DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges


Deixa un comentari

Kathmandu Valley Rim Trek. Nepal

trail_map_ktmvalley_big

Ruta aproximada del Kathmandu Valley Trek

INTRODUCCIÓ

El Kathmandu Valley Rim Trek és una travessa de recent creació que recorre les muntanyes que envoltenKatmandú. Uneix poblacions i llocs d´interès com Panauti, Nagarkot, Chisopani, Namobuddha o Shivapuri, totes elles situades a 2h en bus de la capital. Aquest trek va néixer amb la necessitar d’esponjar els altres més concorreguts del país, ampliant el ventall d’activitas a realitzar al voltant de Katmandú, alhora que pretén dinamitzar les zones rurals properes que normalment no arriben a aprofitar-se del filó turístic.

L´itinerari recorre corriols, camins i pistes muntanya, esdevenint un circuit mixt. Tan aviat circulem per camins com per pistes per on hi circulen motos i alguns cotxes. A bona part de les poblacions per on passem o hi fem nit es pot arribar en bus des de Katmandú.

La travessa té múltiples al·licients, de les quals en podem destacar el poble newar de Panauti (que fa anys que intenta entrar a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco),  el temple budista de Namobuddha, el Parc Nacional de Shivapuri i les vistes increïbles que s’obtenen des de Nagarkot dels cims més alts de l’Himàlaia. La travessa acaba al temple hinduista de Budhanilkhanta, a només 9km de Katmandú.

En definitiva una sortida de mitja-baixa muntanya ideal si disposem d’uns dies lliures a la capital o  estem cansats de voltar per Thamel i volem conèixer una part diferent de la vall i que no ens deixarà indiferents.

 

DIFICULTAT

És un recorregut de quatre jornades, llargues en recorregut i amb desnivell acumulat mitjà (20 quilòmetres i 900 metres de desnivell de pujada mitjà diari).

Sí que cal tenir en compte l´orientació. Sense GPS pot ser difícil seguir el recorregut donades les continues cruïlles que trobarem durant el recorregut. De tant en tant es troben cartells indicadors, però no és l’habitual.

Cal parar atenció a l´etapa Dhulikhel-Nagarkot, on durant algun tram el recorregut transcorre entre camps d’arrós per camins de vegades difícil de seguir. També la part del recorregut pel parc nacional de Shivapuri cal estar atents.

TRANSPORT

Des de l´estació de busos de Ratna Park a Katmandú surten freqüents autobusos cap a Panauti o Dhulikhel. Són dues hores de trajecte en autobús local (aprox. 60 rupies).

Des de Budhanilkhantha es pot agafar transport col·lectiu cap al centre de Katmandú.

ALLOTJAMENT

Es pot trobar fàcilment hotels sense massa qualitat a qualsevol població del recorregut. A Nagarkot, en canvi, hi ha infinitats d’hotels de totes les categories i preus.

Durant el recorregut anirem trobant ‘tea houses’ i botiguetes a les poblacions per on passem.

ETAPES

Nosaltres vam fer la part  del Kathmandu Valley Rim entre Panauti de Budhanilkantha. Aquesta ruta es pot ampliar en un o diversos diversos dies més pujant al cim de Pulchoki, al sud de la capital.

wikiloc kvr

Track GPS de tota la travessa

Total: 81,3km

Desnivell positiu: +3.450m

Desnivell negatiu: -3.500m

D1: Panauti- Namobuddha – Dhulikhel: 21km (+900m/-800m)

D2: Dhulikhel-Nagarkot: 18,3km (+1000m/-600m)

D3: Nagarkot-Chisapani: 23km (+800m/-600m)

D4: Chisapani- Shivapuri peak – Budhanilkahntha: 19km (+750/-1.500m)

 VEURE GALERIA DE FOTOS A FLICKR

FLICKR

 


Deixa un comentari

Trekking Volta i Santuari de l’Annapurna (18 dies)

Annapurna Trekking Map_ruta_petit

Mapa de la ruta Volta i Santuari de l’Annapurna

INTRODUCCIÓ

L’Annapurna I és un dels cims superiors a 8.000 metres més baixos, però també és un dels més difícils. Per als alpinistes aquest cim està reconegut com el 8.000 més perillós de tots tenint en compte la relació d’ascensions i morts, que segons les estadístiques parlen de 4 de cada 10 alpinistes que intenten el cim, moren.

Paradoxalment va ser el primer 8.000 mai escalat. Fou el francès Maurice Herzog acompanyat de Louis Lachenal va fer cim el 3 de juny de 1950. Mai abans l’home havia fet cim a una muntanya tant alta.

Potser la nacionalitat d’en Herzog intervé en el fet que el rànquing de visites per països a l’Annapurna és encapçalat pels francesos, seguits pels omnipresents alemanys.

