Podeu llegir la nostra col·laboració a la revista Excursionisme núm. 388 corresponent al setembre/octubre de 2015 on expliquem la nostra experiència en el trekking a les muntanyes Fan, al Tadjiksitan.
Markha Valley Trek. Ladakh, Índia
INTRODUCCIÓ
El Ladakh és una regió enclava al bell mig de l’Himàlaia de 98.000km2 (tres cops Catalunya) però només amb 100.000 habitants. La seva història està molt lligada al Tibet, de qui va prendre la seva llengua (el ladaquí) i la seva religió budista.
El seu aïllament fins al s. XIX ha configurat una regió amb personalitat pròpia que res té a veure amb la resta de la Índia. Una estància al Ladakh suposa un oasis de pau i tranquil·litat respecte a la Índia. Fora tuk-tuks i
El trekking de la Vall del Markha és segurament el més conegut dels que es poden fer al Ladakh. És accessible, fàcil de seguir i es pot anar trobant alguns ‘lodges’ i botigues durant el recorregut tot i que no és excessivament panoràmic. La majoria del recorregut segueix el fons de les valls i només durant el tram al Gongmaru La (5.270m) tindrem belles vistes, sobretot del cim del Kangyase (6.400m).
QUAN ANAR
La temporada comença a mitjans de juny i acaba a principis d’octubre. A principis de temporada us podreu trobar neu als passos alts i a finals el fred i les primeres nevades poden fer acte de presència.
Juliol i agost i fins a mitjans de setembre són els ideals per a emprendre qualsevol trekking al Ladakh.
QUÈ PORTAR?
Tot i ser una travessa que transcorre en alçada, amb dos passos per sobre els 5.000m, no és un trekking fred. El fet que habitualment es faci a l’estiu i l’orientació sud del Ladakh a l’Himàlaia fa que no calgui portar excessiva roba.
Tot i això, és convenient portar roba d’abric, lleugera. Una jaqueta de plomes prima és ideal. Uns pantalons de trekking de gruix normal són suficients, sempre acompanyats d’uns altres impermeables i d’unes malles interiors.
Es pot fer la travessa sense tenda, dormint en ‘lodges‘ que es van trobant pel recorregut. Cal tenir en compte que les etapes s’hauran d’adaptar a aquesta condició.
Trobareu bons ‘lodges’ a Rumbak, Skiu i Markha, i altres més senzills escampats per la ruta.
Si es vol fer el trekking amb tenda pròpia, una de 2-3 estacions pot ser suficient, així com un sac de plomes mitjà. Això us permetrà de dividir les etapes més convenientment.
Rumbak
Ganda La upper campground
Kang Yaze 6.400m
AMB O SENSE GUIA?
Nosaltres vam fer la caminada sense el servei de cap agència ni guia. La caminada és relativament fàcil de seguir i està molt concorreguda, pel que no és difícil de seguir el camí.
Durant la caminada es van trobant petites botigues on es poden comprar avituallaments bàsics com galetes, sopes i sobres de pasta. Són conegudes ‘parachute tents‘, vells paracaigudes reconvertits ara en tendes i botigues. Algunes ofereixen també allotjament bàsic.
COMPRA DE MATERIAL
A Leh trobareu material per a trekking a botigues que venen material de còpia però també alguna cosa original. Les agencies de trekking poden llogar-vos material, però millor portar de casa el més important, com la tenda i el sac, si és que aneu d’acampada.
Així mateix hi ha senzills supermercats on fer-se amb el menjar necessari per a estar uns dies fora.
Podreu trobar cartutxos de gas sense problemes, així com fogonets petits.
EL TREKKING (track gps)
Mapa Trekking Markha Valley
1.Inici (accés)
El punt d’inici del trekking és a Spituk, a 7,2km del centre de Leh just al pont que travessa el riu Indus. Tot i que donada la curta distància s’hi pot anar a peu, caminar per la transitada carretera que hi condueix no és gens agradable.
També hi ha la possibilitat de llogar un jeep per a que ens porti fins Zinchen per començar d’allí el trekking, de forma que l’escurçaríem en 15km.
Un taxi des de Leh pot costar 300-400 Rp. menys si sou dels que regategeu.
2.Etapes
El trekking es fa normalment en 6 jornades que es poden allargar en un dia més si s’acaba al monestir de Hemis. Nosaltres vam fer-lo en quatre per evitar de portar el pes dels dies de travessa de més, però les jornades es van fer un pèl llargues.
| PUNT | ALÇADA | DISTÀNCIA | DESNIVELL | |||
| KM totals | KM parcials | + | – | |||
| 1 | Spituk Bridge | 3200m | 0 | 0 | 0 | 0 |
| 2 | Zinchen (fi pista) | 3.420m | 15,7 | 15,7 | 350 | 130 |
| 3 | Rumbak | 3.830m | 20,8 | 5,1 | 780 | 130 |
| 4 | Yurutse | 4.150m | 23,9 | 3,1 | 300 | – |
| 5 | Ganda La (lower) | 4.360m | 25,4 | 1,5 | 190 | – |
| 6 | Ganda La (high) | 4.530m | 26,5 | 1,1 | 170 | – |
| 7 | Ganda La | 4.960m | 28,6 | 2,1 | 430 | – |
| 8 | Shingo | 4.210m | 33,9 | 5,3 | – | 750 |
| 9 | Skiu | 3.440m | 42,4 | 8,5 | – | 770 |
| 10 | Chaluk | 3.530m | 51,7 | 9,3 | 220 | 100 |
| 11 | Markha | 3.720m | 64,1 | 12,4 | 350 | 100 |
| 12 | Hankar | 3.980m | 74,6 | 10,5 | 300 | 100 |
| 13 | Tahuntse | 4.230m | 79,8 | 5,2 | 280 | 40 |
| 14 | Nimaling | 4.850m | 86,8 | 7 | 630 | – |
| 15 | Gongmaru La | 5.274m | 89,6 | 2,8 | 425 | – |
| 16 | Chukirmo | 4.193m | 96,4 | 6,8 | – | 1.075 |
| 17 | Shang Sumdo | 3.694m | 104 | 7,6 | – | 530 |
| 18 | Martselang | 3.226m | 111 | 7 | – | 280 |
| 19 | Hemis | 3.728m | 115 | 4 | 400 | 100 |
| TOTAL | 115km | 4825 | 4105 | |||
Riu Indus
Afluent de l’Indus
Parachute dhaba
Nimaling
Marmota
Kang Yaze 6.400m
3.Final del trekking (Monestir de Hemis)
El final habitual es fa a Shang Sumdo (3.660m), punt on hi ha un bon lodge i restaurant i fins on hi arriba una pista per a vehibles. Si heu contractat un transport us poden venir a buscar o provar sort amb els jeeps que venen fins aquí a recollir clients per si tenen alguna plaça lliure i us volen portar fins a Leh.
