L’Everest, haurà de ser pel vessant sud

La cara nord de l’Everest haura d’esperar a que la poguem veure mes endanvant, potser en un altre viatge. La cara sud, esperem veure-la el proper mes, durant el trekking de l’Everest des del Nepal.

Ja ens esperavem tenir dificultats per arribar a Tingri. I les vam tenir. Pero despres de ‘barallar-nos’ amb el conductor del bus a l’estacio de busos de Shigatse, d’agafar un taxi compartit fins a una poblacio a mig cami (Lhatse), de caminar 5km fins al checkpoint que la policia te passat Lhatse, de pujar al checkpoint al mateix bus el conductor del qual no ens va voler al principi, de tornar-nos a ‘barallar’ amb ell perque ens va deixar a Shegar (New Tingri) i no a Tingri (old Tingri) com en principi ens havia dit que ens portava… ufff… vam arribar a Tingri!

Pero arribar fins a Tingri, va ser un error.

Si un vol arribar a peu al camp base de l’Everest, Tingri es el lloc ideal. Son, per aixo, 80km de caminada per l’antiga carretera (actualment cami de baixada utilitzat pels jeeps dels tours que van despres cami al Nepal) fins al monestir de Rongbuk. Pero si es vol pujar al camp base de l’Everest en cotxe, llogant-ne’n un, i pagant-lo a mitges entre 4-5 persones, el lloc ideal es Shegar/New Tingri (concretament l’encreuament de la carretera de l’Amistat amb Shegar). A Shegar/New Tingri hi esperen Land Cruisers que es poden omplir ‘facilment’ amb la gent que arriba en busos. Des d’alli, per uns 1300Y el cotxe (mes 450Y de taxa d’entrada per vehicle, mes 180Y d’entrada per persona), us portaran al camp base de l’Everest, hi passareu una nit dormint al monestir mateix de Rongbug, un hotel, o a unes tendes habilitades, i baixareu al dia seguent un altre cop a Shegar/New Tingri

Des del monestir de Rongbuk (algunes informacions parlen de Rongbuk com el monestir mes alt de mon, tot i que al Kailash existeix el monestir de Dira Puk, que segons els mapes esta 100m mes alt, a 5.050m), hi ha uns 8km fins al camp base de l’Everest. 8km que si un estat cansat (sera de seure molta estona als Land Cruisers), pot agafar carros per a arribar-hi (els agafaran tambe els alpinistes que vagin a fer cim?).

Deia que arribar a Tingri va ser un error perque des de Tingri es molt dificil trobar gent per compartir un cotxe. Un cotxe, que ja de si es dificil de trobar, ja que tots els que per alli volten, son cotxes ocupats ja per grups organitzats que basicament nomes paren a Tingri per dinar i seguir viatge cap al Nepal o de tornada a Lhasa despres de visitar el camp base de l’Everest.

Nosaltres despres d’estar dia i mig buscant gent per compartir un cotxe, despres de trobar un cotxe per arribar al camp base de l’Everest, i despres d’estar-lo esperant durant mig mati del dia convingut i sense que aparegues ni dones senyals de vida… vam decir agafar un bus cap a la frontera del Nepal, a 200km de distancia de Tingri seguint la carretera de l’Amistat (una carretera construida pels xinesos amb l’amigable intencio d’invair el Nepal).

Dema tocar passar la frontera tibetano-nepalesa per arribar el mateix dia a Kathmandu, amb ja ganes de deixar enrera totes les complicacions amb els permisos i els transports que al Tibet ‘pateixes’.

Zhangmu, frontera tibetano-nepalesa
2300m d’alcada

19 de setembre de 2007

Transports ‘chungos’ (Shigatse)

Som de tornada a Shigatse despres de la breu visita de dos dies a Gyantse. Toca seguir el cami en direccio al Nepal. Una primera etapa sera Tingri, als peus tant del Cho Oyu (8201m), com de l’Everest (8.850m).

