DAQUIAQUÍ… TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN

Un bloc sobre muntanyes amb l'excusa dels viatges


Deixa un comentari

Gunung Lawu 3.265m. Java, Indonèsia.

lawu

INTRODUCCIÓ

El Gunung Lawu és un estratovolcà situat a la frontera entre les províncies javaneses de ‘Central Java‘ i de ‘East Java‘. No es té constància de cap erupció des del s. XIX però al vessant sud al voltant dels 2.500m hi ha una àrea amb fumaroles.

No és el més alt ni el més maco de tots, però sí un dels més concorreguts gràcies a la seva vessant històrica. També gràcies a  seu alt nivell de visites el camí al cim està tot empedrat des del seu inici, esdevenint un dels volcans de més fàcil ascens d’Indonèsia.

Segons la mitologia javanesa (anomenada antigament Mahendra) va ser aquí per on  van baixar a la Terra els Deus que van fundar el primer Regne.  La muntanya s’esmenta fins i tot al Mahabharata, la epopeia clàssica indú. El cràter del Lawu va ser l’indret on els deus van bullir Gatotkaca (fill d’un dels principals protagonistes del llibre) per fondre’l amb metall i fer-lo  invencible.

Per tot aquest rerefons històric el darrer rei de l’imperi Majapahit, Brawijaya V (s. XV) va pujar fins al mateix a meditar quan el seu fill, islàmic, intentava de fer-se amb el seu Regne. Brawijaya V va fer construir dos temples hindús a la seva falda, Candi Ceto i Candi Sukuh, temples que es poden encara visitar prop de la població de Karangpandan.

No es estrany doncs que avui dia encara hi hagi multitud de gent que pugi al Lawu a meditar. Hi pugen al vespre, quan ja s’ha fet fosc, per arribar al cim encara de nit per refugiar-se en les diferents cabanes que hi ha prop del cim a meditar. És especialment concorregut durant el 1r dia del mes de Sura del calendari javanés.

ACCÉS

El sender més curt comença a Cemoro Sewo,  una població sense gaire serveis a  8km de Tawangmangu i a 5km de Sarangan.  Qualsevon d’aquestes dues darreres poblacions poden servir com a base per l’ascens, però si no tenim transport, és millor Tawangmangu, des d’on cada mitja hora (a partir de les 06:00h) hi ha transport fins a Cemoro Sewo.

 

Mapa topogràfic Lawu

Mapa topogràfic Lawu

 

RUTES

Pel seu alt nivell de visites el camí al cim està tot empedrat des del seu inici, esdevenint un dels volcans de més fàcil ascens d’Indonèsia.

El pic està format per tres cims: Hargo Dalem, Hargo Dumiling i Hargo Dumilah, el més alt de tots.

Existeixen dues rutes bàsiques d’ascens, les de Cemoro Sewu (8-9km) i de Cemoro Kandang (12km). Totes dues pugem pel vessant sud i els punts de sortida estan separats per pocs centenars de metres.  

La pujada per Cemoro Sewu va pel vessant oriental. És la més transitada i coneguda, també la més fàcil. Cal tenir en compte que no hi ha aigua durant la pujada.  Cap als 3.100m, prop del cim, hi ha unes cabanes (warungs) que poden vendre aliments bàsics i aigua.

L’ascens per Cemoro Kandang és més llarg però també més interessant. Es pot pujar per una i baixar per l’altra creant una ruta gairebé circular força interessant.

A totes dues entrades  hi ha una caseta on cal registrar-se.

Cal tenir en compte que no hi ha aigua durant la pujada.  Cap als 3.100m, prop del cim, hi ha unes cabanes (warung) que poden vendre aliments bàsics i aigua.

Nosaltres vam pujar i baixar per la ruta de Cemoro Sewu. Aquestes són les dades de la sortida:

HORARI:

  • Puajda:  3h30min
  • Baixada: 2h30min.

DISTÀNCIA: a/t: 17km

Inici (Cemoro Lewo) 1.925m
Pos1: 2.200m
Pos2: 2.570m
Pos3: 2.775m
Pos4: 3.150m
Cim: 3.265m

A cada Pos trobarem un senzill cobert on descansar o poder-se cobrir en cas de mal temps. De totes formes, al llarg del recorregut hi ha multitud de llocs on plantar una tenda si es vol fer l’ascens en dos dies.  Un dels millors llocs pot ser el mateix cim. Recordar que segons la temporada en què pugem, trobarem ‘warung’, petites botigues on venen queviures bàsics. 

 VEURE GALERIA DE FOTOS


Deixa un comentari

Sabalan 4.811m, Iran

 

Iran mapa situació Sabalan

Mapa de situació del Sabalan, Iran

INTRODUCCIÓ

El Sabalan (4.811m) és un estratovolcà inactiu situat a la província d’Ardabil, al nord-oest d’Iran. És la tercera muntanya més alta del país després del Damavand (5.761m) i de l’Alam Kuh (4.848). El cim està dominat per un bonic llac situat al cràter somital, glaçat fins ben entrat l’estiu.
 
ACCÉS
El punt d’accés és la ciutat de Meshgir Shahr, a 172km de Tabriz i a  95km d’Ardabil.  Autobusos públics connecten ambdues ciutats.
 