Si voleu acabar el trekking a Hemis són 11km més, opció que nosaltres vam seguir per acabar la travessa. Hemis és un interessant monestir que podem visitar per la tarda del dia d’acabar el trek. Al seu costat es pot dormir en una zona d’acampada, on també trobarem un restaurant.
Només surt un bus cap a Leh a primera hora del matí.
4. Opcions de travessa
- OPCIÓ 4 DIES
1. Spituk – Ganda La Upper BC: 26,5km
2. Ganda La upper BC – Ganda La (4.960m) – Markha: 37,6 km
3. Markha – Nimaling: 22,7km
4. Nimaling – Gongmaru La (5.270m) – Hemis: 28,2km
- OPCIÓ ‘LODGES’ 6/7 DIES
1. Spituk Bridge -Rumbak: 20,8km
2. Rumbak – Ganda La (4.960m) – Skiu: 21,6km
3. Skiu- Markha: 21,7km
4. Markha-Nimaling: 22,7km
ATENCIÓ: a Nimaling no hi ha lodges , però sí possibilitat de dormir en tendes (bàsic). Tahuntse és el mateix cas.
5. Nimaling – Gongmaru La (5.274m) – Shang Sundo: 17,6km
7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)
- OPCIÓ 6/7 DIES
Alternativa més tranquil.la de travessa dividint les etapes de manera més convenientment.
1. Spituk Bridge -Zinchen: 15,7km
2. Zinchen – Ganda La (upper) base: 10,8km
3. Stok La (upper) base – Ganda La (4.960m) – Skiu: 15,9km
4. Skiu-Markha: 21,7km
5. Markha-Nimaling: 22,7km
6. Nimaling- Gongmaru La (5.270m) – Shang Sundo: 17,2km
7. Shang Sundo-Hemis: 11km (opció 7 dies)
LA INUNDACIÓ DE 2010
Ladakh viu uns estius climàtics molt secs, pràcticament sense pluges. Però la nit del 8 d’agost de 2010 va patir unes pluges torrencials excepcionals que van provocar que dels vessants de les muntanyes baixessin rius de fang que van inundar la vall. Van morir prop de 200 persones. La majoria de les víctimes van ser entre la població local tot i que també van morir alguns turistes que estaven de trekking en aquells moments, entre els quals un mallorquí.
Els llocs més colpejats per les riuades va ser la zona baixa de Leh i sobretot Choglamsar, ciutat a pocs quilòmetres al sud de la capital . La zona on ens allotjàvem els turistes, situada a la part alta de la ciutat, no va patir desperfectes. Carreteres tallades, l’aeroport inundat i enfangat i l’estació d’autobusos destrossada deixaven la vall totalment incomunicada.
Fins que els equips de rescat no van aparèixer tot l’ajut inicial el va conduir el Ladakh Bhuddist Association. Pales, galledes i cubells eren les úniques eines disponibles. Bona part dels turistes que érem a Leh vam col·laborar en les tasques de rescat, amb episodis de falses alarmes de riuada que provocaven estampides de pànic. Tothom deixava els estris a terra i sortia corrent amunt per protegir-se.
Amb l’aparició de l’exèrcit al segon dia de la catàstrofe aquests van prendre el gruix de la tasca. El temple budista es va fer càrrec d’organitzar la tasca dels voluntaris de forma més que eficient. Distribuïa els voluntaris allí on podíem ser més necessaris: hospitals, col·legis o pobles aïllats eren els punts més habituals de treball.
Els següents dies, amb l’aeroport ja obert, van començar a arribar enviats consulars estrangers, entre els quals l’espanyol.
Cada tarda hi havia reunió ‘de crisi’ però ni tenien organització ni oferien cap solució a les desenes de conciutadans que volien sortir de la vall. Aquells que havien de marxar havien d’aixecar-se a mitja nit i per proòpia iniciativa anar a l’aeroport per saber si tenien o no una plaça als escassos vols que s’enlairaven. Els que vam decidir quedar-nos i seguir ajudant vam rebre crítiques de l’Ambaixador espanyol. No vam poder sortir per terra fins passades més de dues setmanes després dels aigüats, quan es va obrir la carretera a Manali per Tso Moriri.
VEURE GALERIA FOTOS DEL TREKKING
Comparteix:
Trekking a Hemkund Sahib i ‘Valley of Flowers’. Índia
INTRODUCCIÓ
Si el que busqueu és caminar entre els cims de l’Himàlaia creuant colls de muntanya en solitari, aquest no és el vostre trek. Per contra, si el que busqueu es envoltar-vos de bones vistes a muntanyes nevades, assolir a una bona alçada i estar envoltats de pelegrins, esteu d’enhorabona. Com en altres casos de travesses que hem explicat en aquest bloc, estem davant d’un trekking d’interès eminentment humà i sociològic.
Aquest trekking us portarà a visitar Hemkund Sahib, un llac a 4.329m d’alçada situat al nord de l’estat indi d’Uttarkhand, dins de la regió de Garhwal. Opcionalment podreu visitar la ‘Valley of Flowers‘, vall situada a tocar tot i que quan nosaltres hi vam anar, malauradament ja havia tancat per fi de temporada.
Hemkund Sahib és un important centre de pelegrinatge per als seguidors del sikhisme, religió minoritària a l’Índia però que compta amb milions de seguidors sobretot a l’estat indi del Punjab. El seu temple més important és el ‘Golden Temple’ a Amritsar.
