De nou al Xinjiang (Urumqi)

 

De XINA

(Emin Minaret, Turpan)

L´agost de 2007 entravem per primer cop al Xinjiang en aquest viatge. Si llavors aquesta regió ens va servir de pont entre l´Àsia Central i el Tibet, ara ens el farà entre la Xina i Àsia Central de nou. El que un dia va ser una regió poblada pràcticament només per uigurs,la ´nova frontera´ (que és com es coneix en mandarí aquesta provincia xinesa) són ara minoria respecte a la étnia xinesa han, si més no en nombre. Però quan es viatja pel Xinjiang la impressió que es té és de ser ja a l´Àsia Central, tant per cultura (mengen un pa boníssim!), per religió (musulmana) i per aspecte racial (turquida), si més no jo, em sento més ja proper a casa meva que no pas entre els xinesos han i els seus noodles i temples confucians.

De XINA

(People’s Park a Urumqi)

Si el primer cop que entravem en aquesta regió ho feiem a traves d´un coll amb gairebé nul transport públic (l´Irkeshtam Pass, entre Kyrkyzstan i Xina), ara per sortir-ne´n farem servir un pas força més transitat: el pas ferroviari entre Alashankou (Xina) i Dostyk (Kazakhstan). Dos cops per setmana, els dimarts i els dissabtes, surt un tren des d´Urumqi (Xina) a les 23:58h cap a Almaty (Kazakhstan). Són 1363km que el tren recorre en 32h comptant les hores que es passa a la frontera, temps que s´inverteix entre adaptar l´ample de rodes a l´amplada de vies kazaques, i tràmits immigratoris. Cal visat per entrar al Kazakhstan, i es pot treure que l´hem tret aquí mateix a Urumqi de forma senzilla. A diferència de Rússia, els ciutadans europeus no necessitem cap carta especial d´invitació a l´hora de demanar el visat kazak. Tant de bo no ens trobem cap dificultat quan toqui demanar el visat rus quan siguem al Kazakhstan!

De XINA

(Urumqi)

Urumqi, 31 de gener de 2009

‘Mei you’

 

De XINA

(estacio de Beijing West)

No sóc cap futuròleg, però intentaré predir una noticia que sortirà per la tele del nostre país els propers dies: milers, millor dit, milions de xinesos omplint a vessar tota mena de transports per anar a visitar els familiars per l´Any Nou Xinés.

L´Any Nou Xinés es la més important celebració de l´any a la Xina, una festa que s´allarga des d´uns dies abans de l´any nou fins a quinze diesdesprés d´any nou. Els dies més assenyalats són la nit de Cap d´Any i el dia d´Any Nou Xinés, dies que aprofiten per visitar els familiars, el que fa que durants els dies previs sigui gairebé impossible aconseguir bitllets de tren.

Si heu de visitar la Xina, no ho feu durant la festa de l’Any Nou Xines, a no ser que hi vingueu expressament per viure-la. Per aquells que els interessi especialment aquesta celebracio, enguany la festivitat cau el 26 de gener (entrant a l´any del búfal), mentre que l´any 2010 caurà el 14 de febrer (entrant a l´any del tigre). Nosaltres no hem arribat fins a Beijing per viure aquesta celebracio, sinó que hi hem vingut amb la idea de continar el nostre viatge, en tren, un cop visitada la ciutat. Però les festes i les fronteres ens han complicat la continuïtat. La paraula xinesa que mes hem escoltat aquests dies a les estacions de tren ha estat el “mei you”, que significa “no n’hi ha”, de bitllets, en el nostre cas. Finalment en vam trobar per viatjar just per les dates de l’Any Nou Xinés.

Ja fa mesos que anem viatjant en tren, i la idea de tornar a casa en tren s´ha fet més gran a mesura que hem anant fent quilòmetres. Hem recorregut gairebé 9.000 quilòmetres en tren des que vam optar per viatjar en aquest transport des de la ara llunyana Java, a Indonèsia, fins a arribar a Beijing. Provarem de tornar a casa en tren.

