Trekking pel Wilsons Promontory NP. Austràlia

Mapa situació Wilsons Promontory NP

INTRODUCCIÓ

El ‘Wilsons Promontory National Park’ es troba a l’estat de Victòria, a 220km al sud-est de Melbourne, i és un dels més visitats gràcies a la seva proximitat a la capital d’estat.

Ocupa la part sud de la península de Wilsons Promontory, on es troba el punt més meridional de la Austràlia continental, el South Point. Té una extensió de 50.050 ha., i al parc s’hi pot trobar abundant fauna que ens acompanyarà durant una travessa que va entre esplèndids boscos i platges salvatges.

És una travessa fàcil però que ens va deixar prou satisfets. Té l’al·licient de la fauna que es pot veure durant la caminada, amb wallabies, wombats i cangurs com a animals més representatius així com paisatges de gran bellesa.  Per contra, Tidal River sembla més aviat un gran càmping de la Costa Daurada quan s’omple de visitants que venen a passar el cap de setmana.

Wombat

Perico ‘blaugrana’

Cangur

ACCÉS

El punt d’inici del trekking és Tidal River,  principal porta d’entrada del parc. La zona compta amb serveis de tota mena, inclosa una zona d’acampada per a més de 400 places. Tot i la seva mida, si hi aneu a ple estiu austral, reserveu les places amb prou antelació donat que que s’omple fàcilment, sobretot en caps de setmana.

Per arribar-hi és indispensable un vehicle privat donat que no té accés de transport públic.  Pot ser que algun ‘Hostel’ a Melbourne organitzi alguna mena de transport fins al parc.

ALLOTJAMENT

Les pernoctacions es fa en zones d’acampada que cal reservar amb antelació a reserva de places. Costa 12$ per persona i nit i té limitacions. No es poden formar grups de més de 12 persones ni dormir més de dues nits a la mateixa zona d’acampada.

Les zones d’acampada són molt bàsiques, i estan emplaçades en bonics indrets, sobretot la de ‘Sealers Cove’, a tocar de la platja. Disposen de wc. 

LA RUTA

Abans de començar cal demanar un permís a l’oficina del parc de ‘Tidal River Visitors Centre’ que serveis com a mesura de seguretat. Un cop acabada s’ha de retornar, indicant que hem acabat el trek sense cap incidència. En cas contrari un servei de ‘Rangers’ sortirien a localitzar-nos.

La travessa que vam realitzar recorre de forma circular bona part del sud de la península, alternant trams que transcorren entre el bosc de l’interior amb d’altres que van per llargues platges inexpoliades.

Entre ‘Tidal River’ i ‘Telegraph Saddle’ cal seguir una carretera durant prop de 4km. Si es disposa de dos transports ens podem estalviar aquest tram inicial de la ruta.

Salvant les distàncies, aquest trekking té certa similitud amb el Great Walk d’Abel Tasman Coast Track, a Nova Zelanda, dos trekkings que tenen les platges com un dels grans al·licients de la ruta.

LA TRAVESSA

Dades de la travessa:

Distància: 55km

Desnivells: +/- 1.700m

	ETAPA	DIST.	HORARI	DESN.+	DESN.-
1	Tidal River-Refuge Cove	16,6km	4-5h	400	600
2	Refuge Cove-Roaring Meg	21,5km	5-6h	1000	840
3	Roaring Meg – Tidal River	16,5km	4-5h	300	450

Veure mapa del Parc Nacional i la ruta

Veure track de la ruta

 

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

 

 

Aotea-Great Barrier Island, Nova Zelanda

Mapa situació de la Great Barrier Island, Nova Zelanda

INTRODUCCIÓ

Petita illa situada a 100km al nord-est d’Auckland anomenada Aotea en maorí. Va ser el Capità Cook qui li va donar el nom actual l’any donat que tanca per la part exterior el golf Hauraki.

Habitada permanentment per només 700 persones, l’illa ofereix un reducte de tranquil·litat on passar uns dies caminant, fent caiac o simplement descansant i banyant-se en les seves platges de sorra blanca.

