DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges


Deixa un comentari

Aotea-Great Barrier Island, Nova Zelanda

New-Zealand-Map

Mapa situació de la Great Barrier Island, Nova Zelanda

INTRODUCCIÓ

Petita illa situada a 100km al nord-est d’Auckland anomenada Aotea en maorí. Va ser el Capità Cook qui li va donar el nom actual l’any donat que tanca per la part exterior el golf Hauraki.

Habitada permanentment per només 700 persones, l’illa ofereix un reducte de tranquil·litat on passar uns dies caminant, fent caiac o simplement descansant i banyant-se en les seves platges de sorra blanca.

Vam fer una travessa que recorre bona part del Aotea Track, una caminada de 25-30km gairebé circular per la part central de l’illa. I el cert és que no ens va decebre gens. La travessa és força variada, amb trams que va entre boscos excel.lents amb kauris i ascensions com el Mt Hobson (627m) sostre de l’illa. La ruta també visita cascades on podem fer-hi un bany i s’acampa en un parell de ‘campgrounds‘ a tocar de la platja. Finalment destacar les intal·lacions d’antigues explotacions de kauri ara abandonades que es visiten prop del ‘Green campsite’

Una travessa a tocar d’Auckland ideal si tenim uns dies sobrers abans d’agafar el vol de sortida del país.

 ACCÉS

L’illa es troba a 4h30min en ferry d’Auckland, connectada per la companyia Sealink (95$NZ) des de Wynyard Wharf a Auckland

El Port de la Great Barrier Island es troba a 2km de Tryphena, distància que es pot fer en 35min a peu, o bé llogar amb anterioritat un taxi per a que ens vingui a recollir.

Per arribar a l’inici del trek vam contractar un transport des de l’alberg.

Veure informació completa de la web de DOC

ALLOTJAMENTS

Tryphena:  ens vam allotjar a la zona d’acampada d’ ‘Stray Possum‘ on es paga 15$ per persona per a dormir en tenda. Com en tot càmping o alberg que disposa de zona d’acampada es pot fer ús de la cuina així que és força útil portar el menjar d’Auckland.

Durant el trekking vam dormir a les zones d’acampada del DOC. Cal comprovar abans si hi ha places disponibles (veure disponibilitat).

Són ‘campgraounds’ de pagament. Nosaltres no vam fer la reserva abans sinó que vam omplir el sobre que es pot trobar allí mateix, i vam dipositar els diners corresponents a la bústia destinada a tal fi que es troben als ‘campgrounds’.

  • Kairaraara Hut campsite (15$)
  • Green campsite (10$)
  • Harataonga beach campsite (10$)

El darrer dia vam anar a dormir a Harataonga beach campsite, una zona d’acampada situada a la platja. No és indispensable passar la nit aquí, ja que es pot arribar el mateix dia a Tryphena, però el càmping es troba al costat d’una gran platja de sorra molt agradable. Nosaltres vam fer autoestop el següent dia per arribar-hi.

ETAPES

1.Windy Canyon Lookout-KaiaraaraHut 10km 5h +300m -620m

2.Kaiaraara Hut – Green Campsite. 12km 5h

3.Green Campsite – Aotea Rd.: 12km 5h

Great Barriers Island_mapa

Mapa trekking per la Great Barrier Island

 

VEURE GALERIA DE FOTOS


Deixa un comentari

Nova Zelanda: Kepler Track 50km

kepler-track_terrain

Mapa de la ruta del ‘Kepler Track’

INTRODUCIÓ

El ‘Kepler Track’ es troba en el PN de Fiorland, al sud de l’Illa del Sud de Nova Zelanda. Va ser creat el 1988 amb la finalitat d’esponjar els tracks més populars de la zona, com el de ‘Milford Track’ o el ‘Routeburn Track’. I quan dic crear em refereixo a crear-lo literalment. Un equip mixt de voluntaris i treballadors del DOC (Departament of Conservation, del Govern de NZ) van idear i crear físicament uns senders que mai havien existit.