A tocar del llac hi trobem un temple (Gurdwara) que és el punt d’encontre de tots els pelegrins que venen fins aquí a fer un bany sagrat en el seves aigües. Es calcula que hi pugen fins aquí més de 150.000 cada any, dels quals, una tercera part pateixen mal de muntanya.
L’indret està lligat a la llegenda de Dusht Daman, un guerrer a qui Durga va demanar ajuda per a vèncer una batalla contra els dimonis. Un cop vençuts, Dusht Daman es va retirar a Hemkund a meditar, punt on va dicidir de reencarnar-se en el fill del novè Gurú, en Gurú Govind Singh, el desè i últim dels gurus dels sikhs.
Set són els cims que envolten el llac, al capdamunt dels quals cada any s’hi planta un estendard sikh (Nishan Sahib). El pic més alt i difícil d’escalar és el situat més a l’esquerra del llac, cim que la llegenda atribueix a Sant Surat Singh com el primer a conquerir-lo. Uns ganxos i cadenes ajuden als devots a superar les seves parets a fi de plantar-hi el Nishan Sahib.
Pujada final
Hemkund Sahib
Llac de Hemkund
ACCÉS
El punt d’inici del trekking és Govindghat, població a 1.828m d’alçada situada al nord l’estat indi d’Uttarakhand.
Per arribar-hi cal anar primer a Joshimath, ciutat a 250km al nord-est de Rishikesh, on s’hi pot arribar en tren. Des de Rishikesh són 10-11h en bus per carreteres incòmodes, de vegades penjades sobre estimbats i on tot i que tingueu nervis d’acer, patireu les conduccions ‘suïcides’ de molts conductors indis.
Cal tenir molt present que la carretera pot patir talls per esllavissades just després de la temporada de pluges, que s’estén fins a mitjans de setembre.
Mapa accés a Joshimath i Hemkund
QUAN ANAR
La temporada comença al juny i acaba a principis d’octubre. Fins a mitjans de setembre pot ploure tots els dies. La millor època és finals de setembre, quan han acabat les pluges i encara no fa tant de fred.
L’estiu de 2013 la zona va patir fortes inundacions al juliol. Govind Ghat va quedar gairebé destruït i els accessos van patir greus desperfectes.
En algun punt d’informació es pot llegir que les dates oficials d’obertura del temple és del 25 de maig al 10 d’octubre, però confirmeu dates abans d’anar-hi.
Nosaltres hi vam anar just l´últim dia que obria Hemkund Sahid i ja molts serveis i allotjament de Ghangaria havien tancat.
QUÈ PORTAR
Podem trobar Guesthouses a Ghangaria, així com restaurants i botigues amb queviures bàsics. Hi ha electricitat a Ghangaria, però és molt recomanable de portar espelmes i frontals pels constants (o totals) talls d’electricitat.
A Ghangaria també hi ha una Gurdwara on podem allotjar-nos-hi, com en totes les Gurdwares sikhs que sempre ofereixen allotjament i menjar (langam) gratuït.
L’indret és fred, cal portar prou material càlid.
Pelegrí sikh
Hemkund
Vistes fons de la vall
PARC NACIONAL ‘VALLEY OF FLOWERS’
No cal cap mena de permís per pujar a Hemkund Sahib, però sí per entrar al Parc Nacional de ‘Valley of Flowers’. Cal pagar una entrada vàlida per a 3 dies que es pot comprar a Ghangaria per prop de 500Rp.
La millor època per veure flors és el juliol i l’agost, però té la incomoditat de ser plena temporada de pluges. Finals de setembre pot ser idoni, quan les pluges han remès i encara funcionen els serveis de Ghangaria, que tanquen a principis d’octubre quan també tanca Hemkund Sahib.
L’accés al parc és només de 7-14h i tanca a principis d’octubre. Cal preguntar com està la situació després de les greus inundacions que va patir la zona l’any 2013.
ETAPES
La pujada no té cap dificultat. Es fa per un clar camí que es fa entre multitud de pelegrins sikhs. L’ambient és agradable, i molts pelegrins us demanaran de fer-vos fotos amb ells.
Es pot pujar a Humkund i visitar la vall al mateix dia, però pot resultar una jornada llarga i esgotadora. És més recomanable de tornar a Ghangaria a dormir a fi de visitar la ‘Valley of Flowers’ el dia anterior o posterior a pujar a Hemkund.
Podeu consultar el track gps a wikiloc.
1. Govind Ghat 1.828m – Ghangaria 3.050m : 13km
- Camí evident sense pèrdua. Durant tota la pujada trobarem constants parades on comprar aigua i productes bàsics.
2. Ghangaria 3.050m – Hemkund Sahib 4.329m: 6 km
- El camí fins al llac està empedrat a fi de facilitar l’ascens a la multitud de pelegrins sikh que hi pugen. Podem fer drecera a la part final de les ziga-zagues gràcies a unes escales, que són sobretot útils, de baixada.
3. Ghangaria 3.050m – Valley of Flowers 3.500m: 13km a/t
4. Ghangaria 3.050m – Govind Ghat 1.828m: 13km
VEURE GALERIA DE FOTOS
Comparteix:
Trekking pel Wilsons Promontory NP. Austràlia
Mapa situació Wilsons Promontory NP
INTRODUCCIÓ
El ‘Wilsons Promontory National Park’ es troba a l’estat de Victòria, a 220km al sud-est de Melbourne, i és un dels més visitats gràcies a la seva proximitat a la capital d’estat.
Ocupa la part sud de la península de Wilsons Promontory, on es troba el punt més meridional de la Austràlia continental, el South Point. Té una extensió de 50.050 ha., i al parc s’hi pot trobar abundant fauna que ens acompanyarà durant una travessa que va entre esplèndids boscos i platges salvatges.
És una travessa fàcil però que ens va deixar prou satisfets. Té l’al·licient de la fauna que es pot veure durant la caminada, amb wallabies, wombats i cangurs com a animals més representatius així com paisatges de gran bellesa. Per contra, Tidal River sembla més aviat un gran càmping de la Costa Daurada quan s’omple de visitants que venen a passar el cap de setmana.