Vam fer una travessa que recorre bona part del Aotea Track, una caminada de 25-30km gairebé circular per la part central de l’illa. I el cert és que no ens va decebre gens. La travessa és força variada, amb trams que va entre boscos excel.lents amb kauris i ascensions com el Mt Hobson (627m) sostre de l’illa. La ruta també visita cascades on podem fer-hi un bany i s’acampa en un parell de ‘campgrounds‘ a tocar de la platja. Finalment destacar les intal·lacions d’antigues explotacions de kauri ara abandonades que es visiten prop del ‘Green campsite’

Una travessa a tocar d’Auckland ideal si tenim uns dies sobrers abans d’agafar el vol de sortida del país.

 ACCÉS

L’illa es troba a 4h30min en ferry d’Auckland, connectada per la companyia Sealink (95$NZ) des de Wynyard Wharf a Auckland

El Port de la Great Barrier Island es troba a 2km de Tryphena, distància que es pot fer en 35min a peu, o bé llogar amb anterioritat un taxi per a que ens vingui a recollir.

Per arribar a l’inici del trek vam contractar un transport des de l’alberg.

Veure informació completa de la web de DOC

Kaiaraara Hut

Green Campsite

Green Campsite

ALLOTJAMENTS

Tryphena:  ens vam allotjar a la zona d’acampada d’ ‘Stray Possum‘ on es paga 15$ per persona per a dormir en tenda. Com en tot càmping o alberg que disposa de zona d’acampada es pot fer ús de la cuina així que és força útil portar el menjar d’Auckland.

Durant el trekking vam dormir a les zones d’acampada del DOC. Cal comprovar abans si hi ha places disponibles (veure disponibilitat).

Són ‘campgraounds’ de pagament. Nosaltres no vam fer la reserva abans sinó que vam omplir el sobre que es pot trobar allí mateix, i vam dipositar els diners corresponents a la bústia destinada a tal fi que es troben als ‘campgrounds’.

• Kairaraara Hut campsite (15$)
• Green campsite (10$)
• Harataonga beach campsite (10$)

El darrer dia vam anar a dormir a Harataonga beach campsite, una zona d’acampada situada a la platja. No és indispensable passar la nit aquí, ja que es pot arribar el mateix dia a Tryphena, però el càmping es troba al costat d’una gran platja de sorra molt agradable. Nosaltres vam fer autoestop el següent dia per arribar-hi.

ETAPES

1.Windy Canyon Lookout-KaiaraaraHut 10km 5h +300m -620m

2.Kaiaraara Hut – Green Campsite. 12km 5h

3.Green Campsite – Aotea Rd.: 12km 5h

Mapa trekking per la Great Barrier Island

 

VEURE GALERIA DE FOTOS

Six Foot Track 47km. Bushwalking per les Blue Mountains

Austràlia. Mapa situació de les Blue Mountains

INTRODUCCIÓ

No es pot fer trekking a Austràlia, sinó que s’ha de fer ‘bushwalking‘. Així és com es coneix aquesta activitat en aquest país-continent. La mateixa activitat a Nova Zelanda l’hauríem d’anomenar “tramping”.

El ‘Six Foot Track‘ és una travessa de 45km entre la ciutat de Katoomba i les coves de Jenolan que discorre per les ‘Blue Mountains’ a l’estat de Nova Gal·les del Sud. És la caminada més clàssica que es pot fer per aquesta àrea protegida i té l’avantatge de ser accessible amb transport públic des de Sydney. Un tren ‘intercity‘ deixa a l’inici de la travessa en aproximadament dues hores de trajecte.

LES BLUE MOUNTAINS

Les ‘Blue Mountains‘ conformen un espai de més d’un milió d’hectàrees protegides declarat com a ‘Great Blue Mountains World Heritage’ l’any 2000 per l’Unesco. Són muntanyes baixes, amb alçades màximes de prop els 1.300m, que si es té en compte la seva extensió ens podem imaginar perquè el parc és bàsicament una enorme extensió de bosc sense límits als 360º.