El Kepler és un altre dels ‘Great Walks‘, travesses  per tant, el seu traçat està manicurat, amb camins perfectament traçats, amb una conservació intervencionista típica d’aquestes latituds. Escales, passarel·les i ponts de fusta són alguns dels elements que trobareu durant la travessa.  El camí està en bon estat, pla i amb grava per a que no hi hagi fang i amb escales allí on és més pendent. Enlloc d’una motxilla, podeu plantejar-vos de dur un carret de la compra d’aquells de tres rodes!

 

ALLOTJAMENT

Cal reservar les nits que pensem passar abans d’iniciar el trekking, un allotjament que val 54NZ$ (35 euros la nit) l’any 2015 en refugi i 18$NZ en tenda. Sovint cal fer la reserva amb setmanes d’antelació, fet que impossibilita la tria dels dies de bona climatologia per a realitzar la travessa.

Durant la temporada baixa el preu baixa, tot i que també els serveis que ofereix, com l’absència de guarda i de gas a la cuina.

Els refugis estan estratègicament situats, fet que permet dividir la travessa en etapes còmodes. Disposen de matalassos i de cuina amb gas. Només cal portar el menjar (cap refugi a Nova Zelanda té servei de restaurant) i el sac de dormir.

Per tot plegat nosltrse ens vam decidir a fer el Kepler track en un sol dia, optant per l’opció de 3 dies començant a ‘Kepler Track car park’ i acabant a ‘Rainbow Reach car park’. D’aquesta manera també ens estalviàvem de caminar els 10km que hi ha entre els dos pàrquings, un tram que discòrre pràcticament tot per bosc.

 

RUTA

El Kepler té un disseny perfecte. A diferència de molts ‘Great Walks’ que són lineals, el Kepler és un circuit circular de 50-60km que es pot fer en 3-4 dies, en qualsevol direcció.

La ruta és molt variada, amb una part del recorregut transita per un tram alpí (per sobre la línia de bosc) que fa us farà gaudir d’unes immillorables vistes sobre els fiords i les muntanyes dels Alps neozelandesos. La ruta es pot completar amb l’ascensió al Mount Luxmore, un cim modest, de només 1.472m, però que ofereix fantàstiques vistes.

OPCIÓ 3 DIES (no circular de 50,6km)

Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores

  • Només refugi, no càmping

Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores

  • Opció de pujar al Mount Luxmore, 1471m

Day 3: Iris Burn Hut – Rainbow Reach car park, 22,2km, 7–8 hores

 

OPCIÓ 4 DIES (circular de 60km)

Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores

Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores

Dia 3: Iris Burn Hut – Moturau Hut 16,2km, 5–6 hores

Dia 4: Moturau Hut – Kepler Track car park, 15,5km, 4 hours – 5 hours 30 minutes

GALERIA DE FOTOS DEL KEPLER TRACK


2 comentaris

All Blacks (Auckland)

SANY1013

L’any 1981 la seleccio sudafricana de rugby va venir a fer una gira per NZ. Amb l’apartheid encara en plena vigencia en aquell pais, la gira va provocar una onada de protestes en contra. I el que va comencar com una protesta en contra de la discriminacio racista del pais africa, va seguir amb una onada reivindicativa de la minoria cultural de NZ, els maoris.

Gracies a aquelles protestes, al cap d’un parell d’anys es creava el Tribunal de Waitangi. Aquest tribunal revisava les diferents interpretacions i decisions que fins llavors s’havien aplicat pel tractat, tornant a donar la possessio de terres, en molts casos, als maoris.

I es que si hi a un esport rei a NZ aquest es el rugby, i si hi ha un equip del que tots els kiwis estan orgullosos, aquest es l’equip nacional, els All Blacks, anomenats aixi per la seva vestimenta tota negra despres que la premsa anglesa aixi els anomenes en una de les seves visites al Regne Unit.