Per arribar-hi, pero, tornem de nou a topar amb les dificultats dels transports al Tibet. Per un costat hi ha un bus directe dema diumenge a les 8h fins a Tingri, per uns 80Y per persona. Segons a qui preguntes, pots agafar aquest bus, es a dir, es obert a estrangers. Pero a taquilla el venedor no ens ha fet ni cas, ni informar-nos ni vendre’ns cap bitllet ha volgut. Tot aixo ens recorda el cas d’una parella de japonesos que vam coneixer a Lhasa. A l’estacio de busos de Lhasa no els hi volien vendre un bitllet de bus per al Nepal, tot i que podien comprar-lo. Van anar a la policia per a que els hi fessin un paper per a ensenyar a taquilles. Doncs van haver d’agafar un transport privat tot i el paper de la policia perque a l’estacio de busos, finalment, no els van voler vendre cap bitllet.

Fora de l’estacio de busos de Shigatse algun taxista ens ha ofert anar a Tingri per 400Y, pero no ho tenim clar si per persona o pels dos. Un jeep ens portaria per 800Y i ja el preu maxim, un jeep (legal), ens hi duria per 2000Y! Quin negoci tenen aqui muntat!

Aixi que comencarem per l’opcio mes barata. Dema al mati ens presentarem a l’estacio de busos a les 8h per agafar el bus aquest que va a Tingri, intentant no passar per taquilla, clar. Sino, doncs no se… potser ens toqui caminar els 300km que hi ha fins a Tingri!

New Tingri es zona oberta. Old Tingri, no. D’un a l’atre Tingri hi ha uns 60km, amb un checkpoint entremig. Des de Shigatse es impossible aconseguir un permis per a Old Tingri i per al camp base de l’Everest. Abans els feien, ara no. Es Old Tingri el que esta a prop de les muntanyes, des d’on es pot arribar a peu fins al camp base de l’Everest. Es un trek que hem estat rumiant de fer o no. La questio es que el trek transcorre basicament per una carretera, una pista per a 4X4. Aixi que segurament, no farem aquest trek.

Per tant, intentarem acostar-nos a Tingri, intentarem des d’alli, arribar a Rongbuk i al camp base de l’Everest… pero si no pot ser, doncs ja veurem l’Everest des de la cara sud, des de Nepal.

Per cert, sabeu com es diu la Xina, en xines?: chungo

Shigatse, 15 de setembre de 2007

Panchen Lama (Shigatse)

Som a Shigatse, la segona ciutat del Tibet, i seu del monestir de Tashilhunpo, residencia tradicional dels Panchen Lames.

Va ser el V Dalai Lama (el mes reverenciat pels budistes de tots els Dalai Lames), al segle XVII, que va crear la figura del Panchen Lama quan va reconeixer a un dels seus mestres, com la manifestacio d’Opagme. Va crear aixi el llinatge dels Panchen Lama, segona figura religiosa dels budistes. Els Panchen Lama van jugar un paper controvertit durant el segle XX.

Allunyat del poder que exercien els monestirs del voltant de Lhasa (Ganden, Drepung, Sera…), Tashilhunpo jugava un paper de rival.litat respecte a aquesta autoritat central (sempre dintre la ordre mes important del budisme, la Gelupga).

Es donen doncs, els factors necessaris per a que el govern xines, intentes, durant el segle XX un cisma dintre dels budistes tibetans. Van intentar utilitzar la figura dels Panchen Lames per a aquest fi. Va ser el X Panchen Lama una de les figures mes controvertides. De vegades semblava que col.laborava amb el Partit Comunista, pero durant anys, tambe va ser empresonat. La seva mort a l’any 1989 per un atac de cor, esta fins i tot, envoltada de rumors mai confirmats de possible enverinament. El cisma, de moment, no s’ha donat.

De totes formes, el X Panchen Lama es una figura reverenciada a Shigatse. Es pot trobar la seva foto a molts restaurants, i al monestir de Tashilhunpo, la seva tomba es una de les mes conegudes.

Pero la historia continua. L’any 1995 l’actual Dalai Lama va reconeixer un nen de sis anys com la reencarnacio del X Panchen Lama. La fotografia d’aquest nen es pot veure tambe dintre el temple de Tashilhunpo. Pero nomes hi ha la fotografia. Gedhun Choekyi Nyima, que aixi es diu el nen, va ser empresonat pel govern xines, i actualment, es troba sota arrest domiciliari en algu lloc desconegut. Estem parlant del presoner politic mes jove del mon.

