Col.laboració a la revista Excursionisme núm. 388 (set./oct.2015)

Podeu llegir la nostra col·laboració a la revista Excursionisme núm. 388 corresponent al setembre/octubre de 2015 on expliquem la nostra experiència en el trekking a les muntanyes Fan, al Tadjiksitan.

Cap a Murgab : Pamir Highway

En poc mes d’una hora sortim cap a Murgab, ciutat situada a mig altipla del pamir, a 3630m d’alcada. Per arribar-hi, passarem per dos colls de muntanya situats a mes de 4000m, el primer, el Koj-Tezek a 4.271m i el segon, el Najzatash de 4.314m.

La Pamir Highway va ser una carretera construida als anys trenta per enginyers russos per utilitzar-la com a transport de tropes a traves de l’imperi sovietic. Despres de passar el Kyzyl-Art pass entre Kyrgyzstan i Tajikistan, es dirigeixa al sudoest fins a arriibar on som ara, a Khorog. D’aqui, segueix travessant un port mes de 3.200m fins a la capital Dushanbe.

La carretera, de fet, no es mes que una pista en pessimes condicions per als vehicles. La majoria que la recorren son 4X4 o furgonetes russes. La velocitat mitjana que se sol tenir es al voltant dels 20 quilometres per hora. De Khorog a Murgab ens esperen 310km de bots i incomoditats dintre el vehicle, i mes tenint en compte que viatjarem en una d’aquestes furgonetes russes, ara utilitzades com a minibusos per la poblacio.

Clar que sempre anirem infinitament mes comodes que en BTT. Pocs ciclistes son els que s’atreveixen amb aquesta dura ruta que els porta per passos d’alta muntanya i despoblacio. Per aquells que n’estiguin interessant, que algun hi ha, dir-vos que fins a Khorog (que es el que coneixem) podriem dir que el 70% de la carretera es pista, i en males condicions, amb forca clots, passos estrets, algun petit creuament de torrent, i a estones forca polsegosa pel transit de camions i minibusos que venen d’exportacio directament de la Xina (passen pel Qolma pass, prohibit, port de muntanya de 4.700m que comunica directament el tajikistan i la Xina, pero que resta prohibit als estrangers). La resta, asfalt, de vegades continu, sovint a trams. Quan en conegui la resta, ja fare cinc centims de nou.

Bona ruta a tots!

Khorog, 25 de juliol 2007

Khorog (Badakhshan i l’Aga Khan)

Som a Khorog, capital de la provincia del Badakhshan, i de cami ja a plena Pamir Highway.

Si Tajikistan va ser una republica oblidada de la Unio Sovietica, el Badakhshan, va estar, i es una regio oblidada del Tajikistan.

Per entrar al Tajikistan cal un visat. Per accedir al Badakhshan, a mes a mes, cal un permis especial. El permis GBAO. De fet, aquest, permis es un simple segell al passaport, al costat del visat on han de figurar totes les regions per on has de passar. Hi ha controls militars a la carretera, el primer en entrar al Badakhshan, i d’altres al llarg de la Pamir.

Som a escassos metres de la frontera afghana. La carretera a Khorog recorre durant uns 200km la frontera amb Afghanistan. De fet, Afghanistan al segle XVIII. es va annexior la part sud del Badakhshan. Hi ha per tant, forts lligams entre un costat i l’altre, i de fet, viuen mes tajiks a Afghanistan, que no pas a tot Tajikistan (la terra dels Tajiks). Tot i aixi, Khorog i la Pamir, actualment, son completament segurs.

El Badakhshan es una regio diferenciada de la resta de Tajikistan. Parlen una altra llengua, pero el que els diferencia potser mes de la resta de poblacio, es la religio. Son ismaelites, una branca del xiisme, de la qual el seu maxim representant, no religios, sino potser nomes moral, es en Aga Khan. Un personatge venerat aqui, i gracies al qual aquesta regio pot intentar mantenir uns minims social, sanitaris o d’ensenyament gracies a les seves generoses aportacions de diners.

I no nomes interve monetariament. Durant la guerra civil que va patir el Tajistan entre el 92 i el 95, Aga Kahn va intervenir en pos de la pau. No es estrany doncs, trobar fotos d’Aga Khan penjades en alguns indrets de la regio.

