona dona despres de morir quan donava a llum al 14e fill. Per aixo diuen que el Taj es una de les obres fetes per amor, mes boniques. No se si el mateix emperador Shah Jahan, quan va fer matar bona part dels homes de la familia per facilitar el seu acces al tron, va erigir tambe algun altre monument.

Del Rajasthan hem passat per Pushkar, un petit poble amb un estany, sagrat, es clar. Pushkar podreim dir que es un poble vegetaria. Es prohibit de menjar qualsevol carn no ja al llac sagrat, on tambe t’has de descalcar, sino en qualsevol dels molts restaurants de la poblacio. Ni ous, es trobaven.

Jhodpur, 4 de desembre de 2007

Ghats del riu Ganges (Varanasi)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Si hi ha dues paraules que cal coneixer de la ciutat india de Benares, aquestes son Ganga i ghats. Ganga es com es conegut el riu mes sagrat de l’hinduisme, el Ganges, i significa “la gran mare”. Els ghats son les plataformes a la vora mateix del riu sobre les quals es fan les cremacions rituals dels hinduistes. No tothom es cremat igual. Qui te mes diners es pot pagar una millor llenya (la de sandal es la mes cara) per ser cremat. Seran els nomes els homes de la familia, especialment el fill, qui encendra la pira amb una torxa encesa amb una pedra roent.

Despres dels monzons, quan l’aigua del riu ha baixat, es pot passejar al llarg d’aquest passeig fluvial de prop de 7km de llargaria. Es un espectacle huma, religios, excel.lent. Banys rituals, cremacions, ofrenes, venedors de flors… els ghats s’omplen de colors i de gent oferint una visio fantastica d’aquesta cultura i religio, tant intrinsecament lligades que seria impossible separar-les. Aqui als ghats de Varanasi es poden veure alhora els tres principis basics de l’hinduisme:

1. Pujas (ofrenes): al llarg de la vora del riu, en bols fets amb fulles verdes encara, s’ofereixen als deus ofrenes de menjar, que les vaques o cabres que circulen per arreu, s’encarregaran de fer desapareixer.
2. Cremacions: morir a Varanasi allibera del cicle de la reencarnacio. Per aixo molta gent ve a Varanasi a morir i ser cremat en els ghats de la ciutat. El mes important per ser cremat es el de Manikarnika. Durant les 24h les dia s’hi fan cremacions, amb desenes de cossos esperant a ser cremat en aquesta ciutat.
3. Les castes: el que mes sobta de la ciutat i el passeig pels ghats (sobretot el dia d’una celebracio) es la pobresa, especialment fixada en la casta mes baixa, la dels intocables. Desenes de families demanant, homes, dones i nens.

El canvi amb el Nepal es gran, no ja de signe religios (ambdos paisos son majoritariament hinduistes) sino de tracte (si mes no amb el turista). En un dia que som a la India, ja hem viscut un parell de tripijocs per treure’t diners, i constantment has d’estar rebutjant cop rere cop, els diferents serveis que pel carrer t’ofereixen guies, conductors de rickshaws, conductors de taxis, conductors d’autorickshaws, barquers que volen donar-te una volta pel riu Ganges, venedors de xals, venedors de… una experiencia esgotadora psicologicament, sobretot quan se t’acosten nens, practicament sense roba, descalcos, per vendre’t alguna cosa.

Varanasi, 24 de novembre de 2007