De nou al Xinjiang (Urumqi)

 

De XINA

(Emin Minaret, Turpan)

L´agost de 2007 entravem per primer cop al Xinjiang en aquest viatge. Si llavors aquesta regió ens va servir de pont entre l´Àsia Central i el Tibet, ara ens el farà entre la Xina i Àsia Central de nou. El que un dia va ser una regió poblada pràcticament només per uigurs,la ´nova frontera´ (que és com es coneix en mandarí aquesta provincia xinesa) són ara minoria respecte a la étnia xinesa han, si més no en nombre. Però quan es viatja pel Xinjiang la impressió que es té és de ser ja a l´Àsia Central, tant per cultura (mengen un pa boníssim!), per religió (musulmana) i per aspecte racial (turquida), si més no jo, em sento més ja proper a casa meva que no pas entre els xinesos han i els seus noodles i temples confucians.

De XINA

(People’s Park a Urumqi)

Si el primer cop que entravem en aquesta regió ho feiem a traves d´un coll amb gairebé nul transport públic (l´Irkeshtam Pass, entre Kyrkyzstan i Xina), ara per sortir-ne´n farem servir un pas força més transitat: el pas ferroviari entre Alashankou (Xina) i Dostyk (Kazakhstan). Dos cops per setmana, els dimarts i els dissabtes, surt un tren des d´Urumqi (Xina) a les 23:58h cap a Almaty (Kazakhstan). Són 1363km que el tren recorre en 32h comptant les hores que es passa a la frontera, temps que s´inverteix entre adaptar l´ample de rodes a l´amplada de vies kazaques, i tràmits immigratoris. Cal visat per entrar al Kazakhstan, i es pot treure que l´hem tret aquí mateix a Urumqi de forma senzilla. A diferència de Rússia, els ciutadans europeus no necessitem cap carta especial d´invitació a l´hora de demanar el visat kazak. Tant de bo no ens trobem cap dificultat quan toqui demanar el visat rus quan siguem al Kazakhstan!

De XINA

(Urumqi)

Urumqi, 31 de gener de 2009

Sortim cap al Tibet : en bus des de Yecheng

Ja tenim bitllet!

Sortim cap al Tibet avui dimecres a les 22h, hora local (despres ja explicare aixo de les hores), cap a Ali, ciutat situada a l’altipla tibeta, a 4.280m d’alcada.

Sortim en un bus de la companyia Tibetan Antilope. Les seves oficines estan als afores de Yecheng. Per aquells qui vulguin arribar-hi, han d’agafar el bus urba No.2 des de l’estacio de busos, fins el final, i despres prendre l’altre bus que d’alli surt, i dir a la persona que cobra o al xofer que et pari a Aba (als 5-10min. de trajecte). Les oficines estan a ma esquerra, segons baixes. En algun forum hem llegit que es preferible el bus al taxi, ja que despres pots trobar-te que el taxista “canti” a la policia la teva presencia. Pero no se, si ho penses be, i realment la policia no vol que cap estranger pugi al bus, posaria un policia a la sortida del bus, i faria baixar a tots els estrangers… pero per si les mosques, nosaltres hem anat en bus.

Ens han cobrat 800Y (80euros) per al trajecte, tot i que el preu no es fix, i pot variar entre 500 i 800. Es un bus amb lliteres, preparat (esperem), per suportar les males carreteres i els diferents ports de muntanya pels que haurem de passar, un d’ells, a mes de 5.400m. Haurem de passar unes 40h al bus, amb dues nits incloses, per fer els prop de 1.100km que separen les dues poblacions. Pero si tot surt be, ens plantarem al Tibet, de forma barata i rapida. Provarem. El pitjor que ens pot passar es que els xinesos ens multin per 30-50 euros, i ens facin tirar enrera.

Aqui al Xinjing pel mati es porten 4h de diferencia amb Barcelona, metre que a la tarda, en son 6h! O a l’inreves, com es vulgui. O millor encara, posa’t tot el dia una diferencia de 2h respecte a l’horari de Pequin. I es que tot i que estem a milers de quilometres cap a l’oest de la capital, l’hora oficial es la mateixa. I el sol no segueix els capricis de Pequin, encara. Aixi que si no vols que el sol surti a quarts de nou, o que hi hagi llum a quarts d’onze, millor passa’t a l’horari local del Xinjiang, que es dues hores enrera de l’oficial xines.