Be, dema o passat dema sortim cap a Murgab i la Pamir Highway. No sabem on podrem trobar un acces a internet, aixi que si no ens veiem en uns dies, bones vacances a tots!

Khorog, 25 de juliol

Sempre és dilluns a Dushambe

Com en Bill Murray a “Atrapat en el Temps”. Aixi se sent un a la capital del Tajikistan. Cada dia que et lleves: dilluns, ahir, avui, dema… i es que en tajik, Dushanbe significa dilluns.

Poques coses a fer en una ciutat com Dushanbe. La seva principal avinguda, la Rudaki, fins i tot en dissabte, esta mig buida. Algun comerc de marca (Adidas, Pierre Cardin, Benetton) sembla animar el carrer. Pero poca cosa hi ha a fer, al Tajikistan.

Tajikistan, la terra dels Tajiks,es va independitzar de la Unio Sovietica el 91. Pero la Unio Sovietica poc va invertir en aquesta republica. Aqui no hi ha res. En un territori on el 95% es muntanya, no es pot cultivar gairebe res. No hi ha infraestructures ni industries ni practicament turisme, i algunes industries qui hi ha, son en mans encara de Russia. Segons la guia Lonely Planet, el 50% dels negocis del pais els mou la droga, droga potser de la veina Afghanistan. Pels carres asfaltats, ASFALTATS! de Dushanbe es poden veure cotxes de gran gama. Estrany en una ciutat on a la que se’n surt, els carrers esdevenen immediatament pistes de muntanya, amb clots i bassals, que farien les delicies de qualsevol quad.

Una noia que ens vam trobar a Iskanderkul, i que fa dos anys que treballa a Kabul per la Comissio Europea ens va dir que fins a quin punt pateix aquest pais endarreriment.La gent emigra a Afghanistan per treballar. Alli poden guanyar 40$ al mes, que es el doble del que podrien guanyar aqui.

Sempre es dilluns a Dushanbe.

Meravelloses Fann Mountains : trekking

Mapa situació de les Fann Mountains

INTRODUCCIÓ

Al Tajikistan hi ha muntanyes mes altes, mes inhòspites i mes fredes que les Fann Mountains. Però n’hi ha de mes belles?

Les muntanyes Fann del Tajijistan representen un indret perfecte per a qualsevol activitat de muntanya, ja sigui alpinisme o de travesses, i sempre amb una mesura humana però sense perdre un caire salvatge. És un joc de mira’m, però no em toquis. Entre valls abruptes i pics escarpats, acollidors llacs i accessibles colls de muntanya, fan que per diversos dies, es pugui admirar la bellesa d’aquestes muntanyes.

Han estat set dies de travessa per les Fann, de nord a sud, d’Artuch a Iskanderkul (llac d’Alexandre, en referencia a Alexandre el Gran, que va arribar per aquestes terres), passant per tres colls de muntanya, el més alt d’ells, el Chimtarga (foto), superant el 4700m. Hauria estat un dia menys, si no ens haguéssim perdut durant un dia buscant un coll.

Les Fann no tenen fàcil accès. Van ser tretze hores ficats en un Lada Niva, cinc persones, per arribar a Artuch, poble de muntanya a 2200m. i a poc menys d’un centenar de quilometres de Samarcanda (Uzbekistan).

 

Lada a Artuch

Carrtera a Artuch

Artuch. Regufi

 

DADES DE LA TRAVESSA

Distància: 65km

Desnivells: +5.100m  /  -4.900m

Alçada màxima: 4.760m (Chimtarga Pass)

1. Primer dia: ens va dur fins al llac Kulikalion (llac gran, en Tajik), dormint a la vora d’un dels seus llacs, a 3100m, just sota la glaçada i imponent cara nord del Mirali (5100m).
2.  Segon dia:, primer coll, l’Alaudin de 3860m, i descens directe al preciós llac de color turquesa del llac Alaudin, 2900m.
3.  Tercer dia: del llac Alaudin al llac Mutnye (3515m). Dia mes curt, però el de pitjor meteorologia. Pluja, aigua neu i calamarsa, durant tot el dia.
4.  Quart dia: intent al pic Energia de 5120m. des de Mutnye. El camí ens porta pel coll de Chimtarga a 4760m. Quant faltaven menys de 200 metres pel cim, una placa de neu, cansament i manca de material adient, fa que baixem.
5.  Cinquè dia: toca passar a la vall del riu Kaznok tot superant el coll de Kaznok (4.040m). Però no el trobem. Busquem un altre coll, el VAA (4100m), però sembla tenir baixada a la vall de Kaznok. Decidim tornar a dormir al llac Mutnye. Aquí preguntem a uns alpinistes russos i txecs.
6.  Sisè dia: Ara sí, trobem el coll de Kaznok (4.040m). La baixada al riu Kaznok és vertiginosa, directa.
7.  Setè dia: Arribada a Iskanderkul (llac d’Alexandre, en tajik). Els darrers 6-7km per una horrible pista de mai acabar, pero finalment, erem al final del nostre objectiu. I despres d’uns quants intents en altres llacs, ara si, arriba el desitjat bany!

