- 1L de llet, 80-1,20 euros
- pack de 6 iogurts: 2,1 euros
- 1kg de platans: 1,5 euros
- 1 melo frances: 1,5 euros
- 1 barra de pa: 1,10 euros
- Pa de motlle: 2 euros
- cafe amb llet: 1,90 euros
- 1 kg maduixes: 5 euros
- Verdura congelada 750gr.: 2 euro
- 1L de benzina 91: 0,85 euros
- Diari: 0,50-0,80 euros
Als centres de les ciutats, a part de no poder-hi comprar menjar, tampoc podreu fer moltes altres activitats. Un exemple clar es la prohibicio del consum d’alcohol. La festa de cap d’any, a Christchurch, era dintre d’una area lliure d’alcool, aixi que per brindar pel nou any nomes hi havia cafe! Fins i tot hi ha Councils (mena d’Ajuntaments) que prohibeixen el transport d’alcohol (si en tens, l’has de dur d’amagat, que no es vegi exteriorment del cotxe, i ha de ser per consum propi). Sovint tambe es prohibeix als carrers de les poblacions de NZ passejar gossos en horari comercial, anar en patinet i fer pintades, clar. Hi ha un projecte de llei al parlament per prohibir la compra de pots d’espray als menors d’edat!
I mentrestant anem amunt i avall de NZ tot buscant els millors preus per fer les compres, que la furgo ens ha dit prou. Podia passar i ha passat. No ens ha deixat tirats de moment, pero li cal una reparacio que ens costaria gairebe la meitat del preu per la que vam pagar. Necessita un canvi de marxes nou! Encara (o nomes, tot depen de com un s’ho miri) ens falta un mes de viatge per NZ. Aixi que estem amb el dilema de si arreglar-la o ja d’esperar d’arribar a Auckland (final del nostre trajecte per NZ) per treure’ns-la de sobre alli.
Pero aqui no s’acaben els problemes. Ahir dia 22 de febrer comencava la campanya electoral per les eleccions generals 2008. Quan vam ser a Wellington vam passar-nos pel consulat espanyol a fi de preguntar si podiem votar. I si, podriem votar sempre i quan agafessim un vol a Australia, anessim personalment al consulat general de Sydney, i hi demanessim el vot per correu. Alli caldria donar una adreca fisica (quina, si estem viatjant? la de la furgo?) on ens enviarien la documentacio (els vots). Un cop ja amb els vots que ens haurien enviat per correu, caldria tornar al consulat general de Sydney per finalment, ara si, votar. Exercir el teu dret al vot, com veieu, es molt facil!
Doncs en 20 anys mai abans m’havien cridat per a una mesa electoral. I si, aquest any ho han fet, justament ara, que som a NZ! Cal que torni si no vull anar a la preso? Doncs amb la “claredat i senzillesa” que caracteritza la nostra BUROCRACIA, des de casa estan presentant tot de papers i certificats, tant a l’Ajuntament com als jutjats, a fi d’evitar de tornar a casa abans d’hora, per ser el dia 9 de marc a la Mesa Electoral que em toqui. Soposo que si he de tornar, els 1600 euros que val el vol, me’l pagarien ells, oi?
Es simptomatic de la nostra societat que quan un vol exercir un deure, en aquest cas el del vot (quantes campanyes hi ha a favor per a que votis?) te’l compliquen, i quan vols excercir un dret com el de ser fora del pais, te’l compliquin tambe. Tot hauria de ser mes facil!
New Plymouth, 23 de febrer de 2008
PD Efectivament, com la majoria de gent ha votat, els habitants de NZ es coneixen com a kiwis per l’ocell. Una au sense ales, de costums nocturns i en perill d’extinsio. Els seus pitjors predadors son els gossos i gats (per aquesta rao a molts PN es prohibeixen gossos) i les mustel.les.