Mentre, el govern xines va ‘imposar’ un altre Panchen Lama (Gyancain Norbu), afi als interessos xinesos, jugant aixi a doble banda. Per un costat influeix en l’educacio del nen que podria ser escollit algun dia Dalai Lama, i per altra, influeix amb l’actual Panchen Lama afi a Pequin.

Shigatse, 13 de setembre de 2007

Trekking Ganden-Samye (5 dies)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Croquis sitaució del trekking Ganden-Samye

 

INTRODUCCIÓ

El trekking Ganden-Samye és una travessa entre els monestirs budistes de Ganden (a 50km de Lhasa) i el de Samye (200km al sud-est).  Es tracta d’un recorregut de 60km que travessa dos colls superiors als 5.000m, el Shug La (5.250m) i el Chitu La (5.100m).

 

Ja som de tornada a Lhasa després de finalitzar el trek entre els monestirs de Ganden i el de Samye. I sí, ens ha plogut, tronat, nevat… i fins i tot en algunes estones, ens ha fet sol!! Però la climatologia no ens ha estat tan adversa com per a no gaudir de cinc dies de muntanya. Cinc dies en total autonomia, és a dir, portant-nos la tenda i el menjar a sobre, ja que durant la travessa (tret de la part final) no hi havia cap mena d’infraestructura. I quin gran invent que són els fideus xinesos!

Per sort, tampoc a Samye la policia ens ha demanat l’obligatori “Alien Travel Permit” que teòricament hauríem hagut de tenir. Vam poder visitar el monestir de Samye, i no només això, sinó que gratis! Sembla que el veure’ns carregats amb motxilles, com si fóssim pelegrins, ens vam deixar entrar sense pagar els 40Y que costava l’entrada (quina fila faríem…!).

 

EL TREKKING

El trek es pot fer tant en tres, quatre com en cinc dies, tot depén de la darrera etapa, la d’arribada a Samye. Són uns 30km que es poden fer en un dia. El problema està en que si s’arriba tard a Samye  i t’has de quedar a dormir-hi la policia (PSB) pot passar pel Guesthouse de Samye augmentant les possibilitats que t’enxampi. Si en canvi, arribes pel matí, i agafes un bus a Lhasa directament, llavors les possibilitats es redueixen molt. Nosaltres vam plantar la tenda a uns 8-9km de Samye, entre els pobles de Wanda i Pisha.

ETAPES:

1. Monestir de Ganden (4300m) – Yama Do (4500m) 12-13km.Desnivell pujada 600m, desn. baixada:450m Etapa que segueix la Kora del monestir durant la primera part. Es passa pel poble de Hepo,on hi ha gent que lloga iaks per a dur les motxilles. S’ha de vigilar de prendre la vall correcta, que és la que es veu pel camí just davant. Aquesta vall, porta ja al pas més alt del recorregut.
2. Yama Do (4500)- Tsotup Chu (4900m). 12km. Desnivell pujada 750m, desn. baixada:300m. Etapa dura en la que s’ha de passar pel coll més elevat del trek, el Shug La, de 5.250m. Les vistes cap a la vall del Tsotup Chu tot baixant del coll, son esplèndides. Cal creuar el riu Tsotup per plantar. Porta molta aigua i no hi ha pont, així que cal descalçar-se i anar en compte al creuar-lo. També es pot plantar la tenda just a l’entrada de la vall de Chitu La, on hi ha un gran campament on sol quedar-se els grups organitzats a dormir.
3. Tsotup Chu(4900)-Herders camp (4500m). Desnivell pujada 250m, desn. baixada: 700m. Cal no equivocar-se de nou al prendre la vall. Recte amunt de la vall, el Chitu La, de més de 5.100m. La baixada fins al campament ens porta per diferents llacs i una gorja. Moltes possibilitats d’acampada a partir dels 4.500m.
4. Herders camp (4500)-Wanda/Pisha (3800m)Desnivell pujada 25m, desn. baixada: 700m. El camí ja no té pèrdua. Passa per boscos i és una agradable caminada fins a Yamalung, on el cami esdevé pista transitable. D’aquí, són uns 20km fins a Samye.
5. Wanda/Pisha (3800m)-Monestir de Samye (3500m) Desnivell de baixada 300m. Part final del trek que transcorre íntegrament per una pista que es fa pesada ja fins arribar al monestir.