 

Les muntanyes Fann són força conegudes pels francesos, però poc o gens en l’àmbit estatal. I és una llastima, ja que encara conserven aquell caire de muntanyes inexplorades. Tret d’una nit, la resta vam estar sols acampats, i això que vam recorre les valls mes conegudes i on mes hi va la gent. I les Fann són enormes, plenes de valls encara menys trepitjades i de colls que esperen ser pujats.

VEURE LES FOTOS DEL TREKKING

 

Marxem de trek a les Fann Mountains

Dema dimarts agafem un minibus i ens n’anem cap a les Fann Mountains, un massis situat sobre la Pamir Highway, al nordoest de Tajikistan, no gaire lluny de Samarcanda (Uzbekistan).

I es que al final, despres de voltar per mig Dushanbe, hem aconseguit trobar els obligats cartuitxos de gas que ens calien per poder cuinar durant el trekking. Tres cartuitxos a 3$ cadascun, de rosca, i reomplerts de gas. Esperem que funcionin be, que si no haurem de menjar-nos els fideus ‘xinos’ crus!

El trek durara al voltant d’una setmana i visitarem unes muntanyes de les que tothom en parla molt be. No gaire altes (el cim mes alt, el Chimtarga “nomes” te 5.489m), si que contenen valls amb nombrosos llacs envoltats de cims nevats. Ja en tenim ganes! Tot que quan un mira la motxilla…

Be, fins la tornada!

Dushanbe, 9 de juliol de 2007

Tajikistan

Quin canvi! D’Iran a Tajikistan, de Teheran a Dushanbe, de la caotica capital de l’Iran, a l’ordre de Dushanbe.

Pero el gran canvi es, cap mena de dubte, la falta del hijab en les dones. No es que totes duguin el cabell al descobert, pero si moltes, pero el mes important, es que no es obligatori dur-lo.

Un canvi mes? L’acohol. Per fi despres d’un mes de Mirinda i Parsi Cola, podem fer alguna cerveseta tot dinant o sopant, bevent una de les apreciades Baltika que es poden trobar en tots els paisos de l’ex URSS.

I encara un altre canvi? Les targes VISA, finalment funcionen! Podem treure diners dels caixers, a diferencia d’Iran, que per l’embargament que patia, aixo era impossible. Ni dels caixers, ni dels bancs, d’enlloc es podia treure diners amb targes de credit.

Han estat un parell d’hores de vol entre Teheran i Dushanbe. espres de pagar uns 7 euros al taxista per uns 6km (tambe 7 euros hem pagat avui a Teheran, pero per fer un trajecte de prop de 50km fins l’aeroport), hem anat a parar a un B&B. De fet, es un pis en una cinquena planta d’un atrotinat bloc de l’epoca sovietica. Paguem 10$ per cap, amb la comoditat d’un pis. Aixo si, tenint en compte que de 12h-16h no hi ha aigua corrent. I no ens queixem! De moment compartim pis amb un suis que ve en moto des de Suissa, de cami a Xina, India i Nepal. I el be que va arribar a un lloc nou, i que algu t’expliqui els petits secrets de la ciutat, o que et diguin que hi ha a prop per sopar.

I els propers dies estarem per aqui la capital, primer adaptant-nos al nou pais, saber que i on podem anar a sopar (avui), esmorzar o dinar (dema), per situar-nos, i despres per aconseguir trobar una cosa important, cartutxos de gas de recanvi, per al seguent objectiu previst, un trekking per les Fann Mountains.

Dushanbe, 7 de juliol 2007