Wombat
Perico ‘blaugrana’
Cangur
ACCÉS
El punt d’inici del trekking és Tidal River, principal porta d’entrada del parc. La zona compta amb serveis de tota mena, inclosa una zona d’acampada per a més de 400 places. Tot i la seva mida, si hi aneu a ple estiu austral, reserveu les places amb prou antelació donat que que s’omple fàcilment, sobretot en caps de setmana.
Per arribar-hi és indispensable un vehicle privat donat que no té accés de transport públic. Pot ser que algun ‘Hostel’ a Melbourne organitzi alguna mena de transport fins al parc.
ALLOTJAMENT
Les pernoctacions es fa en zones d’acampada que cal reservar amb antelació a reserva de places. Costa 12$ per persona i nit i té limitacions. No es poden formar grups de més de 12 persones ni dormir més de dues nits a la mateixa zona d’acampada.
Les zones d’acampada són molt bàsiques, i estan emplaçades en bonics indrets, sobretot la de ‘Sealers Cove’, a tocar de la platja. Disposen de wc.
LA RUTA
Abans de començar cal demanar un permís a l’oficina del parc de ‘Tidal River Visitors Centre’ que serveis com a mesura de seguretat. Un cop acabada s’ha de retornar, indicant que hem acabat el trek sense cap incidència. En cas contrari un servei de ‘Rangers’ sortirien a localitzar-nos.
La travessa que vam realitzar recorre de forma circular bona part del sud de la península, alternant trams que transcorren entre el bosc de l’interior amb d’altres que van per llargues platges inexpoliades.
Entre ‘Tidal River’ i ‘Telegraph Saddle’ cal seguir una carretera durant prop de 4km. Si es disposa de dos transports ens podem estalviar aquest tram inicial de la ruta.
Salvant les distàncies, aquest trekking té certa similitud amb el Great Walk d’Abel Tasman Coast Track, a Nova Zelanda, dos trekkings que tenen les platges com un dels grans al·licients de la ruta.
LA TRAVESSA
Dades de la travessa:
Distància: 55km
Desnivells: +/- 1.700m
| ETAPA | DIST. | HORARI | DESN.+ | DESN.- | |
| 1 | Tidal River-Refuge Cove | 16,6km | 4-5h | 400 | 600 |
| 2 | Refuge Cove-Roaring Meg | 21,5km | 5-6h | 1000 | 840 |
| 3 | Roaring Meg – Tidal River | 16,5km | 4-5h | 300 | 450 |
Veure mapa del Parc Nacional i la ruta
Veure track de la ruta
VEURE GALERIA DE FOTOS
Comparteix:
Trekking a les Fonts del Ganges (Gangotri, Índia)
Mapa situació Gangotri. Uttarakhand, Índia
INTRODUCCIÓ
El riu Ganges recorre més de 2.500km des del seu naixement a l’Himàlaia fins a la seva desembocadura al golf de Bengala. És sense cap mena de dubte el riu més sagrat d’Àsia i possiblement de tot el món.
És a les seves ribes on se situen les principals ciutats sagrades per a l’hinduisme:
La primera per on passa el riu és Rishiskeh, famosa per a ser un centre de ioga mundialment famós després que els Bettles hi passessin per aquí als anys 60.
Aigües avall tenim la ciutat de Haridwar, una de les set més sagrades pels hinduistes i on cada vespre se celebra una ‘puja’ que al nostre parer és més interessant que la de Benarés.
Més avall arribem a Prayag (anteriorment Allahabad), on les aigües del Yamuna conflueixen amb les del Ganges. Davant l’esplana a tocar de l’aiguabarreig dels dos rius s’hi celebra el ‘Maja Kumbhamela’ on milions de pelegrins venen a celebrar aquí cada 12 anys la festa religiosa més important del món. Durant unes setmanes arribem a passar-hi més de 70 milions de pelegrins.
Quan el riu ja baixa amb calma per les grans planúries del nord de l´Índia arribem a Benarés, la ciutat santa per excel·lència de l’Hinduisme, tot i que no la única com hem vist.
Donada la importància del riu des del punt de vista religiós no és d’estranyar que les seves fonts (el punt on neix es coneix com Gaumukh), sigui un indret molt venerat i estigui carregat d’espiritualitat. Fins aquí arriben Sadhus i creients que volen fer-se un bany a les seves aigües. Cal dir que la manca de material i de costum al fred i a l’alçada fa que pateixin sovint problemes físics o hipotèrmies.
Tota l’àrea és molt visitada per pelegrins que li afegeixen al ja de per sí interessant travessa, un caire humà únic. Cal destacar les vistes de la muntanya del Shivling (6.543m), coneguda com el Cerví de l’Himàlaia. La seva forma record als hinduistes el ‘lingam’ de Xiva, coincidència que fa compendre millor la transcendència d’aquestes valls de l’Himàlaia.
Mapa accés a Gangotri
ACCÉS
El punt d’inici del trekking és Gangotri, població a 3.048m d’alçada situada al nord l’estat indi d’Uttarakhand.
El punt d’accés més habitual per arribar-hi és Rishikesh, que es troba a 270km al sud, i on s’hi pot arribar en tren. Des de Rishikesh cal agafar un autobús fins a Uttarkashi, ciutat des d’on surten diversos busos per a Gangotri (4-5h).
Panoràmica amb el Shivling 6.543m
Cal tenir molt present que la carretera sovint està tallada per esllavissades just després de la temporada de pluges, que acaben a mitjans de setembre.Nosaltres hi vam anar el mes d’octubre i vam haver d’esperar uns quants dies a Rishikesh a que obrissin la carretera.
Quan la van obrir seguia tallada en un punt entre Rishikesh i Uttarkashi, on va caler caminar uns metres a fi de passar a l’altra banda de l’esllavissada per continuar el trajecte amb un altre bus.
PERMISOS
Per entrar al Parc Nacional de Gangotri cal demanar un permís. Només es permet l’entrada a 100/150 persones al dia. Nosaltres vam demanar l’autorització a Gangotri el vespre abans sense cap problema. No té perquè haver-hi cap, però cal comptar amb les limitacions d’entrada que poden fer que ens haguem d’esperar algun dia per entrar.