Un dels sus al·licients, com passa en moltes de les travesses per Austràlia,  és la fauna que anirem trobant durant el recorregut. ‘Eastern water dragons’, kukaburres, ‘lizarts’, ‘wallabies’, ‘possums’ i cangurs són alguns del animals que es poden veure durant les travesses per l’outback australià.

Depenent del parc nacional que és visiti (hi ha mes de 500 al país) es poden observar diferent fauna. Així a Queensland és més fàcil veure cocodrils  o ornitorincs a Tasmània. La possibilitat de trobar-se fauna és un gran afegit a les sortides. Durant el ‘Six Foot Track’ hem vist cangurs i wallabies i els hem pogut sentir a tocar de la tenda mentre dormíem, pasturant al costat  i fins i tot fregar-la amb la cua. Hem pogut gaudir de diferents espècies d’ocells, com les kukaburres i cacatues,  rèptils com l”eastern water dragon’, una mena d’iguana que pot arribar a fer uns 2m de llargària.

 

EL TREKKING

La travessa són 47km que es poden dividir en 2,3 o 4 etapes segons les nostres possibilitats. El més habitual és fer-la en 3 etapes, que ha estat el nostre cas.

No té cap dificultat. El camí està sempre marcat am fites de quilometratge que fan fàcil el seu seguiment.

Transport

Des de Sydney cal agafar un tren ‘Intercity’ de la ‘Blue Mountains Line‘  fins a Katoomba. Són 2h de viatge, hi ha trens cada hora. El trajecte costa aproximadament 6$AUS.

VEURE HORARIS A: ‘PLAN YOUR TRIP‘

Per tornar des de Jenolan Caves cal agafar un bus de nou fins a Katoomba de la companyia ‘Blue Mountain Bus‘. El bus triga un parell d’hores i un trajecte sol costa 45$AUS.

Veure track GPS a Wikiloc

Perfil de la ruta. Cal afegir 2,km des de l’estació de tren

 

Les etapes han estat:

1. Katoomba – Coxs River: 15,7km passant per boscos de ‘rainforest’ i planes boscoses d’eucaliptus (gum).  Es dorm en una zona d’acampada lliure i amb taules.
   
2. Coxs River- Black Range: 19km (1.310m de pujada, 400 baixada) per boscos i més boscos seguint una pista. S’acampa en un ‘camping ground’ lliure.
   
3. Black Range – Jenolan Caves: 10km. Visita final a les famoses coves de Jenolan.

 

Les dues nits les hem passat en zones d’acampada (campgrounds) oficials del parc. Són gratuïts i tenen serveis amb aigua de pluja que cal tractar abans de beure.

Cangur

Monitor Lizard

Wallabie

Cangurs

Llangardaix

Cangur

VEURE GALERIA DE FOTOS

 

Nova Zelanda: Kepler Track 50km

Mapa de la ruta del ‘Kepler Track’

INTRODUCIÓ

El ‘Kepler Track’ es troba en el PN de Fiorland, al sud de l’Illa del Sud de Nova Zelanda. Va ser creat el 1988 amb la finalitat d’esponjar els tracks més populars de la zona, com el de ‘Milford Track’ o el ‘Routeburn Track’. I quan dic crear em refereixo a crear-lo literalment. Un equip mixt de voluntaris i treballadors del DOC (Departament of Conservation, del Govern de NZ) van idear i crear físicament uns senders que mai havien existit.

El Kepler és un altre dels ‘Great Walks‘, travesses  per tant, el seu traçat està manicurat, amb camins perfectament traçats, amb una conservació intervencionista típica d’aquestes latituds. Escales, passarel·les i ponts de fusta són alguns dels elements que trobareu durant la travessa.  El camí està en bon estat, pla i amb grava per a que no hi hagi fang i amb escales allí on és més pendent. Enlloc d’una motxilla, podeu plantejar-vos de dur un carret de la compra d’aquells de tres rodes!

 

Luxmore Hut

Primera jornada

Mount Luxmore

ALLOTJAMENT

Cal reservar les nits que pensem passar abans d’iniciar el trekking, un allotjament que val 54NZ$ (35 euros la nit) l’any 2015 en refugi i 18$NZ en tenda. Sovint cal fer la reserva amb setmanes d’antelació, fet que impossibilita la tria dels dies de bona climatologia per a realitzar la travessa.

