Kentung (Birmània)

 

De MYANMAR

Quan vam visitar Myawadi, un poble fronterer birma, ens van quedar ganes de coneixer una mica mes el que ens va semblar, a primer cop d’ull, un interessant pais. Aixi que vam enfilar al nord fins a Mae Sai (el poble mes septentrional de Tailandia) per tornar a creuar la frontera, ara, pero, amb l’idea de visitar-la una mica mes enlla del poble fronterer.

No cal visat previ per entrar a Birmania (Myanmar) des de Mae Sai. En aquest cas, pero, s’esta limitat a visitar nomes el poble fronterer (Tachileik) i les ciutats de Kentung i Mengla. Els tramits fronterers son senzills, pero especials. Enlloc d’estampar-te al passaport el segell d’entrada, les autoritats birmanes et fan un Permis d’Entrada especial (valid nomes per 14 dies i per les localitats esmentades) mentre que el teu passaport original, es queda alli. Pot fer una mica de recanca deixar el passaport i anar indocumentat la resta de dies, pero deixant una mica fer i confiant en el bon funcionament del sistema, no ha d’haver cap problema.

La carretera de Tachileik a Kentung es asfaltada, pero en pessim estat: manca de senyals, clots, esllevissades… tot i aixi hi ha tres peatges en els 180km que separen les dues poblacions. I cinc controls militars! L’encarregat del bus recull els documents d’identitat de tots els passatgers (inclosos els nostres permisos provisionals) i els col.loca, segons el seient que ocupem, en un album de fotos que esdeve un practic sistema quan es l’hora de mostrar tots els documents a cada control militar. No tornarem a veure els nostres permisos fins arribar a Kentung, encara que es tornaran a quedar al Guest House ons ens allotgem…

L’unic acces a Kentung per terra obert regularment al turisme es paradoxalment des de Tailandia o el Yunnan (Xina). Si es vol anar des de Birmania, cal agafar un avio. La carretera que uneix Kentung amb Taunggyi i que comunicaria la part est de l’estat Shan birma on ens trobem amb la resta de l’estat, esta tallada per motius de seguretat. Un motiu no oficial podria ser l’existencia de plantacions d’opi entre les dues ciutats.

De MYANMAR

Kentung es una ciutat de 180.000hab. on pocs carrers son asfaltats i la llum urbana es gairebe inexistent. Quina diferencia amb el seu vei tailandes! Al voltants de la ciutat hi ha poblacions de diferents etnies, que si es volen visitar, cal fer-ho obligatoriament amb guia i pagar uns 25$. Pero no hi ha cap restriccio per visitar el mercat matinal de Kentung, on, com tot mercat, es un lloc d’encontre, i on es poden veure con les dones de les poblacions dels voltants baixen a vendre o a comprar productes. Si es va a Kentung, a part de l’obligada visita a algun dels seus temples budistes no s’ha de deixar de visitar el seu mercat, indispensable!

De MYANMAR

L’altra ciutat que es pot visitar amb el “Permis Provisional” es Mengla. No vam finalment visitar Mengla, el transport era car i el maxim atractiu d’aquesta son nomes casinos. Uns casinos frequentats per turistes xinesos, i es Mengla es una ciutat xinesa a Birmania, on practicament ni es parla xines i on cal oblidar la moneda birmana per utilitzar la xinesa.

Chiang Saen, 10 de novembre de 2008

Birmània : Myawadi

Hi ha la idea generalitzada de que a Myanmar (antiga Birmania) nomes es pot entrar per via aeria. Fins i tot aixi ho afirma la pagina del Ministeri d’Interior en la seva fitxa sobre el pais.

Pero no es aixi. Existeixen quatre punts fronteres entre Tailandia i Myanmar que es poden travessar sense visat previ, per via terrestre. En aquests casos, pero, l’acces al pais pateix de singulars restriccions. En tres d’ells nomes es pot visitar el primer poble birma un cop es travessa la frontera, mentre que nomes el pas fronterer de Mae Sai, situat al nord, al conegut Triangle d’Or, permet una estancia superior, pero tot i aixi visitant limitadament la zona i per un maxim de 14 dies.

Aquests punts fronteres son sensibles a les tensions politiques entre els dos paisos, amb el resultat del tancament de fronteres durant epoques mes inestables.

Avui hem passat un dia (millor dit unes hores) a Myawadi, un poble birma al costat de Mae Sot (Tailandia). Myawadi es un dels punts fronterers on les autoritats birmanes nomes permeten l’estancia al pais durant un sol dia. Durant la curta estancia a la ciutat, el passaport es queda a la frontera, document que es recull de nou a la sortida del pais.

Poden dir que nomes hi ha dues raons per les quals un pot fer cap fins a Mae Sot-Myawadi. La primera es la d’utilitzar l’entrada a Myanmar com una manera de renovar els 30 dies que Tailandia permet d’estancia al pais abans d’abandonar-lo. D’aquesta manera, en la reentrada a Tailandia s’obte automaticament 30 dies mes d’estancia al pais.

La segona rao per venir fins aqui es la de treballar, la de treballar per a ONG’s o fer de cooperant. Es calcula que en aquesta regio hi ha mes de 150.000 refugiats birmans (repartits en una desena de camps de refugiats) fugits de la repressio de la junta militar birmana, entre els que es troben refugiats politics, estudiants i minories etniques.

De MYANMAR

Les diferents associacions que operen per la zona s’encarreguen de cobrir la falta d’assistencia medica i educativa d’unes minories que sovint no tenen estatus de refugiats i per tant no tenen acces a uns beneficis socials basics.

Pero els refugiats birmans no son els unics que pateixen d’aquesta manca de beneficis, tambe les ” Tribus de les Muntanyes” del nord de Tailandia tenen aquesta manca d’assistencia. Amb origens tant diversos com Tibet, Myanmar, Laos o la Xina, aquests grups etnics sumen mes de 500.000 habitants i tot i que alguns d’ells viuen a Tailandia des de fa algun segle, molts d’ells no tenen ni la nacionalitat tailandesa.

Mae Sot, 26 d’octubre de 2008