DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges


1 comentari

Pamir Highway – Kyrgyzstan

z2z1

Ja som a Kashgar, ja hem travessat el Pamir a traves de la Pamir Highway.

Han estat 1300km des de la capital del Tajikistan (Dushanbe), fins aqui a Kashgar (Xina) per una carretera mitica a cops pista, a cops asfaltada, i amb tota mena de transport publics i camions inclosos.

Tot i els paisatges de muntanyes nevades, altiplans a mes de 4000m, passos de muntanya de mes de 4600m, la impressio final que hem tingut, ha estat una mica decebedora. No es que la gent, la ruta, no valguin la pena, que la val, sino que potser n’esperavem mes.

Tambe es veritat que la forma en que fas una ruta, marca. Fer la Pamir en transport public fa que la visquis enmig de minibusos plens de gent i amb cotxes que s’espatllen en ple altipla i arribis de nit a la destinacio (perdent part del que veuries de paisatge). Pero clar, amb tot no es pot, i fer la Pamir amb transport privat, pagant .50ct de dolar per quilometre, ens hauria permes parar, fer fotos, visitar valls com la Wakhan, etc. etc. etc. pero tambe ens haria costat forca diners. En transport public, ens ha costat uns 70 euros.

Prometia a l’anterior missatge un breu resum de la resta de ruta. Pel que fa a la carretera, bones noticies pels BTTros. Per sorpresa nostra, la Pamir, des de Khorog gairebe fins la frontera amb Kyrgyzstan es asfaltada en el seu potser 90%. Mai hi ha grans desnivells als colls si la ruta es fa en el mateix sentit que nosaltres, de Dushanbe a Kyrgyzstan. L’alcada es guanya de mica en mica a base de quilometres. Nomes al final, en arribar als ports, es quan algunes corbes amb mes pendent es troben, precisament on normalment l’asfalt desapareix. Ah, al Kyrgyzstan, si mes no fins a Sary Tash, i de Sary Tash a la frontera xinesa, pista en males condicions, sobretot al Kyzyl Art pass.

Aixo si, durant la ruta, a aguantar forts vents, a migdia normalment, pocs serveis, menjar basic, pero poblacio aixo si, molt amable i preparada per ajudar-te en qualsevol cosa.

I precisament, com sol passar, la poblacio n’es un dels seus principals valors, a la Pamir. La poblacio predominantment tajik del Badakhshan anava barrejant-se cada cop mes amb la kirguis a mida que t’acostes a la frontera amb el Kyrgyzstan. I Murgab n’es un bon exemple. Encara a 200km de la frontera kirguis, la barreja entre les dues poblacions, la feien interessant. Barreja de dues cultures diferents, una sedentaria (tajika) l’altre nomada (kirguisa), una amb una llengua d’arrel persa (tajik) l’altre de turquida (kirguis).

Kashgar, 1 d’agost 2007