Yecheng, 8 d’agost de 2007

Permisos per entrar al Tibet

Del Xinjian on ens trobem ara, volem saltar cap al Tibet. Pero passar d’aqui al Tibet, tot i ser regions veines, no es gens facil. Les autoritats xineses han instaurat tot un sistema de permisos que s’han de sol.licitar obligatoriament per a poder accedir-hi. Hi ha ciutats des d’on es mes facil fer-ho, com Golmud, Chengdu o Pequin. Pero sempre aixo si, a traves d’un tour oficial que inclou els permisos. I ja de passada, t’inclouen alguna nit d’hotel i el transport. Per exemple, des de Golmud, entrar al Tibet en bus pot arribar a costar uns 180euros. I un cop a Lhasa, calen diferents permisos per visitar les diferents regions del Tibet.

 

Del Kashgar hi ha diferents rutes que poden portar al Tibet:

• Ruta de la Seda nord (classica): de Kashgar a Turpan, Dunghuang i d’alli a Golmud, des d’on a traves de permisos legals (180euros) un pot accedir a Lhasa. Es la via mes rapida i segura.

 

• Ruta de la Seda meridional: de Kashgar a Hotan i d’alli a Qiemo, per continuar per rutes poc transitades i amb poc transport, fins tambe a Golmud, on s’ha d’agafar el tour oficial per entrar per bus o tren, a Lhasa. Te l’inconvenient de la manca de tranports i els molts dies en busos que un ha de passar.

 

 

• Xinjiang-Tibet HGW, es tracta d’una carretera “prohibida” per la qual es dificil passar. Hi ha busos que de la plobacio de Yecheng porten a Ali en unes 40h, per passos de mes de 5.000m. Fins i tot hi ha vistes al K2 a la llunyania. Per anar per aquesta carretera calen permisos de la Policia (PSB), l’Exercit, el Tibet Tourism Bureau, etc… Intentar aquesta ruta pot soposar multes i que et facin girar i tornar a Kashgar. Pero es la mes logica des de Kashgar

 

Aquests darrers dies hem estat intentant esbrinar com entrar al Tibet des de Kashgar. I be, la experiencia es una mica desesperant. Poca informacio, i diferent segons les fonts.La nostra opcio es la d’intentar d’entrar al Tibet a traves de la Xinjiang-Tibet HGW. Es la ruta mes logica i curta des d’aqui. A mes a mes, passa prop del Mt. Kailash, al que ens agradaria apropar-nos-hi . D’altra forma, per anar al Mt. Kailash, caldria anar a Lhasa, demanar el permis per a Ali, i agafar un bus durant dos dies per arribar fins a Ali.

El primer que ens van oferir es un tour amb jeep des d’aqui, amb els permisos i tot en regla a traves de la Xinjiang-Tibet HGW. “Nomes” caldria pagar uns 3.000 euros. Una bogeria! Clar que immediatament que dius que no pots pagar-ho, que es massa car, t’ofereixen passar igualment, oferint-te transport, pero “sense” permisos, al preu de 12.000Y (1200 euros). Uhmmm… Sempre tot molt confus, res no quadra. Tot i aconseguir rebaixar els 12.000Y a 8.500Y, es massa car encara per assumir el cost.

Llavors apareix una altra opcio. La d’oferir-te nomes els permisos (legals) per accedir al Tibet, sense transport, per 850Y (85 euros). Pero un cop tinguessim permisos, que? Doncs sembla que des de la poblacio de Yecheng, a uns 250km de Kashgar, hi ha la possibilitat d’agafar o be un bus o un transport compartir per entrar al Tibet.

Aixi que ahir finalment vam decidir d’agafar aquests permisos, confiar en que realment serveixin per entrar-hi, i agafar un bus a Yecheng cap a Ali (Tibet). Pero oh sorpresa! Avui ens han dit que no ens poden concedir aquests permisos perque durant almenys 10 dies, hi ha exercicis militars prop d’Ali!