Des de Beijing hi ha diferents opcions per tornar a casa en tren. La més coneguda és sens dubte la del Transiberià, entent per transsiberià el conjunt de diferents rutes ferroviàries que travessen d´est a oest Rússia i que conflueixen a Moscou . Però conseguir el visat rus a la Xina és impossible, només es pot aconseguit el visat de trànsit, vàlid per 10 dies, i sempre i quan es presenti el recorregut total d´entrada i sortida a Rússia, opció inviable donat als preus de bitllets de tren que s´han de pagar comprant-los des de la Xina. Només ens queda una altra opció, la de la Ruta de la Seda en tren. No tindrem ni molt menys, el temps que voldríem per visitar els que ens agradaria visitar dels llocs per on passarem, però pot ser menys traumàtic tornar en tren, que fer-ho en avió.

La ruta ens portarà de la Xina fins al Kazakhstan, d´on si els russus ens deixen, creuaren a Ucraïna, i d´allí a Europa!

Beijing, 22 de gener de 2009

La Xina, existeix de debò?

 

De XINA

Baldufes amb laser, fotos a 3D, raspalls de dents… pero de totes les joguines i estris que es venen als trens xinesos, el que va tenir mes exit de tots, va ser una mini llanterna ultra violada que detecta bitllets falsos.

Els xinesos estan paranoics quan es tracta de comprovar la autenticitat dels bitllets. Son els bitllets de 100Y (10 euros) els que son mes propicis a la falsificacio, i abans no els te´ls accepten com a valids, se´ls miren i remiren, toquen i palpen per comprobar-ne la autenticitat, i a mes a mes, sempre tenen alguna maquina que definitivament els confirmara la autenticitat o no del bitllet. A nosaltres ens van colar un bitllet de 100Y fals, que afortunadament, ja hem col.locat a algun altre despitat.

Els xinesos mes que ningu saben que aquest pais es el pais de les copies i el pirateig. Bitllets de banc falsos, de tren falsos, sabates cancerigenes, llet adulterada, “Bucksstar Coffe”, “McDnoald’s”, nenes a les Olimpiades que no eren les que cantaven realment, focs d´artifici gravats tambe a l´obertura olimpica… Tot plegat em fa pensar si realment la Xina existeix i no es pas aquest pais, un copia d´algun altre pais que te un nom que sona com a ´Xina´ i del que en desconec la situacio exacte.

De totes maneres, alguna cosa canviant en el tema copia, a Beijing. Als mercats de Silk St. i Pearl Market les jaquetes de ploma, folres polars, bolsos, samarretes… de marques com The North Face, Lacoste, Prada, Chanel, Gucci… ja no es troben tant facilment com abans.

The North Face va conseguir la primera victoria judicial contra el pirateig quan va guanyar una demanda contra el mercat de Silk St. El mercat va ser comdemnat a pagar 5.300$ per danys i perjudicis. Pero The North Face no son els unics que han consegut guanyar un judici. Una agrupacio de cinc marques (Burberry, Chanel, Gucci, Louis Vuitton i Prada) van conseguir una compensacio economica de 10.000 euros de Xiushui market, un altre mercat on es venia material fals.

I aqui a Beijing, amb el fred que fa, que hi ha dies que tenim maximes per sota de zero graus, haviem de passar fred? Nomes cal entrar a Silk St. i demanar per jaquetes de ploma, que aviat sortiran de la rerabotiga.

Beijing, 14 de gener de 2009

De trekking per Hong Kong

 

De XINA

Mes o menys tothom coneix el vessant classic de Hong kong, gratacels, botigues cares (hi ha mes botiques de Louis Vuitton que supermercats), Disneylandia, creuers… pero menys conegut es en canvi el vessant esportiu de la ciutat. Entre els esports classics que es poden esperar d’una ciutat com Hong Kong trobem el tai txi practicat a primeres hores del mati als parcs de la ciutat, gimnas als multiples gimnasos per executius estressats que es troben facilment arreu, footing practicament basicament pels occidentals que treballen en aquest urbs i n’hi ha un, pero, que ens atrau mes que la resta d’esport, el trekking.

Hong Kong esta format propiament per l’illa de Hong Kong (primer territori ser colonia britanica el 1841) mes els “New Territories”, una zona de prop de 1000 km2 que van passar a formar part de l’imperi britanic al final de la segona guerra de l’Opi el 1860.