A Meshgin Shahr cal contractar un transport privat que ens porti fins a l’inici de la ruta. Per la seva fàcil accessibilitat nosaltres vam triar de pujar al Sabalan des de l’Eastern Shelter, de nom Hoseinieh Moghadase Ardabili. S’hi accedeix per una pista en estat acceptable a 54km de Meshgin. De camí es passa per ‘Shabil’, un establiment termal on és habitual (sobretot a la baixada) de parar a fer-hi un bany calent.
 
Un jeep ens va costar  uns 12€ només de pujada. Per la baixada podem contractar-lo per a que també ens vinguin a buscar  o esperar algun altre transport que ens porti de baixada, opció que vam triar de fer.
Mapa Sabalan 0

Mapa Sabalan

ALLOTJAMENT
El punt inicial d’ascens per a nosaltres va ser el Refugi Est, a 3.540m, refugi lliure en no gaire bon estat que disposa d’una sala amb més de 20 places amb lliteres de ferro sense matalassos.
 
Atenció si al grup hi van noies. Si al refugi hi ha iranians, la presència d’una noia pot fer modificar l’ordenació de tothom qui hi estava allotjat. Nosaltres vam arribar i la primera nit vam dormir sols al  dormitori gran.  El segon dia va aparèixer un grup d’iranians que per la presència de la meva companya no vam voler dormir al mateix dormitori, tot i la seva grandària. Sempre facilita la situació que hi hagin parelles, tenen ‘preferència’ respecte als grups de nois.
 
També es pot plantar la tenda sense problemes a les rodalies del refugi, opció comuna quan durant l’estiu el refugi s’omple de muntanyencs que volen pujar al cim del Sabalan.

ASCENS
Cal tenir en compte l’alçada del refugi i de la muntanya. Si no estem aclimatats podem patir mal de caps per l’alçada. De fet, el Sabalan supera en escassos metres el Montblanc. És molt convenient de passar un parell de dies al refugi abans d’intentar fer cim.
 
L’ascens es fa en un sol dia i no té cap dificultat tècnica ni pendents pronunciats. Nosaltres vam sortir cap al cim a les 5:15h (ja feia estona que feia sol) del tercer dia. Som a mitjans de juny i trobem neu dura a partir dels 3.700m. Vam haver-nos de posar els grampons. Més tard durant el dia la neu  s’estova.

 VEURE GALERIA DE FOTOS


Deixa un comentari

Gunung Merapi 2.910m (Java)

 

Parcs Nacionals Java_merapi2

Mapa situació del Merapi

INTRODUCCIÓ

El Gunung Merapi és un estratovolcà en actiu situat al centre de l’illa de Java, a Indonèsia. Merapi, en indonesi significa ‘muntanya de foc’ i el nom no podria ser més escaient. Estem parlant potser del volcà amb més activitat de tot el país, amb erupcions regulars des del s. XVI,  amb erupcions ocorregudes els anys 2006 i 2010.

L’any 2004 es va crear un parc nacional de prop de 6.500ha per a protegir l’entorn. A la ciutat de Yogyakarta podem visitar el modern ‘Merapi Musem Center‘, on hi ha una reproducció del volcà.

Sovint el volcà està tancat i no es pot pujar, i quan es pot, pot ser que el cim real sigui massa perillós per a arribar-hi. Al cim trobarem fumaroles amb forta olor a sofre. Cal ser curosos i anar amb molt de compte.

Merapi vist del Merbabu

ACCÉS

La població base per ascendir el volà és Selo. Per arribar-hi és millor des de Solo (també anomenat Surakarta), des d’on es poden agafar busos locals (millor sempre pel mati). Hi ha busos directes tot i que de vegades es fa canvi a Boyolali.

Selo és la base ideal tant per a pujar el Gunung Merapi com el Gunung Merbabu donat que es troba just a la base dels dos volcans.

DIFICULTAT

La pujada en sí no presenta cap dificultat. Es va per camí evident tot i que cal superar més de 1.000m de desnivell. La perillositat rau en el mateix volcà, un dels més perillosos del país. Cal consultar l’estat si tenim intenció de pujar-lo.

Com a la majoria de volcans, no trobarem aigua, cal carregar-la  tota des de baix. Hi ha diferents llocs on plantar la tenda durant l’ascensió, tot i que la pujada es pot fer i es fa en una sola jornada. El millor lloc, amb multitud d’indrets on plantar tendes es a Pasar Bubra, un replà just abans de començar la pujada al cràter del volcà.

Mapa Merapi

Mapa topogràfic del Merapi

ASCENSIÓ

Com a totes les muntanyes d’Indonèsia cal sortir ben d’hora a fi d’evitar les boires que pel matí ràpidament cobreixen els cims de les muntanyes. Depèn del ritme que preveiem, no caldrà sortir de nit. Amb les primeres llums del dia pot ser suficient.

Es pot sortir cap al cim el Merapi tan des del mateix Selo com des de New Selo, un edifici 200m per sobre de Selo on hi ha arriba una carretera. Podem contractar el dia anterior transport (taxi o motos) per a que ens hi portin a primera hora del matí.

Distància: 7-8km (3km més si se surt del mateix Selo)

Desnivell: 1.100m (200m des de Selo)

Horari: 2:30-3h de pujada/ 2h de baixada (1h30min més des de Selo)

Altures:

  • New Selo: 1.870m
  • Vèrtex1: 2.350m
  • Vèrtex2: 2.570m
  • Vèrtex3: 2.720m
  • Pasar Bubra: 2.700m
  • Cràter: 2.910m cim

Des de New Selo, un camí surt des de l’esquerra de l’edifici. És un sender evident i trepitjat que gairebé sense pausa puja directe fins el cim. Només hi ha un parell d’encreuaments de camins que poden portar a algun dubte. El primer després de pujar uns 250m i el segon als 400m. En tots dos casos cal seguir pel camí de la dreta, recte amunt seguint uns senyals.

