DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges


2 comentaris

Plantant arròs

 

De VIETNAM

Els francesos van mantenir durant prop de 70 anys dos protectorats (colonies) sobre territoris del sudest asiatic. El primer s’anomenava Indoxina i incloia quatre provincies que comprenien el que actualment son Vietnam, Cambodja i Laos. El segon protectorat te un nom molt popular pero que poca gent sabria (com en el nostre cas) situar sobre el mapa: la Coxinxina. La Coxinxina era la regio situada al sud del Vietnam que incloia el delta del Mekong. La seva particularitat es que esta habitada per khmers, com els actuals pobladors de Cambodja.

Tenien els francesos una particular manera per explicar el taranna de les seves colonies a Indoxina. Per a ells, els vietnamites eren els que plantaven l’arros, els cambodjans miraven com creixia, mentre que els laosians escoltaven com creixia.

De VIETNAM

Nosaltres, ara que coneixem una mica aquests tres paisos, podem dir que no era una mala manera per definir les maneres de ser d’aquests tres paisos. Laos es un ‘oasi’ de tranquil.litat, on les expressions “no pensis” i “cap problema” es podien sentir sense dificultat. Els cambodjans els vam trobar ja amb mes ambicio de cara al negoci, pero sens dubte, son els vietnamites qui s’emporten el premi al treballador incansable. Es igual que compris, quin transport agafis, on vagis a dinar que t’intentaran cobrar de 2,3 o 4 cops el seu preu i incansablement t’oferiran taxis, fruita, menjar o begudes fins al punt d’una insistencia esgotadora.

De VIETNAM

I compte amb les micro-estafes, que Vietnam es un dels campions. A part de voler-te cobrar mes del compte per tot (a la qual cosa jo anomenaria estafa de baixa intensitat) cal anar en compte no anar a parar en un transport que a mig cami s’atura al mig del no res per demanar mes diners, o no anar a parar a un hotel copia d’un de conegut on copien el nom pero no els serveis (i de vegades multipliquen els preus de l’original).

Altres paisos son semblant en aquest aspecte amb la India en un indiscutible numero 1 en un hipotetic ranquing de paisos on es cansat, dur, pesat, de viatjar. Pero el Vietnam potser estigui entre el segon i tercer lloc, empatat amb Indonesia,pero sense la simpatia que si que tenen els indonesis.

Segons la LP el comunisme no acaba d’anar amb la mentalitat d’un poble comerciant com el vietnamita, sent com ha estat un punt d’encontre de les rutes comercials entre la Xina i la India, i els portuguesos i francesos que per aqui van apareixer uns al s.XVI els altres al XIX.

No se si sera per tot aixo que el Vietnam es una de les economies asiatiques amb mes creixement economic, convertint-se poc a poc, en un altre tigre asiatic.

Hanoi, 27 de desembre de 2008


2 comentaris

Reunification Express

ff

Ens trobem a la ciutat de Hue, a pocs graus sud del Paral.lel 17, linea que entre els anys 1954 i 1975 va dividir el Vietnam del Nord amb el del Sud. Tant al sud com al nord d’aquesta linia (que ressegueix el riu Ben Hai) es van acordar cinc quilometres de zona desmilitaritzada, pero durant la querra del Vietnam l’area es va convertir en una zona fortament militaritzada i va viure cruentes batalles entre les tropes americanes i les nordvietnamites.

De VIETNAM

Tots els trens que circulen de nord a sud del Vietnam creuen obviament el paral.lel 17, i son coneguts per l’actual Vietnam Railways amb el nom de ‘Reunification Express’, un nom carregat de simbolisme per a aquells qui van guanyar la guerra. Les obres de la linea ferria comencen el 1899 i no es van acabar completament fins el 1936. La linea comenca a funcionar amb el nom actual a partir de 1976, i tot i haver trancorregut 32 anys de la seva inauguracio, la velocitat mitjana del tren no ha millorat gaire. Continuen al voltant dels 50 km/h, una velocitat poc superior a la que tenien els trens en inaugurar-se la linea. La linea no esta electrifica, i son locomotores diesel les que circulen per una linea poc modernitzada amb encara ara una sola via.

Els trens no tenen la comoditat que tenien els trens malais o tailandesos, pero tenen un bons estandards de comoditats. Es pot triar entre viajar en seient dur (hard seat), en seient tou (soft seat) i en lliteres. Les lliteres a la vegada es diferencien en toves i dures pero a diferencia dels seients durs que ho poden ser de forma real (bancs de fusta) les lliteres dures venen amb un matalas, aixo si, estretet. Fer tots els 1726km de recorregut entre Saigon i Hanoi pot venir a costar uns 35 euros en llitera dura en seient dur el preu pot baixar fins a 20 euros.

De VIETNAM

Hue, 22 de desembre de 2008