 Avui hem anat a fer el visat de Nepal. I es que despres de descansar un parell de dies per Lhasa, marxem cap a Shigatse, en plena carretera de l’amistat cap al Nepal, on visitarem algun monestir (com, no), i decidirem si anem o no cap al camp base de l’Everest. Hi ha un trekking que arriba o surt (depen del sentit en que s’agafi) de la poblacio de Tingri fins al monestir de Rongbuk. El tema esta en que el trek transcorrer principalment per una carretera per a 4X4, i caminar per carreteres…

Lhasa, 10 de setembre de 2007

 

Que no plogui! (Lhasa)

Despres de 10 dies a Lhasa, finalment ens hem decidit a fer alguna cosa mes que visitar monestirs budistes, menjar momos i fer ‘kores’ urbanes! Dema marxem a intentar el trekking que va del monestir de Ganden fins el monestir de Samye (si, ja ho sabem, es el Tibet, i no hi ha manera de passar massa dies allunyat del mon budista…)

En part hem passat tots aquests dies a Lhasa, tot esperant (il.lusos de nosaltres) que la meteo ens fos una mica mes favorable. Fins i tot vam consultar l’oracle que els Dalai Lames consultaven al monestir de Pabonka, als afores de Lhasa, pero res, cap resposta. L’agost i alguna setmana de setembre son mesos calids, pero tambe plujosos. Que hi farem. Dema sortirem cap a Ganden （a 35km de Lhasa), i si els deus de la meteorologia ens aconpanyen (no se quins budes o bodhisatves son els que porten el tema meteorologic al Tibet) podrem iniciar el trek, i acabar-lo sense haver-nos mullat gaire.

Son quatre o cinc dies de trek per fer aproximadament 80km de distancia. El pas mes alt, es el Shug-La de 5.250m. Ganden es zona oberta. No cal cap mena de permis. Per Samye, en canvi, en cal. I no en tenim. Aixi que esperarem que si podem fer el trek, a l’altra banda no ens esperi el PSB (policia) per demanar-nos-el. A una parella que vam coneixer fa uns dies que venien de fer el trek, no els hi van demanar. De vegades la policia es posa a control.lar, i durant setmanes no.

Tot el trek, amb els viatges, ens mantindra durant una setmana aproximadament fora de Lhasa. Aixi que fins llavors, bona tornada a la feina a tots!

Lhasa, 3 de setembre de 2007

Lhasa

Lhasa es una de les capitals mes altes del mon. Es troba a 3.700m d’alcada aixi que si es ve de terres baixes, es normal patir una mica de mal d’alcada.

Es una ciutat petita, d’un quart de milio d’habitants. Segons dades xineses, prop del 85% de la seva poblacio es tibetana. Des del palau de Potala, la part antiga de Lhasa (basicament el barri de Barkhor), queda amagada per les grans avingudes i edificis d’estil xines. La part xinesa de Lhasa, domina clarament la tibetana.

Aqui tambe es pot veure molt de turisme. Tot i aixi, Lhasa es una ciutat interessant, fascinant si un passeja pel barri de Barkhor, amb el monestir mes sagrat pels tibetans, el monestir de Jokhang, en el seu nucli. Al voltant del Jokhang hi ha, per tant, tambe unes de les kores (circumvalacions a indrets sagrats) mes sagrades, potser la mes sagrada de Lhasa. Sobretot pels matins, centenars de pelegrins, molts fent rodar rodes d’oracions que duen a sobre, circulen al voltant del Jokhang. En sentit horari, sempre.

