TransCanàries: Volta a l’Illa de Lobos 11km

1 dia de travessa, 11km, 200m acumulats

INICI/FINAL: El Puertito
CIM DE L´ILLA: Montaña de la Caldera 127m (9a cota màxima)
DESCARREGAR MAPA DIGITAL (Fuerteventura)
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals Fuerteventura
FOTOS DE TRANSCANÀRIES

(illa de Lobos)

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra, dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

L´illa de Lobos és la més petita de les illes visitables turísticament. Només té 3,5km de llargària en el seu punt més extens, però tot i la seva escassa mida té el seu GR-131. L´illa de Lobos forma part del GR-131 que travessa de nord a sud Fuerteventura.

1.RUTA

Lobos és la primera etapa del Gr-131 que travessa Fuerteventura. Són uns escassos 4km que van des del Far de Lobos fins al Puertito, lloc d´arribada del ferry. Va ser un camí fet per fer accessible el far als seus treballadors.

És molt més recomanable realitzar la volta a l´illa a través de les dues pistes  que la travessen, pujant també al sostre de l´illa, la petita ‘Montaña de la Caldera’. Tot el recorregut transcórrer per pistes que no es poden abandonar amb la finalitat de preservar la reserva. L´illa pertany al parc natural de las Dunas de Corralejo  i deu el seu nom a les colònies de foques que aquí hi havia, gairebé exterminades avui dia pels pescadors que les veien com unes competidores a la seva pesca. 

2. ALLOTJAMENT

La ruta es pot realitzar tranquil.lament en un parell d´hores, fent nit a Corralejo. Tot i així, l´illa disposa d’una zona d’acampada per la que cal demanar una sol.licitud al Cabildo de Fuerteventura.

3. TRANSPORTS

BUS: per moure´s per l´illa de Fuerteventura podem utilitzar els busos interurbans Bus regulars Thiade

FERRY: Dues companyies:

• Grupo Lobos. Veure horaris.
• Naviera Armas
• Fred Olsen

AVIÓ:

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

TransCanàries: Tenerife des del Mar al Teide 3.718m i al mar 80km

4 dies de travessa, 80km, 7.000m acumulats

INICI:  Playa del Socorro
FINAL: Playa San Juan
CIM DE L´ILLA: El Teide 3.718m (1a cota màxima)
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals de Tenerife 

FOTOS DE TRANSCANÀRIES


Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho.

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna la volta a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

Tenerife i el Teide han estat els impulsors inicials d´aquest projecte. Pujar el Teide (3.718m) des de nivell de mar és un bonic repte. Milers de persones el pugen en un sol dia, sortint de matinada des de Playa del  Socorro per culminar el cim espanyol per la tarda, quan a partir de les 17h no calen ja permisos per accedir a l´àrea cimera.

Però un cop al cim, perquè no baixar també fins a nivell de mar? Naixia així la TransCanàries.  De baixada del cim del Teide, segueixo cap al Pico Viejo fins al Parador Nacional, passant per los Roques de Garcia. D´allí agafo  l´itinerari 31 del Parc Nacional del Teide per anar de nou a una altra zona d´acampada gratuïta tinerfenca, la de las Lajas. Finalment, el recorregut va a parar a Playa San Juan després de passar prop la Montaña de Tejina.

1.RUTA

L´illa de Tenerife ha inaugurat recentment el seu propi GR-131(veure track). No està però, encara finalitzat. Per la part nord no està definit el seu pas pel parc natural d´Anaga, i finalitza a Arona, al sudoest de l´illa. El camí, tot i passar per les Cañadas del Teide, circula allunyat del cràter del Teide.

AIGUA: És important planejar bé la travessa tenint en compte on podrem reomplir la nostra cantimplora.Tot seguit relaciono els llocs on es pot trobar durant la travessa:

– Tigaiga: alguna font a la població
– Restaurant a El Lance
– Població de El Lance
– Fuente de Pedro. NO confondre amb la àrea d´acampada. Són llocs diferents. Aquest és el darrer punt d´aigua abans del refugi d´Altavista
– Refugi Altavista. Venen aigua de 500ml a uns 3€. També hi ha aigua no tractada d´aixeta que es pot bullir
– Centro Visitantes Cañada Blanca. Al costat del Parador Nacional.
– Zona Acampada de Las Lajas.
– Població d´Acojeja