Durant la temporada baixa el preu baixa, tot i que també els serveis que ofereix, com l’absència de guarda i de gas a la cuina.

Els refugis estan estratègicament situats, fet que permet dividir la travessa en etapes còmodes. Disposen de matalassos i de cuina amb gas. Només cal portar el menjar (cap refugi a Nova Zelanda té servei de restaurant) i el sac de dormir.

Per tot plegat nosltrse ens vam decidir a fer el Kepler track en un sol dia, optant per l’opció de 3 dies començant a ‘Kepler Track car park’ i acabant a ‘Rainbow Reach car park’. D’aquesta manera també ens estalviàvem de caminar els 10km que hi ha entre els dos pàrquings, un tram que discòrre pràcticament tot per bosc.

• CONSULTA PREUS DELS REFUGIS
• RESERVA DELS REFUGIS DEL KEPLER TRACK
• CONCULTA EL BUTLLETÍ MÈTEO DE FIORDLAND NATIONAL PARK

 

Cuines amb gas

Iris Burn Hut

Menjador

Shelter

Programa al refugi

Moturau Hut

RUTA

El Kepler té un disseny perfecte. A diferència de molts ‘Great Walks’ que són lineals, el Kepler és un circuit circular de 50-60km que es pot fer en 3-4 dies, en qualsevol direcció.

La ruta és molt variada, amb una part del recorregut transita per un tram alpí (per sobre la línia de bosc) que fa us farà gaudir d’unes immillorables vistes sobre els fiords i les muntanyes dels Alps neozelandesos. La ruta es pot completar amb l’ascensió al Mount Luxmore, un cim modest, de només 1.472m, però que ofereix fantàstiques vistes.

OPCIÓ 3 DIES (no circular de 50,6km)

Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores

• Només refugi, no càmping

Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores

• Opció de pujar al Mount Luxmore, 1471m

Day 3: Iris Burn Hut – Rainbow Reach car park, 22,2km, 7–8 hores

 

OPCIÓ 4 DIES (circular de 60km)

Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores

Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores

Dia 3: Iris Burn Hut – Moturau Hut 16,2km, 5–6 hores

Dia 4: Moturau Hut – Kepler Track car park, 15,5km, 4 hours – 5 hours 30 minutes

Llac Manapouri

Falgueres

Fiords

GALERIA DE FOTOS DEL KEPLER TRACK

De safari per Austràlia

Com deia en un comentari anterior, qualsevol viatge i/o trekking per Australia te l’afegit de la fauna i flora endemica d’aquest enorme pais. Comencant pels boscos (amb els boscos de gums o de rainforest), passant per les aus i acabant amb els mamifers, Australia alberga una enorme biodiversitat d’animals que pels que venim de fora, no coneixiem abans.

Una fauna i flora uniques. Quan fa 33 milions d’anys Australia es va separar totalment de la Antartida, va comencar una carrera evolutiva propia de totes les especies que hi van quedar “atrapades”. Ja tenim el primer element per comprendre el perque de la fauna unica Australiana. El segon, la duresa del clima i el sol. Australia es considera un continent comatos geologicament parlant. Ni es va veure afectat massa per les glaciacions, ni te volcans que creein sols fertils i nous. Tampoc te grans muntanyes que d’on baixin terres noves creades per l’erosio. Es un medi ambient dur pels animals.

I diferents son les estrategies que els animals han hagut d’adoptar per a sobreviure.

El koala es un animal que s’alimenta basicament de les fulles d’eucaliptus. Unes fulles toxiques i de poca aportacio energetica, que li requereix un 20% mes d’energia per digerir. Per poder soportar aquesta dieta ha “sacrificat” en un tant per cent semblant, el seu cervell. El koala es un animal encantador i dormilega (dorm unes 19 hores al dia) pero gens intel.ligent. Porta una vida mig aletargada a fi de reservar energia.

Com el koala, els cangurs i wallabies son marsupials. Que els bebes naixin sense acabar de desenvolupar-se i ho facin en les “bosses” de les mares fa que necessitin fins a un 20% menys d’energia del que necessita un mamifer no marsupial.