Al voltant del palau de Potala tambe hi ha una kora. L’entrada costa 100Y (1o eur). Per entrar a Potala cal reservar una entrada el dia anterior tot fent cua unes hores abans de l’obertura de les taquilles si un no es vol quedar sense sense entrada. S’esgoten a les poques hores. Cal presentar el passaport tant a l’hora de fer la reserva, com a l’hora d’entrar al palau. Fins i tot amb aquestes mesures, funciona el mercat negre. Si un coicideix amb una setmana amb actes festius a Lhasa, el preu al mercat negre d’una entrada per al Potala, pot arribar fins als 1000Y (1ooeur). Mercat negre, per cert, que tambe existeix per a la venda de bitllets de tren per al trajectes Lhasa-Pequin (aprox. un 50% mes).

Lhasa i els seus voltants es una zona oberta. Aixo vol dir que per circular per la seves rodalies, i pobles propers, no cal demanar un ‘Travel Permit” a la policia. Pero les opcions son reduides. A la que es vol visitar altres indrets (monestir de Samye, camp base de l’Everest…) cal el Travel Permit. I aqui a Lhasa, aconseguir-los no es gens facil. La policia (PSB), organisme que els expedeix, no els concedeix sino es a traves d’agencies de turisme, a traves de tours organitzats. Tours amb preus desorbitats. Es habitual al Tibet que la policia et faci tornar enrera fins al punt de partida, quan es vol entrar o sortir del Tibet, sense el corresponent Travel Permit. Els ciclistes en ruta al Tibet, ho saben prou be.

VIDEO (barri de Barkhor)

http://video.google.com/videoplay?docid=-2445061994218831007

Trekking del Kailash (Tibet)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mapa situació del Kailash (Tibet)

INTRODUCCIÓ

En tibetà el Kailash és coneix com ‘Kang Rinpoche’ i és la muntanya més sagrada segurament de tot Àsia. El mateix Reinhold Messner quan va arribar als seus peus, i va veure la seva significació religiosa, va renunciar a la seva escalada.

Ens va costar 12h arribar a Darchen (punt de partida del trekking) per fer poc més de 300km en cotxe. I això que vam anar en cotxe de policia! No detinguts, eh, que ja érem legals, sinó que van ser dos polis els que ens van oferir el millor preu per arribar a Darchen. Tot perfecte si no fos perquè el cotxe va quedar mig colgat sota l’aigua just a les portes de Darchen quan vam intentar creuar un dels nombrosos rius sense pont que hi havia durant el recorregut. De res va servir ficar-nos dintre l’aigua i empényer… va tocar caminar prop d’una hora per arribar a Darchen.

 DARCHEN

I com definiríem Darchen? La millor paraula és la d’un poble freaky! Per a començar, no té lavabos.  Si a Darchen es fés un pessebre vivent, hi hauria cua per a fer de caganer. Tot el poble es ple de petits “chortens” que la gent va deixant. No us estranyeu que davant vostre es posin a fer les seves necessitats  i tot seguit us vinguin a saludar “tashi delek”. Pensareu doncs, que Darchen pot ser un mal lloc per agafar diarrees, oi? Doncs en vam tenir. Però cap problema. No cal patir per si un arriba a temps o no…. TOT el poble és un gran WC! Però com va dir un noi americà amb el que vam coincidir, un només demana un “forat amb intimitat”.

A part de jugar tot el dia al billar americà, l’única altra distracció important del poble és la matançaa del iak, que gairebé cada mati té lloc a la principal plaça del poble. La veritat és que no sé com té lloc la mort de l’animal, ja que no vam tenir forces per veure-la. Però sí que vam veure com li treien la pell.Tot sobre el terra, al costat del riu d’on s’agafa l’aigua per beure, riu on es renta la roba…  Així que si esteu rentant la roba, i veieu passar uns pulmons de iak riu avall, només vol dir que els que us heu posat massa avall del riu, i que els pulmons… no els volen. Consell: poseu-vos a la part alta si voleu rentar la roba sense tenyir-la involuntàriament. Ah, i tranquils, que els pulmons no es llencen. De ben segur que algun dels gossos amb ganes de mossegar (no només pulmons de iak, sinó també cames de turista) que volten pel poble, se n’aprofitaran.

A l’entrada del poble, podreu trobar unes tendes instal·lades amb tot de souvenirs i menjar. Pareu atenció al que us ofereixin, no sigui que us passi també com a nosaltres, i us ofereixin una part de crani humà com a record…

Tots aquests factors fan de Darchen un poble encantador. Per això nosaltres ens hi vam passar un total 6 dies, sense comptar el trekking.

EL TREKKING

El trekking del Kailash està considerat com el millor del món. Aquesta afirmació sempre pot sempre revatuda o matisada, però el cert és que parlem d’un dels millors. Un trekking fantàstic. El paisatge no es el més important d’aquesta caminada, que també, sinó la gent, els pelegrins que vinguts del Tibet, de la Índia o de qualsevol altre punt del món, realitzen la circumvalació (Kora) del Kailash, una de les més important pels budistes, hinduistes, jainistes i seguidos de la religió bon.

El Kailash és potser la Kora més important. També hi ha ‘kores’ a diferents monestirs, al palau de Potala a Lhasa… Cada Kora té una significació especial i segons la quantitat de voltes que a un mateix indret es faci, també amb una significació especial per a 3, 13 i 108 voltes.

Per tant, com deia, la gent és el valor mes important del trekking. Durant el recorregut hi ha diferents indrets amb significació. Els més importants són els punts de postració que corresponent a punts des d’on es pot veure directament el Kailash (no sempre visible durant el recorregut). No només en aquests punts, sinó durant tot el recorregut, es poden trobar banderes d’oracions, pedres que cal fregar, fites que els pelegrins van engrandint tot afegint-hi més i més pedretes (alhora que resen), petjades de personatges sagrats, monestirs budistes, etc. etc. Alguns pelegrins fan tot el recorregut postrant-se, és a dir, estirant-se a terra, un i altre cop durant unes tres setmanes, temps que poden arribar a trigar a fer els 52km de la ‘kora’ al Kailah.

RUTA

La volta al Kailash són 50km que es poden fer en 1, 2, 3, 4, 5…. dies segons el temps o les capacitats físiques de cadascú. Val la pena, donat l’esforç que suposa arribar fins aquí, de dedicar diverses jornades al trekking i fer-lo tarnquil·lament tot gaudint de la gent i el paisatge.

Nosaltres vam fer la Kora en quatre dies amb les etapes següents:

1. DARCHEN-DIRA PUK 5.030m: És la etapa més llarga, de 20km fins al monestir de Dira Puk, a 5.060m d’alcada. Es pot dormir al monestir, o en diferents Guesthouses que hi ha prop. També es pot dur tenda i plantar-la per la zona.
2. DIRA PUK (cara nord del Kailash). Segona nit a Dira Puk visitant amb calma el monestir i la glacera de la cara nord del Kailash. També serveis d’aclimatació per a la jornada següent, quan cal superar el Drolma La.
3. DIRA PUK – DROLMA LA 5.630m – ZUTUL PUK:  Etapa de 18km, en la que cal superar un dels passos de trekking més alts del mon, el Drolma La, de 5.630m. Prop del pas, es troben unes pedres que serveixen per purificar els pecats. Nosaltres vam anar a dormir al monestir budista de Zutul Puk, a uns 4.870m.
4. ZUTUL PUK-DARCHEN:  Jornada curta, d’uns 10km, des del monestir de Zutul Puk, fins de nou a Darchen.

LA KORA INTERIOR

Un cop a Darchen, també val la pena fer una part de la “Kora interior”, un circuit només obert per aquells creients que hagin realitzat més de 13 kores al Kailash i que supera un pas a 5.895m

Ens podem acostar a visitar un parell més de monestirs budistes des d’on amb una mica de sort podrem veure també la cara sud del Kailash.

 

LA SORTIDA

Però Darchen encara guarda més sorpreses. I és que sortir d’allí, no és tampoc tasca fàcil. Més fàcil és desfer el camí fins a Ali de nou, per allí anar per la ruta nord fins a Lhasa. Però si es vol seguir la més curta pel sud la feina és complica. Cal preguntar i preguntar als diferents conductors de jeeps. Per menys de 4000Y (4oo euros) ningú vol dur-te fins a Saga (a 525km de Darchen). Alguns et demanen fins a 700 euros!! També hi ha autobusos, però la majoria són només per a locals. Finalment vam poder sortir de Darchen en bus, un transoprt que ens ha dut a Lhasa, on ara som. Han estat 48h de minibus per fer 1.100km a través de l’altiplà tibetà, en alçades sempre superior als 4.500m.