No cal guia obligatori per a estades màximes de 3 dies, segons com s’interpreta el permís són 4 dies. Superiors a això demanen un guia obligatori. Si més no, aquestes eren les condicions l’any 2010.
Es pot acampar a Bhojwasa o bé utilitzar els serveis de GMVN Tourist Restouse, que ofereix allotjament senzill (500/700rp) en refugi o en tendes. Té un bàsic servei de restaurant on menjar sopes i pasta bàsicament.
ETAPES
1. Gangotri 3.048m – Bhojwasa: 3.792m: 14km
- A 9km es troba Chirbasa, possible punt on passar una primera nit.
2. Bhojwasa – Gaumukh- Bhojwasa 3.890m: 8,6 km
3. Bhojwasa – Gangotri 3.048m: 14km
És un indret fred. Si es vol acampar millor portar material càlid que les temperatures baixen de zero graus durant la nit.
El segon dia volíem anar a Tapovan, prop del camp base del Shivling però no hi vam arribar. Igualment vam dormir una segona nit a Bhojwasa. Sinó, en dos dies es pot pujar i baixar perfectament, fent nit a Bhojwasa per al segon dia arribar-nos a Gaumukh i baixar directament a Gangotri.
De camí a Gaumukh
Temple dedicat a Xiva amb el Shivling
Temple
Pelegrins amb el Baghirati 6.853m al fons
Shivling
VEURE GALERIA DE FOTOS
Comparteix:
Kathmandu Valley Rim Trek. Nepal
Ruta aproximada del Kathmandu Valley Trek
INTRODUCCIÓ
El Kathmandu Valley Rim Trek és una travessa de recent creació que recorre les muntanyes que envoltenKatmandú. Uneix poblacions i llocs d´interès com Panauti, Nagarkot, Chisopani, Namobuddha o Shivapuri, totes elles situades a 2h en bus de la capital. Aquest trek va néixer amb la necessitar d’esponjar els altres més concorreguts del país, ampliant el ventall d’activitas a realitzar al voltant de Katmandú, alhora que pretén dinamitzar les zones rurals properes que normalment no arriben a aprofitar-se del filó turístic.
L´itinerari recorre corriols, camins i pistes muntanya, esdevenint un circuit mixt. Tan aviat circulem per camins com per pistes per on hi circulen motos i alguns cotxes. A bona part de les poblacions per on passem o hi fem nit es pot arribar en bus des de Katmandú.
La travessa té múltiples al·licients, de les quals en podem destacar el poble newar de Panauti (que fa anys que intenta entrar a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco), el temple budista de Namobuddha, el Parc Nacional de Shivapuri i les vistes increïbles que s’obtenen des de Nagarkot dels cims més alts de l’Himàlaia. La travessa acaba al temple hinduista de Budhanilkhanta, a només 9km de Katmandú.
En definitiva una sortida de mitja-baixa muntanya ideal si disposem d’uns dies lliures a la capital o estem cansats de voltar per Thamel i volem conèixer una part diferent de la vall i que no ens deixarà indiferents.
Shivapuri
Namobuddha
Buda
De camí des de Nagarkot
Shivapuri
DIFICULTAT
És un recorregut de quatre jornades, llargues en recorregut i amb desnivell acumulat mitjà (20 quilòmetres i 900 metres de desnivell de pujada mitjà diari).
Sí que cal tenir en compte l´orientació. Sense GPS pot ser difícil seguir el recorregut donades les continues cruïlles que trobarem durant el recorregut. De tant en tant es troben cartells indicadors, però no és l’habitual.
Cal parar atenció a l´etapa Dhulikhel-Nagarkot, on durant algun tram el recorregut transcorre entre camps d’arrós per camins de vegades difícil de seguir. També la part del recorregut pel parc nacional de Shivapuri cal estar atents.
TRANSPORT
Des de l´estació de busos de Ratna Park a Katmandú surten freqüents autobusos cap a Panauti o Dhulikhel. Són dues hores de trajecte en autobús local (aprox. 60 rupies).
Des de Budhanilkhantha es pot agafar transport col·lectiu cap al centre de Katmandú.
ALLOTJAMENT
Es pot trobar fàcilment hotels sense massa qualitat a qualsevol població del recorregut. A Nagarkot, en canvi, hi ha infinitats d’hotels de totes les categories i preus.
Durant el recorregut anirem trobant ‘tea houses’ i botiguetes a les poblacions per on passem.
ETAPES
Nosaltres vam fer la part del Kathmandu Valley Rim entre Panauti de Budhanilkantha. Aquesta ruta es pot ampliar en un o diversos diversos dies més pujant al cim de Pulchoki, al sud de la capital.
Track GPS de tota la travessa
Total: 81,3km
Desnivell positiu: +3.450m
Desnivell negatiu: -3.500m
D1: Panauti- Namobuddha – Dhulikhel: 21km (+900m/-800m)
D2: Dhulikhel-Nagarkot: 18,3km (+1000m/-600m)
D3: Nagarkot-Chisapani: 23km (+800m/-600m)
D4: Chisapani- Shivapuri peak – Budhanilkahntha: 19km (+750/-1.500m)
VEURE GALERIA DE FOTOS A FLICKR
Comparteix:
Aotea-Great Barrier Island, Nova Zelanda
Mapa situació de la Great Barrier Island, Nova Zelanda
INTRODUCCIÓ
Petita illa situada a 100km al nord-est d’Auckland anomenada Aotea en maorí. Va ser el Capità Cook qui li va donar el nom actual l’any donat que tanca per la part exterior el golf Hauraki.
Habitada permanentment per només 700 persones, l’illa ofereix un reducte de tranquil·litat on passar uns dies caminant, fent caiac o simplement descansant i banyant-se en les seves platges de sorra blanca.