Les kookaburres son unes de les aus que mes s’escolten per Australia. Sembla que riguin, quan canten. Aqui a Australia hi ha moltes especies d’aus on calen tres membres per portar endavant un niu. A cada niuada, a part del pare i la mare, el pollet mes jove es queda amb ells per ajudar a cuidar la seguent niuada. Dos (pare i mare) no en son prou per sortir-se’n de les dures condicions(aviat passara igual a casa nostra, amb els sous baixos i hipoteques altes que tenim!).

Segons a quin Parc Nacional et trobis es mes facil de tapar-te amb una especie o altre. Els diables de Tasmania per exemple, nomes es troben a Tasmania, els cocodrils a l’humid nord mentre que els cangurs vermells son mes comuns a l’oest. Durant els darrers dies hem estat voltant pels Alps de Victori (pujant el Feathertop i el Bogong, dos cims coneguts del Alpine NP) i pel Wilsons Promontory NP. No hem vist per tant ni diables de Tasmania ni cocodrils, pero si wombats, eastern grey kanguros, wallabies, cotorres, emus i algun koala.

Els paisatges a Australia no seran tant magnificients com els de Nova Zelanda (NZ no te mamifers propis perque es va separar geologicament abans de que els mamifers apareixessin) pero val la pena venir fins a aquestes terres i descobrir tota una fauna i flora, uniques.

Dema deixen enrera Oceania per tornar de nou a l’Asia, al sudest asiatic aquest cop. Anem a Malaysia.

Melbourne, 19 d’abril de 2008

Kosciuszko (2.229m) i les Seven Summits

Després de l’experiència de la furgo a NZ, a Austràlia el que hem fet ha estat llogar un cotxe. No ens hi estarem aquí el temps suficient com per comprar i vendre un vehicle, així que el lloguem, i no cal patir per si se’ns espatlla o no.

La ruta que seguirem es la clàssica de la costa est, hem començat a Sydney i acabarem a Melbourne. La primera parada va ser a Canberra, la capital política d’Austràlia. És d’aquesta ciutat des d’on governa Kevin Rudd, el nou president laborista del regne d’Austràlia. I es que com NZ, Austràlia és una monarquia. El seu cap d’estat és la reina d’Anglaterra Isabel II. Hi haurà, però, un debat obert sobre un possible referèndum per convertir aquest país-continent en una república.

Canberra es una ciutat en la que et trobes en ple centre urbà, i alhora et preguntes on esta la ciutat. Es una ciutat tant oberta i dispersa al voltant d’un llac artificial, on un mai té la sensació de ser dins una ciutat, menys encara d’una capital estatal.

I de Canberra marxem cap al parc nacional del Kosciuszko. El nom de Kosciuszko ha anat lligat molt sovint a la polèmica sobre si es un dels cims dels Seven Summits. Les ‘Seven Summits’ és una llista creada per un afeccionat americà, Richard Bass, que  inclou el cim més alt de cada continent. Per al continent Austràlia-Oceania hi va incloure el Kosciuszko, de 2.229m. Reinhold Messner la va corregir canviant el Kosciusko pel Puncak Jaya o Carstensz (4900m), muntanya situada a Papua (Indonesia). Des de llavors han existit les dues llistes.

SEVEN SUMMITS

ASIA: Everest, 8848m
AMERICA DEL NORD: McKinley, 6194m
AMERICA DEL SUD: Aconcagua, 6954m
EUROPA: Elbrus 5642m
AFRICA: Kilimanjaro 5895m
ANTARTIDA: Vinson, 4892m
OCEANIA: Carstensz, 4884m (llista de Messner) – AUSTRALIA-OCEANIA: Kosciuszko, 2229m (llista de Bass)

Però de fet, ni el Kosciusko és la muntanya més alta d’Austràlia. El pic més alt del país és el Mawson Peak (2.744m) i es troba a la Heard Island, una illa a mig camí d’Austràlia i de Madagascar.