El massís conegut com a Annapurna Himal (himal significa muntanyes nevades en nepalí) comprèn cinc pics anomenats Annapurna a més a més de molts altres pics superior a 7.000 metres (Gangapurna, Tilicho…) i infinitat de pics de 6.000 metres. Ordenats per alçada els annapurnes són:

  • Annapurna I: 8.091m
  • Annapurna II: 7.967m
  • Annapurna III: 7.555m
  • Annapurna IV: 7.525m
  • Annapurna Sud: 7.219m

És per aquest motiu que de vegades es parla del trekking de l’Annapurna i d’altres com el trekking dels Annapurnes. Durant la travessa van apareixen davant nostre successivament diferents cims, tot i que no és fins que s’arriba al camp base que podrem admirar  l’Annapurna I sobresortint quatre mil metres sobre nosaltres.

EVEREST O ANNAPURNA?

Pregunta que sol fer-se molta fent quan decideix visitar Nepal amb la finalitat de fer un trekking. Després de fer els trekkings de l’Everest, Annapurna i Volta del Langtang, al nostre parer és millor tan el de l’Everest com el trekking de la Volta del Langtang.

No podem dir que ens decebés l’Annapurna. El trekking és magnífic i té unes vistes immenses sobre cims superiors als 7.000m. Però pel nostre parer la ruta no té l’al·licient d’una caminada d’alta muntanya, la d’una ruta que va per corriols amb la sensació d’estar enmig de la natura. La travessa està força humanitzada, amb multitud de poblacions dedicades al turisme escampades per tota la ruta. Només és al coll de Thorung La que la ruta pren un caire decididament muntanyenc.

També trobareu trams que es camina per pistes per on cada cop més hi circulen turistes que fan la ruta en BTT (difícil però factible). No estem en contra de les BTT, però cada vehicle hauria de tenir el seu hàbitat propi i pel nostre gust les bicicletes no hauríen de circular per aquest trekking.

Tot i així, és una gran ruta, com dèiem amb unes vistes excepcionals i amb una allotjaments de millor qualitat que a l’Everest. Aquí no tindreu problemes per a carregar els vostres dispositius electrònics que hi ha llum arreu.

PERMISOS

TIMS: Abans d’iniciar un trekking cal obtenir un TIMS (Trekkers’ Information Management Systems) a qualsevol agència de trekking. Costa 1600Rp.

CONSERVATION AREA PERMIT (ACAP): La zona de l’Annapurna no és cap parc nacional. Tot i així cal pagar uns 2000Rp  en concepte de taxa de conservació. S’ha de treure abans d’iniciar el trek a Pokhara. L’oficina es troba a 200m al sud de Nepal Rastra Bank Chowk, prop de Damsite.

Recordar de portar fotografies i fotocòpies del passaport!

Durant el recorregut es poden trobar excel·lents ‘lodges’ amb preus fixats segons com de lluny et trobis de les carreteres o aeroports. No cal regatejar als ‘lodges’ (però sempre es fa i se sol aconseguir un cert descompte) però tots valen igual en la mateixa població, i es trien segons la qualitat.

De vegades caldrà abonar la “donació” als Maoistes que educadament et demanen durant el recorregut. Per sort, només es paga un cop gràcies al rebut que et fan. Aquests diners (els 10€ dels maoistes a saber on van a parar) es dediquen per a protegir la zona tot aplicant mesures de conservació i regularització de preus. I la veritat és que a nivell d’organització es nota.

 ELS TREKKINGS

A la zona de l’Annapurna existeixen bàsicament tres trekkings que són la base per a qualsevol caminada. De la combinació d’aquests tres en surten la majoria de caminades que la gent fa per aquí. Aquests són:

  1. Volta als Annapurnes (Besisahar-Jomsom). Aprox. 8-10 dies
  2. Trekking del Santuari o del camp base de l’Annapurna (Pedhi-Naya Pul). Aprox. 7-10 dies
  3. Trekking de Jomsom (Jomsom-Naya Pul/Phedi). Aprox. 4-5 dies

 

El trekking de Jomsom està ferit  de mort. S’ha construït una carretera que uneix Beni amb Muktinath (població que coincideix amb la volta als Annapurnes).  La carretera pateix moltes esllavissades durant la època de pluges, sobretot la part més baixa tocant a Tatopani.  El primer tram en completar-se va ser la més alta, també més seca climàticament.  Uns helicopters hi van deixar uns jeeps per on circulaven amunt i avall entre Lete i Muktinah. Encara es pot fer a peu tot el tram entre Muktinah i Tatopani donat que la carretera va pel vessant oest del riu Kali Gandaki i el sender per l’oriental.

ETAPES

Nosaltres vam fer el tomb complet caminant (la carretera no estava del tot completada afortunadament). Vam enllaçar a Tatopani amb el trekking del Santuari de l’Annapurna, que porta fins al camp base d’aquest 8.000.