Vam fer una travessa que recorre bona part del Aotea Track, una caminada de 25-30km gairebé circular per la part central de l’illa. I el cert és que no ens va decebre gens. La travessa és força variada, amb trams que va entre boscos excel.lents amb kauris i ascensions com el Mt Hobson (627m) sostre de l’illa. La ruta també visita cascades on podem fer-hi un bany i s’acampa en un parell de ‘campgrounds‘ a tocar de la platja. Finalment destacar les intal·lacions d’antigues explotacions de kauri ara abandonades que es visiten prop del ‘Green campsite’
Una travessa a tocar d’Auckland ideal si tenim uns dies sobrers abans d’agafar el vol de sortida del país.
ACCÉS
L’illa es troba a 4h30min en ferry d’Auckland, connectada per la companyia Sealink (95$NZ) des de Wynyard Wharf a Auckland
El Port de la Great Barrier Island es troba a 2km de Tryphena, distància que es pot fer en 35min a peu, o bé llogar amb anterioritat un taxi per a que ens vingui a recollir.
Per arribar a l’inici del trek vam contractar un transport des de l’alberg.
Veure informació completa de la web de DOC
Kaiaraara Hut
Green Campsite
Green Campsite
ALLOTJAMENTS
Tryphena: ens vam allotjar a la zona d’acampada d’ ‘Stray Possum‘ on es paga 15$ per persona per a dormir en tenda. Com en tot càmping o alberg que disposa de zona d’acampada es pot fer ús de la cuina així que és força útil portar el menjar d’Auckland.
Durant el trekking vam dormir a les zones d’acampada del DOC. Cal comprovar abans si hi ha places disponibles (veure disponibilitat).
Són ‘campgraounds’ de pagament. Nosaltres no vam fer la reserva abans sinó que vam omplir el sobre que es pot trobar allí mateix, i vam dipositar els diners corresponents a la bústia destinada a tal fi que es troben als ‘campgrounds’.
- Kairaraara Hut campsite (15$)
- Green campsite (10$)
- Harataonga beach campsite (10$)
El darrer dia vam anar a dormir a Harataonga beach campsite, una zona d’acampada situada a la platja. No és indispensable passar la nit aquí, ja que es pot arribar el mateix dia a Tryphena, però el càmping es troba al costat d’una gran platja de sorra molt agradable. Nosaltres vam fer autoestop el següent dia per arribar-hi.
ETAPES
1.Windy Canyon Lookout-KaiaraaraHut 10km 5h +300m -620m
2.Kaiaraara Hut – Green Campsite. 12km 5h
3.Green Campsite – Aotea Rd.: 12km 5h
Mapa trekking per la Great Barrier Island
VEURE GALERIA DE FOTOS
Comparteix:
Trekking Volta i Santuari de l’Annapurna (18 dies)
Mapa de la ruta Volta i Santuari de l’Annapurna
INTRODUCCIÓ
L’Annapurna I és un dels cims superiors a 8.000 metres més baixos, però també és un dels més difícils. Per als alpinistes aquest cim està reconegut com el 8.000 més perillós de tots tenint en compte la relació d’ascensions i morts, que segons les estadístiques parlen de 4 de cada 10 alpinistes que intenten el cim, moren.
Paradoxalment va ser el primer 8.000 mai escalat. Fou el francès Maurice Herzog acompanyat de Louis Lachenal va fer cim el 3 de juny de 1950. Mai abans l’home havia fet cim a una muntanya tant alta.
Potser la nacionalitat d’en Herzog intervé en el fet que el rànquing de visites per països a l’Annapurna és encapçalat pels francesos, seguits pels omnipresents alemanys.
El massís conegut com a Annapurna Himal (himal significa muntanyes nevades en nepalí) comprèn cinc pics anomenats Annapurna a més a més de molts altres pics superior a 7.000 metres (Gangapurna, Tilicho…) i infinitat de pics de 6.000 metres. Ordenats per alçada els annapurnes són:
- Annapurna I: 8.091m
- Annapurna II: 7.967m
- Annapurna III: 7.555m
- Annapurna IV: 7.525m
- Annapurna Sud: 7.219m
És per aquest motiu que de vegades es parla del trekking de l’Annapurna i d’altres com el trekking dels Annapurnes. Durant la travessa van apareixen davant nostre successivament diferents cims, tot i que no és fins que s’arriba al camp base que podrem admirar l’Annapurna I sobresortint quatre mil metres sobre nosaltres.
Ganggapurna
Cap al Thorung La
Annapurna
EVEREST O ANNAPURNA?
Pregunta que sol fer-se molta fent quan decideix visitar Nepal amb la finalitat de fer un trekking. Després de fer els trekkings de l’Everest, Annapurna i Volta del Langtang, al nostre parer és millor tan el de l’Everest com el trekking de la Volta del Langtang.
No podem dir que ens decebés l’Annapurna. El trekking és magnífic i té unes vistes immenses sobre cims superiors als 7.000m. Però pel nostre parer la ruta no té l’al·licient d’una caminada d’alta muntanya, la d’una ruta que va per corriols amb la sensació d’estar enmig de la natura. La travessa està força humanitzada, amb multitud de poblacions dedicades al turisme escampades per tota la ruta. Només és al coll de Thorung La que la ruta pren un caire decididament muntanyenc.
També trobareu trams que es camina per pistes per on cada cop més hi circulen turistes que fan la ruta en BTT (difícil però factible). No estem en contra de les BTT, però cada vehicle hauria de tenir el seu hàbitat propi i pel nostre gust les bicicletes no hauríen de circular per aquest trekking.
Tot i així, és una gran ruta, com dèiem amb unes vistes excepcionals i amb una allotjaments de millor qualitat que a l’Everest. Aquí no tindreu problemes per a carregar els vostres dispositius electrònics que hi ha llum arreu.
Kali Gandaki, amb el Dhaulagiri
PERMISOS
TIMS: Abans d’iniciar un trekking cal obtenir un TIMS (Trekkers’ Information Management Systems) a qualsevol agència de trekking. Costa 1600Rp.
CONSERVATION AREA PERMIT (ACAP): La zona de l’Annapurna no és cap parc nacional. Tot i així cal pagar uns 2000Rp en concepte de taxa de conservació. S’ha de treure abans d’iniciar el trek a Pokhara. L’oficina es troba a 200m al sud de Nepal Rastra Bank Chowk, prop de Damsite.