El primer partit de rugby del 14 de maig de 1870 jugat a NZ va culminar amb la victoria a la Rugby World Cup de 1987 contra Franca, la seva fins ara unica victoria en una copa del mon. El proper campionat del mon tindra lloc aqui, a NZ, l’any 2011.

Potser el fet mes caracteristic dels All Blacks es el ball i cant que representen abans de cada partit. Es tracta de la haka “Ka Mate”. Aquesta hakaes ball i cant maori compost pel lider de la tribu maori Ngati Toa, de la illa del Nord. Una haka es qualsevol ball maori, no necessariament un ball de guerrra. “Ka mate” es la haka mes coneguda de tot NZ per aquest fet, tot i que el 2005, els All Blacks introduiren una nova haka “Kapa o Pango” en el torneig de les Tres Nacions.

http://www.allblacks.com/index.cfm?layout=haka

Els All Blacks marquen tant la vida esportiva nacional, que diferents equips nacionals de diferents esports, segueixen la seva nomenclatura. Aixi l’equip nacional de basquet s’anomena “Tall Blacks”, l’equip de Criquet “Black Caps” i el de Hockey “Black Sticks”.

I avui ens anem de partit de Rugby. Fa ja poques setmanes que ha comencat la Super XIV, la lliga mes important de rugby de l’hemisferi sud. La juguen 14 equips de Nova Zelanda, Australia i Sudafrica, al millor de 13 partits. Es va crear l’any 1996, i fins el 2005 la formaven nomes 12 equips. L’Equip d’Ackland son els Blues, guanyadors de la competicio els anys 1996, 1997 i 2003, i evidentment, vesteixen de blau. Anirem a veure el partit Blues (Auckland, NZ) contra els Stormers (Ciutat del Cap, Sudafrica), a l’estadi d’Eden Park, el mateix estadi on juguen els partits els All Blacks a Auckland.

Auckland, 22 de marc de 2008


1 comentari

Auckland

 Sortim de l’ocea Pacific Sud en direccio sud. Volem arribar a peu fins al mar de Tasmania (mar que separa NZ d’Australia), volem fer un Coast to Coast a peu. Passem per diferents volcans, el mes significatiu dels quals potser sigui el Mt. Eden. El Mt. Eden s’aixeca uns 200m sobre el nivell de mar i encara conserva un visible crater. Al seu interior hi pasturen unes vaques. Mes endavant, tornem a pujar un altre volca, el One Three Hill. En aquest volca son visibles algunes terrasses on els maoris havien construit una fortificacio (pa). Arribar al mar de Tasmania ja es feina facil. Despres de 3h30min hi arribem.
Som a Auckland, la ciutat mes important de NZ (que no la capital, que es Wellington). Amb 1,3 milions d’habitants, aqui hi viu un 25% de tota la poblacio de NZ. Es una barreja multicultural d’europeus, maoris, xinesos, fijians, samoans, tongans… que viuen en aquesta ciutat. Una ciutat cobejada ja des dels primers assentaments maoris. No es d’estranyar que en maori el nom de la ciutat signifiqui “la ciutat cobejada per tots”. El seu clima temperat, calid i poc plujos (a diferencia de la resta de NZ), i amb el seu doble port natural separat per pocs quilometres, fan d’aquest indret un lloc ideal per viure.
Auckland es coneguda tambe com la ciuat de les Veles. Nombrosos velers son ancorats al seu port, i es seu de de l’equip Team New Zealand, guanyador el 1995 i 2000 de la America’s Cup. Pero tambe la ciutat es coneguda com l’Infern. La gran ciutat, edificis alts (amb la Sky Tower que amb 328m es l’edifici mes alt de l’hemisferi sud), gent i bullici, cotxes, semafors… es l’antitesi del paradis que un espera que es NZ.
Tot i aixi, la ciutat te coses a oferir, ja sigui dintre o fora de la ciutat. Entre les que destacaria seria la caminada urbana del Coast to Coast (16km urbans que van de l’ocea Pacific al mar de Tasmania travessant tot Auckland), l’illa de Rangitoto, a 30min en ferry de la ciutat, un volca sorgit del mar fa 600 anys i que es ideal per passar-hi caminant un dia, o l’Sky Tower, una torre de telecomunicacions de 328 metres d’alcada, que com abans comentava, es l’edifici mes alt de l’hemisferi sud.
I finalment, el que sera el nostre desti pels seguents dies, la Great Barrier Island, illa a 4:30h en ferry de la ciutat i que ofereix caminades de 2-3 dies pels seus boscos. Alli hi serem la darrera setmana que passarem a NZ abans no sortim cap a Australia de nou.
Fins la tornada.
Auckland, 14 de marc de 2008