La sortida clàssica és des de Besisahar però hi ha transport públic fins a Bhulbhule a través d’una pista.

En total van  ser 18 jornades a peu que les vam dividir de la forma següent:

ETAPA HORARI PUJADA BAIXADA
1 Bhulbhule-Jagat 4h50 910m 450m
2 Jagat-Daraphani 4h40 850m 405m
3 Daraphani-Chame 4h 1000m 225m
4 Chame-Pisang 3h15 640m 160m
5 Pisang-Manang 3h15 410m 100m
6 Manang-Thorung Phedi 4h25 1050m 120m
7 Thorung Phedi – Mukthinah 5h20 1000m 1600m
8 Mukthinath-Jomsom 3h40 80m 1050m
9 Jomsom-Kalapani 4h 225m 440m
10 Kalapani-Tatopani 4h55 150m 1350m
11 Tatopani-Chitre 4h 1330m 200m
12 Chitre-Tadapani 3h45 1000m 720m
13 Tadapani-Sinuwa 3h25 670m 1280
14 Sinuwa-Himalaya 3h15 980m 275m
15 Himalaya-Machapuchare 1h20 860m 50m
16 Machapuchare-ABC-Bamboo 4h40 520m 1820m
17 Bamboo-Ghandruk 4h55 1120m 1480m
18 Ghandruk-Naya Pul 3h 80m 1000m

 

 VEURE GALERIA DE FOTOS

FLICKR


1 comentari

Nepal: Langtang Circuit. Ganja La 5.183m

Panorama_D5_retallat

vista del Tserko Ri 4.990m (punta sense neu a la dreta) des del Ganja La,5.184m

INTRODUCCIÓ

Ruta circular de 119km que recorre els llocs més interessants del Parc Nacional de Langtang. Hem anomenat la travessa com a  ‘Langtang Circuit’ donat que fa una volta sencera per aquest parc nacional. La proposta que us presentem és una suma de tres trekkings clàssics de la zona:

1.Langtang valley (3.600m)

2.Ganja La (5.183m)

3.Goisankund (4.600m)

Durant la ruta trobarem ‘lodges’ en tot el itinerari excepte el dia abans de creuar el Ganja La, i el dia/dies posteriors (1/2)  després de passar-lo. Cal portar una tenda de campanya per aquestes dues o tres nits, segons es planifiqui la caminada.  Quan vam fer-lo vam veure gent que feia bivac al Naya Kanga Base Camp (temp. -8º a mitjans d’octubre). A Keldang hi ha una barraca que fa funcions de refugi lliure (amb aigua), on es pot passar la nit. Des de Keldang una llarga jornada (18km +1400m/-1500m) ens portarà fins a Tharkegyang sense necessitat d’haver de carregar tenda.

Atenció:  A Dhukpu no hi ha aigua, s’ha de carregar de Keldang

El Ganja La (5.183m) pot requerir l´ús de grampons, sobretot en la pujada pel vessant nord, fàcil però dreta i un pèl aèria al seu tram final d’accés al coll. El vessant sud és totalment diferent, un pedregar que sol estar lliure de neu. 

Mapa Langtang

Mapa del ‘Langtang Circuit’ 119km

wiki langtang

Clica per veure el track de la travessa

PERFIL langtang

DADES TÈCNIQUES

  • Distància: 119km
  • Desnivells:  +9.500m  /  -9.500m
  • Alçada màxima: Ganja La 5.183m

ETAPES (link al track de l’etapa)

Dia1 Syabrubesi-Rimche: 10,9km  (+1.140m/-180m)

Dia2 Rimcche-Langtang: 12,5km  (+1.000m / -100m)

Dia3 Langtang-Kyangin Gompa: 6,7km (+420m / -22m)

Dia4 Tserko Ri:  10km  (+/- 1.130m)

Dia5 Kyangin Gompa-Naya Kanga BC:  4,1km  (+540m  /  -100m)

Dia6 Naya Kanga BC-Keldang:  9,9km  (+930m  / -970m)

Dia7 Keldang-Dhukpu:  7,5km  (+360m / -550m)

Dia8 Dhukpu-Tarkeghyang: 11km   (+350m  /  -1870m)

Dia9 Tarkeghyang-Melanchigaon:  6,7km  (+630m  /  -700m)

Dia10 Melanchigaon-Gopte:  8,1km   (+1.250m  /  -400m)

Dia11 Gopte-Goisankund:  11,1km  (+1.510m  /  -510m)

Dia12 Goisankund-Thulo Syabru:  8,9km   (+37m  /  -1.150m)

Dia13 Thulo Syabru-Suabrubesi:  11,6km   (+60m  /  -1.900m)

TRANSPORTS

De Kàtmandu surten 2/3  autobusos al dia en direcció Dunche/Syabru Besi, aproximadament  a les 6:30h-7:30h-8h del matí. La parada dels busos a Langtang (GPS 45R 332964 3069049) es troba prop de la ‘Central Bus Station’, al nord de Kàtmandu (taxi 200-300Rp).