Recordar de portar fotografies i fotocòpies del passaport!
Durant el recorregut es poden trobar excel·lents ‘lodges’ amb preus fixats segons com de lluny et trobis de les carreteres o aeroports. No cal regatejar als ‘lodges’ (però sempre es fa i se sol aconseguir un cert descompte) però tots valen igual en la mateixa població, i es trien segons la qualitat.
De vegades caldrà abonar la “donació” als Maoistes que educadament et demanen durant el recorregut. Per sort, només es paga un cop gràcies al rebut que et fan. Aquests diners (els 10€ dels maoistes a saber on van a parar) es dediquen per a protegir la zona tot aplicant mesures de conservació i regularització de preus. I la veritat és que a nivell d’organització es nota.
ELS TREKKINGS
A la zona de l’Annapurna existeixen bàsicament tres trekkings que són la base per a qualsevol caminada. De la combinació d’aquests tres en surten la majoria de caminades que la gent fa per aquí. Aquests són:
- Volta als Annapurnes (Besisahar-Jomsom). Aprox. 8-10 dies
- Trekking del Santuari o del camp base de l’Annapurna (Pedhi-Naya Pul). Aprox. 7-10 dies
- Trekking de Jomsom (Jomsom-Naya Pul/Phedi). Aprox. 4-5 dies
El trekking de Jomsom està ferit de mort. S’ha construït una carretera que uneix Beni amb Muktinath (població que coincideix amb la volta als Annapurnes). La carretera pateix moltes esllavissades durant la època de pluges, sobretot la part més baixa tocant a Tatopani. El primer tram en completar-se va ser la més alta, també més seca climàticament. Uns helicopters hi van deixar uns jeeps per on circulaven amunt i avall entre Lete i Muktinah. Encara es pot fer a peu tot el tram entre Muktinah i Tatopani donat que la carretera va pel vessant oest del riu Kali Gandaki i el sender per l’oriental.
ETAPES
Nosaltres vam fer el tomb complet caminant (la carretera no estava del tot completada afortunadament). Vam enllaçar a Tatopani amb el trekking del Santuari de l’Annapurna, que porta fins al camp base d’aquest 8.000.
La sortida clàssica és des de Besisahar però hi ha transport públic fins a Bhulbhule a través d’una pista.
En total van ser 18 jornades a peu que les vam dividir de la forma següent:
| ETAPA | HORARI | PUJADA | BAIXADA | |
| 1 | Bhulbhule-Jagat | 4h50 | 910m | 450m |
| 2 | Jagat-Daraphani | 4h40 | 850m | 405m |
| 3 | Daraphani-Chame | 4h | 1000m | 225m |
| 4 | Chame-Pisang | 3h15 | 640m | 160m |
| 5 | Pisang-Manang | 3h15 | 410m | 100m |
| 6 | Manang-Thorung Phedi | 4h25 | 1050m | 120m |
| 7 | Thorung Phedi – Mukthinah | 5h20 | 1000m | 1600m |
| 8 | Mukthinath-Jomsom | 3h40 | 80m | 1050m |
| 9 | Jomsom-Kalapani | 4h | 225m | 440m |
| 10 | Kalapani-Tatopani | 4h55 | 150m | 1350m |
| 11 | Tatopani-Chitre | 4h | 1330m | 200m |
| 12 | Chitre-Tadapani | 3h45 | 1000m | 720m |
| 13 | Tadapani-Sinuwa | 3h25 | 670m | 1280 |
| 14 | Sinuwa-Himalaya | 3h15 | 980m | 275m |
| 15 | Himalaya-Machapuchare | 1h20 | 860m | 50m |
| 16 | Machapuchare-ABC-Bamboo | 4h40 | 520m | 1820m |
| 17 | Bamboo-Ghandruk | 4h55 | 1120m | 1480m |
| 18 | Ghandruk-Naya Pul | 3h | 80m | 1000m |
Fishtail
Annapurna I
Thorung La
Cap al Thorung La
Baixant el Thorung La
Dhaulagiri al fons
VEURE GALERIA DE FOTOS
Comparteix:
Six Foot Track 47km. Bushwalking per les Blue Mountains
Austràlia. Mapa situació de les Blue Mountains
INTRODUCCIÓ
No es pot fer trekking a Austràlia, sinó que s’ha de fer ‘bushwalking‘. Així és com es coneix aquesta activitat en aquest país-continent. La mateixa activitat a Nova Zelanda l’hauríem d’anomenar “tramping”.
El ‘Six Foot Track‘ és una travessa de 45km entre la ciutat de Katoomba i les coves de Jenolan que discorre per les ‘Blue Mountains’ a l’estat de Nova Gal·les del Sud. És la caminada més clàssica que es pot fer per aquesta àrea protegida i té l’avantatge de ser accessible amb transport públic des de Sydney. Un tren ‘intercity‘ deixa a l’inici de la travessa en aproximadament dues hores de trajecte.
LES BLUE MOUNTAINS
Les ‘Blue Mountains‘ conformen un espai de més d’un milió d’hectàrees protegides declarat com a ‘Great Blue Mountains World Heritage’ l’any 2000 per l’Unesco. Són muntanyes baixes, amb alçades màximes de prop els 1.300m, que si es té en compte la seva extensió ens podem imaginar perquè el parc és bàsicament una enorme extensió de bosc sense límits als 360º.
Un dels sus al·licients, com passa en moltes de les travesses per Austràlia, és la fauna que anirem trobant durant el recorregut. ‘Eastern water dragons’, kukaburres, ‘lizarts’, ‘wallabies’, ‘possums’ i cangurs són alguns del animals que es poden veure durant les travesses per l’outback australià.
Depenent del parc nacional que és visiti (hi ha mes de 500 al país) es poden observar diferent fauna. Així a Queensland és més fàcil veure cocodrils o ornitorincs a Tasmània. La possibilitat de trobar-se fauna és un gran afegit a les sortides. Durant el ‘Six Foot Track’ hem vist cangurs i wallabies i els hem pogut sentir a tocar de la tenda mentre dormíem, pasturant al costat i fins i tot fregar-la amb la cua. Hem pogut gaudir de diferents espècies d’ocells, com les kukaburres i cacatues, rèptils com l”eastern water dragon’, una mena d’iguana que pot arribar a fer uns 2m de llargària.