Durant la pujada es passa per tres diferents vèrtex que divideixen la ascensió en diferents trams.

VEURE GALERIA DE FOTOS

 


Deixa un comentari

Gunung Agung 3.040m (Bali)

Mapa Bali

Illa de Bali, Indonèsia

INTRODUCCIÓ

El Gunung Agung és la muntanya més alta de Bali (Indonèsia), únic cim que supera els 3.000m de l’illa. La seva alçada balla segons algunes informacions, però la que sembla ara per ara més fiable és la que li dóna una altura de 3.040m.

No cal cap permís per pujar el Gunung Agung ni és obligatori cap guia, però cal tenir en compte que durant algunes temporades el seu accés es tanca per motius religiosos.

Són entre 5-6h de pujada fins a cim. Cal estar dalt del cim ben d’hora pel mati per poder trobar el cim encara lliure de núvols, així que és recomanable sortir de matinada. Nosaltres vam sortir abans de la 1h, el que va implicar descansar (més que dormir) la tarda anterior a Ubud fins les 11h, quan ens vam llevar a fi de dirigir-nos amb el cotxe llogat fins a Pura Besakih. Si hi heu anat abans a visitar-lo i per inspeccionar el camí de sortida no tindreu problemes per arribar-hi. Sinó, un GPS fa meravelles.

Cal sobretot tenir en compte que no hi ha aigua a la muntanya i que són 1.800m de desnivell (més de 2.000 si se surt des del temple principal de Pura Besakih).

Tot i que emprendre l’ascensió en època seca (maig-setembre) cal estar atents al butlletí meteorològic. Durant la nostra estada vam desistir d’un intent a cim pel temps i el dia que vam fer-lo, una persona va morir prop del cim i una altra havia desaparegut a causa d’una meteorologia adversa.

OPCIÓ INTERESSANT

Hi ha una pista de 3km que porta des del complex principal de Pura Besakih fins a Pura Pengubengan. És una opció interessant ja que escurça la pujada a peu en 250m de desnivell. Segons el seu estat és apte per qualsevol vehicle (consultar estat), però és millor un tot terreny (no cal un 4X4) dels que lloguen per Ubud, tipus Suzuki Jimmy. És el que nosaltres vam llogar per acostar-nos-hi.

ACCÉS

El temple de Pura Besakih es troba aproximadament a 40km d’Ubud. Hi ha diferents opcions per arribar a Pura Besakih

  • Un transport privat pot deixar-te al temple i recollir-te a una hora convinguda. Tenir en compte que si es vol provar d’anar a Pura Pengubengan, el taxi sigui millor 4X4 o similar.
  • Pack per agencia de viatge. Solen cobrar entre 40-60$ per persona, tot inclòs (transport i guia)
  • Llogar un cotxe durant un dia. Solen cobrar 100.000-180.000Rp pel lloguer d’un cotxe petit tipus Suzuki Jimmy per un dia. En algunes agencies permeten recollir el cotxe al vespre abans, el que permet que amb un sol dia de lloguer en tinguem prou.

RUTES

Existeixen dues conegudes rutes que pugen el volcà:

  1. La més popular és des de Pura Pasar Agung, a uns 1.500m d’alçada. És la ruta habitual que ofereixen les agencies de turisme per Bali, però el camí no porta el cim sinó a un mirador sobre el cràter.
  2. L’únic camí que puja al cim surt des de Pura Besakih, el temple hinduista més important i gran de Bali. Des del cim es tenen panoràmiques de 360º  tot i que a primeres hores del mati el sol ve de cara. Aquesta ruta és la que descriurem.

ASCENSIÓ

El punt de sortida és el complex de temples de Pura Besakih (alt. 1.000m a la zona dels restaurants).

Cal anar al temple de Pura Pengubengan (un temple aïllat a 45min-1h) per prendre un camí que surt de darrera del temple Un cop s’agafa aquest camí, ja no hi ha cap mena de problemes, ja que condueix directament al cim. Durant l’ascensió es troben un parell de cartells indicadors que seguirem a l’esquerra en els dos casos.

Si se surt des del temple principal (1.000m), cal pujar per les escales de la dreta del temple (de les 3 que hi ha) i agafar un camí empedrat a l’esquerra de Pura Gelap que ens portarà directament a Pura Pengubengan (1.250m). Sense conèixer el camí a Pura Pengubengan pot ser complicat trobar-lo per la nit. Nosaltres hi vam anar un parell de cops a fi de localitzar la ruta, i vam aprofitar per visitar el temple amb calma.

 VEURE GALERIA DE FOTOS


Deixa un comentari

Triglav (2.864m) cim dels Alps Julians (Eslovènia)

 INTRODUCCIÓ

El Triglav és la muntanya mítica d’Eslovènia (fins i tot figura en l’escut del país) i també la més alta del país i de tots els Alps Julians. El seu nom significa ‘Tres caps ‘ fent referència a una antiga deïtat de tricèfala que dominava el cel, la terra i l’infern, i que evitava que ningú arribés al seu cim.  L’any 1778 una expedició formada per un austríac i tres guies eslovens van desafiar el drac coronant el punt més alt.

