INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
CARPETES VOLADORES
Som a Isfahan, la perla d’Iran, i per tant, tambe la ciutat mes turistica del pais. Si, finalment a Isfahan trobem turistes com nosaltres. No molts, tambe es veritat, pero hi son. I aixo vol dir tambe venedors d’articles per a turistes, i aixo vol dir, a Iran, venedors de catifes (carpets, carpetes).
Passejant per la pl. Imam sovint et venen a trobar nois que et pregunten d’on ets. Quan els hi dius, molts d’aquests nois et parlen en espanyol. Fa uns anys, visitar Iran era molt comu entre els turistes espanyols, i per tant, molts dels venedors de carpetes parlen espanyol. Al principi es curios, mes tard cansat, i al final, acabes fins els nassos! Que no vull carpetes! Fins i tot et dieuen la pagina de la guia (Lonely Planet) on surten i et conviden a visitar-los, no a comprar (NO, QUE VA!). Una de les botiges de carpetes mes conegudes en l’ambit “espanyol” es Nomads. Fins i tot ens han comentat que fa uns dies hi van ser els d’Informe Semanal, gravant. Aixi que si hi esteu atents, potser encara els veure a la tele un dia d’aquests, si no l’han fet ja!
LA REGLA DEL TRES
Hi ha una norma no escrita a Iran que parla del tres i que fa referencia al que s’anomena “Ta’arof”, normes formals de cortesia.
Aquesta norma soposa per exemple que si vols pagar un servei, pero et refusen els diners un primer cop, tu has d’insistir fins el tercer cop. Si el tercer cop tampoc t’ accepta el pagament, es que realment no vol cobrar-te el servei. Si te’l vol cobrar, ho fara al tercer intent.
Aixo es aplicable a qualsevol ambit, i ens l’hem trobat a l’hora de pagar, de convidar, oferir-se per alguna cosa…
I es que els iranians son tambe extremadament educats. Nomes cal que et vegin que pots necessitar ajut, per a oferir-te’l. Poden arribar no nomes a indicar-te una adreca, sino a acompanyar-t’hi en cotxe si cal, com ens ha arribat a passar.
RIALS, TOMANS, KHOMEINIS I BITLLETS
Un euro es canvia per 12.450 rials, que es la moneda oficial aqui a l’Iran. Podeu imaginar doncs, la gran quantitat de rials amb la que has d’anar a sobre per passar uns dies. Fins aqui, be. El tema esta en que el bitllet comu mes gran que circula, es el de 20.000 rials (aprox. 1,5 euros, tambe existeix un bitllet de 50.000rials, pero aquest no circula practicament a nivell de carrer). Tambe hi ha bitllets de 10.000R, 5.000R, 1.000R i 500R. Tot aixo fa que vagis amb gran feix de diners sempre a sobre.
A l’hora de pagar tambe hi ha petites confusions. Per simplificar el tema, et solen ensenyar un dit, dos dits, etc. de les mans, o dir-te en angles “thousand, ten thousand”. Pero clar, son 1.000 o son 10.000R? I per acabar-ho de complicar, sorgeix la figura del toman. El toman no es cap moneda nova, simplement son 10rials. Llavors, quin preu es? 1.000rials? o son 1.000 tomans que son 10.000 rials perque el preu me’l deia en tomans! Un embolic! Ah, m’oblidava… tambe esta el Khomeini. Si us diuen 2 khomeinis, vol dir que seran 20.000 rials, o be 2.000 tomans, com preferiu!
Per sort, la practica diaria, i el coneixement dels preus, fa que al cap d’uns dies, tot sigui mes facil del que sembla a primera instancia.
El taxista “psicòpata”, en Sarko Pijama, “Enjoy the life”, “two eleven”, el “mico”… només són noms, mots i expressions que hem sentit, personatges amb els que hem tractat, o gent que hem conegut aquests darrers dies pel Damavand.
Una petita mostra del que han estat aquests quatre dies a la muntanya del Damavand, la més alta d’Iran, de 5671m, i on hem passat de dormir en un refugi lliure sols, a compartir un altre refugi amb Montenegrins, Macedonis i Iranians, un refugi que ben bé podria haver estat el camarot dels Germans Marx.
Des de Teheran hem agafat un bus que en unes tres hores ens ha deixat a la població de Reyneh. Aquí hem llogat un taxi per a que ens pugés fins a Gusfand Sara (3.240m).