El bus triga unes 8-10h a fer els pocs més de 100km que hi ha fins a Syabru Besi. Solen parar a esmorzar i/o dinar. Pot ser que el bus només vagi a Dunche, i allí s’hagi de fer transbordament a un altre bus fins a Syabru Besi.

DIFICULTATS i ALLOTJAMENTS

El trekking el podem dividir en 3 parts diferenciades.

1. La primera és el clàssic Langtang trek (etapes 1-4).

En aquest tram,no trobem cap dificultat tret del guany d´alçada, sobretot la pujada al Tserko Ri, que és fàcil, però on es guanyen 1.000m de desnivell en poca estona, fet que pot provocar mal d’alçada.

2.La segona part del trekking seria la del Ganja La (etapes 5-8).

És aquí on trobem les dificultats del circuit. Durant aquests 3-4 dies no trobarem cap allotjament. Haurem de portar tenda i menjar per tots els dies. La pujada al Ganja La pot requerir l´ús de grampons. A l´octubre, que és quan vam fer aquesta ruta, hi havia neu dura en un parell de trams. Un de nosaltres els va fer servir uns metres, mentre que l´altre va poder passar sense dificultats. Si ha pujat gent, el camí sol estar trepitjat amb escales de neu fetes per les petjades. Tot depèn de la experiència de cadascú en caminar sobre terreny nevat i de l’ús dels grampons. Durant la primavera és possible que hi hagi més neu.

Cal parar atenció a les temperatures. A principis d´octubre vam tenir:

  • Naya Kanga BC 4.300m: -8ºC
  • Campament alt sud (5.000m): -15ºC
  • Keldang (4.300m): vam dormir al campament alt, a les roques
  • Dhukpu 4.100m: -6ºC 

3. La última part del circuit (etapes 9-13)

Correspon al trekking del Goisankund. Aquí tornem a trobar allotjaments i restaurants durant les jornades que resten, ja sense cap mena de dificultat.

VARIANTS

Una altra manera de fer el circuit seria sortint des de Timbu, al sud de Tarkeghyang (3-4h a peu). Des d´aquesta població es pot començar la volta tant en sentit horari (Timbu-Melanchigaon-Goisankund-Thulo Syabru-Lama Hotel-Langtang-Kyangin Gompa-Ganja La-Tarkeghyang-Timbu) com a l´invers.

L´avantatge d´aquesta opció és l´estalvi d´hores de bus, ja que Timbu es troba més a prop de Kàtmandu que no pas Syabrubesi.

Per contra, si fem el circuit en el sentit horari (més lògic per anar aclimatant correctament, i emprendre el Ganja La aclimatats correctament) haurem de carregar durant més dies tot allò que necessitem per als 4 dies de càmping (gas, menjar, màrfega…)

VEURE GALERIA DE FOTOS

 


Deixa un comentari

On va néixer Buda?

Bhuda va neixer a Lumbini, i no estem parlant de cap poble de la Toscana italiana, sino d’un poble del Nepal on, ara fa mes de 2.500 anys, naixia Budha.
Siddharta Gautama (Bhuda) era fill del rei de Kapilavastu (ruines nepaleses situades a pocs km de Lumbini) i la princesa Maya Devi. Bhuda era en neixer, per tant, un pricep. Segons explica la historia (o la llegenda mes aviat), la princesa Maya Devi va donar a llum al seu fill just despres de donar-se un bany en un estany.
Al princep Siddharta un vident li va predir que es convertiria en rei o mestre. Per a que aixi fos, el rei el va aillar del mon durant 29 anys. Segons explica la llegenda, el princep Siddharta quan va sortir per primer cop del palau de Kapilavastu, va veure per primer cop un ancia, un home malalt i un cadaver. Aquesta visio totalment nova per a ell, el va fer reflexionar sobre la existencia humana. Va abandonar la vida luxosa per convertir-se en un mendicant.
Pero cap de les dues formes de vida eren valides per a ell. Naixia el cami intermedi, una de les bases dels seus ensenyaments.
Al voltant del llac on es creu que va neixer Budha, es poden trobar encara ara ruines de temples budistes de mes de 2300 anys d’antiguitat. A l’interior d’un d’aquests temples hi ha un punt que es venerat com el punt exacte on Bhuda va neixer. Al voltant d’aquesta zona sagrada ha crescut la Zona de Desenvolupament de Lumbini. Es tracta d’una zona enorme, on paisos de cultura budista han aixecat temples. Recorda tot plegat una mica una expo universal o el Forum’2004 en versio budista.
Dema, despres de dos mesos, deixarem enrera el Nepal i entrarem a la India. Deixem enrera un pais preparat per al turisme, que viu del i pel turisme. Un pais que et fa sentir com a casa. Fa anys que tracten amb turistes i sabem com fer-ho.
Deixem enrera tambe un pais amb una crisi politica. Les eleccions que estaven previstes per dema dia 22 de novembre s’han postposat fins a la primavera vinent. No s’han resolt els dos grans temes politics: quant declarar la republica i el sistema electoral (proporcional, mixte…) mentre les extorsions, violencia i terrorisme (el mateix setembre de la nostra arribada a Kathmandu, una bomba matava dos ciutadans) dels Maoistes continua.
Bhairawa, 21 de novembre de 2007