Des del s. XIX pujar al Triglav es va convertir en una autoafirmació nacional. I la tradició continua. Tot aquell que se senti un autèntic eslovè hi ha de pujar un cop a la seva vida. Eslovènia va aconseguir la independència de l’antiga Iugoslàvia el 25 de juny de 1991, dia que commemora el seu dia nacional. Pujar-hi aquest dia és per als eslovens com per als catalans pujar la Pica d’Estats un 11 de setembre.

El Triglav està inclòs en l’únic parc nacional del país, el Triglavski Narodni Park, zona protegida des de l’any 1924 i que compta amb prop de 85.000 ha. De pics escarpats i calcaris, alberga una gran diversitat d’espècies, tant vegetals com animals.

Mapa Triglav

Mapa Triglav

 

RUTA

Dia 1. (Stara Fuzina- Dom Planika)
Punt de partida: prop del llac Bohinjsko Jezero, arribem fins a la població de Stara Fuzina, prenent la carretera (subjecta a possible pagament)  que porta al refugi de Planinska (Planinska Koca). Just abans de la zona de pagament, trobarem un pàrquing, on deixarem el vehicle.

Horari: 6h
Dist. 15km
Desn. 1900m pujada

0h. (575m): Des del pàrquing baixem lleugerament per seguir la tanca de fusta i prendre així el camí que discorre per la dreta del riu Mostnica.

1h. (750m, 4 km): Deixem enrere les últimes cases, i seguint el riu, fins a una esplanada amb una indicació. Prenem el camí a l’esquerra, que inicia una dura pujada, a través d’una bella fageda.


3h. (1200m): Font. Una esplanada ens dóna un lleuger respir. El camí continua recte, tornant a iniciar una forta pujada.


3h30min (1400m): El camí gira ara cap a l’oest, entrant en una zona molt humida i enganxats a la roca.


5h (1817m): Vodnikov Dom. Refugi guardat, que pot ser una alternativa si arribem cansats. Servei de menjars. Aquest és l’últim punt de presa d’aigua, ja que a Dom Planika, només podrà comprar-se a preus prohibitius.


5h30m .: Konjsko Sedlo (2020m). Coll. Prenem el camí que puja a l’esquerra, gairebé imperceptible al principi, i que supera en constants zigazagues, la paret que tenim davant.


6h. (2401m): Dom Planika. Refugi guardat. Lliteres amb mantes i fins i tot llençols, així que no cal portar-les.  Servei de menjars justets. Sense dutxes ni aigua.


 DIA 2 (Planika-Triglav-Planika)

OPCIÓ A

Horari: 1:30h pujada
Dist.: 3 km
Desn.: 480m

Gran part de tot el camí de pujada, així com tota la cresta entre el M. Triglav i el Triglav està equipat amb passamans i en alguns trams graons i barrots per a les mans. Si puja una persona inexperta o amb vertigen, s’aconsella portar un arnés i unes bagues (millor tipus ferrada) per anar assegurant.

0h .: Dom Planika. Prenem el camí indicat fins agafar un pas en diagonal sobre la roca, seguint sempre les marca circular vermella, amb un punt blanc central.


45min .: Ens unim al camí que puja des del Triglavski Dom (2515m), ruta normal al Triglav des del nord (un camí, en part aeri, uneix el Triglavski Dom amb el Dom Planika en aprox. 40 min.) La ruta nord, surt d’Aljazev Dom (1015m.) ruta una mica més curta en desnivell i distància que la descrita.


1h .: M. Triglav (2725m). A partir d’aquí, un passamans continu ens ajudarà a superar la part més aèria de tot el recorregut, la carena que uneix el M. Triglav al Triglav.


1:30h .: Triglav (2864m). Cim més alt dels Alps Julians i de tota Eslovènia. Magnífiques vistes de les valls que cauen prop de 2km. sota els nostres peus.

OPCIÓ B
Horari: 2h pujada
Dist .: 3,5 km
Desn .: 480m

Hi ha la possibilitat de pujar al Triglav sortint també del Dom Planika, però evitant la ruta normal, i la seva aglomeració habitual.

El camí surt del refugi en direcció oest, puja al coll Triglavska Skrbina, i va a buscar una estreta canal per on caldrà grimpar.

Del coll, una elegant pujada condueix directament al cim del Triglav, podent baixar per la normal, i completar així una més que interessant ruta circular.

 

 

 DESCENS

OPCIÓ A
Aquesta opció suposa desfer el camí utilitzat en la pujada des de Dom Planika fins a Bohinjsko Jezero (llac Bohinjsko). Tenir en compte els 2.400 metres de desnivell de baixada.

OPCIÓ B
Es tracta de la variant més interessant de baixada. Un cop de tornada a Dom Planika, continuem el recorregut en un parell de dies fent un circuit de 3 dies totals i visitant els llacs glaçats del Triglav.


Dia 2 (també dia de cim al Triglav)
Horari 4h.

Dist. 10km
Desn. 250subida + 1000 baixada

0h .: Des Dom Planika es pren el camí indicat cap a Dolic. Alguns passos aeris assegurats amb passamans.


1: 30h .: Dolic. Coll situat a 2164m. i al costat del refugi Trzaska Koca. Prenem el camí assenyalat com 7jezer.


2h .: Cez Hribarice, 2358m. Iniciem un descens que ens conduirà fins a l’inici de la vall dels llacs, format per una falla geològica.


4h .: Koca Pri Triglavski jezerih. Refugi situat a 1.685m.