Fora de totes les polèmiques, el cert és que l’ascensió al Kosciuszko ens va donar un agradable dia de muntanya, amb una ascensió amb paisatges alpins que no esperàvem trobar (i menys encara la presencia de neu durant bona part del recorregut).

Al Kosciusko la majoria de gent hi puja aprofitant el telefèric que surt del poble de Thredbo. Aquesta via d’ascensió suposa pagar 27AU$ (16eur) de telèferic, passar per una quilomètrica passarel·la metàl·lica i deixar de visitar la part més interessant de la zona, el Main Range. En canvi, sortint des de Charlotte Pass (1.835m) es pot fer un recorregut circular d’uns 26km i 800m de desnivell, passant per arestes de cims de més de 2.000m i llacs glacials fins al mateix Kosciuszko. Es la ruta que nosaltres vam fer servir. No és la única, és clar, però si aneu per la zona, no us perdeu el Main Range en el vostre recorregut al cim del Kosciuszko.

Es pot allargar el circuit acostant-se fins el cim del Mount Townsend (2.209m), el segon cim més alt de la Austràlia continental després del Kosciusko. El tram final puja entre grans rocs (fàcil), però on cal estar atents.

Ah,  cal planejar bé la ruta abans d’entrar al parc nacional, que cal pagar 16AU$ per cada 24h d’estada al parc! En canvi,  a diferencia de NZ, els campgrounds que hi ha escampats pel parc nacional són gratuïts (amb alguna excepció). Son zones d’acampada molt bàsiques, amb intal.lacions que només inclouen lavabos i aigua, i quan n’hi ha. Aquestes zones d’acampada tenen a més a més, l’afegit d’estar plantats al mig del bosc, rebent sovint visites d’alguns animals pels voltants!

Gundagai, 8 d’abril de 2008

FOTOS

Sydney Harbour National Park : 1 dia de travessa

Mitja hora en ferry des de Circular Quay et deixa al barri de de Sydney de Manly. Mitja hora de ferry que et porta a passar just a tocar de l’icone de tota Australia, l’Opera de Sydney. Manly es un barri turistic i de cares residencies. Hi ha bones platges a Manly. Pero tambe es l’inici 9o final) del Manly Scenic Walkway, una camina urbana de les que acostumen a haver a les ciutats d’aquest costat del planeta.

Pero aquesta caminada urbana d’uns 10km de llargaria es caracteritza per passar pel Sydney Harbour National Park. Escampats per diferents punts de la badia on actualment es troba la ciutat, hi ha tot d’espais que es conserven gairebe igual a quan el Capita Cook arriba a aquestes costes al s.XIV i que tenen el rang de Parc Nacional.

No son extenses aquestes arres protegides, pero quan un s’hi endinsa, t’oblides que ets a la ciutat mes gran de tota Australia (4,4mil. d’habitants). Boscos, miradors, petites platges on un pot donar-se una refrescada, i iguanes o kookaburras si parlem de fauna, son alguns exemples del que pots trobar durant aquest magnific recorregut urba.

Pero el Sydney Harbour NP no es l’unic parc nacional al voltants de la ciutat. Hi ha el Royal NP a pocs quilometres (el segon mes antic del mon despres de Yellowstone), el de les Blue Mountains (a un centenar de quilometres), i el de Botany Bay NP.

Va ser a Botany Bay on el Tinent (Capita) Cook va arribar per primer cop a terres australianes un 19 d’abril de 1770 tenint el primer contacte amb els aborigens australians. El 26 de gener de 1788 arribava en aquest mateix punt, la “First fleet”, es a dir, la primera flota anglesa amb intencions d’establir-hi una colonia. Cada any Australia celebra el 26 de gener el seu dia nacional. Pels aborigens australians, aquest dia es el seu “Mourning day” (dia de dol).

Sydney, 27 de marc de 2008

All Blacks (Auckland)

L’any 1981 la seleccio sudafricana de rugby va venir a fer una gira per NZ. Amb l’apartheid encara en plena vigencia en aquell pais, la gira va provocar una onada de protestes en contra. I el que va comencar com una protesta en contra de la discriminacio racista del pais africa, va seguir amb una onada reivindicativa de la minoria cultural de NZ, els maoris.