EL TREKKING
La travessa són 47km que es poden dividir en 2,3 o 4 etapes segons les nostres possibilitats. El més habitual és fer-la en 3 etapes, que ha estat el nostre cas.
No té cap dificultat. El camí està sempre marcat am fites de quilometratge que fan fàcil el seu seguiment.
Transport
Des de Sydney cal agafar un tren ‘Intercity’ de la ‘Blue Mountains Line‘ fins a Katoomba. Són 2h de viatge, hi ha trens cada hora. El trajecte costa aproximadament 6$AUS.
VEURE HORARIS A: ‘PLAN YOUR TRIP‘
Per tornar des de Jenolan Caves cal agafar un bus de nou fins a Katoomba de la companyia ‘Blue Mountain Bus‘. El bus triga un parell d’hores i un trajecte sol costa 45$AUS.
Veure track GPS a Wikiloc
Perfil de la ruta. Cal afegir 2,km des de l’estació de tren
Les etapes han estat:
- Katoomba – Coxs River: 15,7km passant per boscos de ‘rainforest’ i planes boscoses d’eucaliptus (gum). Es dorm en una zona d’acampada lliure i amb taules.
- Coxs River- Black Range: 19km (1.310m de pujada, 400 baixada) per boscos i més boscos seguint una pista. S’acampa en un ‘camping ground’ lliure.
- Black Range – Jenolan Caves: 10km. Visita final a les famoses coves de Jenolan.
Les dues nits les hem passat en zones d’acampada (campgrounds) oficials del parc. Són gratuïts i tenen serveis amb aigua de pluja que cal tractar abans de beure.
Cangur
Monitor Lizard
Wallabie
Cangurs
Llangardaix
Cangur
VEURE GALERIA DE FOTOS
Comparteix:
Nova Zelanda: Kepler Track 50km
Mapa de la ruta del ‘Kepler Track’
INTRODUCIÓ
El ‘Kepler Track’ es troba en el PN de Fiorland, al sud de l’Illa del Sud de Nova Zelanda. Va ser creat el 1988 amb la finalitat d’esponjar els tracks més populars de la zona, com el de ‘Milford Track’ o el ‘Routeburn Track’. I quan dic crear em refereixo a crear-lo literalment. Un equip mixt de voluntaris i treballadors del DOC (Departament of Conservation, del Govern de NZ) van idear i crear físicament uns senders que mai havien existit.
El Kepler és un altre dels ‘Great Walks‘, travesses per tant, el seu traçat està manicurat, amb camins perfectament traçats, amb una conservació intervencionista típica d’aquestes latituds. Escales, passarel·les i ponts de fusta són alguns dels elements que trobareu durant la travessa. El camí està en bon estat, pla i amb grava per a que no hi hagi fang i amb escales allí on és més pendent. Enlloc d’una motxilla, podeu plantejar-vos de dur un carret de la compra d’aquells de tres rodes!
Luxmore Hut
Primera jornada
Mount Luxmore
ALLOTJAMENT
Cal reservar les nits que pensem passar abans d’iniciar el trekking, un allotjament que val 54NZ$ (35 euros la nit) l’any 2015 en refugi i 18$NZ en tenda. Sovint cal fer la reserva amb setmanes d’antelació, fet que impossibilita la tria dels dies de bona climatologia per a realitzar la travessa.
Durant la temporada baixa el preu baixa, tot i que també els serveis que ofereix, com l’absència de guarda i de gas a la cuina.
Els refugis estan estratègicament situats, fet que permet dividir la travessa en etapes còmodes. Disposen de matalassos i de cuina amb gas. Només cal portar el menjar (cap refugi a Nova Zelanda té servei de restaurant) i el sac de dormir.
Per tot plegat nosltrse ens vam decidir a fer el Kepler track en un sol dia, optant per l’opció de 3 dies començant a ‘Kepler Track car park’ i acabant a ‘Rainbow Reach car park’. D’aquesta manera també ens estalviàvem de caminar els 10km que hi ha entre els dos pàrquings, un tram que discòrre pràcticament tot per bosc.
- CONSULTA PREUS DELS REFUGIS
- RESERVA DELS REFUGIS DEL KEPLER TRACK
- CONCULTA EL BUTLLETÍ MÈTEO DE FIORDLAND NATIONAL PARK
Cuines amb gas
Iris Burn Hut
Menjador
Shelter
Programa al refugi
Moturau Hut
RUTA
El Kepler té un disseny perfecte. A diferència de molts ‘Great Walks’ que són lineals, el Kepler és un circuit circular de 50-60km que es pot fer en 3-4 dies, en qualsevol direcció.
La ruta és molt variada, amb una part del recorregut transita per un tram alpí (per sobre la línia de bosc) que fa us farà gaudir d’unes immillorables vistes sobre els fiords i les muntanyes dels Alps neozelandesos. La ruta es pot completar amb l’ascensió al Mount Luxmore, un cim modest, de només 1.472m, però que ofereix fantàstiques vistes.
OPCIÓ 3 DIES (no circular de 50,6km)
Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores
- Només refugi, no càmping
Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores
- Opció de pujar al Mount Luxmore, 1471m
Day 3: Iris Burn Hut – Rainbow Reach car park, 22,2km, 7–8 hores
OPCIÓ 4 DIES (circular de 60km)
Dia 1: Kepler Track car park – Luxmore Hut, 13,8km, 5–6 hores
Dia 2: Luxmore Hut – Iris Burn Hut, 14,6km, 5–6 hores
Dia 3: Iris Burn Hut – Moturau Hut 16,2km, 5–6 hores
Dia 4: Moturau Hut – Kepler Track car park, 15,5km, 4 hours – 5 hours 30 minutes
Llac Manapouri
Falgueres
Fiords
DAQUIAQUÍ... TREKKINGS I VIATGES PEL MÓN 