1. PLAYA DEL SOCORRO- ZONA ACAMPADA FUENTE DE PEDRO. La gran dificultat de la pujada en un sol dia al Teide és el gran desnivell a superar, quasi 4000 metres, i la manca d´aigüa durant el recorregut. La  meva proposta segueix la ruta clàssica de pujada des de la Playa del Socorro (explicació de la ruta), però amb una interessant variant, la que passa prop de la zona d´acampada de Fuente de Pedro. Es pot dividir l´ascensió en dos dies fent nit a la zona d´acampada de Fuente de Pedro. L´altre problema, l´aigua, també el sol.lucionem recollint-ne a la zona d´acampada. A la torre de vigilància contra incendi hi ha un dipòsit d´aigua amb aixeta. Demanar als guardes o bé agafar-ne´n si no hi ha ningú.
2. ZA FUENTE DE PEDRO-REFUGI ALTAVISTA: de nou de la torre de vigilància contra incendi, agafem la pista que puja dret cap a l´oest de la Fortaleza, on un cop a dalt, agafem el recorregut N33 del Parc Nacional, per anar a enllaçar amb el N22, camí normal de pujada al Teide des de Socorro.

3. REFUGI ALTAVISTA-TEIDE-ZONA ACAMPADA LAS LAJAS:

Seguim els itineraris numerats del Parc Nacional:

• 7: Refugi Altavista-Telefèric
• 10: Cim del Teide
• 9: Telefèric-Pico Viejo
• 23: Pico-Viejo-Roques de Garcia
• 3:Roques de Garcia-Parador Nacional
• 31: Parador Nacional-Zona Acampada Las Lajas

4. LAS LAJAS-PLAYA SAN JUAN: És la part del recorregut més improvisat durant la travessa. Tot i així, el recorregut entre Boca de Tauce i la població d´Acojeja és força interessant, seguint pistes i corriols.

• Las Lajas-Boca de Tauce: seguim la carretera TF-21 tot el recorregut
• Boca de Tauce-Acojeja: Seguim l´itinerari 18, passant per Llano Negro, fins a Las Fuentes i la població d´Acojeja, deixant la montaña Tejina a la dreta.
• Acojeja-Playa San Juan: seguim per pistes asfaltades i carreteres, fins de nou a nivell de mar.

2. ALLOTJAMENT

ZONES D´ACAMPADA: Tenerife disposa d´una bona xarxa de zones d’aacmpada gratuïtes. Es troben bàsicament al centre de l´illa, al voltant del Parc Nacional (dins el PN està prohibida la pernoctació).Cal demanar permís, però es pot demanar a través d´internet, dintre de la pàgina explicativa de cada zona d´acampada. Les zones d´acampada de la ruta son:

• Fuente de Pedro
• Las Lajas

REFUGI ALTAVISTA  : Obre a les 17h!

• Sac de dormir: NO CAL, disposa d´edredons.
• AIGUA: n´hi ha de corrent, sense depurar, però que es pot bullir amb el bullidor o el fogó elèctric.
• SERVEIS: màquina de cafès i begudes, fogons elèctrics, microonees, pots, tasses, coberts.

 3. TRANSPORTS 

   
BUS:  TITSA

• Inici:  Linia 107 (St. Cruz Tenerife-Aeropuerto-parada Socorro)/ Linea 363 (Pto. La Cruz-parada Socorro)
• Final: Linia 473, 477 (Los Cristianos-Los Gigantes)

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta)
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

TransCanàries: La Gomera 36km (2 dies)

 

2 dies de travessa, 36km, 1.900m acumulats
INICI: Valle Gran Rey
FINAL: població d´Agulo
CIM DE L´ILLA: Cim de Garajonay 1.487m  (5a. cota màxima)
DESCARREGAR MAPA DIGITAL LA GOMERA
VEURE MAPA DE SENDERS
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals de La Gomera
FOTOS DE TRANSCANÀRIES  

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=1375818&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna la volta a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

1.RUTA
VEURE RUTES OFICIALS DEL PARC NACIONAL DE GARAJONAY

AIGUA: Es troben fonts al llarg del recorregut.

A La Gomera existeix tant el GR-131 com el GR-132. El GR-131 surt de la capital de l´illa, San Sebastian de La Gomera, passa per El Cercado, al centre de l´illa, i Hermigua, prop ja de la costa nord.

El GR-131 deixa de costat dos indrets al meu parer prou interessants com per dissenyar una ruta nova, el barranc d´Argaga (Valle Gran Rey) i el parc nacional de Garajonay. La ruta seguida, en canvi, passa per aquests dos indrets.

• PR LP 14: Sender que surt de Valle Gran Rey i que´puja per l´espectacular barranc d´Argaga fins a Chipude. Hi ha polèmica a l´inici de l´ascensió del barranc amb els propietaris dels terrenys, que han tallat indicacions i posen algun cartell de prohibit el pas. Tot i així, només cal seguir les marques grogues i blanques barranc amunt. En algun punt s´han de posar les mans, pot provocar una mica de vertígen a aquells que en pateixin, però el camí és clar i ben senyalitzat. No presenta problemes.
• Ruta 9 del PN Garajonay (ruta 9). El camí recórrer el Parc Nacional de Garajonay tot travessant esplèndits boscos de laurisilva fins a el Cedro.