Gracies a aquelles protestes, al cap d’un parell d’anys es creava el Tribunal de Waitangi. Aquest tribunal revisava les diferents interpretacions i decisions que fins llavors s’havien aplicat pel tractat, tornant a donar la possessio de terres, en molts casos, als maoris.

I es que si hi a un esport rei a NZ aquest es el rugby, i si hi ha un equip del que tots els kiwis estan orgullosos, aquest es l’equip nacional, els All Blacks, anomenats aixi per la seva vestimenta tota negra despres que la premsa anglesa aixi els anomenes en una de les seves visites al Regne Unit.

El primer partit de rugby del 14 de maig de 1870 jugat a NZ va culminar amb la victoria a la Rugby World Cup de 1987 contra Franca, la seva fins ara unica victoria en una copa del mon. El proper campionat del mon tindra lloc aqui, a NZ, l’any 2011.

Potser el fet mes caracteristic dels All Blacks es el ball i cant que representen abans de cada partit. Es tracta de la haka “Ka Mate”. Aquesta hakaes ball i cant maori compost pel lider de la tribu maori Ngati Toa, de la illa del Nord. Una haka es qualsevol ball maori, no necessariament un ball de guerrra. “Ka mate” es la haka mes coneguda de tot NZ per aquest fet, tot i que el 2005, els All Blacks introduiren una nova haka “Kapa o Pango” en el torneig de les Tres Nacions.

http://www.allblacks.com/index.cfm?layout=haka

Els All Blacks marquen tant la vida esportiva nacional, que diferents equips nacionals de diferents esports, segueixen la seva nomenclatura. Aixi l’equip nacional de basquet s’anomena “Tall Blacks”, l’equip de Criquet “Black Caps” i el de Hockey “Black Sticks”.

I avui ens anem de partit de Rugby. Fa ja poques setmanes que ha comencat la Super XIV, la lliga mes important de rugby de l’hemisferi sud. La juguen 14 equips de Nova Zelanda, Australia i Sudafrica, al millor de 13 partits. Es va crear l’any 1996, i fins el 2005 la formaven nomes 12 equips. L’Equip d’Ackland son els Blues, guanyadors de la competicio els anys 1996, 1997 i 2003, i evidentment, vesteixen de blau. Anirem a veure el partit Blues (Auckland, NZ) contra els Stormers (Ciutat del Cap, Sudafrica), a l’estadi d’Eden Park, el mateix estadi on juguen els partits els All Blacks a Auckland.

Auckland, 22 de marc de 2008

Auckland

 Sortim de l’ocea Pacific Sud en direccio sud. Volem arribar a peu fins al mar de Tasmania (mar que separa NZ d’Australia), volem fer un Coast to Coast a peu. Passem per diferents volcans, el mes significatiu dels quals potser sigui el Mt. Eden. El Mt. Eden s’aixeca uns 200m sobre el nivell de mar i encara conserva un visible crater. Al seu interior hi pasturen unes vaques. Mes endavant, tornem a pujar un altre volca, el One Three Hill. En aquest volca son visibles algunes terrasses on els maoris havien construit una fortificacio (pa). Arribar al mar de Tasmania ja es feina facil. Despres de 3h30min hi arribem.

Som a Auckland, la ciutat mes important de NZ (que no la capital, que es Wellington). Amb 1,3 milions d’habitants, aqui hi viu un 25% de tota la poblacio de NZ. Es una barreja multicultural d’europeus, maoris, xinesos, fijians, samoans, tongans… que viuen en aquesta ciutat. Una ciutat cobejada ja des dels primers assentaments maoris. No es d’estranyar que en maori el nom de la ciutat signifiqui “la ciutat cobejada per tots”. El seu clima temperat, calid i poc plujos (a diferencia de la resta de NZ), i amb el seu doble port natural separat per pocs quilometres, fan d’aquest indret un lloc ideal per viure.