2 comentaris

Fauna del Parc Nacional de Chitwan

Els darrers tres dies els hem passat en el Parc Nacional de Chitwan, al sud del Nepal. En aquest Parc Nacional hi viuen multitut d’aus i mamifers, entre els quals s’hi trobem el cocodril, el rinoceront, el tigre de bengala, i el mes perillos de tots ells… el cacador de clients!

A la parada de busos de Sauraha (Chitwan), aquest animal de presa espera en manada l’arribada de les preses. Alguns d’ells s’atreveixen a pujar un parell de quilometres abans de l’estacio de busos. Pero es troba en minoria i en aquest situacio es poc perillos. Pero quan un baixa del bus, en un lloc nou, desconegut, ets presa facil. Multitut d’ells se’t tiren a sobre amb les targetes dels seus respectius lodges a fi de captar-te com a client. La baralla es dura, de vegades llarga… i tens les de perdre. Finalment t’ha de decidir per un, agafar el jeep-taxi, i anar a un dels lodges.

Pero un cop alli, la cacera no ha acabat. El cacador de clients atacara un i altre cop per conseguir que agafis a traves d’ell un passeig per la jungla a lloms d’un elefant, o un passeig en canoa, o un passeig a peu, o… I es que quan hi ha una situacio d’emergencia, aquest animal de presa que es el cacador de clients, es quan es mes perillos!

Fa anys el 90% de la gent que visitava el Nepal visitava tambe el Parc Nacional de Chitwan. A partir de la revolucio maoista i la conseguent guerra, el nombre de turistes del Nepal baixa, i en particular al Chitwan. La infraestructura estava creada, el negoci funcionava, pero el turisme baixa i els negocis no funcionen. Massa pocs turistes per tants lodges. I es una llastima, ja que es un lloc ideal on descansar despres d’un trekking, relaxar-se i guadir de la natura de forma diferent a com s’ha fet en els trekkings.

Finalment no vam fer passeig en canoa pero si passeig pel parc a lloms d’un elefant. Tot i la curta durada de la experiencia, encara vam veure un parell de rinos, cervols, i algun ibis. Una manera ben diferent de passejar per la jungla. Llastima no haver tingut un elefant en els trekkings!

Ja som molt a prop de la frontera India. Pero abans d’entrar-hi hem passat per Tansen, un petit poble newar a les muntanyes Mahabarat. Des d’un turo sobre el poble vam poder veure, per darrera vegada, els gegants de l’himalaia. Tres vuitmils devant nostre, el Dhaulagiri, l’Annapurna i el Manaslu, s’aixecaven. Ara be, seria per la llunyania que no eren mes espectaculars que el Puigmal vist des del Matagalls.

Bhairawa, 20 de novembre de 2007


2 comentaris

Marxem al trekking de l’Annapurna!

Som a Pokhara, ciutat prop de la qual iniciarem el seguent trekking, la volta a l’Annapurna.

Seran uns 15-20 dies per fer tot el trekking i si les forces i les ganes ens acompanyen, intentarem seguir aquest trek per empalmar-lo amb el conegut com a trekking del Santuari de l’Annapurna, que ens duria fins al camp base de la muntanya.

FINS LA TORNADA!

Pokhara, 24 d’octubre de 2007


4 comentaris

Trekking de l’Everest i Chola pass a Gokyo (16 dies)

Mapa del trekking de l'Everest

MAPA DE LA NOSTRA RUTA

INTRODUCCIÓ

El trekking de l’Everest és sense cap mena de dubte la caminada més famosa del Nepal, sinó del món. Només visitar aquest petit país situat al bell mig de l’Himàlaia ja suposa una gran experiència. Si a més a més aprofitem les seves excel·lents infraestructures  i ens endinsem entre els cims nevats d’aquesta serralada fins a veure el sostre del món, l’experiència pot arribar a ser mística. 

El trekking  es pot començar des de Lukla arribant-hi en avió, o des de Jiri, població a 200km de Kathmandu, on el bus exprés triga 10h en arribar-hi. El bus normal ja ni val la pena preguntar quan triga.
Són 6 dies de caminada per arribar des de Jiri a Lukla. Sabent que el 90% de la gent surt a fer el trekking des de Lukla, aquesta part del recurregut es fa pràcticament sense turistes, dormint sovint sols en els ‘lodges’ que per gran nombre omplen els camins. I és que entre Jiri i Lukla el camí travessa d’est a oest les valls que baixen de nord a sud des de l’Himàlaia. En aquests dies s’acumula un desnivell de pujada de 7.500m. Això només per arribar als 2.800m d’alçada a la que esta Lukla. És fàcil d’entendre  que la majoria de gent surti des de Lukla.