Dia 3 (Koca Pri Triglavskih-Stara Fuzina)
Horari: 4h

D ist. 13km
Desn. 300 pujada + 1400 baixada

0h: Sortim del refugi vers els dos llacs.


1h .: Planina Ovcarija, pradell.


2h30min .: Kosijev Dom na Vogarju. Refugi amb allotjament i serveis.


4h .: Pàrquing d’Stara Fuzina.

VEURE GALERIA DE FOTOS

 


1 comentari

Nepal: Langtang Circuit. Ganja La 5.183m

Panorama_D5_retallat

vista del Tserko Ri 4.990m (punta sense neu a la dreta) des del Ganja La,5.184m

INTRODUCCIÓ

Ruta circular de 119km que recorre els llocs més interessants del Parc Nacional de Langtang. Hem anomenat la travessa com a  ‘Langtang Circuit’ donat que fa una volta sencera per aquest parc nacional. La proposta que us presentem és una suma de tres trekkings clàssics de la zona:

1.Langtang valley (3.600m)

2.Ganja La (5.183m)

3.Goisankund (4.600m)

Durant la ruta trobarem ‘lodges’ en tot el itinerari excepte el dia abans de creuar el Ganja La, i el dia/dies posteriors (1/2)  després de passar-lo. Cal portar una tenda de campanya per aquestes dues o tres nits, segons es planifiqui la caminada.  Quan vam fer-lo vam veure gent que feia bivac al Naya Kanga Base Camp (temp. -8º a mitjans d’octubre). A Keldang hi ha una barraca que fa funcions de refugi lliure (amb aigua), on es pot passar la nit. Des de Keldang una llarga jornada (18km +1400m/-1500m) ens portarà fins a Tharkegyang sense necessitat d’haver de carregar tenda.

Atenció:  A Dhukpu no hi ha aigua, s’ha de carregar de Keldang

El Ganja La (5.183m) pot requerir l´ús de grampons, sobretot en la pujada pel vessant nord, fàcil però dreta i un pèl aèria al seu tram final d’accés al coll. El vessant sud és totalment diferent, un pedregar que sol estar lliure de neu. 

Mapa Langtang

Mapa del ‘Langtang Circuit’ 119km

wiki langtang

Clica per veure el track de la travessa

PERFIL langtang

DADES TÈCNIQUES

  • Distància: 119km
  • Desnivells:  +9.500m  /  -9.500m
  • Alçada màxima: Ganja La 5.183m

ETAPES (link al track de l’etapa)

Dia1 Syabrubesi-Rimche: 10,9km  (+1.140m/-180m)

Dia2 Rimcche-Langtang: 12,5km  (+1.000m / -100m)

Dia3 Langtang-Kyangin Gompa: 6,7km (+420m / -22m)

Dia4 Tserko Ri:  10km  (+/- 1.130m)

Dia5 Kyangin Gompa-Naya Kanga BC:  4,1km  (+540m  /  -100m)

Dia6 Naya Kanga BC-Keldang:  9,9km  (+930m  / -970m)

Dia7 Keldang-Dhukpu:  7,5km  (+360m / -550m)

Dia8 Dhukpu-Tarkeghyang: 11km   (+350m  /  -1870m)

Dia9 Tarkeghyang-Melanchigaon:  6,7km  (+630m  /  -700m)

Dia10 Melanchigaon-Gopte:  8,1km   (+1.250m  /  -400m)

Dia11 Gopte-Goisankund:  11,1km  (+1.510m  /  -510m)

Dia12 Goisankund-Thulo Syabru:  8,9km   (+37m  /  -1.150m)

Dia13 Thulo Syabru-Suabrubesi:  11,6km   (+60m  /  -1.900m)

TRANSPORTS

De Kàtmandu surten 2/3  autobusos al dia en direcció Dunche/Syabru Besi, aproximadament  a les 6:30h-7:30h-8h del matí. La parada dels busos a Langtang (GPS 45R 332964 3069049) es troba prop de la ‘Central Bus Station’, al nord de Kàtmandu (taxi 200-300Rp).

El bus triga unes 8-10h a fer els pocs més de 100km que hi ha fins a Syabru Besi. Solen parar a esmorzar i/o dinar. Pot ser que el bus només vagi a Dunche, i allí s’hagi de fer transbordament a un altre bus fins a Syabru Besi.

DIFICULTATS i ALLOTJAMENTS

El trekking el podem dividir en 3 parts diferenciades.

1. La primera és el clàssic Langtang trek (etapes 1-4).

En aquest tram,no trobem cap dificultat tret del guany d´alçada, sobretot la pujada al Tserko Ri, que és fàcil, però on es guanyen 1.000m de desnivell en poca estona, fet que pot provocar mal d’alçada.

2.La segona part del trekking seria la del Ganja La (etapes 5-8).

És aquí on trobem les dificultats del circuit. Durant aquests 3-4 dies no trobarem cap allotjament. Haurem de portar tenda i menjar per tots els dies. La pujada al Ganja La pot requerir l´ús de grampons. A l´octubre, que és quan vam fer aquesta ruta, hi havia neu dura en un parell de trams. Un de nosaltres els va fer servir uns metres, mentre que l´altre va poder passar sense dificultats. Si ha pujat gent, el camí sol estar trepitjat amb escales de neu fetes per les petjades. Tot depèn de la experiència de cadascú en caminar sobre terreny nevat i de l’ús dels grampons. Durant la primavera és possible que hi hagi més neu.