Tot i que es pot arribar en cotxe, nosaltres ho vam fer peu, des de… 500m abans del refugi. I és que amb el taxista “psicòpata” vam tenir un combat de boxa. Primer round. Para on comenca la pista que dur al primer refugi. No vol seguir. Diu que caminem els 7.5km i 530m de desnivell pista amunt que el cotxe no pot continuar per una pista en tant mal estat. Per cotinuar paguem , el que vol dir que anem 1-o rounds amb el taxista. Segona parada, quan ja estem mes a prop del refugi. Ens hi neguem. Empatem la partida 1-1. Continuem amunt. Tercera aturada del taxista. Es nega a continuar pel mal estat de la pista. S’asseu fora del cotxe sobre una pedra. Nosaltres… també. Passen uns minuts. Ningú es mou. Deixem passar una altra estona. Cap moviment. Tenim les de perdre, i així succeeix. Finalment cedim d’acabar a peu els darrers 500m fins a Gusfand Sara. Perdem el combat 2 rounds a 1. Amb els taxistes, sempre es perd.
Des del primer refugi (Gusfand Sara) són 1.100m de desnivel fins el segon, a 4.340m. Unes mules, ens ajuden a portar les motxilles. Allà, encara sols, hi ha quatre alpinistes iranians que acaben de fer cim. Al saber que som ‘espanyols’, parlem de l’Oiarzabal, i ens posen musica dels Gipsy Kings que porten gravada als mòbils. Impagable la llauna de pressec en almibar que ens ofereix un d’ells. El mateix que al preguntar-li pel cim, ens diu, que alla dalt, gas (referint-se a les fumaroles que emanen del cim). Per que alli on érem… només podíem que “enjoy the life”.
La nit la passem al refugi ple després que un grup guiat de montenegrins i macedonis l’ompli. Són una dotzena. No tenen diners i han vingut en bus des del seu país, uns 3.000km d’anada i 3.000 més de tornada els esperen. Un d’ells, sense complexos, es posa un pijama rosa per estar pel refugi… és en Sarko pijama, tal com ells mateixos l’anomenen.
El següent dia, tirem a cim… No hem aclimatat tot i que venim de fer el Sabalan (4.800m). Pugem sense tenir clar si serà un intent real a cim o la jornada només ens servirà per aclimatar-nos. Olga es queda al voltant dels 5.000m. Jo continuo amunt i unes hores més tard arribo al cim del Davamand. El cràter està mig cobert de columnes sulfuroses de gas que emanen del cim, pel que es recomanable de tapar-se la boca i no estar-s’hi gaire temps. Han estat 1.300m de desnivell de pujada des del refugi.
I res, toca baixada al refugi, dinar, descansar una mica, i baixar de nou cap a Gusfand Sara a la tarda a fi d’evitar les hores centrals del dia, massa caloroses per caminar. Passem una segona nit en aquest refugi lliure sense cap servei.
El dia següent serà el de la tornada a Teheran. Un iranià s’ofereix per portar-nos en moto, però després de negociar dur no arribem a cap acord. Baixem a peu, vessant avall del Damavand fins arribar a la carretera a Polour. De baixada ens creuem amb un americà que puja a peu a fi d’evitar de pagar els 50$ del permís d’ascensió.
Un cop a la carretera fem autoestop fins a Polour. A gairebé tot el món aquesta modalitat de transport s’entén com a ‘retribuïda’, així que paguem uns pocs rials per a que ens hi porti. Un cop a Polour, agafem un bus fins a Teheran, on un cop dutxats (després de quatre dies sense fer-ho) sopem uns saborosos kebabs després de quatre dies a base de sopes del Lidl.
Salam,
Ahir cap a mitjanit, i despres de tres vols (Viena, Istambul i Tabriz), trepitjavem terres perses.
El darrer vol, l’Istambul-Tabriz, el vam fer amb Iran Air. I clar, just abans d’embarcar a l’avio, les dones que no duien shador, se’l van haver de posar. L’Olga, evidentment, tambe.
Per sort, se’l va comprar negre. Aquest es el color aplastantment predominant entre les dones. No podem passar desapercebuts com a turistes que som, clar, pero si mes no, anar tota de negre
ajuda a evitar mirades receloses.
Portem massa poc temps per fer cap judici. Ja anirem comentant posteriorment.
La vida, no sembla cara. De moment nomes hem trucat per 15ct d’euro el minut, i ens connectem ara mateix a internet per 35ct la hora. L’hotel on ens allotjem, el Kosar Hotel, de categoria mitjana, ens costa 16 euros la doble.
Dema tenim intencio d’arribar a Meshgin Shar, ja sota els peus d’una muntanya, el volcanic Sabalan.
Aixo va de debo. Ja hem iniciat el nostre viatge. Som a Viena, esperant el seguent vol a Istambul.
D’aqui poc menys de quatre hores, segon vol, surt a les 13:15h