Durant aquesta part del recorregut, el camí va de poble en poble, i només es va acompanyat per portejadors i població local que van d’un indret a un altre. Els turistes (trekkers) no els comences a trobar en gran nombre fins a Lukla. En aquesta part del recorregut els portadors transporten tots els productes de necessitat dels llogarrets que s’escampen pels vessants de les muntanyes . No hi ha carreteres, no hi ha pistes, només les seves esquenes són les que fan que l’economia de l’àrea rural funcioni. Carregats amb 30, 40 o fins i tot 50kg, caminen amb marxa lenta però contant. Durant hores, carreguen televisors, fustes, armaris, menjars, begudes… Tot allò que es pot trobar als pobles ha estat transportat per un portejador. No cal dir que una feina duríssima i mal pagada.

Tot canvia a partir de Lukla. Els avions aterren plens de turistes després d’una intensa frenada sobre la curta pista d’aterratge. A partir d’aquí, els camins s’omplen de trekkers, de iaks, de guies, i de portejadors també. Si la dura feina dels portejadors no canvia, sí en canvi la seva carrega. I és que a partir d’ara porten a les seves esquenes les motxilles, maletes amb rodes i bosses dels turistes . Sovint es veuen escenes esperpèntiques quan ordes de trekkers pugen esbufegant sense res més a l’esquena que una petita motxilla, quan al seu costat els portejadors pugen carregats amb les seves motxilles (diverses) sobre el seu cap.

També canvien els preus a partir de Lukla i Namche Bazaar. Les 50 rupies (50 ct. d’euro) que se solia pagar per habitació i nit fins llavors, es quadrupliquen. Els menjars també augmenten de preu i allí on hi ha electricitat, es pot arribar a pagar 3,5€/hora per carregar qualsevol mena de bateria. A partir de Lukla/Namche una ampolla d’aigua costa 100 rupies (1€), una cervesa 3€, un dinar/sopar 3€, una dutxa 2-3€…

ALLOTJAMENTS 

Els ‘lodges‘ són la base fonamental de qualsevol trekking. N’hi ha per tot arreu, en els pobles fonamentalment, però també a qualsevol punt del recorregut, sigui un coll de muntanya o al fons d’una vall, sol o uns quants junts. Sovint son cases reconvertides en allotjaments que serveixen per augmentar els ingressos de la família. Hi ha una norma bàsica dels ‘lodges’: allí on t’allotgis hi hauràs de menjar. Sinó el preu de l’habitació pot augmentar fins a 10 cops el seu preu.  Els ingressos dels ‘lodges’ venen donats més pel que els turistes gasten en menjar, que per l’habitació en sí. Els seus preus són de vegades ridículs, arribant a ser gratuïts en alguns llocs. És el ‘lodge’ que tries on et dutxaràs, on dinaràs, soparàs i esmorzaràs, i aquestes despeses seran les que fan augmentar els ingressos familiars.

Un element també important de qualsevol trekking són les ‘bhattis‘, botigues i petits restaurants que es troben durant el recorregut de qualsevol trekking al Nepal. N’hi ha un gran nombre, cada 10 minuts se’n pot arribar a trobar una. Són fonamentals per als portejadors, que necessiten parar i descansar cada poca estona. De vegades també són el seu allotjament, una opció assequible quan per a ells un ‘lodge’ representa una despesa només accessible a les butxaques dels occidentals.

Amb aquests elements clars, només calen ganes de caminar per poder sortir a fer el trekking de l’Everest. La muntanya més alta del món costa més de veure. No és fins que es puja a ‘Kala Pattar‘, el punt més elevat del trekking a 5.550m, quan es poden veure els metres culminants dels seus 8.850m d’alçada. L’habitual es pujar a ‘Kala Pattar’ ben d’hora pel matí, simplement per un motiu, la meteorologia.  A partir de mig matí els núvols solen tapar els cims de les muntanyes i només als matins els cels són clars i les muntanyes es deixen veure. Per mala coincidència, el sol surt just darrera de l’Everest vist des de Kala Pattar, així que quan el tens just a davant el sol t’enlluerna! Si esteu a Gorak Shep i fa un tarda radiant, us recomano de pujar a ‘Kala Pattar’. Tindreu unes condicions de llum per a les fotos excel·lents.