3 comentaris

Vaning : un altre esport de risc

Canoing, white-water rafting, gliding, zorbing, horse riding, tramping, paragliding, black-water rafting, jet-boating,mountain climbing, sailing, paragliding, bungy jumping, kiteboarding, windsurfing, canyoning, white-water rafting, heli-wining, snowboarding, skydiving, bird watching, caving, skiing, mountain biking, fishing, rock-climbing, aerial sighseeing, swimming, balloning, surfing, parapenting kayaking, boating, cycling, heli-skiing…
Tranquils, que no se m’ha quedat el teclat trabat escrivint paraules sense sentit, no. Tot el que heu llegit mes amunt son esport d’aventura que es poden fer a NZ. Tant se val si sabeu de qui esport es tracta o no, el fet es venir aqui, i deixar-se emportar per un ocea de sensacions. Unes sensacions que us alliberan grans quantitats d’adrenalina i us faran sentir la mar de be, si mes no, per uns instants, uns minuts o unes hores. Fins i tot pot ser que us quedeu enganxats per alguna d’aquestes activitats.
Pero l’esport d’aventura mes excitant de NZ es el “vaning”, esport que hem estat practicant durant els darrers dos mesos diariament. Aquest esport si que us explicare de que va. Es tracta de comprar una furgoneta (van, en angles) de 47a ma, per anar “gaudint” amb la por que et crea el sentiment de que a qualsevol revolt de qualsevol carretera de NZ la furgoneta fara un pet, i alli es quedara (mes emocionant es encara quan et van “sorting” avaries, o quan veus que la furgo gasta mes oli que benzina). I aixi finalment ens ha passat, la furgo un dia ens ha dit prou. No en un revolt pero si en una benzinera, la furgo no va voler ja mes engegar-se. Al canvi de marxes nou que ja tenia trencat i al vidre mig trencat per una pedra provinent de les males carreteres de NZ, se li va sumar una aturada total degut al sistema electric de recarrega de la bateria. I alli on ens va deixar, es va quedar, a Opotiki.
Pero tant ser val com d’emocionant sigui el vostre viatge per NZ. Segur que no soc el primer ni sere l’ultim per dir que NZ es un pais avorrit. No pas avorrit per passar-hi unes vacances, mes o menys curtes, mes o menys intenses. La gent que sol venir sol marxar encantat d’un pais que t’ofereix exactament allo que vens a buscar. Natura, sol.litud, tranquil.litat, conservacio, facilitats… Pero fora d’aquestes activitats, el pais no te massa mes a oferir. Ciutats poc interessants (semblen totes tallades pel mateix patro), ofertes culturals que es concentren a les grans ciutats, meteorologia adversa, manca d’ofertes d’oci (treient es clar, les acabades amb -ing i pero que tambe soposen molts diners) Per contra, i tot s’ha de dir, la gent aqui es encantadora i amabilissima… i val la pena de venir-hi.
Auckland, 8 de marc de 2008


Deixa un comentari

Votar i volar

Totes les ciutats de NZ son practicament iguals. Un centre comercial que es el cor de la ciutat, on la gent va a fer les compres i passejar, pero on practicament no hi viu ningu. Solen ser tots edificis nous, baixos, practicament sense habitatges. La gent viu als afores de les poblacions, en cases unifamiliars amb jardinets, parquings i altres estereotips que us pogueu imaginar de les pelis americanes. I tret potser de Wellington (160.000 hab. i d’Auckland 1.200.000hab que encara no hem visitat) , podriem dir que la resta de ciutats tenen un mes ambient mes de poble que no pas realment de ciutat.
Al centre comercial no hi trobareu pas peixateries, carnisseries o altres botigues de menjar. Per comprar, cal anar als supermercats que normalment es troben a les entrades de les poblacions. Woolworths, New World, 4 Square i Pak’n Save son alguns dels supers que assiduament visitem per fer les nostres compres. El darrer de tots aquests, Pak’n Save es el mes barat de tots ells, semblant a un Lidl europeu.
I quins son els preus a NZ de la cistella de la compra? Doncs aqui teniu alguns exemples:
  • 1L de llet, 80-1,20 euros
  • pack de 6 iogurts: 2,1 euros
  • 1kg de platans: 1,5 euros
  • 1 melo frances: 1,5 euros
  • 1 barra de pa: 1,10 euros
  • Pa de motlle: 2 euros
  • cafe amb llet: 1,90 euros
  • 1 kg maduixes: 5 euros
  • Verdura congelada 750gr.: 2 euro
  • 1L de benzina 91: 0,85 euros
  • Diari: 0,50-0,80 euros

Als centres de les ciutats, a part de no poder-hi comprar menjar, tampoc podreu fer moltes altres activitats. Un exemple clar es la prohibicio del consum d’alcohol. La festa de cap d’any, a Christchurch, era dintre d’una area lliure d’alcool, aixi que per brindar pel nou any nomes hi havia cafe! Fins i tot hi ha Councils (mena d’Ajuntaments) que prohibeixen el transport d’alcohol (si en tens, l’has de dur d’amagat, que no es vegi exteriorment del cotxe, i ha de ser per consum propi). Sovint tambe es prohibeix als carrers de les poblacions de NZ passejar gossos en horari comercial, anar en patinet i fer pintades, clar. Hi ha un projecte de llei al parlament per prohibir la compra de pots d’espray als menors d’edat!

I mentrestant anem amunt i avall de NZ tot buscant els millors preus per fer les compres, que la furgo ens ha dit prou. Podia passar i ha passat. No ens ha deixat tirats de moment, pero li cal una reparacio que ens costaria gairebe la meitat del preu per la que vam pagar. Necessita un canvi de marxes nou! Encara (o nomes, tot depen de com un s’ho miri) ens falta un mes de viatge per NZ. Aixi que estem amb el dilema de si arreglar-la o ja d’esperar d’arribar a Auckland (final del nostre trajecte per NZ) per treure’ns-la de sobre alli.

Pero aqui no s’acaben els problemes. Ahir dia 22 de febrer comencava la campanya electoral per les eleccions generals 2008. Quan vam ser a Wellington vam passar-nos pel consulat espanyol a fi de preguntar si podiem votar. I si, podriem votar sempre i quan agafessim un vol a Australia, anessim personalment al consulat general de Sydney, i hi demanessim el vot per correu. Alli caldria donar una adreca fisica (quina, si estem viatjant? la de la furgo?) on ens enviarien la documentacio (els vots). Un cop ja amb els vots que ens haurien enviat per correu, caldria tornar al consulat general de Sydney per finalment, ara si, votar. Exercir el teu dret al vot, com veieu, es molt facil!

Doncs en 20 anys mai abans m’havien cridat per a una mesa electoral. I si, aquest any ho han fet, justament ara, que som a NZ! Cal que torni si no vull anar a la preso? Doncs amb la “claredat i senzillesa” que caracteritza la nostra BUROCRACIA, des de casa estan presentant tot de papers i certificats, tant a l’Ajuntament com als jutjats, a fi d’evitar de tornar a casa abans d’hora, per ser el dia 9 de marc a la Mesa Electoral que em toqui. Soposo que si he de tornar, els 1600 euros que val el vol, me’l pagarien ells, oi?

Es simptomatic de la nostra societat que quan un vol exercir un deure, en aquest cas el del vot (quantes campanyes hi ha a favor per a que votis?) te’l compliquen, i quan vols excercir un dret com el de ser fora del pais, te’l compliquin tambe. Tot hauria de ser mes facil!

New Plymouth, 23 de febrer de 2008

PD Efectivament, com la majoria de gent ha votat, els habitants de NZ es coneixen com a kiwis per l’ocell. Una au sense ales, de costums nocturns i en perill d’extinsio. Els seus pitjors predadors son els gossos i gats (per aquesta rao a molts PN es prohibeixen gossos) i les mustel.les.


2 comentaris

Aotearoa : la terra del llarg núvol blanc

baixa

Nova Zelanda no la va crear cap deu, sino que va ser pescada per un semi-deu. Va ser Maui, un heroi extes per tota la polinesia (a Hawai hi ha una illa amb el nom de Maui) qui la va pescar un dia utilitzant sang del seu propi nas per posar-la a l’am. Aixi Maui, l’heroi i semi-deu va ser com va pescar un gran peix. Aquest enorme peix es la Illa del Nord de NZ. Si mireu un mapa, veureu que te forma de peix, amb una llarga cua mirant al nord, dues aletes (Cape Egmond i East Cape) i la boca que seria la badia on se situa la capital, Wellington. L’Illa del Sud seria la barca que va utilitzar Maui per pescar NZ.

I es que ara que som a l’Illa del Nord, el paisatge fisic ha canviat, pero potser encara mes el paisatge huma de les ciutats. Prop del mig milio de maoris que viuen a NZ (un 15% del total), el 90% ho fan a l’Illa del Nord.

Els maoris son d’origen polinesi, i se’n desconeix la data exacta que van arribar a terres de NZ (Aotearoa=la terra del llarg nuvol blanc, en maori), pero es calcula que va ser fa entre 800-1000 anys enrera.Es desconeix tambe el lloc exacte d’on provenen els maoris, pero la llengua maori te relacions properes amb la de Tahiti (llengua el maori, per cert, que es oficial a NZ).

Per estudis d’ADN se sap tambe que els fluxos migratoris dels maoris fins a terres de NZ van ser diversos. Aqui es parla de diferents tribus que vingueren en diferents canoes. Aquestes canoes portaren diferents iwis (tribus), que alhora han format aliances i grups familiars. Normalment les tribus agafen el nom dels ancestres, d’aquells amb qui van arribar amb les canoes. Hi ha per exemple els Arawa (iwi/tribu) de la zona de Rotorua, els Ngai Tahu de la Illa del Sud, els Ngapuhi a la zona de Waitangi a l’Illa del Nord…

Els maoiris estan implicats profundament en la politica de NZ ja des del mateix moment en que NZ va passar a ser una colonia oficial del Gran Bretanya el 6 de febrer de 1840, amb el tractat de Waitangi. El tractat de Waitangi es una mena de Constitucio per a NZ (fins i tot es festiu el 6 de febrer) en la que els liders maoris cedien les terres a la corona i esdevenien alhora ciutadans britanics. Pero les desavinences entre les interpretacions de la llengua maori amb l’angles antic (i modern) crearen multitud de conflictes. La creacio fa pocs anys d’una mena de “Tribunal Constitucional ” sobre el tractat de Waitangi a sol.lucionat una mica les coses. Gracies a aquest tribunal, per exemple, s’estan retornant moltes terres publiques als maoris.

Els maoris estan al parlament de NZ amb un partit propi, el Maori Party, pero tambe amb representacio a altres partits. Fins i tot tenen 7 escons reservats al parlament nacional, que no es molt, pero mes que no pas tenen minories a d’altres llocs del mon.

New Plymouth, 20 de febrer de 2008


Deixa un comentari

Capital de Noza Zelanda?

wwe2 we1

Creuar de l’illa del Sud i la del Nord suposa poc mes de tres hores de travessa per l’estret de Cook. Enrera es deixa un territori vast i poc poblat.

I quan desembarques encara resten 600km mes per a arribar a Auckland, la ciutat mes gran de NZ. Pero aquells que hagueu pensat que la capital era Auckland, us equivoqueu. La capital politica d’aquest regne es Wellington, una ciutat de poc mes de 160.000 habitants situada al sud de l’Illa del Nord. Si, heu llegit be, Wellington es la capital del regne de Nova Zelanda. La Reina Elisabeth II d’Anglaterra es la sobirana d’aquest pais. Com a sistema politic NZ te una monarquia parlamentaria, amb eleccions cada tres anys i amb representacio no directa. El poble nomes escull una part dels 120 escons del parlament.

Des de Wellington governa el partit Laborista, amb la primera ministra, Helen Clark al capdavant. Aquesta setmana mateix, s’hi obria l’any parlamentari (i electoral tambe), amb un debat estrella, aturar l’augment del preu dels pisos que pateix NZ (“mal de muchos…”). En coal.licio amb el partit Laborista hi governa tambe el partit verd i altres partits minoritaris, com el Maori Party.

I la politica proteccionista (i deficitaria per diferents motius) del medi ambient es nota arreu, no solament en una gestio modelica dels Parcs Nacionals, sino tambe en el reciclatge (amb containers de pagament inclosos) o en l’extrema cura que tenen a l’hora de controlar, quan entres al pais, possibles introduccions de plantes o animals alienes als ecosistemes propis de NZ. A les oficines que el DOC (Departament of Conservation) sovint hi mostren en exposicions les lluites que tenen per exterminar, o si mes no, paliar, especies introduides pels europeus i maoris i que provoquen danys als ecosistemes autoctons. Rates, cervols, gossos, gats, mustel.lids, porcs… son alguns dels animals introduits que estan causant danys.

I des de la capital, cap al Parc Nacional de Tongariro, el parc volcanic per excel.lencia de NZ, amb volcans com el Ruapehu (video) actius, amb retorns d’entre 1-3 anys. El mateix Ruapehu va entrar en erupcio al setembre de 2007, fent malbe bona part de les instal.lacions de les pistes d’esqui que alli s’hi troben. Quina llastima…

Taupo, 14 de febrer de 2008


1 comentari

‘System error’ i Milford Sound

aaa

Si hem de seguir amb els simils informatics hauria de dir que de tant ampliar i reduir, el sistema, o sigui, el cos, ha dit prou. I ho ha dit en forma de lesio, lleu , pero suficient com per haver d’aturar les caminades de moment.

Arribar a Milford Sound no es cap experiencia mistica. El primer que veus en arribar es l’aeroport a ma esquerra, que dona pas a un gran parquing. D’alli una caminada de 10min. et deixa a la terminal de creuers. Una terminal tant plena o mes de gent que el mateix aeroport. Milford Sound es el fiord mes accessible de tot el PN de Fiorland (l’unic amb acces per carretera asfaltada) i es tot una icona de NZ, pero la sobreexplotacio turistica fan d’ell un lloc poc acollidor. Tot i aixi la carretera que arribar fins els fiords val la pena de passar-hi. I encara mes dormir en algun dels campgrounds que el DOC te per la carretera, alguns d’ells en indrets intactes, dormint al costat de llacs amb magnifiques vistes dels fiords.