Tot i haver-hi set milions d’habitans a tota la ex-colonia, aquests s’escampen en un ampli territori que permet l’existencia de 25 zones naturals protegides. Els “Country Parks”, que aixi s’anomenen les zones protegides, soposen un 40% de tot el terrotiri. Afegim-hi a aquesta dada la gestio model.lica que els britanics tenen quan es parla de zones a protegir, i en sortirem tot un regitzell de trekkings i travesses senyalitzats.
\

De XINA

Quatre son els principals treks que es poden fer per Hong Kong: El McLehose Trail (100km, 1o etapes) i el Wilson Trail (78km, 10 etapes) als New Territories, el Hong Kong Trail (50km, 8 etapes) a l’illa de Hong Kong i el Lantau Trail (70km, 10 etapes) a l’illa de Lantau. De totes aquestes etapes hem triat per fer la 4a i 5a del McLehose Trail, primer per trobar-se prop de Kowloon i segona per ser etapes recomanades pel seu interes (sobretot la 4a). A l’etapa 8a del mateix trek es puja el sostre de Hong Kong, el Tai Mo Shan (957m).

Despres de 25km de travessa i de pujar 1500m de desnivell, el sentiment que queda es mes aviat d’enveja. A part de gaudir de paisatges ben conservats a tocar d’una ciutat de 3,5 milions d’habitants, ens queda un sentiment d’enveja per la gestio dels parcs que te el govern de la Regio Administrativa Especial de HK. Camins ben mantinguts, zones de descans en bon en estat, zones d’acampada, lavabos, senyalitzacions de les caminades cada 500m, telefons d’emergencia… es pot criticar que sigui una gestio massa intervencionista, pero recordant la que hi ha per Catalunya (n’hi ha cap, alli?), em quedo amb la de HK.

De XINA

TREKKINGS PER HONG KONG

MAPA DEL MCLEHOSE TRAIL

Hong Kong, 9 de gener de 2009

Cap a la Xina

 

De XINA

Tot xino-xano i ja som a la Xina. Hi ha trens directes entre Hanoi (capital del Vietnam) i Beijing (capital de la Xina). Surten dos cops a la setmana, pero com que aquesta connexio directa la fan pagar, i molt, vam preferir agafar l’opcio mes barata del tren local fins la frontera vietnamita de Dong Dang, per alli enllaçar amb els ferrocarrils xinesos a Pingxiang, 12 quilometres mes ella de la frontera.

I quina diferencia entre els xinesos i els vietnamites! I no nomes em refereixo als trens (mes eficients i rapids els xinesos) sino tambe de manera de ser. Creuar la frontera i tractar amb els xinesos no ens ha fet mes que confirmar el que ja pensavem dels vietnamites: secs, antipatics i orgullosos. Si mes no a la Xina del sud, la gent es amable i riallera i deixem de tenir per primer cop en un mes, la sensacio de ser estafats encara que sigui nomes per comprar un ampolla d´aigua.

De XINA

I xino-xano, que ja no som a la Xina… som a Hong Kong. Hong Kong és xinesa des de l´1 de juliol de 1997 pero com a minim fins l´any 2047 mantindra l´amplia autonomia de la que gaudeix en el marc del que Deng Xiaopint va anomenar “Un pais dos sistemes”.Aquest terme aquest fa referencia als dos sistemes economics que conviuran durant unes decades a la xina, el capitalista de Hong Kong i el comunista de la Xina. Mes important encara, es potser la conservacio de les llibertats individuals que es respectaran (esperem) a Hong Kong fins el 2047, mentre que a la Xina avui dia es aquest un concepte que ni deu sortir als diccionaris xinesos.

De XINA

Som a la Xina, pero a aqui es condueix per l’esquerra (com els anglesos), es fa servir una moneda diferent (el dolar de Hong Kong) i cal visat si es vol anar a la Xina des de Hong Kong. Moltes diferencies encara a pulir per una total unificacio amb la xina. El dubte sera saber si la reunificacio comportara la perdua de llibertats individuals de les que ara per ara els hongkongers gaudeixen.

De XINA