Cal parar atenció a les temperatures. A principis d´octubre vam tenir:

  • Naya Kanga BC 4.300m: -8ºC
  • Campament alt sud (5.000m): -15ºC
  • Keldang (4.300m): vam dormir al campament alt, a les roques
  • Dhukpu 4.100m: -6ºC 

3. La última part del circuit (etapes 9-13)

Correspon al trekking del Goisankund. Aquí tornem a trobar allotjaments i restaurants durant les jornades que resten, ja sense cap mena de dificultat.

VARIANTS

Una altra manera de fer el circuit seria sortint des de Timbu, al sud de Tarkeghyang (3-4h a peu). Des d´aquesta població es pot començar la volta tant en sentit horari (Timbu-Melanchigaon-Goisankund-Thulo Syabru-Lama Hotel-Langtang-Kyangin Gompa-Ganja La-Tarkeghyang-Timbu) com a l´invers.

L´avantatge d´aquesta opció és l´estalvi d´hores de bus, ja que Timbu es troba més a prop de Kàtmandu que no pas Syabrubesi.

Per contra, si fem el circuit en el sentit horari (més lògic per anar aclimatant correctament, i emprendre el Ganja La aclimatats correctament) haurem de carregar durant més dies tot allò que necessitem per als 4 dies de càmping (gas, menjar, màrfega…)

VEURE GALERIA DE FOTOS

 


Deixa un comentari

Mt. Elbert (4.401m) cota màxima de les Rocalloses, Colorado (USA)

 

INTRODUCCIÓ

El Mt. Elbert és el cim més alt de les Rocky Mountains, amb 4.401m. Inclòs en el ‘Sawatch range’, el’Elbert és a prop de Leadville, població que presumeix de ser la més alta dels Estats Units, amb una alçada de 3.200m a  170km. a l’est de Denver.

El Mt. Elbert és el segon cim més alta del que es coneix com els ‘Lower States’, és a dir, tots els estats excepte Alaska. Només el Mt. Whitney, a Sierra Nevada, Califòrnia, el supera, i només per 16m!

El cim és alt dels Estats Units es troba a Alaska, i és el Denali (MacKinley) un cim força fred, diuem que més que l’Everest, que s’aixeca fins els 6.168m

 

RESSENYA

Accés: Fàcil des Leadville, per la US24 i la CO300. Els últims 8-10km, discorren per una pista en bon estat fins al North Mount Elbert Trail Head. Trobarem un parell de zones d’acampada ‘campgrounds’ durant la part final, on acampar.
Dificultat: Fàcil
Ruta: Northeast ridge
Horari: 5h30min
Distància / Desnivell : 14km / +1250m
Longitud: 14 km. anada i tornada

0h: Sortim des del North Mount Elbert Trail Head, a uns 3.100m. Pàrquing i serveis com sol ser habitual en molts TH (trailhead).
Als pocs metres de prendre el camí, un punt de registre on anotar el dia i hora de la nostra sortida.

30 min. : Els primers 200 metres pugen de forma brusca, en ziga-zaga, fins arribar a un tram que voreja en pla.

45min.: Prenem a la dreta una desviació, indicada.

1h30min.: Continuem pel camí, que sense pèrdua, puja a través del bosc per forts pendents. Es troben a faltar algunes ziga-zagues que ens farien l’ascensió més còmoda.

2h: Cap als 3900m, arribem a un petit coll. A partir d’aquí el camí es redreça de nou i es torna una mica rocós, continuant així fins al mateix cim.

3h15min: Mt. Elbert. Som al punt més alt de les Rocky Mountains, a 4.401m. Al nostre costat, el Mt. Massive, segon cim de les Rockies.

5h30min: Baixada  pel mateix recorregut.

 


Deixa un comentari

Mt. Sneffels (4.315m) Colorado (USA)

Sneffels1

Mapa de la ruta d’ascens al cim de l’Sneffels

INTRODUCCIÓ

Les Rocky Mountains són la segona gran serralada americana després de la dels Andes. Des d’Alaska i fins al centre-sud dels Estats Units, passant pel Canadà, recorren més de 4.800km. Assoleixen  el seu sostre en el Mount Elbert, de 4.401m, a l’estat nord-americà de Colorado.
Així com els Pirineus els associem ràpidament amb el número ‘3000’, les Rocky mountains les associarem amb el ’14 .000′. Un ‘fourteeners’  és aquell pic que sobrepassa els 14.000 peus d’altura, és a dir, els 4.270m. Hi aprox.53 fourteeners, gairebé tots ells localitzats a l’estat de Colorado,als Estats Units. 

 RESSENYA

El Mt. Sneffels de 4.315m / 14.156ft es troba en el Saint George Range, a Colorado, una de les serralades més interessants de les que conformen les Rockies.  A prop de Ouray, i de camí a Yankee Boy Basin, es troba l’Ice Park, un espai creat artificialment per a la pràctica de l’escalada en gel. Més de 200m de parets de fins a 60m d’alçada  disponibles de forma gratuïta per als amants d’aquest esport. Tot un luxe.

Accés: Amb un cotxe normal (turisme) es pot accedir no sense dificultats fins Yankee Boy Basin (3200m.) on trobarem llocs habilitats on plantar la tenda. Recomanable un 4X4 o un cotxe alt. La pista continua, i amb un 4X4, podríem arribar fins als 3900m.
Dificultat: Fàcil +
Ruta: Lavender col
Horari: 5h30min
Desn. : 1000m
Longitud: 10 km. anada i tornada

0 h: Sortim des Yankee boy basin, de la zona d’acampada, a uns 3200m, seguint la pista.