Auckland es coneguda tambe com la ciuat de les Veles. Nombrosos velers son ancorats al seu port, i es seu de de l’equip Team New Zealand, guanyador el 1995 i 2000 de la America’s Cup. Pero tambe la ciutat es coneguda com l’Infern. La gran ciutat, edificis alts (amb la Sky Tower que amb 328m es l’edifici mes alt de l’hemisferi sud), gent i bullici, cotxes, semafors… es l’antitesi del paradis que un espera que es NZ.

Tot i aixi, la ciutat te coses a oferir, ja sigui dintre o fora de la ciutat. Entre les que destacaria seria la caminada urbana del Coast to Coast (16km urbans que van de l’ocea Pacific al mar de Tasmania travessant tot Auckland), l’illa de Rangitoto, a 30min en ferry de la ciutat, un volca sorgit del mar fa 600 anys i que es ideal per passar-hi caminant un dia, o l’Sky Tower, una torre de telecomunicacions de 328 metres d’alcada, que com abans comentava, es l’edifici mes alt de l’hemisferi sud.

I finalment, el que sera el nostre desti pels seguents dies, la Great Barrier Island, illa a 4:30h en ferry de la ciutat i que ofereix caminades de 2-3 dies pels seus boscos. Alli hi serem la darrera setmana que passarem a NZ abans no sortim cap a Australia de nou.

Fins la tornada.

Auckland, 14 de marc de 2008

Vaning : un altre esport de risc

Canoing, white-water rafting, gliding, zorbing, horse riding, tramping, paragliding, black-water rafting, jet-boating,mountain climbing, sailing, paragliding, bungy jumping, kiteboarding, windsurfing, canyoning, white-water rafting, heli-wining, snowboarding, skydiving, bird watching, caving, skiing, mountain biking, fishing, rock-climbing, aerial sighseeing, swimming, balloning, surfing, parapenting kayaking, boating, cycling, heli-skiing…

Tranquils, que no se m’ha quedat el teclat trabat escrivint paraules sense sentit, no. Tot el que heu llegit mes amunt son esport d’aventura que es poden fer a NZ. Tant se val si sabeu de qui esport es tracta o no, el fet es venir aqui, i deixar-se emportar per un ocea de sensacions. Unes sensacions que us alliberan grans quantitats d’adrenalina i us faran sentir la mar de be, si mes no, per uns instants, uns minuts o unes hores. Fins i tot pot ser que us quedeu enganxats per alguna d’aquestes activitats.

Pero l’esport d’aventura mes excitant de NZ es el “vaning”, esport que hem estat practicant durant els darrers dos mesos diariament. Aquest esport si que us explicare de que va. Es tracta de comprar una furgoneta (van, en angles) de 47a ma, per anar “gaudint” amb la por que et crea el sentiment de que a qualsevol revolt de qualsevol carretera de NZ la furgoneta fara un pet, i alli es quedara (mes emocionant es encara quan et van “sorting” avaries, o quan veus que la furgo gasta mes oli que benzina). I aixi finalment ens ha passat, la furgo un dia ens ha dit prou. No en un revolt pero si en una benzinera, la furgo no va voler ja mes engegar-se. Al canvi de marxes nou que ja tenia trencat i al vidre mig trencat per una pedra provinent de les males carreteres de NZ, se li va sumar una aturada total degut al sistema electric de recarrega de la bateria. I alli on ens va deixar, es va quedar, a Opotiki.

Pero tant ser val com d’emocionant sigui el vostre viatge per NZ. Segur que no soc el primer ni sere l’ultim per dir que NZ es un pais avorrit. No pas avorrit per passar-hi unes vacances, mes o menys curtes, mes o menys intenses. La gent que sol venir sol marxar encantat d’un pais que t’ofereix exactament allo que vens a buscar. Natura, sol.litud, tranquil.litat, conservacio, facilitats… Pero fora d’aquestes activitats, el pais no te massa mes a oferir. Ciutats poc interessants (semblen totes tallades pel mateix patro), ofertes culturals que es concentren a les grans ciutats, meteorologia adversa, manca d’ofertes d’oci (treient es clar, les acabades amb -ing i pero que tambe soposen molts diners) Per contra, i tot s’ha de dir, la gent aqui es encantadora i amabilissima… i val la pena de venir-hi.

Auckland, 8 de marc de 2008