 

2. ALLOTJAMENT

ACAMPADA: Càmping La Vista (El Cedro) És la única zona d´acampada de l´illa. És un càmping senzill però que disposa d´un bon restaurant. Està situat estratègicament per poder fer la travessa en dos agradables dies.

3. TRANSPORTS 
  
 
BUS:  busos en La Gomera

• Inici: L1 entre San Sebastian i  Valle Gran Rey
• Final: L2 entre Vallehermoso i San Sebastian, passa tant per Agulo com per Hermigua.

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta)
• Fred Olsen (més ràpida però més cara). Té un servei de ferry entre S.S. de la Gomera i Valle Gran Rey (45min)

AVIÓ:

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

TransCanàries: La Palma 125km (5 dies)

5 dies de travessa, 125km, 4.500m acumulats

INICI: Far de Fuencaliente, a l´extrem sud de l´illa
FINAL: Piscinas de la Fajana, extrem nordest de La Palma
SOSTRE DE L´ILLA:  Roque de los Muchachos, 2.426m (2a. cota màxima)
MAPA SENDERS DE LA PALMA
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIAS
VEURE Espais Naturals de La Palma

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=1373084&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima exepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra, dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

La Palma és l´illa més preparada per al senderisme. Centenars de  quilòmetres recorren la major part dels racons de la ¨Isla Bonita¨, sobrenom amb la que es coneix. No cal mapa per recórrer-la, les senyalitzacions verticals i de pintura són exel.lents, gairebé modèl.liques. El  mapa de senders de La Palma és suficient. Com sempre que ens hem de moure per muntanya, un mapa topogràfic és més que recomanable.

1.RUTA

 

La travessa de sud a nord de l´illa és el resultat d´unir diferents senders de l´illa, començant pel més conegut de tots,  El Bastón (el GR-131 particular de l´illa) continuant després pel PR LP-10, el PR-9.2, el GR-132 (sender que dóna la volta a tota l´illa) i finalment acabar amb el SL-41 des de Barlovento fins a les piscines de la Fajana.

 

• El Bastón GR-131 segurament el sender més conegut de totes les illes canàries. Es tracta d´un sender de 72km que recorre l´illa des del Far de Fuencaliente fins al Port de Tazacorte (track El Bastón). Recorre el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente per tot el seu cordal, fins arribar al cim de l´illa, El Roque de los Muchachos, a través de camins amb vistes espectaculars sobre el fons del cràter.    etapa1 (Tazacorte-Roque)   etapa2 (Roque-El Pilar)  etapa3 (El Pilar-Fuencaliente).                               

• La Traviesa PR LP-10: Abans d´arribar a Tazacorte, a El Time, deixem el GR-131, per agafar el PR LP-10, també conegut com La Traviesa, sender que recorre a mitja alçada l ´illa pel seu vessant oest. La Traviesa PR LP-10.
• PR LP 9.2: Des de La Zarza utilitzem aquest sender circular per baixar fins Don Pedro.
• GR-132:  el senders GR-132 donen el tomb a totes les illes canàries. En aquest cas, només el farem servir per arribar fins a la població de Barlovento. És un tram espectacular, que puja i baixa centenars de metres per creuar diferents barrancs sobre els penyassegats de la costa nord palmenya. Es dóna el tomb a l´illa acompanyat amb El Correo a Pie.

• SL LP-41: darrer sender que duu directament a les Piscinas de la Fajana, baixant drets entre plantacions de plataners fins a nivell de mar.

2. ALLOTJAMENT

ZONES D´ACAMPADA: (veure zones d´acampada)

• Zona Acampada El Pilar. Gratuïta. A 25km del far de Fuencaliente, ideal per passar la primera nit.
• Fuencaliente. Al camp de futbol de la localitat.Cal demanar permís.
• Zona Acampada Laguna de Barlovento. 4€ nit. Dutxes aigua calenta i bar-restaurant. A 2,5km de Barlovento, gairebé al final del recorregut.
• Zona Acampada San Antonio del Monte. Allunyat del recorregut, prop de la població de Garafía
• Z.Acampada La Rosa. Allunyada del recorregut.

REFUGIS:

• Punta de los roques. Lliure, amb aigua a l´exterior. Té l´inconvenient de troba-se a prop de la Zona d´acampada de El Pilar. foto
• Tinizara foto. Tancat. Cal demanar claus i permís.

ALBERG:

• Alberg Rural San Antonio. Prop de La Mata.

TURISME RURAL

• Es poden trobar cases de turisme rural a les poblacions, amb l inconvenient d´haver de sortir de la ruta per anar-les a trobar.

3. TRANSPORTS 
  
 
BUS:  Transportes Insular La Palma

• Inici: Podem agafar el bus L31 des de la localitat de Los Canarios fins al mateix Far de Fuencaliente.
• Final: No hi ha transport públic a la a les Piscines de la Fajana, on s´acaba el SL-41, així que haurem de desfer el camí a peu per anar fins a Barlovento, la població més propera. També podem fer autoestop als cotxes que s´acosten per la zona.

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta) i
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries.

De ILLES CANÀRIES 2010

De ILLES CANÀRIES 2010

De ILLES CANÀRIES 2010

TransCanàries: El Hierro Camino de la Virgen GR-131 44km (2 dies)

2 dies de travessa, 44km, +2.000m acumulats
INICI: Tamaduste
FINAL: Embarcador d´Orchilla
SOSTRE DE L´ILLA: Pic de Malpaso 1500m (4a. cota màxima).
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES

VEURE Espais Naturals de El Hierro

FOTOS DE TRANSCANÀRIES 

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho.

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

1. El GR-132, per contra,  dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

1.RUTA: Camino de la Virgen GR-131

Prop de la població de Sabinosa hi ha l´Ermita de Nuestra Señora de los Reyes. Des de el santuari de la Dehesa on es troba,   s´inicia cada 4 anys (2009, 2013,  2017…) la festa més important de l´illa, la Bajada de la Virgen, quan la patrona de l´illa és portada a lloms dels seus habitants els 26km que separen l´ermita de la capital, Valverde. Recorden d´aquesta forma quan al s.XVIII es va fer el mateix recorregut tot demanant la fi d´una forma sequera. El GR-131 esdevé doncs, també una forma de recordar aquella invocació celestial.

INICI:  Dues opcions. Marcat des de tots dos, convergint a Valverde:

1. Tamaduste. Població a pocs quilòmetres de l´aeroport, connectat amb bus amb Valverde i l´aeroport
2. Port de l´Estaca: port d´arribada dels ferris a l´illa.

AIGUA: El Hierro és l´illa més occidental de les Canàries, i l´aigua no sobra, però tampoc hi falta a l´hora de fer la travessa. Gràcies a xarxes antiincendis, podem trobar fonts d´aixeta en diferents punts del recorregut, a part de trobar-ne´n, és clar, en els supermercats i bars de poblacions, així com a la zona d´acampada d´Hoya del Morcillo.

VARIANTS:

1. Hoya del Morcillo: és la opció que vaig triar. Es deixa el GR-131 per agafar el PR EH-2 fins a la zona d´acampada d´Hoya del Morcillo (pagament 4,5€, aigua, barbacoes, lavabos, petita màquina de cafè..). Des d´aquí s´agafa el PR EH-1 de pujada per reprendre el GR-131 prop de la Cruz de los Reyes.
2. Camino de Jinama: des de San Andrés agafem el PR EH-8 direcció  a Frontera. Abans d´arribar-hi anem a buscar el PR EH-2 ara de pujada cap al GR-131. Té fama de ser el sender més interessant de l´illa!

MARQUES:  els senders estan marcats de forma excel.lent a tota l´illa, amb senyals de pintura i indicacions verticals. No és indispensable l´ús de mapa, però sempre és recomanable.

2. ALLOTJAMENT

ACAMPADA: 

• Una única zona d´acampada, la Hoya del Morcillo. Cal demanar permís, és de pagament (4,5€) i està ben condicionada. 
• Lliure: l´illa ofereix bons racons on plantar una petita tenda. i se a recer dels vents. Al pàrquing del Mirador del Golfo (Raya la Llanía) hi ha una font d´aixeta on agafar aigua i plantar la tenda per les rodalies. A més, la font es troba estratègicament situada a meitat de camí.

3. TRANSPORTS 
  
Es podria fer parts de la travessa prenent com a base Las Palmas, tornant-hi a dormir utilitzant la linea regular de TransHierro . Un exemple clar seria fer la primera etapa Las Palmas-Teror en un dia, per tornar a Las Palmas a dormir.
 
BUS: per moure´s per l´illa podem utilitzar els busos interurbans TransHierro . No hi ha transport públic a la Punta o Far d´Orchilla, on s´acaba el GR-131, així que haurem de desfer el camí a peu per anar fins a Sabinosa, la població més propera. També podem fer autoestop als cotxes que s´acosten per la zona.

FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta) i
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries

TransCanàries: Gran Canària de costa a costa 130km (5 dies)

FOTOS DE TRANSCANÀRIES  

5 dies de travessa, 130km, +5.000m acumulats 

INICI: Las Palmas, prop l´Auditorio Alfredo Kraus
FINAL: Maspalomas, dunas
SOSTRE DE L´ILLA:  Pico de las Nieves 1.949m (3a. cota màxima). La fita geodèsica dintre una zona militar.
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIAS
VEURE Espais Naturals de Gran Canària 

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho.

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima exepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

1.RUTA

Cada travessa d´una illa canària suposa una bona sorpresa, i GC ho és per les seves muntanyes. Només Tenerife i La Palma la superen en relleu accidentat. El cim més alt de GC és el Pico de las Nieves, de 1.949m. (el tercer cim d´illa més alt després del Teide i Roque de los Muchachos). Malauradament és ocupat per una base militar espanyola. Al costat del pàrquing hi ha una fita geodèsica redera un tanca metàl.lica, a la que es pot arribar saltant una tanca tirada a terra.

AIGUA/GAS: No trobarem fonts al llarg del recorregut. Haurem de reposar aigua en les poblacions, ja sigui supermercats o bars. Moltes zones d´acampada no disposen d´aigua, així que consulteu prèviament la llista de serveis de cadascuna de les zones d´acampada.

A Las Palmas es poden trobar cartutxos de gas de rosca al El Corte Inglès.

SENYALITZACIÓ: Pobre, molt escassa. Sí que podem trobar indicadors verticals de tant en tant, però manca clarament una senyalització que marqui totes les cruïlles. Un GPS es fa sovint indispensable, sobretot entre Las Palmas i Teror.

La ruta seguida ha estat bàsicament la de la TransGranCanària, una cursa de muntanya que recorre l´illa de sud a nord.  Hi ha diferents opcions per fer una travessa de mar a mar trepitjant el cim més alt de l illa. De fet, és l´illa canària que ofereix més varietats o opcions a l´hora de recorre-la de punta a punta. Per exemple, tenim:

TransGranCanaria 2009
TransGranCanaria2011
Challenge Trail 2010

Altres llocs d´on podem treure informació és

Senders de San Bartolome de Tirajana (pdf)
Senderos de Gran Canaria
Espais Naturals protegits de Gran Canaria

El meu recorregut puja fins al cim de Sandara per baixar per un petit corriol fins a la pista que uneix la montaña del Reventón i una aula de natura que es troba a prop. També pujo al Pico de las Nieves per la vessant nord.

2.ALLOTJAMENT

Afortunadament l ´illa de Gran Canària disposa d´una bona xarxa de zones d´acampada gratuïtes. Es troben de forma general focalitzades al centre de l´illa, pel que no sempre trobarem útil de fer-les servir durant la travessa, però s´agraeixen que existeixin. Cal sol.licitar per avançat l´estada, tot i que si es una sola tenda, és possible que el guarda de la zona no tingui problemes en col.locar-vos.

1. ZONES ACAMPADA: Consultar la llista a Zones Acampada, Albergs i Zones Recreatives. Tenir en compte que no a tot arreu hi ha aigua!
2. ACAMPADA LLIURE: Teòricament es pot acampar a qualsevol lloc si s´està de travessa. Cal però, demanar-ho amb antel.lació al Cabildo de Gran Canaria. De totes formes, es pot acampar sense demanar permisos en molts indrets de la ruta, sobretot a la part central.
3. REFUGIS: Només un refugi lliure a Gran Canària. Refugio de Montaña Pargana
4. APARTAMENTS/HOTELS: es travessen poques poblacions, així que aquesta opció no ofereix grans ajuts. Es pot buscar algun allotjament a Teror, on fins i tot hi ha un alberg però que només és per a grups. (allotjaments Teror).

3. TRANSPORTS 
  
Es podria fer parts de la travessa prenent com a base Las Palmas, tornant-hi a dormir utilitzant la linea regula de Global. Un exemple clar seria fer la primera etapa Las Palmas-Teror en un dia, per tornar a Las Palmas a dormir.
 