Tot el contrari son els Catlins, a la costa sud de NZ. Turistics tambe, pero el dificil acces (basicament en pista de terra) i la immensitat de les seves platges i badies fa que poca gent s’hi acosti alhora. Unes platges frequentades per pinguins, lleons marins o foques. Passejar per enormes platges on els unics habitants son alguns lleons marins o dormir sobre un penyassegat amb una colonia de pinguins just sota, ha estat una agradable sopresa de NZ.

I mentre les caminades no tornin de nou, seguim fent els turistes per NZ, amb la furgoneta, clar. Dues caracteristiques, millor dit tres, son les que dominen a les carreteres de NZ. La primera es la conduccio per l’esquerra. A aquesta un s’hi acostuma facilment, tot i que agafar les rotondes cap a l’esquerra, sempre es dubta si s’esta fent correctament… La segona son els ponts d’un sol carril que en gran nombre es troben per les carreteres. Senyalitzats al terra amb un “One lane bridge” son ponts per on nomes passa un cotxe. I la tercera i mes estranya es el pas que has de donar pas als vehicles que et venen per la dreta! Sort que el transit per NZ es escas, fet que facilita molt la conduccio. Aixo sempre que no hagis de vigilar pels bens, vaques, kiwis o pinguins, clar! En general l’estat de les carreteres no es gaire bo, tampoc es pessim, pero sovint pots acabar fent bastants quilometres sobre pistes a la que un se surt de la carretera principal (un exemple clar son els Catlins).

I tot fent via, ja som a l’extrem nord de l’Illa del Sud. Hem passat uns dies de descans per la Golden Bay, una zona turistica frequentada per hippies, prop del PN d’Abel Tasman. Com al sud de l’Illa del Sud, hi predominen les platges immenses i solitaries, amb la platja de sorra mes llarga de tot NZ, la del solitari espigo de 27 km de llargaria de Farewell Spit. Habitat per colonies d’ocells migratoris i foques, i amb acces nomes pedestre es el punt mes meridional de l’Illa del Sud. Tambe per sort, podem trobar platges a tocar de carretera, unes amb zones de picnic i lavabos, altres sense cap instal.lacio, pero on ,sempre que faci bo, es pot fer un banyet (no gaire llarg, que les aigues son fresquetes).

Takaka, 4 de febrer de 2008


1 comentari

Reduint el Kepler Track 55km

El Kepler Track es troba en el PN de Fiorland, i va ser creat el 1988 amb la finalitat de esponjar els tracks mes plens de Milford i el Routeburn tracks. I quan dic crear em refereixo a literalment crear. Un equip mixte de voluntaris i treballadors del DOC (Departament of Conservation, del Govern de NZ) van idear, i crear fisicament els camins.

El Kepler track es un altre dels Great Walks, i per tant, el seu tracat esta manicurat, amb camins perfectament tracats i conservats amb una forta intervencio. Escales, passarel.les, ponts son alguns dels elements que es troben pel cami. De fet, crec que la forma ideal de fer-lo seria amb un carret de la compra. El cami esta en bon estat, pla amb grava per a que no hi hagi fang i amb escales alli on es mes pendent (un carret d’aquells amb tres rodes, encara aniria millor).

Tot i aixi, el Kepler te un disseny perfecte. A diferencia de molts Great Walks te un circuit circular de 50km o de 60km segons es vulgui fer en 3 dies o en 4 dies. A mes a mes, te un llarg tram alpi (per sobre la linea de bosc) que fa guadir de les vistes, amb uns refugis estrategicament situats.

Durant tot l’any cal reservar amb antelacio els refugis del Kepler, uns refugis que valen 40$(20 euros la nit). Aquesta, entre altres raons, van fer que ens decidissim per fer el Kepler track al dia, optant per l’opcio de 3 dies (entrant per Te Anau, sortin per Rainbow Reach, estalviant aixi uns 10km de bosc).

Dunedin, 27 de gener de 2007