 

 

Lhasa

Ja som ‘aliens’ legals

Despres de 43h de bus, ja som al Tibet!

Totes les informacions han estat certes. Es pot entrar al Tibet en bus i sense permisos, per la porta de redera que suposa la carretera Kashgar-Ali. Una carretera que tot i no tenir el pas mes elevat del mon (aquest es troba al Ladakh, a la India), si que es considera la carretera mes alta del mon. I es que es passa per ports de 5.200m i rarament baixa dels 4000h en tot el recorregut, fins arribar a Ali, a 4.300m, on som ara. Per tant no es estrany que pel mati de la segona nit, la meitat del bus ens aixequessim amb una mica de mal d’alcada.

Nomes hi ha un checkpoint en tot els 1.100km, a Kudi. I cap problema. Ens van registrar els passaports, i via lliure a Lhasa! Abans pero, faltaven encara prop de 35h de bus. La ruta espectacular de vegades, amb llacs, deserts i pics nevats durant la ruta. Aixo si, es dura. Les lliteres van resultar comodes. No vull pensar com hauria estat passar 43h asseguts!

Avui a primera hora hem anat a la Policia (PSB) per regularitzar la nostra situacio. Si, si, com si fossim immigrants il.legals, pero en versio turista il.legal. Avui dissabte el PSB era tancat. Oh! Per sort, algu ens ha vist per alli, i ens ha ates. Excel.lent tracte per venir de la manera que veniem. Erem vuit finalment els que erem alli (Un suis, una francesa, un corea, un japones, un alemany i nosaltres tres) per aconseguir el famos “Alien Travel Permit” que et permet moure’t per diferents zones del Tibet. Ens han multat per 300Y (30euros) i hem aconseguit el permis per arribar a Lhasa per 50Y mes. Total, 35oY (35 euros).

Dema sortim cap al Kailash. Tot i haver cada dos o tres dies un bus public que hi va (300Y), cinc de nosaltres hem aconseguit llogar un cotxe entre tots. Surt una mica mes barat que el bus (250Y) i esperem que sigui tambe mes rapid.

Aixi doncs, dema serem als peus de la muntanya mes sagrada de tot asia, la muntanya mes sagrada tant pels budistes com pels hinduistes. Es una muntanya d’alcada modesta 6.714m, pero que no ha estat mai escalada del tot (els alpinistes s’han quedat a pocs metres del cim), per no destorbar als deus que alli puguin habitar. Es el Kailash una muntanya d’on neixen rius sagrats com l’Indus (per cert, riu que passa per Ali), o el Brahmaputra. No es d’estranyar doncs, que sigui un focus de peregrinatge.

El punt d’inici es la poblacio de Darchen a 4.600m. i el punt mes elevat del trekking es el Drolma La, a 5.630m. Es tracta d’un trekking curt, de 3/4 dies, que dona el tomb a tota la muntanya. Hi ha monestirs budistes pel cami on allotjar-se. Tanmateix, tambe es pot dur la tenda i acampar als diferents campaments.

Un cop finalitzat el trekking, via directa cap a Lhasa. En principi volem anar per la ruta sud. Segons es comenta, ha millorat molt la carretera amb ponts nous i es per tant mes rapida. A mes, passa a prop de les muntanyes que separen el Tibet del Nepal. En el moment de demanar el Permit, hem hagut d’especificar la ruta. De totes formes, per assegurar-nos l’arribada a Lhasa, hem demanat que ens afegissin la ruta nord, tambe.

Suposo que ja fins a Lhasa no podrem donar noticies, aixi que bona ruta a tothom.

Ali, 11 d’agost de 2007 (4.380m.)

ADDENDA:

Sentim no poder contestar aquells comentaris que ens aneu fent. Aqui a la Xina, no podem entrar al nostre propi blog i ens es per tant, impossible contestar els comentaris directament.

Aixi doncs, si ningu vol fer cap pregunta, millor que ens la feu a traves d’email.

Gracies, a tots, i especialment a la familia que ens segueix fidelment!

Per cert, que vam sortir a La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070806/53382015426.html