BUS: per moure´s per l´illa podem utilitzar els busos interurbans Global.
FERRY: Dues companyies:

• Naviera Armas (més barata però lenta) i
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries

TransCanàries: Volta a La Graciosa 34km

1 dia de travessa, 34km, +900m acumulats

INICI-FINAL: La Caleta de Sebo
SOSTRE DE L´ILLA: Agujas Grandes, 266m (8a. cota màxima)

VEURE Parc Natural Archipielago Chinijo
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIAS

FOTOS DE TRANSCANÀRIES  


Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

La Graciosa es troba al nord de l´illa de Lanzarote. Forma part del que es coneix com a arxipèlag Chinijo, petit grup d´illes deshabitades (tret de La Graciosa) reservades per a l´estudi naturalístic. La Graciosa és petita, aprox. uns 30km, però dins aquest reduït espai podem gaudir d´una experiència excursionista molt interessant. En aquesta ruta es puja al cim més alt de l´illa, la Aguja Grande (266m), així com als altres tres cims que conté l´illa (Montaña Bermeja, Montaña Amarilla i Montaña Mojón . Però pujar-hi seguint un itinerari circular no ha estat fàcil. Ha costat diverses jornades de trobar i construir un itinerari que pugés i baixés per diferents camins i que connectés tots quatre cims, a més de donar la volta a tota la illa.

El recorregut evita en el possible les poques pistes que hi ha a l´illa i que són utilitzades pels 4X4 que van amunt i avall portant turistes.

Al costat oest de la Caleta de Sebo (bars, restaurants i diversos supermercats) hi ha una zona gratuïta d´acampada, amb un únic bany amb dutxa d´aigua freda, que obre tot l´any. Cal demanar un permís a l´oficina que hi ha al port.

TransCanàries : Lanzarote de costa a costa 120km

TRAVESSA A PEU DE LANZAROTE: PLAYA BLANCA-ÓRZOLA

120km, 4 dies de travessa, +3.400m acumulats

INICI: Playa Blanca
FINAL: Órzola
SOSTRE DE L´ILLA: Peñas del Chache 672m (7a. cota màxima) . La fita geodèsica es troba dins una zona militar no accessible.

VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES

VEURE Espais Naturals de Lanzarote

FOTOS DE TRANSCANÀRIES  

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra, dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

Lanzarote és plena de cons volcànics, més de 300,  té un parc nacional (Timanfaya), i un creixement turístic no desmesurat que no ha espatllat  el paisatge. Tot plegat fa de la travessa a Lanzarote una molt agradable sorpresa, amb espectaculars trams com el que transcorre per la ruta litoral del parc nacional de Timanfaya,  el camí dels ´Riscos de Famara´ o la volta al cràter de la Caldera Blanca.

També és l´illa canària que es troba més al nord de l´arxipèlag, però donada la seva situació de proximitat al continent africà el seu clima és juntament amb el de Fuerteventura, el més estable de totes les illes. Fins i tot a l´hivern es pot venir a fer la travessa, ja que les temperatures mínimes a la nit no baixen dels 15 graus.

1.RUTA

De nou fem una travessa de sud a nord de l´illa. Fer en sentit invers faria que la féssim de cara al sol , fet molest a aquestes latituds.

Com en qualsevol travessa a les canàries, però sobretot a les illes orientals, l´aigua és el factor clau. A Lanzarote no es pot trobar aigua  enlloc que no sigui a les poblacions, i aquí, només als supermercats o bars, ja que no hi ha fonts públiques.

Lanzarote encara no disposa d´un GR-131 que la travessi, tot i que està projectat. El Gr-131 nou aproximadament aniria des de Playa Blanca fins a Yaiza, d´aquí per l´interior fins a Teguise des d´on arribaria a Orzola passant per Haría.

La  ruta que proposo és més llarga que aquest GR, però transcorre per indrets de més bellesa, al meu parer. La tria de l´itinerari va ser en bona part sobre el mapa, però completat sobre el terreny, buscant els camins més apartats de nuclis urbans i cercant pujar a serralades interessants, com és el cas del pic d´Hacha Grande a través d´un sender que vaig descobrir sobre el terreny.

ALLOTJAMENT:

• TENDA: durant la travessa vaig portar una petita tenda que vaig plantar en indrets allunyats dels nuclis urbans preferiblement elevats, sobre cims.ATENCIÓ amb l´aigua, cal anar preparat per passar la resta de dia i la nit, que enlloc trobarem aigua. Llocs interessants on plantar la tenda, serien

1. Punta del Papagayo. Zona d´acampada que només funciona a l´estiu
2.  Cordalada entre Hacha Chica i Hacha Grande
3. Cordalada passada l´Atalaya de Femés, abans de Yaiza
4. Zona costanera de la ruta del litoral de Timanfaya. Poquets llocs. Molts llocs a la playa del Cochino
5. cim de la Caldereta Blanca. Recomanat, amb vistes espectaculars sobre Timanfaya
6. Platges un cop se surt del camí dels Riscos de Famara. ESPECTACULAR lloc on passar la nit. Inconvenient com sempre, d´haver de portar-se l´aigua.
7. Jable de Famara. tot i ser un lloc pla, es pot buscar un lloc amagadet entre les petites dunes amb arbustos
8. Sota els penyassegat del parquing que hi ha entre l´Ermita de las Nieves i les Peñas del Chache hi ha unes COVES ideals per passar la nit, planes i fondes, molt espaioses.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=1435761&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

VARIANTS

•  RUTA TERMESANA: si es fa amb temps es pot reservar la ruta Termesa del Parc Nacional de Timanfaya. Es una ruta que es fa amb guia obligatòriament i que es pot reserva aquí  (reserva ruta Termesana). La ruta està limitada a poques persones al dia. Fent la ruta Termesana
• JABLE DE FAMARA: el meu recorregut opta per travessar el jable de Famara per l´interior, però des de Tinajo es pot anar fins a la Caleta de Famara pel PR LZ-20 (Tinajo-Caleta de Famara) i continuar pel PR LZ-03 (Caleta de Famara-Teguise) fins a Teguise.
• PER HARÍA: si volem evitar els Riscos de Famara(trams difícils pel mal estat del camí), podem optar per seguir el PR LZ-16 des de l´Ermita de las Nieves fins a Haría. Des d´Haría es pot anar a Máguez i Yé per camins o pistes. Desconec si hi ha PR marcats o no.

3. TRANSPORTS

BUS: per moure´s per l´illa podem utilitzar els busos interurbans Arrecife Bus.
FERRY: Dues companyies

• Naviera Armas (més barata però lenta) i
• Fred Olsen (més ràpida però més cara)

AVIÓ:

• Binter Canarias . Vols interns entre les illes canàries
• Inter Islas. Vols interns entre les diferents illes canàries

TransCanàries: Fuerteventura 160km

TRAVESSA A PEU DE FUERTEVENTURA

6 dies de travessa, 165km, +4500m acumulats

SORTIDA: Far de Jandía
ARRIBADA: Corralejo
COTA MÀXIMA: Pico de la Zarza 808m (pic de Jandía, pic Oreja de Burro) (6a. cota màxima)

VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIAS

MAPA Espais Naturals Fuerteventura

FOTOS DE TRANSCANÀRIES  

 

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

• Tenerife
• El Hierro: Camino de la Virgen
• La Gomera
• Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

Fuerteventura ha estat la darrera travessa amb la que hem completat totes les travesses de les illes canàries. Ha estat la darrera en bona part degut a que és junt amb Lanzarote l´illa menys coneguda a l´hora de fer-hi trekking.  És l´illa menys coneguda però també la menys turística de totes, i això ha afavorit la preservació d´espais poc o gens alterats. No té parcs nacionals Fuerteventura, sí diversos parcs naturals (Jandía, Betancuria, Corralejo) que ens ofereixen paisatges volcànics excel.lents, zones de dunes o platges quilomètriques per on caminar a soles. No en va, aquesta illa rebé l´any 2009 la declaració de Reserva de la Biosfera per l´Unesco. Una joia a descobrir pels amants del trekking.

1.RUTA (GR-131) i Variants

A finals de l´any 2010 el Cabildo de Fuerteventura (òrgan de govern de l´illa) va acabar de condicionar diferents senders. Entre aquests, el més important ha estat el GR-131, sender comú en denominació a totes les illes canàries i que les travessa de mar a mar. En algunes d´elles, però, encara no està creat, però sí projectats.

El sender GR-131 de Fuerteventura serà la nostra espina dorsal del recorregut per l´illa, tot i que no l´hem seguit estrictament. Sovint l´abandonarem per anar a buscar cims, cordalades o trams de costa que ens han semblat més interessants a l´hora de conèixer l´illa.

El GR-131 està dividit en 15 trams dissenyats de nord a sud distribuïdes en 9 etapes que sumen 150km (més el Tram 1, que trancorre per l´illa de Lobos!).

TRAM 1: Illa de Lobos 3,8km
TRAM 2: Corralejo-Lajares 17km
TRAM 3: Lajares-La Oliva 9km
TRAM 4: La Oliva-Tindaya 8,2km
TRAM 5:  Tindaya-Tefía 8,6km
TRAM 6: Tefía-Valles Santa Inés 11,3km
TRAM 7:Valle Santa Inés-Betancuria 5,8km
TRAM 8:Betancúria-Vega Rio Palmas 6,6km
TRAM 9: Vega Rio Palmas-Toto 7,2km
TRAM 10: Toto-Pájara 2,5km
TRAM 11: Pájara-Cardón 11,5km
TRAM 12: Cardón-La Pared 12km
TRAM 13: La Pared-Casas del Risco 17,2
TRAM 14: Casas del Risco-Morro Jable 14,3km
TRAM 15: Morro Jable-Punta de Jandía 18,7km

Aquest ha estat el nostre recorregut gravat pel GPS:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=1430860&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S
(primera part)

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=1430886&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S
(segona part)

3. VARIANTS


Com deia abans, el GR-131 només ha estat una guia, una bona guia, per a la realització de la travessa. Intentaré comentar les variants per tram que nosaltres vam fer, i altres que un cop feta la travessa, hauríem intentat de fer.

La primera recomanació és fer la travessa  de sud a nord. Després de dos dies amb el sol de cara comprendreu que és important fer una bona tria de direcció.

TRAMS 1-4: Poques possibllitats de canvi. Nosaltres vam seguir des de Tindaya fins a Corralejo el GR-131 excepte en un petit tram abans de Lajares, on vam optar per seguir un SL que anava pel costat del Calderon Hondo i la Montaña Colorada. El GR s´apartava d´aquests interessants volcans.


TRAMS 5-6-7: Tindaya-Valle Santa Inés-Betancuria

• Optem per anar pel litoral passant pel Puertito de los Molinos. Des de Tindaya es pot triar d´anar-hi per la pista del Barranco de Tebeto, o per la pista que passa per la Montañeta de Jarubio. 
• Des del Puertito de Molinos. Podem anar cap al Valle Santa Inés pel parc natural de Betancuria, resseguint fàcils i amples arestes del turons.
• Es pot evitar d´ anar a Valle Santa Inés anant des de los Molinos fins a la platja d´Aguas Verdes (zona acampada) des d´on es poden resseguir també arestes fins al Morro de la Cruz, on enllaçariem ja amb el GR-131

TRAMS 13-14

• Aquí trobem el gran canvi respecte al GR-131. Des de La Pared seguim primer pel ´jable´ sorrenc fins anar a parar a la platja de Cofete per un punt d´accés poc marcat. No te cap dificultat, però cal anar a parar en aquest punt per baixar a nivell de mar, des d´on ja seguim per la platja de Cofete fins a Cofete.
• PICO DE LA ZARZA: es pot pujar la cota màxima de l´illa des de la degollada de Cofete. El camí està poc marcat. S´inici seguint unes fites sobre lleixes rocoses fins arribar a la Degollada del Ciervo 388m (veure mapa). Des d´alli seguim un sender poc marcat, passant per la Degollada del Vizcaino i resseguim una mica per l´est la cresta cimera de l´aresta, passant pel Pico de la Palma 747m fins el cim del pic de la Zarza.

2.ALLOTJAMENTS

Només existeix un càmping en tota l´illa de Fuerteventura i no es troba en el recorregut. En canvi, sí que podem anar a buscar zones d´acampada situades en algunes platges de l´illa. Són zones d´acampada on és permès el càmping tot i que no tenen cap mena de serveis ni aigua. De totes formes és un tema gens clar, amb normatives i aplicacions que varien d´any en any, fet que provoca conflicte amb els campistes que s´acosten a l´illa. A Cofete cal demanar per fax un permís, potser a les altres també.

ZONES ACAMPADA

-Playa Punta Salinas: a pocs km de Punta de Jandía

-Playa de Cofete: a 1km de Cofete

-Playa Aguas Verdes. A 6km de los Llanos de la Concepción

HOTELS

-Betancúria. 25€-35€  Casa Arminda
És possible de trobar allotjaments en poblacions com Morro Jable i Corralejo, on hi ha gran oferta d´apartaments a bon preu (buscar per internet a Hotelopia, Venere,…). En la resta de localitats, com ara Pájara, es poden trobar cases rurals força cares (al voltant de 90€). Però preveieu l´allotjament abans no arribeu a les poblacions, que potser us posen dificultats a l´hora de llogar-vos una sola nit l´habitació!

ALBERGS (veure llista del Cabildo)
Fuerteventura disposa de diversos albergs oberts normalment només per a grups, tot i que algun accepta places individuals si estan oberts i hi ha places lliures (albergs fuerteventura).

3.TRANSPORT

TAXI: Els taxis no porten clients fins el far de Jandía. O bé s´ha de llogar un cotxe, o bé fer dit als nombrosos vehicles que circulen per la pista que va entre Morro Jable i el far. De fet a mi em van oferir de pujar en una pick-up sense ni demanar-ho, així que no hauria de costar de trobar un vehicle que t´hi dugués.

BUS: L´empresa de transport en bus Thiade (Bus regulars) recorre l´illa de Fuerteventura.

FERRY: nombrosos ferrys circulen entre Corralejo (Fuerteventura) i Playa Blanca (Lanzarote). El més barat és Armas (Naviera Armas), més encara si es compren els bitllets per internet. Fred Olsen (Fred Olsen) té catamarans més ràpids però els bitllets costen un 40-50% més.