 RECORREGUT

Nosaltres hem estat 16 jornades caminant per fer un total  d’aproximadament 215km de distància i uns 13.500 metres de pujada acumulats. Vam sortir de Jiri, vam visitar el camp base de l’Everest (5.340m) des d’on vam pujar al Kala Pattar (5.550m). Vam creuar el Cho La (5.350m) per arribar a la vall de Gokyo des d’on vam anar a Lukla per agafar l’avió de tornada a Katmandú.

Els temps són els que vam estar per jornada aproximadament, així com els desnivells. 

 

  ETAPA HORARI DESN+  DESN-
1 Jiri-Bandar 6h37 1380 1100
2 Bhandar-sete 8h30 1100 700
3 Sete-Jumbesi 5h10 1060 850
4 Jumbesi-Nhuntala 5h15 840 1260
5 Nhuntala-Bhupsa 3h45 770 920
6 Bhpsa-Chablung 5h45 1110 770
7 Chablung-Nanche B. 5h10 1150 490
8 Namche – Pangboche 4h05 1000 560
9 Pangboche -Dughla 3h10 760 100
10 Dugla – BC – Gorak Shep 4h50 850 340
11 Gorak Shep – Kala Pattar – Dzonghla 5h 700 1000
12 Dzonghla – Chola pass – Dragnag 4h20 630 780
13 Dragnag – Gokyo Ri – Gokyo 3h 710 670
14 Gokyo – Phontse Tanga 4h 200 1270
15 Phontse Tanga – Namche Bazaar 5h30 660 1650
16 Namche B. – Lukla  1h45 400 185

TOTAL:  215km   DESNIVELLS: +13.320m / -1.2645m

 VEURE GALERIA DE FOTOS DEL TREKKING

 


2 comentaris

Everest, Sagarmatha o Chomolongma?

Tres noms, una mateixa muntanya.

Va ser durant mitjans del s.XIX que el “Survey of India” va descobrir que un pic que tenien catalagot com a pic XV era el mes alt del mon. Fins llavors es pensava que aquest honor requeia sobre el Kanchenjunga (8598m) situat a l’est del Nepal.

De seguida es va voler donar un nom de mes honor per al que era el cim del mon que no pas un simple numero de cataleg. No se’n va trobar cap, i el cap del “Survey of India” va proposar el nom del seu antecesor, Sir George Everest, com a nom per a la muntanya. Amb certes controversies, el nom va ser acceptat per la Royal Geographical Society el 1865.

Pero es van trobar noms locals. Tant els tibetans com els sherpes (que descendeixen de tibetans de l’est emigrats fa 500 anys a les valls de l’everest i son budistes tibetans) tenien un nom: Jomo Miyo Lang Sangma, que es el nom de la Deesa que viu a l’Everest. Es d’aquesta Deesa que prove el nom tibeta (i sherpa) de la muntanya: Chomolongma

Curiosament els nepalesos no tenien nom per a la muntanya fins que un l’historiador nepales va inventar i proposar el nom de Sagarmatha. Va ser acceptat el 1956.

Som ja a Namche Bazzar. Hem trigat 7 dies de caminada per arribar als 3440m que es Namche, per un cami de constants pujades i baixades. Portem acumulats 7.500m nomes de pujades. I encara no hem vist l’Everest!

Dema sortirem cap a Gorap Shep i el camp base de l’Everest. Esperem que des d’aqui o des de la vall veina de Gokyo, poguem finalment veure muntanyes!

Namche Bazaar, 3440m
7 d’octubre de 2007


2 comentaris

Gyanendra, darrer rei del Nepal?

Molta gent potser recordi una noticia que va saltar a tots els titulas dels mitjans de comunicacio occidentals al juny de 2001. Era l’1 de juny quan el princep hereu dels reis de Nepal matava a nou membres de la familia reial (incloent-hi els Rei Birendra i la Reina Aishwarya). Ell mateix es disparava i moria al cap de dos dies, sent, tot i el que acabava de fer, Rei del Nepal.

Fou nomenat un nou rei, el Rei Gyanendra, que curiosament era un dels pocs membres de la familia que no es trobaven en aquella fatidica cambra.

El nou rei, pero, el febrer de 2005 va dissoldre el govern democratic amb la promesa de restaurar-lo al cap de tres any. Aquest fet va provocar revoltes populars i manifestacions que van concloure el 2006 amb la restauracio de la democracia. El Rei, pero, quedava tocat, i passava a ser una figura testimonial en una monarquia que portava prop de 250 anys d’historia.

I com esta la situacio ara al Nepal? El proper dia 22 de novembre hi hauran eleccions constituents al nou parlament. I tot sembla indicar que el nou Nepal sera una Republica Federal. El partit mes votat a les darreres eleccions (el National Congres NC amb prop del 30% dels vots) aquesta mateixa setmana canviava els seus “estatuts” a fi de portar el Nepal cap a una republica.