Pero ens queda encara una altra possiblitat. I es la d’intentar arribar a Ali, sense permisos, amb el bus. Sabem de gent que ho ha fet. Es la mes logica, barata. Clar que la logica xinesa, va cap a altres objectius. Caldria acostar-se a Yecheng, i un cop alli, preguntar i esbrinar quina es la situacio real, si es pot o no entrar al Tibet, si calen permisos, si la carretera esta tallada a causa de les maniobres militars… Un cop arribats a Ali, sense permisos, s’ha d’anar a la Policia (PSB) la qual et fa pagar una multa de 300Y (30 euros) i al mateix temps, per 50Y (5 euros) et concedeix els permisos per moure’t pel Tibet. Carai, els permisos costen 5 euros, i a nosaltres ens els volien fer pagar a 85!

 

I aqui estem, a Kashgar, acabant de decidir quina opcio o ruta prenem. Sempre podem acostar-nos a Yecheng, mirar com esta el tema, i sino, seguir la ruta a Hotan per prendre qualsevol de les altres opcions. Aixi que es la que mes possibilitats te.

 

Per sort tot aquests “tramits” no els estem fent sols. Un noi de Madrid, esta tambe interessat en aquesta ruta.

 

I com son els xinesos. Per poder-te connectar a internet, cal donar el passaport per a que et prenguin les dades. Tret dels internets que puguin haver als hotels, aixo si.

Si finalment podem passar per la ruta del Xinjiang, trigarem a donar noticies noves.

 

Kashgar, 6 d’agost 2007

 

 

Kashgar (Xinjiang)

Es possible que passejant per alguna ciutat, hagueu coincidit amb alguna concentracio de tibetans reclamant llibertat. Nosaltres mateix, a Barcelona, alguna n’hem vist. Pero segur que mai n’heu vist cap d’uigurs, reclamant el mateix. I es que el problema uigur del Xinjiang resta oblidat, quan per al govern xines, suposa el mateix o mes problemes que el Tibet.

Estem a Kashgar, a la Regio Autonoma xinesa del Xinjiang. Pero no hem abandonat encara l’Asia central. Aqui, al Xinjiang, viuen els uigurs. De religio musulmana i de llengua amb arrel turquida com l’uzbek o el kirguis(pero de grafia arab), viuen assetjats per la potent (i han) Xina. Fou a partir de 1950 que la Xina va comencar a enviar xinesos han al Xinjiang com a mesura politica. Pero els uigurs sempre els han vist com a colons. La relacio entre els han i els uigurs, no son gaire bones. Tant al 1997 com al 2001 hi van haver revoltes separatistes musulmanes, amb morts i centenars d’arrestats, alguns d’ells, comdemnats a mort. Algus d’ells son a l’exili.

El mateix casc antic corre perill. Desenes de cases de l’antic barri, han estat derruides per a construir-hi, grans i avorrits edificis promoguts pel govern xines. Tot ia aixi, encara es pot trobar, i passejar, per una bona part del barri antic, de cases fetes de fang, carrers estrets, alguns amb el sostre tapat, i de cultura totalment uigur. Reconeixereu facilment els homes uigurs, pel seu punyal penjat de la cintura. I les dones, pel seu mocador, tapant-se el cabell, algunes d’elles, tambe totalment el rostre.

No cal dir pero, que Kashgar es una ciutat interessant. La seva barreja de poblacio uigur, han, kirguisos, tajiks, uzbeks… son el seu maxim atractiu. Fet que es tradueix tambe, en una variada oferta gastronomica. I es que tot i ser ja fa uns dies a la Xina, encara no hem provat cap restaurant propiament xines, ja que la gran majoria, son restaurants uigurs.

Diferents kebabs(pollastre, xai, fetge…), samsas (samoses), pans, amb altres plats d’influencia xinesa com el laoman (pasta amb pollastres o vedella) es el que es pot degustar a la ciutat.

Kashgar, 3 d’agost de 2007