30min.: A pocs metres passats uns serveis de fusta, la pista es bifurca. Hem de seguir per la de la dreta.

45min.: Inici de Blue Lake Trail, 3600m (cartell indicador). Podem escollir entre seguir per la pista, o bé agafar aquest camí, en l’inici del qual, es troba una caixa metàl·lica amb un registre.

1h.: Prenem el camí, deixant a la nostra esquerra un petit llac. Al davant nostre, a la dreta, tenim el Mt. Sneffels.

2h: Cap als 3900, deixem el Blue Lake Trail (cartell), per girar a la dreta, la tartera que en directa pujada, ens portarà fins al Lavender col.

2h30min.: Lavender col 4.125m. Prenem a la nostra esquerra, la pedregosa canal. Abans que aquesta s’acabi, haurem girar a l’esquerra, i anar a buscar un pas, en clara forma de “V”, ajudant-de les mans. Seguir les fites fins al cim.

3h.: Mt Sneffels 4.315m. Còmoda cim, des de la qual divisem gran part dels cims de l’interessant Sant Joan Range.


Deixa un comentari

TransCanàries: Volta a l’Illa de Lobos 11km

Illa de Lobos

1 dia de travessa, 11km, 200m acumulats

INICI/FINAL: El Puertito
CIM DE L´ILLA: Montaña de la Caldera 127m (9a cota màxima)
DESCARREGAR MAPA DIGITAL (Fuerteventura)
VISOR
Topogràfic i ortofoto CANARIES

MAPA Espais Naturals Fuerteventura
FOTOS DE TRANSCANÀRIES

(illa de Lobos)

Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho (veure pdf).

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

  • Tenerife
  • El Hierro: Camino de la Virgen
  • La Gomera
  • Fuerteventura

2.El GR-132, per contra, dóna el tomb a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

L´illa de Lobos és la més petita de les illes visitables turísticament. Només té 3,5km de llargària en el seu punt més extens, però tot i la seva escassa mida té el seu GR-131. L´illa de Lobos forma part del GR-131 que travessa de nord a sud Fuerteventura.

1.RUTA

Lobos és la primera etapa del Gr-131 que travessa Fuerteventura. Són uns escassos 4km que van des del Far de Lobos fins al Puertito, lloc d´arribada del ferry. Va ser un camí fet per fer accessible el far als seus treballadors.

És molt més recomanable realitzar la volta a l´illa a través de les dues pistes  que la travessen, pujant també al sostre de l´illa, la petita ‘Montaña de la Caldera’. Tot el recorregut transcórrer per pistes que no es poden abandonar amb la finalitat de preservar la reserva. L´illa pertany al parc natural de las Dunas de Corralejo  i deu el seu nom a les colònies de foques que aquí hi havia, gairebé exterminades avui dia pels pescadors que les veien com unes competidores a la seva pesca. 

2. ALLOTJAMENT

La ruta es pot realitzar tranquil.lament en un parell d´hores, fent nit a Corralejo. Tot i així, l´illa disposa d’una zona d’acampada per la que cal demanar una sol.licitud al Cabildo de Fuerteventura.

3. TRANSPORTS

BUS: per moure´s per l´illa de Fuerteventura podem utilitzar els busos interurbans Bus regulars Thiade

FERRY: Dues companyies:

AVIÓ:


Deixa un comentari

TransCanàries: Tenerife des del Mar al Teide 3.718m i al mar 80km

TransTenerife

4 dies de travessa, 80km, 7.000m acumulats

INICI:  Playa del Socorro
FINAL: Playa San Juan
CIM DE L´ILLA: El Teide 3.718m (1a cota màxima)
VISOR Topogràfic i ortofoto CANARIES
MAPA Espais Naturals de Tenerife 

FOTOS DE TRANSCANÀRIES


Aquesta  travessa forma part del projecte Transcanàries, el qual m´ha portat per les nou illes canàries visitables: La Palma, La Gomera, Tenerife, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura, Illa de Lobos, Lanzarote i La Graciosa.

En cadascuna d´aquestes caminades, he fet una travessa a peu en autosuficiència, és a dir, carregant una petita tenda on passar les nits tot portant també el menjar. Sovint es passen per localitats on es pot acabar d´aquirir productes necessaris com l´aigua, pa, etc. La idea ha estat sempre sortir de nivell de mar, pujar al cim de l´illa i tornar a nivell de mar travessant tota o part de l´illa.

Hi ha dos senders comuns a totes les illes canàries, el GR-131 i el GR-132. No a totes les illes estan implementats, però si més no hi ha la idea de fer-ho.

1.El GR-131 té en comú que creua totes les illes sortint de nivell de mar, les creua pel seu interior (sense assolir la cota màxima excepte a El Hierro i a La Palma que sí que ho fa) i torna a nivell de mar en un altre punt de l illa. A finals de 2010 existeixen els següents GR-131 marcats a les illes de:

  • Tenerife
  • El Hierro: Camino de la Virgen
  • La Gomera
  • Fuerteventura

2.El GR-132, per contra,  dóna la volta a les illes tot resseguint-ne la seva costa. És per tant un sender més llarg i planer que el GR-131. Travessa zones més humanitzades, especialment a Tenerife. És el sender de gran recorregut menys implementat. Així, a finals de 2010, el trobem només a les illes de La Palma i  La Gomera.