Pero si hi ha un partit que busca mes que ningu la republica aquest era (o son) els maoistes. De ideologia marxista-lenista van declarar al 1996 la “Guerra del Poble” presentant una manisfest on es demanava una republica comunista, la fi de les castes, lluita contra la pobresa…

Els moistes control.len practicament el 40% del territori del Nepal. Era curios veure durant el cami de la frontera xinesa a la capital, com els controls policials s’alternaven amb els maoistes. A un poble hi havia militars, al seguent maoistes demanant la seva extorsio en forma de diners (una extorsio que tambe es donen durant els trekkings, aixo si, et donen un rebut per aque nomes s’hagi de pagar un cop).

Tenim ja el principal partit politic del pais (NC) i els maoistes a favor de la republica. Pero es que la resta de partits tambe hi estan d’acord. Nomes falta esperar quan Nepal es convertira en una Republica Federal. El NC i la resta de partits politics volen fer-ho despres de les eleccions del 22 de novembre. Els moiestes, abans.

Acabi com acabi el tema republica, el fet es que de moment ja s’estan ementent, des de dijous 27 de setembre, bitllets de 500 rupies on enlloc de la figura del Rei s’hi veura l’Everet. Tambe va ser un simptomatic que durant les festes de l’Indra Jatra el Rei no hi va ser present, i la Kumari Devi, que beneeix cada any la figura reial, va beneir aquest any al Primer Ministre.

Amb tot aquest enrenou politic m’oblidava comentar que dema marxem a fer el trekking de l’Everest. Seran aproximadament tres setmanes de caminades que ens portaran fins el camp base sud de l’Everest. A veure si hi ha sort aquest cop, i el podem veure de ben a prop!

I qui sap, potser marxem de trekking en monarquia, i tornem republicans!

Kathmandu, 29 de setembre de 2007


2 comentaris

Kumari Devi, la deesa vivent

Comenca la immersio en l’hinduisme, una religio nova fins ara en aquest viatge. Hem passat del budista Tibet, a l’hinduista Nepal, tot i que tambe al Nepal es practica el budisme.

Encara no dominem prou be el tema religios, pero breument us podem parlar dels diferents deus principals.
Shiva (tambe conegut per Mahadeva), es el deu principal. Representa la creacio i la regeneracio. Es pot presentar entre altres manifestacions en forma de Deu benevolent o terrible (Bhairab).
Parvati es la consort de Shiva, tambe coneguda com a Mahadevi, o simplement Devi. Parvati tambe te la seva representacio terrible en forma de deesa Kali.
Vishnu es el seguent Deu mes important, i representa la proteccio. Va tenir 9 encarnacions, en cadascuna de les quals, va lluitar i vencer contra diferents dimonis.
Brahma es el deu creador, pero tot i la seva importancia, no es tant venerat com els anteriors, si mes no, aqui al Nepal
Ganesh es el fill de Shiva i Parvati, i es facilment reconegut pel seu cap d’elefant. Es el Deu de la prosperitat i la sabiduria. Sol representar-se amb la trompo dintre de dolcos.
La majoria de temples estan dedicats a un d’aquests Deus. Cada mati, es pot veure com els creients fan ofrenes als temples. Son les anomenades ‘PUJAS’. Es tracta d’ofrenes de dolcos, arros, petals de flors… que serveixen per ‘aplacar’ els deus. Tots els temples tenen unes campanes que es toquen cada cop que es fa una ofrena. Pero per ‘aplacar’ les manifestacions terribles de Shiva (Bhairab) o de Parvati (Kali) calen sacrificis, no n’hi ha prou amb els dolcos i els aliments. A la placa Durbar de Kathmandu hi ha tant la representacio de Bhairab com de Kali. Devant de la terrorifica imatge de Bhairab es fan cerimonies mes complexes a fi d’aplacar la seva ira, que pot incloure fins i tot el sacrifici d’animals.
Pero si hi ha un element divi diferenciador al Nepal, aquesta es la deesa vivent de la Kumari Devi. No es unica, ja que a la vall de Kathmandu es poden trobar d’altres, pero la Kumari de la capital es la mes important. La Kumari Devi es una autentica deesa vivent. Viu en un dels palaus de la pl. Durbar de la capital, al costat del Palau Reial. La Kumari Devi es una nena que ha estat escollida com a tal. Per ser-ho, ha de ser d’una casta concreta tenir unes caracteristiques fisiques concretes, un horoscop concret i passar proves com el de reconeixer objectes de l’anterior Kumari. El ‘regnat’ de la Kumari acaba amb la primera menstruacio, moment en que torna a ser una simple mortal.
Dema dia 25 de setembre comenca a Kathmandu la festa d’Indra Jatra, festivitat que celebra l’arribada de les collites alhora que es recorda als difunts de l’any. Es tambe, una de les comptades vegades que la Kumari Devi surt al carrer i es passeja per la ciutat en un carruatge, escortada per dos carruatges mes, amb un noi i una noia representant Shiva i Parvati.
Kathmandu, 24 de setembre de 2007