Tenerife i el Teide han estat els impulsors inicials d´aquest projecte. Pujar el Teide (3.718m) des de nivell de mar és un bonic repte. Milers de persones el pugen en un sol dia, sortint de matinada des de Playa del  Socorro per culminar el cim espanyol per la tarda, quan a partir de les 17h no calen ja permisos per accedir a l´àrea cimera.

Però un cop al cim, perquè no baixar també fins a nivell de mar? Naixia així la TransCanàries.  De baixada del cim del Teide, segueixo cap al Pico Viejo fins al Parador Nacional, passant per los Roques de Garcia. D´allí agafo  l´itinerari 31 del Parc Nacional del Teide per anar de nou a una altra zona d´acampada gratuïta tinerfenca, la de las Lajas. Finalment, el recorregut va a parar a Playa San Juan després de passar prop la Montaña de Tejina.

1.RUTA

L´illa de Tenerife ha inaugurat recentment el seu propi GR-131(veure track). No està però, encara finalitzat. Per la part nord no està definit el seu pas pel parc natural d´Anaga, i finalitza a Arona, al sudoest de l´illa. El camí, tot i passar per les Cañadas del Teide, circula allunyat del cràter del Teide.

AIGUA: És important planejar bé la travessa tenint en compte on podrem reomplir la nostra cantimplora.Tot seguit relaciono els llocs on es pot trobar durant la travessa:

Tigaiga: alguna font a la població
Restaurant a El Lance
Població de El Lance
Fuente de Pedro. NO confondre amb la àrea d´acampada. Són llocs diferents. Aquest és el darrer punt d´aigua abans del refugi d´Altavista
Refugi Altavista. Venen aigua de 500ml a uns 3€. També hi ha aigua no tractada d´aixeta que es pot bullir
Centro Visitantes Cañada Blanca. Al costat del Parador Nacional.
Zona Acampada de Las Lajas.
Població d´Acojeja

  1. PLAYA DEL SOCORRO- ZONA ACAMPADA FUENTE DE PEDRO. La gran dificultat de la pujada en un sol dia al Teide és el gran desnivell a superar, quasi 4000 metres, i la manca d´aigüa durant el recorregut. La  meva proposta segueix la ruta clàssica de pujada des de la Playa del Socorro (explicació de la ruta), però amb una interessant variant, la que passa prop de la zona d´acampada de Fuente de Pedro. Es pot dividir l´ascensió en dos dies fent nit a la zona d´acampada de Fuente de Pedro. L´altre problema, l´aigua, també el sol.lucionem recollint-ne a la zona d´acampada. A la torre de vigilància contra incendi hi ha un dipòsit d´aigua amb aixeta. Demanar als guardes o bé agafar-ne´n si no hi ha ningú.
  2. ZA FUENTE DE PEDRO-REFUGI ALTAVISTA: de nou de la torre de vigilància contra incendi, agafem la pista que puja dret cap a l´oest de la Fortaleza, on un cop a dalt, agafem el recorregut N33 del Parc Nacional, per anar a enllaçar amb el N22, camí normal de pujada al Teide des de Socorro.



3. REFUGI ALTAVISTA-TEIDE-ZONA ACAMPADA LAS LAJAS:

Seguim els itineraris numerats del Parc Nacional:

  • 7: Refugi Altavista-Telefèric
  • 10: Cim del Teide
  • 9: Telefèric-Pico Viejo
  • 23: Pico-Viejo-Roques de Garcia
  • 3:Roques de Garcia-Parador Nacional
  • 31: Parador Nacional-Zona Acampada Las Lajas

4. LAS LAJAS-PLAYA SAN JUAN: És la part del recorregut més improvisat durant la travessa. Tot i així, el recorregut entre Boca de Tauce i la població d´Acojeja és força interessant, seguint pistes i corriols.

  • Las Lajas-Boca de Tauce: seguim la carretera TF-21 tot el recorregut
  • Boca de Tauce-Acojeja: Seguim l´itinerari 18, passant per Llano Negro, fins a Las Fuentes i la població d´Acojeja, deixant la montaña Tejina a la dreta.
  • Acojeja-Playa San Juan: seguim per pistes asfaltades i carreteres, fins de nou a nivell de mar.

2. ALLOTJAMENT

ZONES D´ACAMPADATenerife disposa d´una bona xarxa de zones d’aacmpada gratuïtes. Es troben bàsicament al centre de l´illa, al voltant del Parc Nacional (dins el PN està prohibida la pernoctació).Cal demanar permís, però es pot demanar a través d´internet, dintre de la pàgina explicativa de cada zona d´acampada. Les zones d´acampada de la ruta son:


REFUGI ALTAVISTA  : Obre a les 17h!

  • Sac de dormir: NO CAL, disposa d´edredons.
  • AIGUA: n´hi ha de corrent, sense depurar, però que es pot bullir amb el bullidor o el fogó elèctric.
  • SERVEIS: màquina de cafès i begudes, fogons elèctrics, microonees, pots, tasses, coberts.

 3. TRANSPORTS 

   
BUS:  TITSA
  • Inici:  Linia 107 (St. Cruz Tenerife-Aeropuerto-parada Socorro)/ Linea 363 (Pto. La Cruz-parada Socorro)
  • Final: Linia 473, 477 (Los Cristianos-Los Gigantes)
FERRY: Dues companyies:

AVIÓ: